Metodologia

Les activitats que hem realitzat han estat en grups cooperatius (3rA i B), formats de manera heterogènia.

A més a més, durant dues sessions, els dos grups de 3r s’han barrejat amb el grup de 6è A, fent grups cooperatius de 3 o 4 alumnes, per tal d’elaborar el producte final.

Les activitats  s’han dut a terme durant dues setmanes i s’han distribuït durant tot l’horari escolar.

Els aspectes importats de la nostra metodologia:

  • Partir dels interessos dels nens/es.
  • Despertar la curiositat dels nens/es.
  • Treball cooperatiu.
  • El mestre com a guia i orientador.
  • Implicació de les famílies.

 

Així és com hem treballat el perquè del meu nom

Dins de la dinamització del projecte s’han dut a terme diferents estratègies metodològiques de caire globalitzador:

ELABORACIÓ DEL LAPBOOK

  • Conversa. Aprenentatge dialògic. Gran grup. Concreció dels aspectes a investigar al voltant de la pròpia identitat sota el nom del projecte: el perquè del nostre nom.
  • Preparació reunió de famílies. Petit grup. Explicació per part d’un grup d’infants de la feina a fer conjuntament amb les famílies i el format pactat. Preparació en petit grup de la reunió.
  • Entrada relaxada :compartint els lapbooks. Observació lliure dels diferents lapbooks un dia a la setmana dins de la dinàmica d’entrada relaxada.

ELABORACIÓ DEL POWER POINT

  • Explicació general de l’eina Power point. Mig grup /TAC Fons, colors, tipus de lletres.
  • Concreció del contingut decoratiu o d’animació. Gran grup .Recerca a google d’emoticones, vídeos dels països o ciutats d’origen, cançons, banderes, escuts. ( s’amplien les propostes amb les aportacions que van sorgint)
  • Treball de tutoria individual per confegir el power point que reculli la informació de cada nen o nena.
  • Exposició oral al grup i a cada família del contingut del power point elaborat al perquè del nom de cada infant. Treball per parelles. Un exposa l’altre va passant el power/ gran grup.

PARAULES I DIBUIX PELS COMPANYS.

  • Fem llistats. Descripció conjunta amb tot el grup classe de les característiques de cada un dels nens i nenes. Gran grup.
  • Dibuix individual al natural de cada nen i nena.

COHESIÓ GRUPAL

  • Cançons d’arreu del mon. Aportació per part dels infants de música de diferents indrets del món. Audició conjunta. Ball. Recerca you tube.
  • Cançons identitat personal. Escolta atenta i tertúlia dialògica al voltant del contingut de les cançons.
  • Idiomes de la classe. Mural amb els idiomes parlats i salutacions en tots els idiomes. Codis QR vinculats a gravacions.
  • Berenars interculturals. Elaboració de receptes. Tast de menjars.

INTERCULTURALITAT

  • Mapes muts. Localització dels continents i de les ciutats vinculades als nostres orígens.
  • Recerca amb Google maps.
  • Treball cooperatiu. Elaboració en petit grups d’un còmic amb un personatge d’un lloc en concret. Càrrecs i responsabilitats específiques. Secretaris, redactors, editors… concreció de les tasques .
  • Recull visual de les diferents activitats. Article al blog d’aula.

SÍNTESI I VALORACIÓ

  • Rúbrica de vinculació. Autovaloració
  • Carpeta d’aprenentatge. Recull de la informació.
  • Rúbrica de valoració. Coavaluació.

Metodologia: ABP

El nostre centre dedica de 6 a 9 dies, segons el tema al treball en ABP.

Els alumnes plantegen una pregunta i partir d’aquí el professorat dissenya la planificació de les activitats i l’organització del projecte.

Durant el període dedicat a l’ABP els professors estan organitzats per nivells i només entren al curs assignat i en el que han participat en la seva planificació.  Els professors de cada nivell es coordinen en reunions quinzenals i a través del google drive, omplint i proposant les activitats i el producte final que hauran d’elaborar els alumnes.

A l’aula els alumnes s’organitzen en grups naturals de treball, tenen flexibilitat de moviment, poden proposar sortides fora del centre si ho creuen necessari, a més de les proposades per l’equip de professors.

En quant a la metodologia durant el projecte:

Els alumnes fan una reflexió inicial i final que registren a un full del projecte en general.

