Implementació

SEGONA SESSIÓ

Avui hem recordat tot el que volíem investigar sobre Dalí, i hem elaborat col·lectivament la rúbrica d’autoavaluació. Alguns/es alumnes han portat informació de casa (la biografia del pintor, fotos de quadres…) i una nena ha explicat que la seva àvia coneix un grup musical (la nena no en recordava el nom) que li dedica una cançó a Dalí. Tot plegat ens servirà a les tutores per a preparar algunes de les activitats a treballar en les diferents àrees.

A més a més, una de les alumnes ha explicat que la seva mare és pintora i hem pensat que la podríem convidar a venir a l’escola per a què ens parli del seu treball. Preguntem als infants de quina manera podríem organitzar la visita, i acorden preparar una entrevista. Donat que anem una mica justets de temps, entre tots i totes decidim que les preguntes de l’entrevista les elaborarem a la nostra classe, i després la Ruth i la Chari en traurem les repetides i ajuntarem la resta. Per sorteig, un grup d’alumnes de cada classe seran els encarregats de dur a terme l’entrevista.

Les mestres hem organitzat l’alumnat en tres grans grups, que es repartiran en tres espais, guiats/acompanyats per cadascuna de nosaltres. Ja sabem que l’ideal és que aquesta organització sorgeixi dels seus interessos, però, paral·lelament, els infants han hagut de triar els tallers de cicle sobre Dalí (quatre d’entre set), i hem considerat que aquesta decisió facilitava la tasca.

Hem explicat als infants que les diferents activitats les realitzaran sobre tot en grups de treball cooperatiu i, algunes, per parelles. Cal dir que el nostre alumnat està acostumat a aquesta organització, doncs a 3r es treballa el Medi Natural en forma d’activitats ILEC i setmanalment es barregen els nens i nenes dels tres grups del nivell.

rubrica

Implementació

PRIMERA SESSIÓ: MOTIVACIÓ

Avui hem encetat el nostre projecte interdisciplinari sobre Salvador Dalí. Estàvem una mica nervioses perquè, en realitat, el tema no l’han triat els nens i nenes (per tant, no ha sorgit dels seus interessos), sinó que forma part del projecte d’escola. Fa uns anys, al claustre va sortir la idea que l’alumnat acabava l’escolaritat sense uns coneixements mínims sobre la historia de la pintura, i que fóra bo que aquest tema es treballés d’una manera sistemàtica. Així, des del curs 2013-14, cada any tota l’escola al mateix temps dedica una setmana de tallers de caire bàsicament plàstic (que anomenem “setmana del projecte interdisciplinari”) a un pintor o moviment pictòric. Abans, el tema era un monogràfic  específic (el reciclatge…). Per exemple, a P4 es treballa Gaudí, i a Cicle Inicial, Mondrian. Donat que les mestres que formàvem part dels Cicles Mitjà i Superior en aquell moment vam defensar el treball en cicle i no en nivell, al Mitjà es treballen un any Dalí i el següent Van Gogh, i al Superior, Frida Kahlo i el modernisme, alternativament.

Reprenent el que explicàvem abans, les tres mestres implicades en el projecte (la Ruth Guillem i la Chari Vázquez, tutores de 3r i l’Erica Calatayud, mestra d’Educació Especial) vam pensar com podíem “provocar” que Dalí fos el pintor triat per l’alumnat, aconseguint que els infants tinguessin en tot moment la sensació que, en realitat, l’havien escollit ells/es.

P1000558

Ens hem reunit tots a una de les classes de 3r i hem començat la sessió preguntant-los si recordaven els autors que havien treballat fins ara i el que havien après sobre ells. Després, hem llençat la pregunta “Tots els pintors pinten igual, tots expressen els seus sentiments de la mateixa manera?”.

Per últim, els hem dit que havien de triar un pintor per a aquest curs i, com a motivació, a la pissarra digital els hem ensenyat diversos quadres, entre els quals havia un de Dalí: dos realistes (Las Meninas de Velázquez i La Gioconda de Da Vinci), un impressionista (Sol naixent de Monet), La fábrica, de l’etapa cubista de Picasso i Les temptacions de Sant Antoni de Dalí. Cal dir que les obres seleccionades estaven pensades, de manera que l’obra de Dalí fos la més atractiva i diferent.

Ja  triat l’autor, els nens/es han verbalitzat les coses que volen saber sobre  Dalí:

Que volem saber sobre Dalí?

