Metodologia: La selva

Durant el desenvolupament d’aquest projecte, hem anat utilitzant diferents metodologies i organitzacions d’aula o de nens segons els objectius que s’havien establert:

  • MOTIVACIÓ I FUNCIONALITAT. Incorporació de diferents elements relacionats amb el tema en la funcionalitat de l’aula com diferents tipus d’habitatge per crear subgrups a dins de les dinàmiques  d’aula .
  • MODEL CIENTÍFIC ÈSSERR VIU:Coneixem el dofí Rosa. hem utilitzat el model científic per poder conèixer un ésser viu.: que entra i que surt de l’ésser viu, matèria energia i informació, escala, ecosistema i organisme, estructura i parts i canvis i funcions ( nutrició,relació i reproducció)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  • TREBALL COL.LABORATIU PER PARELLES HETEROGENIES. Llegim i cerquem informació consultant el llibres del racó . La lectura compartida fa que ens ajudem en les dificultats pròpies del nivell .

 

 

 

 

 

 

 

  • INFORMACIÓ PREVIS. Coneixement de la zona i estudi d’un mapa per a saber situar la zona. Es va fer en gran grup utilitzant la conversa a la rotllana per compartir coneixements i idees i parlar dels països que coneixien tenint en compte la procedència de molts infants de la classe.
  • TREBALL EN PETIT GRUP ( 6 infants) estudi de mapes i localització d’espais concrets d’arreu del món començant per el lloc més proper Barcelona  passant per DIFERENTS INDRETS D’Espanya que coneixien els nens o altres indrets de referència sobre tot dels seus països d’origen . Per últim l’objectiu va ser trobar els espais del món que tinguessin selva.
  • VIDEOCONFERÈNCIA amb un expert. Gran grup. Entrevista a una doctora per esbrinar aspectes bàsics imprescindibles per poder viatjar amb seguretat a la selva amazònica. Abans de fer-la vam a haver de mirar entrevistes i elaborar-ne una.
  • CREACIÓ D’ESCENARIS: La selva i la Sabana. Joc simbòlic de reproducció de les característiques bàsiques de la natura en aquests indrets i la manipulació dels animals propis de cada paisatge: diferenciació entre selva i sabana flora i fauna. Amb aquest dinàmica, vam poder descartar i donar resposta a les hipòtesis que havíem fet sobre la situació dels diferents animals.

 

 

 

 

 

 

  • DRAMATITZACIÓ DE L’ECOLOCALITZACIÓ. Representació de la vida del dofí rosa tenint-ne en compte les seves característiques físiques i sensitives: el meló del dofí rosa que li permet localitzar-se i rebre informació a través de les ones. Aquesta activitat va ser un inici del treball cooperatiu fent que cada infant tingues una responsabilitat determinada que fes possible intentar detectar els objectes que tenia al davant i la distància cap a ella.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  • COM DEUEN VIURE LES PERSONES A LA SELVA?. Comparació amb altres tipus de vivenda al món. Elaboració d’hipòtesis partint del discurs dialògic compartint idees i coneixements envers com deuen ser els habitacles de la selva per poder sobreviure. Es té en conte diferents cases del món relacionant materials amb clima i materials de la zona.
  • ELABORACIÓ DEL DIARI DE VIATGE TREBALL INDIVIDUAL. De forma paral·lela hem estat elaborant individualment un diari de viatge en el que els nens i nenes anaven anotant els aspectes imprescindibles per viatjar i poder veure el Dofí rosa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  • TRANSMISIÓ DELS NOUS CONEIXEMENTS. Ara som nosaltres els experts. Una mestra necessitava informació per anar a l’Amazones i com a experts i de forma individual vam escriure consells per realitzar el viatge.

 

 

  • DOCUMENTACIÓ: Recull per part del mestre del treball realitzat al llarg del projecte amb fotografies i textos senzills per poder llegir entre tots, recordar el treball fet i compartir la nostra experiència amb les famílies i la resta de la comunitat educativa.

METODOLOGIA PROJECTES

La metodologia plantejada al projecte de Cicle Inicial: Egipte:

–  S’organitzen les activitats a partir de les preguntes plantejades pels alumnes

en iniciar el projecte.

–  A partir de les exposicions individuals en que van fer segons el material

aportat es plantegen activitats per parelles o petits grups . Es permet triar el

grup de treball segons els interessos o capacitats de cada un i el professorat

intervé si s’escau.

–  Dins de cada grup ells decideixen les tasques que farà cada un i se les

reparteixen segons les habilitats de cada un. Cal que el mestre estigui pendent

per ajudar a resoldre possibles conflictes.

–  El projecte s’inicia al segon trimestre i es va treballant setmanalment una

sessió.

–  Tenint en compte les preguntes formulades pels alumnes sobre el que volien

aprendre es dissenyen tasques de vegades proposades pels mateixos alumnes.

La resta de tasques les preveu i prepara el mestre per tal que es puguin

treballar els continguts previstos.

A mesura que van fent les activitats, cada grup inicia una recerca de forma autònoma segons el material, recursos o informació que necessiten en cada moment. Tot plegat sota la supervisió i l’ajuda de l’adult, si s’escau.