Cada dia han de fer una reflexió  inicial i final dels objectius i de com s’organitzen la feina.

inic

Els professors registren el treball diari dels alumnes en una graella

Al final del projecte els alumnes han de fer una presentació del producte final i del procés. Des del primer dia tenen una  rúbrica guia que després servirà per la co-avaluació amb tot el grup classeautoav

Després fan una auto-avaluació i una co-avaluació del grup de treball.

Finalment cada grup mostra als companys dels altres nivells el seu producte final del projecte. Organitzem rotacions grupals.

després l’equip docent del nivell es reuneix per valorar i fer propostes de millora. També es fa l’avaluació conjunta dels alumnes, tenint en compte les diferents graelles i l’assoliment de competències. la nota de cada projecte serà un 10% de la nota final de cada matèria, ja que cada departament proposa activitats on els alumnes treballen continguts claus de les competències que es pretén que els alumnes assoleixin.

Albert Poveda i Begoña Garcia

Institut Apel·les Mestres

La nostra metodologia

Els aspectes bàsics relacionats amb la metodologia i el primer disseny de com hauria de ser el producte final es va pactar prèviament amb els alumnes. Amb ells es va acordar:

  • Treballar en grups heterogenis per afinitats d’interessos.
  • La definició de rols de cadascú dintre de cada grup; es va acordar que hi hagués dos encarregats de recerca i cura dels materials, un portaveu i un secretari.
  • Les franges horàries que es portaria a terme aquest treball.
  • Els blocs de tasques a realitzar
  • L’organització i la difusió de la informació

El paper de la mestra bàsicament ha estat orientar i guiar la recerca d’informació i els debats. Malgrat que sigui un projecte multidisciplinari, ha estat la tutora qui ha acompanyat als alumnes en tot el desenvolupament.

20170207_162453

Planificació i metodologia

A l’Escola la Marina vam decidir iniciar el projecte dels ESTATS DE L’AIGUA a 2n perquè estava pendent de treballar.

Vam realitzar una pluja d’idees  per a veure com podíem provocar l’ interès en els alumnes i vam decidir que portaríem gelats a l’aula. Els alumnes haurien de triar quin tipus de gelat volen per a la festa de fi de curs: “flash”, gel amb pal i crema. IMG_20170424_102726

Iniciàrem la conversa fent la pregunta de com estarien els gelats en tornar del pati. Vam preveure que sorgirien preguntes com les següents:  Per què es desfà? Es pot tornar a congelar? Totes les coses fredes es congelen? Què podem fer per congelar? Totes les coses canvien de forma en congelar-les? Refreden igual la nevera i el congelador? Si els tornem a congelar recuperen la seva forma?

La metodologia

La metodologia utilitzada en el projecte serà guiada tenint en compte les propostes dels alumnes segons els seus interessos.

  • Activitats en gran grup, petit i individual: S’han creat 5 grups de treball aprofitant la disposició habitual de l’aula, sent aquests grups heterogenis i  triats per la mestra.
  • Tot i que inicialment s’havia pensat un càrrec per grup va sorgir la necessitat de crear un càrrec per cada membre. Es van proposar els següents:
    • Càrrec de premsa: informarà a l’altre grup de l’evolució dels seus experiments al igual que a les d’infantil.
    • Càrrec d’enllaç: transmetrà al grup l’ informació puntual que dona la mestra.
    • Càrrec d’ exploració: seran dos membres del grup els qui aniran a observar l’evolució de l’experiment.
    • Càrrec d’ arxiu: arxivarà les feines i materials dels membres del seu grup.
  • Farem rotllana per compartir idees, explicar l’evolució dels diferents experiments i expressar els aprenentatges que cada nen/a ha adquirit.
  • Realitzarem la rúbrica d’autoavaluació: en presentar la rúbrica els alumnes saben què és el que esperem que aprenguin.
  • Independentment de quin sigui el producte final del projecte es farà una exposició als pares per explicar tot el projecte.
  •  Per poder disposar de franges horàries més àmplies s’ha reestructurat l’horari de 2n, la qual cosa ha permès tenir suports dels membres del grup impulsor.