  • Quan va néixer i a on?
  • Com pintava?
  • Quin va ser el seu primer quadre?
  • Quan va morir i a quin cementiri està enterrat?
  • Com tenia les idees per fer els quadres?
  • Quan va començar a fer quadres?
  • Si va estudiar altres coses.
  • Quins van ser els seus quadres favorits?
  • Amb quin quadre es va fer famós?
  • Feia altres coses a part de quadres?
  • Li agradava viatjar?
  • Coneixia a persones famoses?
  • Quins són els estris que utilitzava?
  • Com era?
  • Era molt famós?
  • Quin era el seu lloc preferit per viure?
  • On és la seva obra?
  • Quina era la seva família?
  • Té alguna cançó dedicada a ell?
  • Quins llocs podem visitar per conèixer la seva obra?
  • Quants quadres va fer?
  • Quines tècniques utilitzava?
  • Quins eren els seus cognoms?

Planificació del nostre projecte: QUINS ESPORTS ES PRACTIQUEN EN ELS JOCS PARALÍMPICS?

QUINS ESPORTS ES PRACTIQUEN EN ELS JOCS PARALÍMPICS?

Partim d’una intervenció d’un alumne de 5è de Primària. Ens explica que aquest estiu passat, van retransmetre els Jocs Paralímpics de Brasil 2016 a la televisió i li va sobtar veure a un jugador de tennis de taula que agafava la pala amb la boca i un nedador que no tenia braços. No entenia com es podia nedar sense braços. A partir d’aquí es va generar un munt de preguntes i una conversa entre els alumnes.

Van decidir que si realment els interessava potser durant aquest curs podríem treballar com a projecte en els Jocs Paralímpics.

 Sessió Inicial: Detectar idees prèvies.

L’objectiu: saber plantejar-se  preguntes.

Hem dividit la classe en quatre grups. Hem visualitzat un vídeo : We’re The Superhomes | Rio Paralympics 2016 Tràiler fet per la cadena britànica Channel 4. Un espot publicitari per demostrar  que la capacitat de superació d’aquests atletes no té límits. Sota l’afirmació constant ‘Yes, I can (Sí, puc!) volen deixar clar que són ‘sobrehumans’ .

 

Van sorgir diferents preguntes:

  • Com juguen a futbol sense veure?
  • Per què han nascut així?
  • Com neden sense braços?
  • Com toquem el piano sense peus?
  • Com salten amb una cadira de rodes?
  • Com ho fan?
  • Com practiquen els esports?
  • Com es senten els discapacitats
  • Quines proves es fan?
  • Quins esports es practiquen en els jocs Paralímpics?
  • Què són els jocs Paralímpics?
  • S’esforcen molt per fer-ho?

Avaluació: Positiva. Els alumnes han participat,  han discutit i s’han posat d’acord per seleccionar les preguntes dins dels grups de treball.  Un d’ells s’ha presentat com a voluntari per escriure les preguntes.

Segona sessió

L’Objectiu: Formulació del problema

Recollim les preguntes dels alumnes. Les posem en comú i votem la que més els agrada. La pregunta inicial del nostre projecte és: Quins esports es practiquen en els Jocs Paralímpics?

Avaluació: Han participat amb ganes. Han respectat força bé el torn de paraules. Ha costat una mica extreure idees noves.

 Tercera sessió

Objectiu: Hipòtesi a la pregunta inicial

De la pregunta inicial: Quins esports es practiquen en els Jocs Paralímpics? Els nens han definit una hipòtesis de treball de forma conjunta:

Pensem que el futbol, el basquet, la natació, el voley-ball, l’atletisme, el tennis, el ping-pong, el ciclisme, el handbol, el tir amb arc, el judo, la vela, l’esgrima i la hípica són esport que es practiquen en els Jocs Paralímpics.

Per contra el beisbol, el hockey, el llançament de pes, el salt de longitud, la gimnàstica artística, l’halterofília, el taekwondo i el salt d’alçada no es practiquen.

D’aquí va sorgir una reflexió important:

Els discapacitats no poden jugar a tots els esports.

I una pregunta molt interessant :

Com es podria adaptar un esport a diferents discapacitats per tal que es converteixi en un esport paralímpic?

Ara buscarem les respostes a aquestes preguntes seguint la metodologia científica: Recerca, comprovació de la hipòtesi i conclusió.

IMPLEMENTACIÓ

A la nostra escola ja hem acabat el procés d’implementació. Estem contents perquè els infants han après moltes coses però som conscients que encara hem d’anar introduir canvis i millorant les nostres metodologies.