  • Arrel de la investigació, surten noves preguntes i inquietuds que ens veiem en la necessitat de tallar perquè sinó ens devien del tema principal del projecte. Malgrat això, com que els alumnes estan molt engrescats amb el tema, si podem afegir alguna sessió extra a la temporització inicial, la dedicarem a resoldre aquests dubtes i inquietuds perquè són interessants i no volem frenar la seva ànsia per aprendre.
  • A mesura que els grups van acabant, s’acosten als altres grups per intercanviar idees i coneixements.
  • Al finalitzar la sessió, cada grup fa una petita exposició de tot allò que han après i el producte que han elaborat. S’obre torn de paraula per contrastar idees, fer reflexions, autoavaluar-se i revisant els objectius inicials.
  • Per tal de compatir amb els alumnes d’altres cursos i amb les famílies tot el que hem après, fem servir els següents mitjans:
    • Amb l’objectiu de vivenciar l’època del projecte, per carnestoltes es van disfressar d’egipcis, així vam exposar la vestimenta típica.
    • Publicacions periòdiques al bloc de l’escola.
    • Amb motiu de la Setmana Cultural i Jornada de portes obertes farem una exposició on pares i alumnes veuran tot el que hem elaborat.
    • Finalment, creació d’un conte que es presenta als Jocs Florals de l’escola i que els alumnes aniran a les classes dels companys de Cicle a explicar-lo.

Pel que fa al projecte plantejat a Cicle Mitjà, l’Índia, a nivell metodològic:

  • Es divideix la classe en petits grups heterogenis per treballar de manera cooperativa. Els grups seran de màxim 5 membres.
  • Es proposen uns rols dins el grup perquè tothom tingui una tasca concreta a dur a terme dins l’equip.
  • Partim dels interessos previs dels nostres alumnes. Un cop triats els continguts que volem aprendre repartim els temes entre els diferents grups i cadascun s’encarregarà d’investigar sobre allò.
  • Els mestres faciliten diferents eines de recerca (webs, llibres etc…).
  • Durant el procés el mestre va fent un seguiment de cada grup per resoldre els dubtes que puguin anar sorgint.

Pel que fa a la metodologia plantejada al projecte de Cicle Superior, Brasil:

 Es proposen grups cooperatius amb el mateix nombre d’alumnes agrupats lliurament per interessos, amb una divisió de rols autogestionada per ells mateixos i amb la intenció que prenguin consciència del seu procés d’aprenentatge , convertint-se en grups d’experts.

Els rols que s’estableixen a cada grups són: Portaveu, Secretari, Ordre, Motivador i Material .Aquests rols podran ser rotatius o fixes, com decideixi el grup.

La recerca va ser motivada a partir d’uns recursos que es van proporcionar als alumnes. Els alumnes van triar l’activitat o producte final que volien fer i cada dia havia una proposta de tasques a fer. Alguns alumnes van aprofundir més dels objectius plantejats segons els seus interessos.

El mestre fa l’acompanyament als petits grups i el que si es fa de manera col·lectiva és la part de l’avaluació de cada dia.

Cal tenir en compte que la metodologia del treball per projectes facilita la inclusió de l’alumnat amb NEE i l’abordatge  del tractament de la diversitat.

 

 

Metodologia

Des d’un inici el projecte Missió Europa II estarà format per diferents missions que els nostres alumnes hauran d’anar completant satisfactòriament alhora que aniran guanyant punts per arribar a una valoració final.

El primer missatge  el porta un drone a classe i han de desxifrar-lo:

text

Després d’aquest primer missatge es presentaran moltes més missions i activitats. Cadascuna d’elles s’haurà d’anar resolent i els alumnes rebran una puntuació en funció dels resultats de cada activitat.

puntuacions

Totes les activitats es fan en grups creats pels professors i al llarg de tot el procés hi ha un constant seguiment perquè cap grup no es perdi.

Les activitats dirigides als alumnes toquen les matèries de: Llengua Catalana, Llengua Anglesa, Ciències Socials, Ciències Naturals, Matemàtiques, Tecnologia i, fins i tot, hi ha una activitat de Música quasi al final del projecte. La majoria de l’Equip Docent de 2n s’ha engrescat i animat a fer el projecte.

 

 

PLANIFICACIÓ PROJECTES

DOCUMENT D’ ACORDS QUART PAS : IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE.

CICLE:Inicial

Integrants:Sílvia Barros, Mari Cruz De Torres

A. Punt de partida:

  • Vam informar als alumnes que aquest any es celebrava l’Any Internacional del Turisme. Els demanem què saben sobre els diferents continents i països del món i es fa un recull de les diferents argumentacions.
  • Proposem passejar-nos virtualment pel món veient imatges dels diferents països, concretament del continent d’Àfrica que és el que ens ha tocat al cicle inicial.Amb la visualització d’ imatges a l’ordinador, s’estableix un diàleg sobre elsllocs que reconeixen, els que agradaria visitar…
  • Fem una llista a la pissarra dels països que han agradat més als alumnes i es tria el més votat: Egipte
  • Vam preguntar als alumnes què sabien d’aquest paísi què els agradaria saber. Ho exposem a la classe en un mural que serà destinat al projecte.
  • Plantegem on podem trobar informació per poder anar trobant resposta a les diferents preguntes plantejades.
  • Informem a les famílies del projecte que es començarà a treballar a l’aula per tal que puguin col·laborar aportant material i informacions diverses.