Reflexió

  • Valorem positivament el treball en grup ja que permet als alumnes aprendre conjuntament.
  • És molt motivador pels alumnes tenir una responsabilitat dins del seu grup.
  •  Les converses han estat molt enriquidores i motivadores. Els alumnes han participat espontània i activament en tot moment.
  • És positiu que els alumnes sàpiguen des de l’inici del projecte el que s’espera d’ells.
  • Els nens i nenes es senten motivats en saber que els pares podran participar al finalitzar el projecte.
  • La reestructuració d’horaris s’ha valorat positivament i es proposa per a futurs projectes o dinàmiques d’aula.

 

METODOLOGIA

Les activitats que s’han realitzat al llarg del projecte han estat de dues maneres: en grups cooperatius i algunes individuals que posteriorment s’han compartit en gran grup.

Els grups formats són heterogenis amb la intervenció de les mestres per qüestions organitzatives, però cal remarcar que s’han organitzat subgrups on l’alumnat s’ha autogestionat.

Les diferents activitats que s’han realitzat al llarg de la setmana amb una durada de dues sessions han estat les següents:

  1. Turisme a les diferents ciutats olímpiques: els alumnes han estat organitzats en grups cooperatius per tal de buscar informació de les diverses seus dels JJOO com si fóssin turistes que han de visitar-les realment: quin mitjà de transport utilitzarien per anar? Que visitarien? On s’allotjarien?, etc. Així, han utilitzat les TIC per fer un recull d’informació sobre el seu viatge que posteriorment han plasmat en un poster que s’ha col·locat en el passadís de les classes del cicle per compartir la informació amb la resta dels companys.

  2. Logotip de les FrediOlimpíades: A partir d’una breu explicació i observació dels diferents logotips creats en les diferents olimpíades, l’alumnat ha hagut de dissenyar individualment un logotip per a representar les nostres FrediOlimpíades. Cada alumne ha explicat la seva creació davant del grup i, entre tots han votat el disseny guanyador.

    Finalment, de cada grup que va realitzar l’activitat vam obtenir 5 logotips finalistes i, posteriorment, tot l’alumnat del cicle superior va triar el representant final.

  3. Disseny de la mascota: A partir d’una explicació i observació de les diferents mascotes dels JJOO els alumnes han hagut de dissenyar una mascota per les FrediOlimpíades.

    Cada grup havia de dissenyar una part de la mascota: el cap, el tronc, els braços, les cames i peus i, finalment, els complements.

    Un cop realitzat l’esbós de la part de la mascota treballada, l’alumnat va exposar-la davant dels seus companys amb l’objectiu de decidir quina seria la part del cos triada per a formar la mascota. Una vegada es van tenir totes les parts de la mascota triades es va iniciar el muntatge de la mascota.

    Per a triar el nom de la mascota cada grup va haver de consensuar un nom i els alumnes van decidir que volien que el nom sortís a sorts. Així, que vam col·locar els 5 noms dins d’una caixa i una mà innocent va triar el nom de la nostra mascota: FREMY.

  4. Proves olímpiques: en grups cooperatius els alumnes van pensar, elaborar i avaluar les proves olímpiques. També van elaborar una graella per poder puntuar les diferents proves i es van presentar per a jutges els alumnes voluntàriament.

Metodologia

La nostra metodologia consistirà en fer participar molt als alumnes, partirem dels seus interessos, els farem protagonistes i els implicarem. Tot això a partir de la DSC_0806, i anirem estirant del fil ja que cal tenir presents les característiques del nens d’educació infantil. Fomentarem la interacció entre alumnes, mestres i famílies. Ens basarem en una metodologia activa i vivencial, però guiada pel mestre.

 

El projecte s’anirà construint depenent de les aportacions dels alumnes. Les converses començaran a l’aula, però es contemplarà la possibilitat de fer una assemblea conjunta a nivell de tot el cicle d’infantil.

L’espai que utilitzem per poder reflexionar, posar temes en comú, coavaluar i autoavaluar-se serà durant les rotllanes del matí o quan sorgeixi la necessitat.

La conversa inicial es farà en gran grup i després es faran petits grups heterogenis per taules per repartir tasques (buscar material, redacció de notes…)

Tasques a fer:

  • Conversar sobre el llistat de coses que necessitarem per a la l’elaboració del nostre ambient.
  • Buscar i preparar el material.
  • Escriure una nota, mail o notícia a les famílies escrita pels alumnes (cadascú al seu nivell).