La gran part d’informació ens ha vingut donada a partir dels treballs que han realitzat les famílies a casa per tal de respondre a les qüestions que ens havíem plantejat a l’aula. Cada infant ha explicat als seus companys tota la informació que ha trobat (a internet, a partir de contes, de llibres, de visites a la biblioteca….) . Les famílies partint de tot això han elaborat murals i manualitats per tal de respondre a les nostres preguntes.

Ens ho hem passat molt bé però hem comprovat que aquelles activitats on els nens i nenes han gaudit més, han estat en les que ells i elles han pogut experimentar i vivenciar el que estàvem aprenent.
D’entre aquestes destaquem:
* Anar a buscar fulles d’acàcies al pati, que són els arbres que hi ha a la nostra escola i són les que les girafes mengen.
* La sortida al zoo.
* Experimentar amb el cos com veuen aigua les girafes.
* Comprovar quants nens/es necessitem per saber l’alçada d’una girafa.
* Observar la llargada de la seva llengua.

A l’educació infantil donem molta importància al temps de conversa que sorgeix cada dia. Pensem que aquestes estones són les més profitoses per tal d’anar relacionant els aprenentatges previs amb els nous que van apareixent.

Implementació “Som emprenedors”

El projecte Som emprenedors es va iniciar constituint la cooperativa de la classe de 5è A. Per fer-ho es va demanar als nens que cerquessin informació sobre diferents formes jurídiques de formar un negoci; empresa individual-privada, societats i cooperativa. Els alumnes van explicar i van fer una comparativa entre els inconvenients i  les avantatges. Finalment van decidir que la millor idea era una cooperativa, on tots tingueren les mateixes responsabilitats, els mateixos drets i deures.

Un cop engegada la cooperativa, el procés de construcció del coneixement ha estat a la inversa, és a dir no era el projecte en si el facilitador dels aprenentatges ni el motor impulsor d’aquests, si no que era la programació i els continguts de les diferents àrees els que s’intentaven adaptar a les necessitats de cada moment del projecte, tot i que no sempre ha estat possible.

Els alumnes també han pres un paper actiu de transmissors del coneixements i receptors d’aquests, sobretot en el treball de grups en l’elaboració dels prototips. El fet de que els grups de treball fossin canviants, feia que qui havia aprés el taller i es quedava al grup (sempre quedaven dos nens i marxaven a un altre taller altres 2 o 3) es convertissin en els ensenyants d’aquella manualitat.

Som conscients que al llarg de tota la implementació del projecte hi ha molts aspectes a millorar, una d’ells és el fet que sigui el mateix  projecte l’eix vertebrador, facilitador i integrador dels diferents aprenentatges de les àrees curriculars.

Recollim el NIF de la cooperativa:

Metodologia “Som emprenedors”

“Som emprenedors”, és un projecte que es desenvolupa al llarg de tot el curs escolar.

Al llarg del desenvolupament del projecte, els alumnes han treballat de diverses maneres, de manera individual, com ara en l’activitat de la presentació de candidatures pels càrrecs de la cooperativa (president/a, tresorer/a i secretari/a.). En l’elaboració d’un prototip (una manualitat) que ensenyarien i explicarien a tota la classe, i la presentació del pressupost del cost de l’elaboració del prototip o en la presentació d’un nom de la cooperativa.

Per parelles, com ara en l’elaboració del logotip de la cooperativa.

En gran grup, en les assemblees per elaborar els estatuts, decidir quina aportació econòmica farien o a quina entitat sense ànim de lucre donarien una part dels diners recaptats el dia de la venda, decidir quins prototips farien per a la venda, etc.

Però la gran majoria del projecte s’ha desenvolupat en treball en grup.

En primer lloc, els alumnes treballaven en grups fixes anomenats departaments, on cadascú assumia una tasca responsable i fixa per a tot el projecte; aquestes grups de treball eren; compra de material, documentació, web, comptabilitat i comunicació màrqueting i publicitat. En aquest cas eren els propis alumnes qui decidia, guiats per la mestra tutora depenent de la tasca a desenvolupar, quan reunir-se i fer les tasques assignades.

En segon lloc, els alumnes s’agrupaven en grups de producció dels diferents prototips, que prèviament es van aprovar en assemblea. Aquests grups de nens no eren fixes, si no que cada tres setmanes aproximadament canviaven alguns alumnes, de manera que qui havia elaborat el prototip ensenyava als companys a fer-ho, un cop aquests nens havien aprés es convertien en experts i ensenyaven als companys que venien nous al petit grup. D’aquesta manera tots els alumnes o la gran majoria era aprenent- ensenyant o ensenyant-aprenent. El treball cooperatiu ha estat, per tant la metodologia que ha mediat durant la gran part del projecte.