 B. Definició del repte o producte final.

–  Exposició a la classe d’un mural esquemàtic dels continguts treballats amb

imatges i del racó amb els materials, llibres,…que vagin aportant.

–  Elaboració d’ un dossier recopilant tots els aprenentatges adquirits sobre el

tema. Durant el projecte s’exposen al racó de la classe

–  A  mida que els nens i nenes van portant informacions les exposen als

companys i tot seguit o deixen al racó de la classe destinat al projecte.

–  Finalment s’exposa als pares aprofitant les portes obertes per Sant Jordi.

 C. Gestió de l ‘aula i metodologia.

–  S’organitzen les activitats a partir de les preguntes plantejades pels alumnes

en iniciar el projecte.

–  A partir de les exposicions individuals en que van fer segons el material

aportat es plantegen activitats per parelles o petits grups . Es permet triar el

grup de treball segons els interessos o capacitats de cada un i el professorat

intervé si s’escau.

–  Dins de cada grup ells decideixen les tasques que farà cada un i se les

reparteixen segons les habilitats de cada un. Cal que el mestre estigui pendent

per ajudar a resoldre possibles conflictes.

–  El projecte s’inicia al segon trimestre i es va treballant setmanalment una

sessió.

–  Tenint en compte les preguntes formulades pels alumnes sobre el que volien

aprendre es dissenyen tasques de vegades proposades pels mateixos alumnes.

La resta de tasques les preveu i prepara el mestre per tal que es poguin

treballar els continguts previstos.

A mesura que van fent les activitats, cada grup inicia una recerca de forma autònoma segons el material, recursos o informació que necessiten en cada moment. Tot plegat sota la supervisió i l’ajuda de l’adult, si s’escau.

  • Arrel de la investigació, surten noves preguntes i inquietuds que ens veiem en la necessitat de tallar perquè sinó ens devien del tema principal del projecte. Malgrat això, com que els alumnes estan molt engrescats amb el tema, si podem afegir alguna sessió extra a la temporització inicial, la dedicarem a resoldre aquests dubtes i inquietuds perquè són interessants i no volem frenar la seva ànsia per aprendre.
  • A mesura que els grups van acabant, s’acosten als altres grups per intercanviar idees i coneixements.
  • Al finalitzar la sessió, cada grup fa una petita exposició de tot allò que han après i el producte que han elaborat. S’obre torn de paraula per contrastar idees, fer reflexions, autoavaluar-se i revisant els objectius inicials.
  • Per tal de compatir amb els alumnes d’altres cursos i amb les famílies tot el que hem après, fem servir els següents mitjans:
    • Amb l’objectiu de vivenciar l’època del projecte, per carnestoltes es van disfressar d’egipcis, així vam exposar la vestimenta típica.
    • Publicacions periòdiques al bloc de l’escola.
    • Amb motiu de la Setmana Cultural i Jornada de portes obertes farem una exposició on pares i alumnes veuran tot el que hem elaborat.
    • Finalment, creació d’un conte que es presenta als Jocs Florals de l’escola i que els alumnes aniran a les classes dels companys de Cicle a explicar-lo.

D. Organització del professorat.

  • A nivell de Cicle ens coordinem per determinar la temporització, els temps que dediquem setmanalment al projecte, l’esquema a seguir amb els objectius i continguts i hem elaborat un mapa conceptual per completar a la classe.
  • Reconeixem que ens ha faltat coordinació amb els especialistes que no són del cicle. D’una banda perquè no ha sortit la curiositat per part dels alumnes i d’altra banda perquè no ho hem acabat de veure la forma de lligar el tema del projecte amb algunes de les especialitats.
  • A partir dels interrogants dels alumnes recollits a principi en el “Què volem saber?” identifiquem els objectius curriculars i els continguts que es treballaran.
  • Fem recordatori que el paper del mestre en el treball per projectes és de guia per ajudar als alumnes i per superar dificultats.
  • Els mestres participants i especialment, la tutora, s’encarrega d’anar fent fotografies durant les sessions per tal de documentar el projecte i deixar constància del treball que fan els alumnes. Es procura que les fotografies siguin variades per mostrar tota la feina que van fent i els diferents rols que desenvolupen els alumnes. Finalment, aquestes fotografies es comparteixen amb els alumnes i les famílies mitjançant diferents vies de comunicació com són el bloc, l’exposició pels jocs florals, etc.
  • Principalment valorem positivament la motivació i la implicació dels alumnes. Malauradament ens trobem que les famílies no participen suficientment en quant a aportació de material. De cara a propers projectes ens agradaria millorar la participació dels especialistes.

 E. Procés d’ implementació.

–  S’organitzen les activitats a partir de les preguntes plantejades pels alumnes

en iniciar el projecte.

–  A partir de les exposicions individuals en que van fer segons el material

aportat es plantegen activitats per parelles o petits grups . Es permet triar el

grup de treball segons els interessos o capacitats de cada un i el professorat

intervé si s’escau.

–  Dins de cada grup ells decideixen les tasques que farà cada un i se les

reparteixen segons les habilitats de cada un. Cal que el mestre estigui pendent

per ajudar a resoldre possibles conflictes.

–  El projecte s’inicia al segon trimestre i es va treballant setmanalment una

sessió.

