[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=_1gDak14xrI[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=_1gDak14xrI[/youtube]
La avaluació en els nostres grups ha estat continuada.
Amb la rúbrica, des del principi de l’activitat els nens i nenes han sabut en tot moment els aspectes que treballaríem i els objectius a assolir, i en finalitzar el procés, de manera individual, han pogut realitzar la seva autoavaluació.
També hem fet posades en comú, converses, on hem pogut conèixer les diferents dinàmiques dels grups i la seva evolució.
A través de l’observació de les diferents sessions de treball, així com amb la rúbrica, hem pogut avaluar els nostres alumnes.
Valoració del producte final
Pensem que ha estat una molt bona experiència, tant per als nens i nenes de 3r -que han pogut compartir tot allò que han après sobre Dalí amb els alumnes més grans de l’escola- com pels de 6è, que han hagut de dirigir i coordinar, de forma consensuada, la tasca del seu grup de treball. Creiem que, a banda dels beneficis que aporta el treball col·laboratiu i la tutoria entre iguals, per a tots/es ha suposat una bona dosi d’autoestima i confiança en els altres.
Propostes de millora
Per a un bon funcionament del treball dels grups i una millor gestió del temps, hagués calgut una organització prèvia més adequada per part de les tutores implicades.
El producte final del nostre projecte ha estat l’elaboració d’un lapbook (el nostre alumnat no ha treballat mai aquest format) o un PowerPoint amb l’ajuda dels nens i nenes de 6èA.
Les tutores (Ruth, Chari i Gemma) vam organitzar unes trobades de les tres classes (3r A, 3r B i 6è A) encabint-les durant tres setmanes, tot just després d’acabar els tallers i les explicacions a l’aula dels tercers, per tal que ho tinguessin ben recent. S’han fet trios d’alumnes que s’han repartit per les tres aules, de tal manera que les tres tutores teníem nens i nenes de les tres classes.
Durant tots els moments de treball, els alumnes de tercer aportaven els seus “dossiers” de Dalí, mentre que els alumnes de sisè portaven una funda per anar recollint tots els acords que anaven prenent, així com els material que necessitarien per fer el lapbook.
Les cinc sessions s’han pautat de la següent manera:
Objectius:
Contactar i conèixer els nens i nenes que formen part del grup de treball
Acordar els càrrecs dintre del grup (coordinador, responsable del material i secretari)
Explicar i recollir tota la informació possible envers les activitats realitzades
Escollir el tema del treball (Dalí viatger, tallers, biografia, museu…)
Objectiu:
Recordar, revisar i ampliar la màxima informació sobre la setmana d’activitats
Dissenyar el nostre lapbook, decidint quines formes decoratives (sobre, desplegable, flor…) són necessàries i com les volen col·locar dintre del lapbook.
Objectiu:
Acordar entre tots/es el text que s’hi vol escriure
Cercar imatges per internet, destriar algunes del dossier de treball de tercer i d’altres que s’han anat fent durant cadascuna de les activitats
Objectiu:
Muntar el lapbook / PowerPoint
Objectiu:
Compartir i explicar als altres grups el lapbooks propi
Visualitzar els tres PowerPoints
Sempre han estat sessions al voltant d’una hora; després, els alumnes retornen a la seva classe, on comenten amb les tutores com ha anat la sessió, amb l’objectiu de generar un feedback de com va l’activitat i l’autovaloració del procés per part del gran grup.
S’han creat lapbooks de diferents temàtiques, sempre relacionades amb el treball realitzat a classe: “La vida de Dalí”, “Dalí viatger”, “El surrealisme”, “Quadres de Dalí”, “La façana del Museu Dalí”…
Com a cloenda s’ha fet una exposició dels lapbooks i una trobada al gimnàs amb els nens/es de 3r i 6è, per parlar sobre la feina feta i l’experiència de treballar tots junts.
La sessió d’avui ha estat decebedora. Hem comprovat que no podrem anar a l’excursió al Museu Dalí, perquè no ens arriba el pressupost!
Va ser una activitat pensada en últim moment i no pressupostada a principi de curs, per la qual cosa no comptàvem amb prou diners al Cicle per fer aquesta sortida.
Avui hem dedicat la sessió a demanar pressupost (per email o directament a la pàgina web) a diverses empreses de transport per poder fer una excursió a Figueres i visitar el Museu Dalí. També hem buscat per Internet el preu de l’entrada. Hem hagut de buscar el preu més econòmic d’entrada que és el de grup escolar.