A llarg de tot el procés de producció a més es feien reunions de valoració per tal d’analitzar el desenvolupament de les diferents activitats, detectar i resoldre dificultats, aclarir dubtes, prendre noves decisions, com ara si un taller no funcionava, etc.

El paper de la mestra tutora al llarg de tot el projecte ha estat el de guia i/o orientadora, i el de mediadora.

 

Metodologia

Les activitats que hem realitzat han estat en grups cooperatius (3rA i B), formats de manera heterogènia.

A més a més, durant dues sessions, els dos grups de 3r s’han barrejat amb el grup de 6è A, fent grups cooperatius de 3 o 4 alumnes, per tal d’elaborar el producte final.

Les activitats  s’han dut a terme durant dues setmanes i s’han distribuït durant tot l’horari escolar.

Els aspectes importats de la nostra metodologia:

  • Partir dels interessos dels nens/es.
  • Despertar la curiositat dels nens/es.
  • Treball cooperatiu.
  • El mestre com a guia i orientador.
  • Implicació de les famílies.

 

Planificació del nostre projecte: Són iguals tots els patis de les escoles del món

Són iguals tots els patis de les escoles del món

         Partim d’una intervenció d’un alumne de 2n de Primària a l’aula. Ens explica que en un viatge al seu país, el seu cosí li va ensenyar l’escola i va veure que el terra del pati era d’herba i les porteries estaven fets de pals dels arbres. La classe es mostra força interessada. A partir d’aquí diversos nens comencen a explicar com eren els patis de les escoles on ells havien estat. Decidim que el nostre projecte parlarà dels patis de les escoles del món.

Sessió Inicial: Detectar idees prèvies.

Objectiu: Pensar i reflexionar què vull dir.

Es lliure a cada alumne un full on ha d’escriure que sap i o què pensa ell del nostre tema per tal de fer una petita reflexió i organització d’idees abans de fer la sessió col·lectiva.

Temps: 15-20m

Avaluació: Força positiva. Els alumnes s’esforcen en escriure bé. Alguns copien les idees dels companys.

Segona sessió

L’objectiu: Formulació del problema a partir dels contextos reals.

Recollim les reflexions dels alumnes. La mestra mostra 14 fotos de 14 patis del món. La conversa es centra en quatre preguntes:

  • S’assemblen als nostres patis?
  • Què hi ha als patis?
  • Què estan fent els nens?
  • De què país penseu què són?

D’aquesta sessió han arribat a la conclusió que els patis són diferents segons:  la mida, el que hi ha al pati, els jocs que juguen els nens i el país d’on són.

Temps: 1h

Avaluació: Han participat amb ganes. Han respectat força bé el torn de paraules. Ha costat una mica extreure idees noves.

Tercera sessió

Objectiu: Hipòtesi a la pregunta inicial

De la pregunta inicial: Són iguals els patis a totes les escoles del món? Els nens han definit una hipòtesis de treball de forma conjunta:

Creiem que els patis són diferents:

  • Per la mida
  • Pel que hi ha al pati (construccions)
  • Pels jocs a que es juguen
  • Pel país on estan situats.

Temps: 1h

Avaluació: Han participat amb ganes. Han respectat força bé el torn de paraules

Ara buscarem la resposta a aquestes preguntes seguint la metodologia científica:

  • Identificació del problema
  • Hipòtesi
  • Recerca
  • Comprovació de la hipòtesi
  • Conclusió

Planificació del nostre projecte: Com vam aparèixer els ésser fantàstics?

Com vam aparèixer els ésser fantàstics?

Partint d’una lectura d’éssers fantàstics a l’àrea de llengua castellana a 4t de Primària, va sorgir un gran debat sobre el tema.

L’endemà vam fer la pluja d’idees sobre els temes que els podien interessar per treballar.

Els alumnes van escollir majoritàriament el tema dels éssers fantàstic.

Sessió Inicial: Detectar idees prèvies.

L’objectiu: Saber plantejar-se  preguntes.

Recollim les preguntes dels alumnes. A partir de la tècnica 1-2-4  vam escriure els nostres dubtes sobre els éssers fantàstics:

  • Com i per què van aparèixer?
  • Per què ja no hi ha éssers fantàstics?
  • Per què hi ha éssers fantàstics vius que no moren mai com els zombis?
  • Què són els éssers fantàstics?
  • Per què són diferents els éssers fantàstics?
  • Com s’alimenten els éssers fantàstics?
  • Per què els éssers fantàstics no poden existir?
  • Per què els éssers fantàstics es diuen així?