–  Tenint en compte les preguntes formulades pels alumnes sobre el que volien

aprendre es dissenyen tasques de vegades proposades pels mateixos alumnes.

La resta de tasques les preveu i prepara el mestre per tal que es poguin

treballar els continguts previstos.

A mesura que van fent les activitats, cada grup inicia una recerca de forma autònoma segons el material, recursos o informació que necessiten en cada moment. Tot plegat sota la supervisió i l’ajuda de l’adult, si s’escau.

 

  • Arrel de la investigació, surten noves preguntes i inquietuds que ens veiem en la necessitat de tallar perquè sinó ens devien del tema principal del projecte. Malgrat això, com que els alumnes estan molt engrescats amb el tema, si podem afegir alguna sessió extra a la temporització inicial, la dedicarem a resoldre aquests dubtes i inquietuds perquè són interessants i no volem frenar la seva ànsia per aprendre.
  • A mesura que els grups van acabant, s’acosten als altres grups per intercanviar idees i coneixements.

Al finalitzar la sessió, cada grup fa una petita exposició de tot allò que han après i el producte que han elaborat. S’obre torn de paraula per contrastar idees, fer reflexions, autoavaluar-se i revisant els objectius inicials.

 F. Presentació del producte final.

  • Cada grup fa una petita presentació del treballa realitzat i dels passos que han seguit, de les descobertes i de tot el que han aprés per compartir-ho amb els companys.
  • Es preveu al final una o dues sessions per preparar la presentació segons els grups de treball.
  • El mestre, dintre del seu paper de guia, s’assegura que totes les preguntes estiguin resoltes.

 G. Avaluació.

Durant tot el procés i de forma continuada, s’avalua la participació, la implicació, l’actitud vers la feina i l’actitud amb els companys. A través de les exposicions valorem la capacitat d’expressió i de comunicació. A través del dossier o carpeta d’aprenentatge i dels diferents treballs individuals valorem la resta dels objectius curriculars plantejats vinculats al projecte tant a nivell individual com grupal. D’altra banda, es proposa fer entre tots, una rúbrica d’autoavaluació dissenyada pels alumnes i contestada individualment per prendre consciència de tot el que hem après. Finalment, recuperem els interrogants inicials “què volem saber?” i comprovar entre tots que hem satisfet les nostres inquietuds.

S’observa que els aprenentatges han estat significatius per a ells, quan de forma espontània reprodueixen el que han après i ho manifesten en les seves produccions escrites, gràfiques, verbals…

 

CICLE: Mitjà

Integrants: Miquel Cots, Laura Piñol, David Sanàbria, Laura Casan

A. Punt de partida:

  • Vam fer una pluja d’idees sobre quin país els agradaria treballar dins el continent d’Àsia. Un cop triat el país vam preguntar als alumnes què sabien sobre el tema i què els agradaria saber.
  • Aprofitem la riquesa cultural de la classe (tenim un nen de l’Índia a la classe) i fem venir a la família a explicar costums, tradicions etc… del país.
  • Treballem cançons i danses tradicionals del país.
  • Fem un treball cooperatiu dividint-nos en grups ( situació geogràfica, vestits, la bandera, danses tradicionals, com són les construccions, contes tradicionals, cuina tradicional, llengües que es parlen…). Cada grup buscarà informació sobre algun aspecte determinat i després es farà una exposició a la resta de companys.

 

B. Definició del repte o producte final.

  • El producte final serà elaborar un dossier recopilant tots els aprenentatges adquirits sobre el tema. A més hauran de fer una exposició del que han après a altres cursos. Els alumnes seran gravats.
  • Cada alumne té el seu dossier.
  • Ens posem en contacte amb el monestir budista del Garraf perquè ens aportin la seva experiència.

 C. Gestió de l ‘aula i metodologia.

  • Es divideix la classe en petits grups heterogenis per treballar de manera cooperativa. Els grups seran de màxim 5 membres.
  • Es proposen uns rols dins el grup perquè tothom tingui una tasca concreta a dur a terme dins l’equip.
  • Partim dels interessos previs dels nostres alumnes. Un cop triats els continguts que volem aprendre repartim els temes entre els diferents grups i cadascun s’encarregarà d’investigar sobre allò.
  • Els mestres faciliten diferents eines de recerca (webs, llibres etc…).
  • Durant el procés el mestre va fent un seguiment de cada grup per resoldre els dubtes que puguin anar sorgint.

 D. Organització del professorat.

  • Dediquem algunes sessions de cicle i nivell per coordinar-nos tots els mestres que participen del projecte.
  • El rol del mestre és guiar als alumnes durant el procés d’investigació.
  • Anem compartint allò que fem al bloc de l’escola.
  • Preparar graelles valoratives del grau d’assoliment dels continguts que van recopilant i adquirint.
  • Els mestres acordem quin indicadors avaluarem.

 E. Procés d’ implementació.

  • La informació s’obté a través de recursos que el mestre dóna per orientar als nens i evitar que es perdin amb tantes fonts d’informació com hi ha actualment.
  • El mestre a més del paper de guia, va fent petites inferències per fer adonar a l’alumne del treball transversal que es va realitzant.
  • La informació que van obtenint la van sistematitzant a través d’unes graelles pautades per tal de no deixar de costat continguts que poden ser importants.