Aquest és el full de treball:
Dalí
Anem a organitzar una excursió a Figueres per visitar el Museu Dalí:
1- Primer, demanarem pressupost per a l’autocar a algunes empreses de transport escolar:
http://autocaresjulia.com/es/servicios/alquiler-transporte-escolar
http://www.autocaresizaro.com/alquiler-autocares-para-empresas-y-eventos/
Pressupost empresa Ravigo: ……………………………………………………………………………
Pressupost empresa Juliá: ………………………………………………………………………..……..
Pressupost empresa Izaro: ………………………………………………………………………………
Pressupost empresa Dumbo Tours: ………………………………………………………………….
Quina és la companyia més econòmica? …………………………………………………………..
2- Després, esbrinarem el que val l’entrada del Museu Dalí, tenint en compte que viatjaríem 75 alumnes i 5 mestres.
3- Quant ens costaria el viatge, en total?
4- Sabent que l’escola disposa d’un pressupost de 630 €, podrem fer aquesta excursió? ………………
Quants diners ens faltaran o ens sobraran?
A la sessió d’avui hem fet una activitat d’orientació (dreta-esquerra, dalt-baix) sobre el paper, a partir d’uns segells relacionats amb l’obra de Dalí que una nena havia trobat remenant per Internet.
Ens havíem de fixar en el valor numèric de cada segell, situat en llocs diferents, i havíem d’enganxar els segells en el lloc corresponent.
DOCUMENT D’ ACORDS QUART PAS : IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE.
CICLE:Inicial
Integrants:Sílvia Barros, Mari Cruz De Torres
A. Punt de partida:
B. Definició del repte o producte final.
– Exposició a la classe d’un mural esquemàtic dels continguts treballats amb
imatges i del racó amb els materials, llibres,…que vagin aportant.
– Elaboració d’ un dossier recopilant tots els aprenentatges adquirits sobre el
tema. Durant el projecte s’exposen al racó de la classe
– A mida que els nens i nenes van portant informacions les exposen als
companys i tot seguit o deixen al racó de la classe destinat al projecte.
– Finalment s’exposa als pares aprofitant les portes obertes per Sant Jordi.
C. Gestió de l ‘aula i metodologia.
– S’organitzen les activitats a partir de les preguntes plantejades pels alumnes
en iniciar el projecte.
– A partir de les exposicions individuals en que van fer segons el material
aportat es plantegen activitats per parelles o petits grups . Es permet triar el
grup de treball segons els interessos o capacitats de cada un i el professorat
intervé si s’escau.
– Dins de cada grup ells decideixen les tasques que farà cada un i se les
reparteixen segons les habilitats de cada un. Cal que el mestre estigui pendent
per ajudar a resoldre possibles conflictes.
– El projecte s’inicia al segon trimestre i es va treballant setmanalment una
sessió.
– Tenint en compte les preguntes formulades pels alumnes sobre el que volien
aprendre es dissenyen tasques de vegades proposades pels mateixos alumnes.
La resta de tasques les preveu i prepara el mestre per tal que es poguin
treballar els continguts previstos.
A mesura que van fent les activitats, cada grup inicia una recerca de forma autònoma segons el material, recursos o informació que necessiten en cada moment. Tot plegat sota la supervisió i l’ajuda de l’adult, si s’escau.
D. Organització del professorat.
E. Procés d’ implementació.
– S’organitzen les activitats a partir de les preguntes plantejades pels alumnes
en iniciar el projecte.
– A partir de les exposicions individuals en que van fer segons el material
aportat es plantegen activitats per parelles o petits grups . Es permet triar el
grup de treball segons els interessos o capacitats de cada un i el professorat
intervé si s’escau.
– Dins de cada grup ells decideixen les tasques que farà cada un i se les
reparteixen segons les habilitats de cada un. Cal que el mestre estigui pendent
per ajudar a resoldre possibles conflictes.
– El projecte s’inicia al segon trimestre i es va treballant setmanalment una
sessió.
– Tenint en compte les preguntes formulades pels alumnes sobre el que volien
aprendre es dissenyen tasques de vegades proposades pels mateixos alumnes.
La resta de tasques les preveu i prepara el mestre per tal que es poguin
treballar els continguts previstos.