Vam decidir la pregunta que volíem investigar:

Com vam aparèixer els ésser fantàstics?

projecte-araceli-012

Tot això i més, és el que hem fet en el perquè del meu nom!

Una vegada definit el nostre projecte, podem agrupar les tasques en quatre moments:

  • El treball de recerca amb les famílies
  • Compartim els nostres lapbooks.
  • El desenvolupament d’activitats puntuals que sorgeixen segons les aportacions de cada infant.
  • Activitat final: creem un personatge i la seva història

El treball de recerca amb les famílies es basa en cercar informació tant visual com escrita sobre la vida de cada infant (els seus orígens, gustos, aficions…) i, sobretot, explicar el perquè del seu nom. Tota la informació quedarà recollida en el seu lapbook.

P1030622-min

P1030627-min

P1030628-min

P1030625-min

Compartim els nostres lapbooks. Amb els lapbooks ja a la classe, estipulem un dia a la setmana per manipular i explicar de forma lliure les diferents creacions. Addicionalment, cada setmana un nen o una nena elabora amb la tutora un POWER POINT que recull la informació del lapbook per poder exposar-lo a tota la classe. En aquesta elaboració, s’incorporen recerques de diferents tipus com imatges, vídeos, emoticones, gifs… Les diferents aportacions motiven la recerca a internet. Una vegada preparat, cada nen fa la exposició i es convida a la seva família a acompanyar-lo i a aportar alguna proposta que els defineixi o doni més sentit al nostre projecte.

FOTO EXPOSICIÓ (GRAVACIÓ AMB FAMILIA)

El desenvolupament d’activitats puntuals que sorgeixen segons les aportacions de cada infant. Paral·lelament a aquesta activitat de recerca i exposició, des de l’aula es fan diverses activitats proposades pels infants, les famílies o la mestra. Aquestes activitats són molt variades tant per contingut com per agrupacions.

Algunes de les que fem són:

  • Regalem paraules:Verbalització per part del grup de paraules per descriure cada infant tan d’aspectes físics com de personalitat. Redacció posterior d’un petit text descriptiu.P1030644-min P1030647-min
  • Llistats: Elaboració en petits grups de llistats al voltant de temes vinculats al món i als nostres orígens com: països que coneguem, idiomes que parlem… P1030640-min (1) P1030642-min
  • Dibuixem-nos els uns als altres. Realització de dibuixos copiant al natural a cadascú dels nostres companys.
  • Fem receptes de cuina: Elaboració de receptes senzilles d’arreu del món.

RECEPTA 1-min RECEPTA 2-min

  • Acròstics dels nostres noms.
  • Dins del mapa mundi: Identificació dels continents, països i ciutats importants per cada infant. Recerca amb el Google Maps i visualització d’indrets atractius.
  • Banderes i escuts: Observació i comparació de banderes del món. Joc on-line de relació bandera-país i treball plàstic de caire creatiu elaborant collages de diferents formes utilitzant les banderes pròpies de cada continent.

ESCUTIBANDERES

  • Un viatge al voltant del món: Visualització del vídeo [youtube]https://www.youtube.com/watch?v=CnBSTt1chZo[/youtube]
  • Jocs de cohesió grupal: Manipulació d’elements vinculats a la Terra (bola del món, cilindre per guardar els mapes), fent jocs de verbalització d’aspectes personals en rotllana.

P1030585-min P1030612-min

  • Treball cooperatiu: Còmics d’arreu del món. Treball en petit grup de lectura, anàlisis i edició de còmics amb informació d’infants que viuen en altres parts del món.

20170515_165435 20170515_165442

  • Cançons d’arreu del món: Audició i aprenentatge de diferents cançons vinculades al tema.
  • Recull visual de totes les activitats que hem anat fent: Activitat de síntesis, elaboració d’un mural amb tot el que hem après.

Activitat final: creem un personatge i la seva història. Per tancar el projecte, ara és el moment de crear per ells sols. En grups de 5, s’inventaran una persona amb unes característiques determinades. Un cop consensuat, cada grup elaborarà un mapa conceptual on s’exposaran els mateixos aspectes que ells han fet en relació amb sí mateixos. Cada grup, explicarà com és el seu personatge i la seva història.

P1030975-min (1)