 F. Presentació del producte final.

  • El resultat final serà un treball que es presentarà a classe  a la resta de companys. Hauran d’intervenir tots les membres del grup, amb diferents tasques dins la presentació.
  • Es proposa que el resultat final es presenti mitjançant alguna tècnica tecnològica com un powerpoint, vídeo etc…
  • Les famílies tindran accés a les presentacions finals mitjançant el blog de l’escola.

 G. Avaluació.

  • Hi haurà una valoració per part del mestre i una autoavaluació per part de l’alumne mitjançant les rúbriques.
  • El mestre té preparades unes pautes d’observació del treball de grup per valorar cada alumne individualment (participació, grau d’assoliment dels continguts, implicació en el treball, treball en equip etc…).

 H. Aspectes transversals.

  • Durant el procés fem servir la tecnologia en tot moment per buscar informació, per sintetitzar-la, il·lustrar-la, aclarir dubtes i elaborar el producte final.
  • Donat que cada membre del grup té un rol assignat, són els propis membres el grup els que poden valorar si cadascú ha complert amb les seves tasques. Això també fa que el grup necessiti de tots els membres per poder tirar endavant amb el projecte.
  • Anem penjant tot el procés al blog de l’escola.

 

CICLE: Superior

Integrants: Esther Buisan, , Maria de la Guerra, Lucas Díaz, Sonia Horcajada, MªTeresa Sambola, Montserrat Sancho, Cristina Terrón (Baixa Mèdica).

A. Punt de partida:

 A partir de l’elecció d’un país d’Amèrica per part dels alumnes, aquests es qüestionen quins temes o/i aspectes volen saber o descobrir del país triat.

B. Definició del repte o producte final.

 S’estableix un producte final per grups de recerca i cada grup decideix el seu producte final.

C. Gestió de l ‘aula i metodologia.

 Es proposen grups cooperatius amb el mateix nombre d’alumnes agrupats lliurament per interessos, amb una divisió de rols autogestionada per ells mateixos i amb la intenció que prenguin consciència del seu procés d’aprenentatge , convertint-se en grups d’experts.

Els rols que s’estableixen a cada grups són: Portaveu, Secretari, Ordre, Motivador i Material .Aquests rols podran ser rotatius o fixes, com decideixi el grup.

La recerca va ser motivada a partir d’uns recursos que es van proporcionar als alumnes. Els alumnes van triar l’activitat o producte final que volien fer i cada dia havia una proposta de tasques a fer. Alguns alumnes van aprofundir més dels objectius plantejats segons els seus interessos.

El mestre fa l’acompanyament als petits grups i el que si es fa de manera col·lectiva és la part de l’avaluació de cada dia.

Cal tenir en compte que la metodologia del treball per projectes facilita la inclusió de l’alumnat amb NEE i l’abordatge  del tractament de la diversitat.

D. Organització del professorat.

 A l’aula assisteixen els docents que tenen assignades les sessions d’acord amb l’horari i hi realitzen les tasques programades vinculades al projecte. A les reunions de cicle i a les de xarxa formació  CCBB i a les reunions de nivell ens coordinem per preparar com farem el projecte.

Dins de la programació general del curs tenim la ubicació del projecte i els continguts que es treballaran, competències i objectius d’aprenentatge.

El rol del professorat està vinculat amb la filosofia d’aprendre per aprendre. El mestre motiva, acompanya i dóna suport als alumnes.

La programació del projecte està preparada i cada dia hi ha les evidències de les tasques diàries i el resultat final.

El projecte s’ha dut a terme durant una setmana i es valora que ha estat molt esgotador pels docents proposant com a alternativa treballar el projecte durant les tardes d’algunes setmanes al trimestre.

E. Procés d’ implementació.

Els Mestres donen punts de referencia (llibres i adreces d’internet) als alumnes per poder iniciar la investigació. Es relaciona amb els coneixements previs amb posades en comú de les seves experiències.

Els alumnes creen nous coneixements mitjançant la estructura de les sessions:

Sessió 1: recerca d’informació.

Sessió 2: resum de la informació.

Sessió 3: preparació de l’activitat.

Sessió 4: preparació d’evidències.

Sessió 5: exposició de les activitats i mostra d’evidències.

La interacció que desenvolupa cadascú dins del grup amb el seu rol (portaveu, secretari, motivador, material i ordre) ajuda a la autoregulació dels alumnes igual que la temporització i els objectius diaris.

Els alumnes transfereixen els continguts mitjançant les estratègies apreses (fent resums, quadres sinòptics, etc.) i documenten el procés amb la carpeta d’aprenentatge on es recullen totes les evidències de les activitats.

F. Presentació del producte final.

Els resultats es comuniquen a través d‘una presentació amb diferents suports (oral, audiovisual, manipulatiu…) que són preparats a la quarta sessió i s’exposen al grup-classe la cinquena sessió. També es fa extensiu internivell i pel que fa a les famílies es fa a traves del bloc i d’una exposició durant la setmana cultural.

G. Avaluació.

L’avaluació es du a terme, durant tot el procés, a nivell individual la diària i a nivell grupal al final incloent la valoració del treball en equip. Com a recurs ha anat molt bé la visualització per part dels alumnes de la seva exposició. Els docents també han fet servir les rúbriques amb el mateix procés d’avaluació.