A mesura que van fent les activitats, cada grup inicia una recerca de forma autònoma segons el material, recursos o informació que necessiten en cada moment. Tot plegat sota la supervisió i l’ajuda de l’adult, si s’escau.
Al finalitzar la sessió, cada grup fa una petita exposició de tot allò que han après i el producte que han elaborat. S’obre torn de paraula per contrastar idees, fer reflexions, autoavaluar-se i revisant els objectius inicials.
F. Presentació del producte final.
G. Avaluació.
Durant tot el procés i de forma continuada, s’avalua la participació, la implicació, l’actitud vers la feina i l’actitud amb els companys. A través de les exposicions valorem la capacitat d’expressió i de comunicació. A través del dossier o carpeta d’aprenentatge i dels diferents treballs individuals valorem la resta dels objectius curriculars plantejats vinculats al projecte tant a nivell individual com grupal. D’altra banda, es proposa fer entre tots, una rúbrica d’autoavaluació dissenyada pels alumnes i contestada individualment per prendre consciència de tot el que hem après. Finalment, recuperem els interrogants inicials “què volem saber?” i comprovar entre tots que hem satisfet les nostres inquietuds.
S’observa que els aprenentatges han estat significatius per a ells, quan de forma espontània reprodueixen el que han après i ho manifesten en les seves produccions escrites, gràfiques, verbals…
CICLE: Mitjà
Integrants: Miquel Cots, Laura Piñol, David Sanàbria, Laura Casan
A. Punt de partida:
B. Definició del repte o producte final.
C. Gestió de l ‘aula i metodologia.
D. Organització del professorat.
E. Procés d’ implementació.
F. Presentació del producte final.
G. Avaluació.
H. Aspectes transversals.
CICLE: Superior
Integrants: Esther Buisan, , Maria de la Guerra, Lucas Díaz, Sonia Horcajada, MªTeresa Sambola, Montserrat Sancho, Cristina Terrón (Baixa Mèdica).
A. Punt de partida:
A partir de l’elecció d’un país d’Amèrica per part dels alumnes, aquests es qüestionen quins temes o/i aspectes volen saber o descobrir del país triat.
B. Definició del repte o producte final.
S’estableix un producte final per grups de recerca i cada grup decideix el seu producte final.
C. Gestió de l ‘aula i metodologia.
Es proposen grups cooperatius amb el mateix nombre d’alumnes agrupats lliurament per interessos, amb una divisió de rols autogestionada per ells mateixos i amb la intenció que prenguin consciència del seu procés d’aprenentatge , convertint-se en grups d’experts.
Els rols que s’estableixen a cada grups són: Portaveu, Secretari, Ordre, Motivador i Material .Aquests rols podran ser rotatius o fixes, com decideixi el grup.
La recerca va ser motivada a partir d’uns recursos que es van proporcionar als alumnes. Els alumnes van triar l’activitat o producte final que volien fer i cada dia havia una proposta de tasques a fer. Alguns alumnes van aprofundir més dels objectius plantejats segons els seus interessos.
El mestre fa l’acompanyament als petits grups i el que si es fa de manera col·lectiva és la part de l’avaluació de cada dia.
Cal tenir en compte que la metodologia del treball per projectes facilita la inclusió de l’alumnat amb NEE i l’abordatge del tractament de la diversitat.
D. Organització del professorat.
A l’aula assisteixen els docents que tenen assignades les sessions d’acord amb l’horari i hi realitzen les tasques programades vinculades al projecte. A les reunions de cicle i a les de xarxa formació CCBB i a les reunions de nivell ens coordinem per preparar com farem el projecte.
Dins de la programació general del curs tenim la ubicació del projecte i els continguts que es treballaran, competències i objectius d’aprenentatge.
El rol del professorat està vinculat amb la filosofia d’aprendre per aprendre. El mestre motiva, acompanya i dóna suport als alumnes.
La programació del projecte està preparada i cada dia hi ha les evidències de les tasques diàries i el resultat final.
El projecte s’ha dut a terme durant una setmana i es valora que ha estat molt esgotador pels docents proposant com a alternativa treballar el projecte durant les tardes d’algunes setmanes al trimestre.
E. Procés d’ implementació.
Els Mestres donen punts de referencia (llibres i adreces d’internet) als alumnes per poder iniciar la investigació. Es relaciona amb els coneixements previs amb posades en comú de les seves experiències.
Els alumnes creen nous coneixements mitjançant la estructura de les sessions:
Sessió 1: recerca d’informació.