METODOLOGIA

Tots els mestres hem acordat que la metodologia tindria en compte els següents punts:

  • Promoure el treball en grup.
  • Fixar pocs objectius i de tipus metodològic.
  • Potenciar l’expressió verbal.
  • Fer visible el que anem fent a la classe: mapes conceptuals, fotos, referents visuals, etc .
  • Crear espais de trobada entre els alumnes de diferents cursos: consell de pati, suro de la biblioteca, compartir fotos i gravacions a través de la P/ de l’ordinador.
  • Fer fotos i gravar el procés.
  • Establir les sessions del projecte quan hi ha un reforç a l’aula
  • Implicar les famílies

La metodologia emprada durant la major part del projecte ha estat el treball cooperatiu.

L’alumnat ha estat organitzat de manera heterogènia, en un grup. Dintre del grup hi ha hagut diferents rols, cada rol tenia una tasca definida: portaveu (representar oralment les idees del grup), fotògraf (recollida gràfica dels moments de treball), secretari (anotació de les decisions preses en el grup), moderador (manteniment de l’ordre i dels torns de paraula en el grup), material (encarregat de distribuir el material necessari per executar el treball).

Per ensenyar-vos com ens hem organitzat us deixem aquí una mostra:

 

 

METODOLOGIA

Donat l’edat dels nostres alumnes(P3)les activitats que hem realitzat són de caire individual o de gran grup.
En un primer moment el mestre ha organitzat petits grups de quatre o cinc alumnes perquè busquessin informació amb les families sobre les preguntes que prèviament ens havíen sorgit a la classe (què volem saber?). El dia assenyalat cada nen/a portava el material que havia preparat a casa i feia l’explicació davant dels seus companys/es.
Les activitats han estat guiades i ens ha ajudat molt l’organització per preguntes. Hem deixat oberta la possibilitat de que sorgeixin noves preguntes però amb aquestes edats és molt difícil donar-ne sortida.
Tot i ser activitats guiades hem intentat que fossin el més experiencials possibles, utilitzant diferents espais de l’escola i una sortida al zoo de Barcelona. Hem intentat que els infants observessin, toquessin, experimentessin amb el seu cos per tal que tots els aprenentatges que hem anat adquirint fossin el més significatius possible.

GESTIÓ I METODOLOGIA DEL NOSTRE PROJECTE: EL RETRAT I L’AUTORETRAT

Quant a la gestió i metodologia del nostre projecte,  algunes activitats realitzades eren de caire més individual i d’altres cooperatives.  La determinació d’aquestes

dinàmiques ha estat en funció de la tasca que havien de portar a terme.

Pel que fa a la distribució dels diferents alumnes, aquests han estat repartits en grups heterogenis i amb una característica concreta: hem treballat amb grups internivells.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aquests grups han seguit un cronograma realitzat pel grup de docents que hem planificat les diferents activitats en funció de la creació d’una exposició de retrats i autoretrats que suposa el recull dels treballs realitzats pels alumnes.

La distribució del temps consistia en la realització d’uns tallers realitzats a la primera franja horària del matí (9 a 11h) i a la segona franja horària del matí (11:30-12:30h) vam treballar “allò que hem aprés” amb una posada en comú mitjançant la reflexió, contrastació d’idees i l´avaluació col·lectiva del grup. D’aquesta manera s’ha fet el recull de la informació amb l’elaboració d’un petit dossier. Les sessions de la tarda, van ser destinades a la realització d’activitats lúdiques que tenien relació amb el tema treballat, com per exemple: una gimcama on la temàtica era jocs populars adaptats al nostre projecte; una altra activitat va ser treballar el retrat partint de la identificació dels sentiments en diferents situacions quotidianes, etc.

Pel que fa al nostre paper com a docents, hem guiat i orientat però a l’hora hem estat oberts a noves propostes per part dels alumnes que anaven sorgint a mesura que es feia l’activitat. En aquests casos els alumnes havien de modificar lliurement l’activitat en funció dels seus propis interessos. D’aquesta manera els alumnes tenen el rol de guia i són els protagonistes del seu propi aprenentatge, buscant altres maneres de fer amb les seves aportacions.

El treball en equip del cicle ha estat primordial per poder organitzar i planificar el projecte en base a l’interès de l’alumnat i implementar-lo d’una manera òptima i positiva.