Un altre recurs per avaluar és la carpeta d’aprenentatge on els alumnes recullen tot el que han fet i evidencien el que han après.

H. Aspectes transversals.

L’ús de las tecnologies és present en tot el procés, sobretot ordinadors i projectors, ja sigui per la recerca d’informació, la recollida de dades i l’elaboració del producte final.

Amb la distribució dels rols dins del grups es treballen i es valoren les actituds i els valors com per exemple la col·laboració, la responsabilitat, la iniciativa, la iniciativa, la creativitat…

L’avaluació compartida ajuda a la autoregulació sent conscients en tot moment dels objectius  i del nivell d’assoliment.

 

Gestió de l’aula i metodologia del nostres projecte: Els jocs paralímpics

  • Identificació del projecte com propi

El nostre objectiu és aconseguir un logotip pels Jocs Paralímpics. Primer s’introdueix què vol dir un logotip i es visualitzen uns quants exemples mitjançant la pissarra digital. Després hi ha una conversa sobre l’objectiu que volem aconseguir a partir d’un dibuix. Cada nen elabora el seu.
Un cop fets, decidim per votació quin és el logo que representarà el nostre projecte

  • Normes de grup i d’aula.

Després d’organitzar els grups per part de la mestra, hem parlat del significat de respectar unes normes en qualsevol àmbit, escola, casa, carrer, i en la vida en general. Vam compartir algunes normes que coneixien que havien de complir i respectar.
Per grups van decidir les normes que ells pensaven que eren necessàries per al bon funcionament del grup.
Per tal d’assegurar la participació de tots els membres del grup van fer ús de la tècnica “llapis enmig”.

  • Distribució dels càrrecs

Els alumnes han decidit el nom del seu equip.
La mestra ha explicat la funció que té cada càrrec i el compromís que comporta tenir un càrrec. Entre ells decidiran qui fa de coordinador, de secretari, de tècnics i de portaveu. Els equips que tenen 5 membres tindrà un càrrec afegit: ajudant de coordinador.
Cada equip s’autogestiona i reparteix els càrrecs.

  • Fer públic allò que passa a l’aula

Hem fet el mural que representarà el nostre projecte. Quan comenci la implementació de la nostra investigació el mural s’anirà omplint.

  • Selecció de les tasques a portar a terme

A partir de les preguntes inicials, cada grup ha seleccionat la seva tasca, recollida en una graella.

  • Diari de grups

La mestra explica la importància del diari de grup, per tal de reflexionar sobre la feina feta, les dificultats trobades i el funcionament de l’equip. Es fa de manera conjunta mitjançant la pluja d’idees. El primer full del diari amb la feina que portem feta des d’ara, per tal de saber com fer aquesta reflexió.

Gestió de l’aula i metodologia del nostre projecte: Els éssers fantàstics

El nostre objectiu metodològic és iniciar el treball cooperatiu dins de l’aula de 4t.
Ens calia fer molta feina així que vam començar per formar grups heterogenis.
A partir dels sociogrames que es passen al grup, es formen grups de 4 alumnes. Tot aquest procés ha estat prou dificultós.
També era important iniciar als alumnes a treballar en equip, saber discutir i arribar a posar-se d’acord. És per això, que van decidir iniciar petites estructures cooperatives simples en diferents àrees curriculars. (LLAPIS AL CENTRE, PARADA DE TRES MINUTS, 1-2-4).
Quan vam iniciar el nostre projecte, vam centrar-nos en l’objectiu d’aprendre a treballar en equip. Així vam utilitzar diferents instruments didàctics per a afavorir l’organització interna dels equips.
El nostre quadern d’equip:
• Nom de l’equip
• Nom dels membres de l’equip
• Càrrecs i funcions
• Normes de funcionament
• Plans de l’Equip
• Diari de Sessions
• Revisions periòdiques de l’Equip.

Gestió de l’aula i metodologia del nostre projecte: Són iguals tots els patis de les escoles del món?

Un dels nostres reptes és iniciar-nos en el treball cooperatiu dins de l’aula. Així que vam utilitzar diferents instruments didàctics per afavorir l’organització interna dels equips. (El nostre quadern d’equip).

  • Membres de l’equip

Ens calia fer molta feina així que vam començar per organitzar grups heterogenis de 4 alumnes formats per la tutora. Tot aquest procés va ser prou dificultós. Per tal de comprendre que vol dir treballar de manera cooperativa, es va buscar entre tots una definició de la paraula “cooperar”.
Aquesta definició va ser la següent:
Cooperar vol dir ajudar i treballar junts.
També era necessari que els nens pactessin què volia dir treballar en grups cooperatius per això vam utilitzar la tècnica 1-2-4
El resultat ha estat:
– L”equip s’ha de posar d’acord.
– Tots tindrem feines, però seran diferents.
– Per funcionar com a equip necessitem normes i càrrecs. Això ho tenen clar pel nostre funcionament com a grup classe.
– També necessitem un nom de l’equip i un logo.

  • Normes de funcionament

Després de llegir algunes normes que ells ja coneixen de treball i comportament a l’aula, continuem amb la tècnica 1-2-4 per treballar les normes de funcionament dels grups ( 3 o 4 normes per grup). Quan ho tenen clar les escriuen en un esborrany i finalment tornem a la conversa col·lectiva per la posada en comú. Es recull les més votades en el full de normes.