Sessió 2: resum de la informació.
Sessió 3: preparació de l’activitat.
Sessió 4: preparació d’evidències.
Sessió 5: exposició de les activitats i mostra d’evidències.
La interacció que desenvolupa cadascú dins del grup amb el seu rol (portaveu, secretari, motivador, material i ordre) ajuda a la autoregulació dels alumnes igual que la temporització i els objectius diaris.
Els alumnes transfereixen els continguts mitjançant les estratègies apreses (fent resums, quadres sinòptics, etc.) i documenten el procés amb la carpeta d’aprenentatge on es recullen totes les evidències de les activitats.
F. Presentació del producte final.
Els resultats es comuniquen a través d‘una presentació amb diferents suports (oral, audiovisual, manipulatiu…) que són preparats a la quarta sessió i s’exposen al grup-classe la cinquena sessió. També es fa extensiu internivell i pel que fa a les famílies es fa a traves del bloc i d’una exposició durant la setmana cultural.
G. Avaluació.
L’avaluació es du a terme, durant tot el procés, a nivell individual la diària i a nivell grupal al final incloent la valoració del treball en equip. Com a recurs ha anat molt bé la visualització per part dels alumnes de la seva exposició. Els docents també han fet servir les rúbriques amb el mateix procés d’avaluació.
Un altre recurs per avaluar és la carpeta d’aprenentatge on els alumnes recullen tot el que han fet i evidencien el que han après.
H. Aspectes transversals.
L’ús de las tecnologies és present en tot el procés, sobretot ordinadors i projectors, ja sigui per la recerca d’informació, la recollida de dades i l’elaboració del producte final.
Amb la distribució dels rols dins del grups es treballen i es valoren les actituds i els valors com per exemple la col·laboració, la responsabilitat, la iniciativa, la iniciativa, la creativitat…
L’avaluació compartida ajuda a la autoregulació sent conscients en tot moment dels objectius i del nivell d’assoliment.
Els infants diuen la seva!!!!!
[youtube]https://youtu.be/yD9JCropQK8[/youtube]
La valoració que fan els alumnes del projecte és molt positiu, algunes de les valoracions que més han fet els nens i nenes han estat que els hi ha agradat molt el dia de la venda, els ha agradat molt fer tots els papers per la construcció de la cooperativa, han millorat la forma de relacionar-se i han aprés ha treballar aprenent els uns dels altres i ajudant-se.
També han estat crítics aportant noves idees i pensant que alguns aspectes ho farien d’una altra manera, doncs no han funcionat bé.

El projecte Som Emprenedors ha estat composts per moltes etapes i ha durat tot el curs, l’avaluació per tant sempre ha estat continuada i s’ha anant valorant pas a pas cada nova activitat o etapa, així podrien dividir el projecte en tres etapes; creació de la cooperativa, elaboració de prototips i elaboració de productes, venda de productes i dissolució de la cooperativa.
Durant tot el procés l’alumne avalua la seva actuació individual i l’actuació envers el grup, també s’avalua de forma grupal el procés del projecte.
Primerament es va realitzar una avaluació inicial, per veure quines eren les expectatives dels alumnes respecte al projecte; es va fer mitjançant una petita enquesta oral on se’ls preguntava que era una cooperativa, quins aspectes podien aportar ells, etc. Es va realitzar una avaluació final aquesta vegada de manera escrita, mitjançant una petita bateria de preguntes, com ara; que has aprés?, com t’has sentit?, t’ha servit per millorar la relació amb els companys?, Què creus que has aportat al grup? Que t’ha agradat més?, Quines coses canviaries? Ho tornaries a fer igual, quins aspectes sobre tu mateix canviaries respecte al treball, respecte a la relació amb companys?….
Des de la Diputació de Barcelona, a més es realitza una avaluació on-li a través d’un formulari de google, on totes les persones que han participat del projectes directa o indirectament, han avaluat aquest; famílies, alumnes, mestra i escola.
El mestre també fa una avaluació de les diferents activitats que es van desenvolupant al llarg de tot el projecte, dels coneixements, actituds, treball en grup, etc.
Un critica que fem és que la majoria de les activitats d’avaluació que s’han fet al llarg del projecte han estat mitjançant assemblees, per tant no hi ha hagut una recollida escrita del procés d’avaluació. Aquest és un aspecte que caldria millorar.