  • Càrrecs i funcions

Després de presentar els càrrecs als alumnes (coordinador, ajudant de coordinador, secretari/a i encarregat del material) entre tots, i mitjançant la conversa col·lectiva, vam definir cada càrrec.  A partir de la conversa, els nens es van repartir lliurement els càrrecs.

  • Plans de l’Equip i Nom de l’equip

A partir de la hipòtesi han votat quina tasca volien treballar. I com ho farien. Aquesta ha estat una tasca difícil, però amb una mica d’ajuda de l’adult han aconseguit reflexionar com portar a terme les seves tasques d’investigació
Els secretaris es reuneixen com a grups d’experts i amb l’ajut d’una mestra escriuen el pla de treball de l’equip.
La resta decideixen el nom del seu equip i el seu logo.
Sempre es creen espais de conversa col·lectiva on es comparteix el procés.

  • Diari de Sessions

Per últim, i abans d’iniciar el procés d’investigació, la mestra explica el valor del diari de les sessions. Després de cada sessió, es deixaran els últims minuts per explicar el treball i les dificultats trobades. Es farà una posada en comú amb tot el grup-classe per tal de compartir coneixements i dubtes.

Metodologia

El projecte té vuit tasques que estan dissenyades per resoldre les dues grans preguntes del jardiner. En aquestes tasques es combinarà el treball individual, parelles, petit grup i en gran grup. A l’hora de formar els grups es tindrà en compte l’heterogeneïtat d’aquests perquè puguin realitzar les tasques de la millor manera possible.

A l’inici de cada bloc d’activitats per resoldre els dos problemes del jardiner del parc, es farà algunes activitats més guiades per realitzar el modelatge, i posteriorment, cada vegada més els nens i nenes començaran a treballar d’una manera més autònoma.

Quan iniciem cada sessió es realitza una petita revisió dels objectius i recapitulació dels aprenentatges realitzats en sessions anteriors per donar sentit i continuïtat a les tasques que es realitzaran durant el projecte. Després d’aquesta conversa inicial s’assignen les tasques perquè treballin majoritàriament de manera cooperativa, i tanquem la sessió fent una reflexió final sobre els aspecte treballats o dels possibles problemes i èxits sorgits.

Objectiu 1: RESOLEM EL PRIMER DILEMA (fulles, colors i hores de llum).

Primera: Anem al Parc de les Planes on treballa el jardiner!
Per començar la investigació, anem al lloc on treballa el jardiner. Quan arribem observem la natura que tenim més propera i veiem que predominen quatre tipus d’arbres:el pi, el roure, l’alzina i el plataner. Mirem el tronc, la textura, la forma… i recollim una bossa de fulles i fruits de cadascun.
Quan arribem a la classe, analitzem les fulles que hem trobat (color, de quina n’hi ha més….) i ens adonem que hi ha fulles que s’han tornat marrons i unes altres que continuen sent verdes. A més, veiem que de dos tipus d’arbres hem pogut recollir menys nombre de fulles… PER QUÈ SERÀ?
ACTIVITAT COL.LECTIVA D’INVESTIGACIÓ.

Segona: Fem un mural col•lectiu de la tardor!
Analitzem les fulles. Com és que en una bossa n’hi ha moltes i en les altres no? Per què unes fulles són més dèbils i altres més fortes? Per què unes tenen una textura més permeable i robusta i altres més rugosa i fina? (diferència fulla perenne i fulla caduca). Per què es formen els fruits? Per què serveixen? (estudi dels fruits). Agafem capses de cartró. Les pintem amb pintura amb colors de la tardor i les decorem amb el material que hem buscat al Parc de les Planes. Fem frases explicatives de tot el què hem après. Ho exposem al hall de l’escola perquè quan torni el jardiner els alumnes li puguem explicar el què hem après i el perquè dels seus problemes.
ACTIVITAT COL.LECTIVA I EN PETIT GRUP.

Tercera: Descobrim que hi ha més hores de foscor!                                                      Fem un recull diari de com està el cel quan sortim de l’escola i els alumnes han d’apuntar a quina hora se’n va el sol. Conversa col·lectiva dels resultats.                               ACTIVITAT COL.LECTIVA I INDIVIDUAL.

Objectiu 2: RESOLEM EL SEGON DILEMA (fruits secs i carnosos de la tardor, bolets i panellets).

Quarta: Cantem!                                                                                                               Vídeo “anar a buscar bolets” i cançó del Pot Petit. Analitzem el vídeo i parlem dels bolets que sempre surten a la tardor. Ens plantegem quins són els aliments que més trobem en aquesta època de l’any i els escrivim. Ens preguntem quins plats es podrien cuinar amb els ingredients dits. Decidim elaborar quelcom deliciós típic de la tardor i convidar al jardiner perquè vegi que també hi ha fruita bona en aquesta època de l’any!                    ACTIVITAT COL.LECTIVA.

Cinquena: Anem al mercat!                                                                                              Dividim els aliments en tres grups (FRUITS SECS, FRUITS CARNOSOS I BOLETS). Fem la llista de la compra i marxem a la fruiteria Can Serra a comprar. Allà analitzem si n’hi ha algun que ens hem deixat.                                                                            ACTIVITAT COL.LECTIVA.

Sisena: Masterxef de tardor!                                                                                     Analitzem els fruits per dins i per fora.

Fem un concurs de tapes amb els ingredients comprats per grups. Es valora treball en equip, originalitat, nom del plat i l’explicació oral de l’elaboració i el plat davant dels companys/es. El plat guanyador li portem al jardiner! Els gravem i pengem al blog de l’escola el programa.                                                                                                 ACTIVITAT EN PETIT GRUP.

Setena: Fem panellets a la classe!    

Fem panellets amb els ingredients comprats. Els posem al forn i… fem una bossa i hi escrivim la recepta per endur-nos-els a casa i explicar-ho a la família! Li fem una bossa al jardiner i li enviem un mail explicant-li la recepta!                                                        ACTIVITAT COL.LECTIVA , EN PETIT GRUP I INDIVIDUAL.

Vuitena: Som experts en la tardor!
Fem un recorregut de tot el què hem treballat de l’estació de l’any que vivim: la tardor. Mirem una pel•lícula on surten fotografies, vídeos i explicacions de tot el procés del projecte. Anem parant el vídeo i fem una reflexió del què han aprés i de com s’han sentit (autoavaluació i metacognició).

Omplim en grups la rúbrica d’avaluació penjada a l’aula. (autoavaluació i metacognició).

Xerrada amb el jardiner exposant les solucions dels seus dos dilemes:
1) L’augment de la seva feina com a responsable del Parc de les Planes. Hi ha moltes fulles al terra, estan com seques, al torn de la tarda cada vegada es fa més fosc…

2) I a sobre, a l’hora de berenar, no pot menjar les fruites que més li agraden: síndria, préssec, cireres… I això el posa trist.

Creem el carnet d’experts de la tardor. Ens l’hem guanyat!

Per a què fem servir les plantes aromàtiques?

METODOLOGIA

Per dur a terme el projecte, hem format grups de 4-5 alumnes que han triat un nom i s’han distribuït quatre càrrecs.

Després han escollit una planta aromàtica i han cercat informació sobre les seves característiques, conreu i ús en l’actualitat i antiguitat. Per fer-ho, han fet servir diferents mitjans: entrevista  a casa, internet (ordinadors d’aula) i biblioteca.

Cada grup ha elaborat un mural amb text i imatges amb tota la informació recopilada. Per fer això han hagut de consensuar com dissenyar i fer el mural.

Finalment, tots els grups han exposat als seus companys els diferents aspectes treballats i han presentat la planta per tal que puguessin experimentar-la amb alguns sentits.

Com a cloenda hem fet un tastet de productes elaborats amb plantes aromàtiques i olis esencials, infusions, pizza, amanida,…

Un cop acabat tot el procés, hem portat les plantes a l’hort i les hem plantat.

Metodologia “Som emprenedors”

“Som emprenedors”, és un projecte que es desenvolupa al llarg de tot el curs escolar.

Al llarg del desenvolupament del projecte, els alumnes han treballat de diverses maneres, de manera individual, com ara en l’activitat de la presentació de candidatures pels càrrecs de la cooperativa (president/a, tresorer/a i secretari/a.). En l’elaboració d’un prototip (una manualitat) que ensenyarien i explicarien a tota la classe, i la presentació del pressupost del cost de l’elaboració del prototip o en la presentació d’un nom de la cooperativa.

Per parelles, com ara en l’elaboració del logotip de la cooperativa.

En gran grup, en les assemblees per elaborar els estatuts, decidir quina aportació econòmica farien o a quina entitat sense ànim de lucre donarien una part dels diners recaptats el dia de la venda, decidir quins prototips farien per a la venda, etc.

Però la gran majoria del projecte s’ha desenvolupat en treball en grup.

En primer lloc, els alumnes treballaven en grups fixes anomenats departaments, on cadascú assumia una tasca responsable i fixa per a tot el projecte; aquestes grups de treball eren; compra de material, documentació, web, comptabilitat i comunicació màrqueting i publicitat. En aquest cas eren els propis alumnes qui decidia, guiats per la mestra tutora depenent de la tasca a desenvolupar, quan reunir-se i fer les tasques assignades.

En segon lloc, els alumnes s’agrupaven en grups de producció dels diferents prototips, que prèviament es van aprovar en assemblea. Aquests grups de nens no eren fixes, si no que cada tres setmanes aproximadament canviaven alguns alumnes, de manera que qui havia elaborat el prototip ensenyava als companys a fer-ho, un cop aquests nens havien aprés es convertien en experts i ensenyaven als companys que venien nous al petit grup. D’aquesta manera tots els alumnes o la gran majoria era aprenent- ensenyant o ensenyant-aprenent. El treball cooperatiu ha estat, per tant la metodologia que ha mediat durant la gran part del projecte.

A llarg de tot el procés de producció a més es feien reunions de valoració per tal d’analitzar el desenvolupament de les diferents activitats, detectar i resoldre dificultats, aclarir dubtes, prendre noves decisions, com ara si un taller no funcionava, etc.

El paper de la mestra tutora al llarg de tot el projecte ha estat el de guia i/o orientadora, i el de mediadora.