Implementació

SEGONA SESSIÓ

Avui hem recordat tot el que volíem investigar sobre Dalí, i hem elaborat col·lectivament la rúbrica d’autoavaluació. Alguns/es alumnes han portat informació de casa (la biografia del pintor, fotos de quadres…) i una nena ha explicat que la seva àvia coneix un grup musical (la nena no en recordava el nom) que li dedica una cançó a Dalí. Tot plegat ens servirà a les tutores per a preparar algunes de les activitats a treballar en les diferents àrees.

A més a més, una de les alumnes ha explicat que la seva mare és pintora i hem pensat que la podríem convidar a venir a l’escola per a què ens parli del seu treball. Preguntem als infants de quina manera podríem organitzar la visita, i acorden preparar una entrevista. Donat que anem una mica justets de temps, entre tots i totes decidim que les preguntes de l’entrevista les elaborarem a la nostra classe, i després la Ruth i la Chari en traurem les repetides i ajuntarem la resta. Per sorteig, un grup d’alumnes de cada classe seran els encarregats de dur a terme l’entrevista.

Les mestres hem organitzat l’alumnat en tres grans grups, que es repartiran en tres espais, guiats/acompanyats per cadascuna de nosaltres. Ja sabem que l’ideal és que aquesta organització sorgeixi dels seus interessos, però, paral·lelament, els infants han hagut de triar els tallers de cicle sobre Dalí (quatre d’entre set), i hem considerat que aquesta decisió facilitava la tasca.

Hem explicat als infants que les diferents activitats les realitzaran sobre tot en grups de treball cooperatiu i, algunes, per parelles. Cal dir que el nostre alumnat està acostumat a aquesta organització, doncs a 3r es treballa el Medi Natural en forma d’activitats ILEC i setmanalment es barregen els nens i nenes dels tres grups del nivell.

rubrica

Implementació

PRIMERA SESSIÓ: MOTIVACIÓ

Avui hem encetat el nostre projecte interdisciplinari sobre Salvador Dalí. Estàvem una mica nervioses perquè, en realitat, el tema no l’han triat els nens i nenes (per tant, no ha sorgit dels seus interessos), sinó que forma part del projecte d’escola. Fa uns anys, al claustre va sortir la idea que l’alumnat acabava l’escolaritat sense uns coneixements mínims sobre la historia de la pintura, i que fóra bo que aquest tema es treballés d’una manera sistemàtica. Així, des del curs 2013-14, cada any tota l’escola al mateix temps dedica una setmana de tallers de caire bàsicament plàstic (que anomenem “setmana del projecte interdisciplinari”) a un pintor o moviment pictòric. Abans, el tema era un monogràfic  específic (el reciclatge…). Per exemple, a P4 es treballa Gaudí, i a Cicle Inicial, Mondrian. Donat que les mestres que formàvem part dels Cicles Mitjà i Superior en aquell moment vam defensar el treball en cicle i no en nivell, al Mitjà es treballen un any Dalí i el següent Van Gogh, i al Superior, Frida Kahlo i el modernisme, alternativament.

Reprenent el que explicàvem abans, les tres mestres implicades en el projecte (la Ruth Guillem i la Chari Vázquez, tutores de 3r i l’Erica Calatayud, mestra d’Educació Especial) vam pensar com podíem “provocar” que Dalí fos el pintor triat per l’alumnat, aconseguint que els infants tinguessin en tot moment la sensació que, en realitat, l’havien escollit ells/es.

P1000558

Ens hem reunit tots a una de les classes de 3r i hem començat la sessió preguntant-los si recordaven els autors que havien treballat fins ara i el que havien après sobre ells. Després, hem llençat la pregunta “Tots els pintors pinten igual, tots expressen els seus sentiments de la mateixa manera?”.

Per últim, els hem dit que havien de triar un pintor per a aquest curs i, com a motivació, a la pissarra digital els hem ensenyat diversos quadres, entre els quals havia un de Dalí: dos realistes (Las Meninas de Velázquez i La Gioconda de Da Vinci), un impressionista (Sol naixent de Monet), La fábrica, de l’etapa cubista de Picasso i Les temptacions de Sant Antoni de Dalí. Cal dir que les obres seleccionades estaven pensades, de manera que l’obra de Dalí fos la més atractiva i diferent.

Ja  triat l’autor, els nens/es han verbalitzat les coses que volen saber sobre  Dalí:

Que volem saber sobre Dalí?

  • Quan va néixer i a on?
  • Com pintava?
  • Quin va ser el seu primer quadre?
  • Quan va morir i a quin cementiri està enterrat?
  • Com tenia les idees per fer els quadres?
  • Quan va començar a fer quadres?
  • Si va estudiar altres coses.
  • Quins van ser els seus quadres favorits?
  • Amb quin quadre es va fer famós?
  • Feia altres coses a part de quadres?
  • Li agradava viatjar?
  • Coneixia a persones famoses?
  • Quins són els estris que utilitzava?
  • Com era?
  • Era molt famós?
  • Quin era el seu lloc preferit per viure?
  • On és la seva obra?
  • Quina era la seva família?
  • Té alguna cançó dedicada a ell?
  • Quins llocs podem visitar per conèixer la seva obra?
  • Quants quadres va fer?
  • Quines tècniques utilitzava?
  • Quins eren els seus cognoms?

IMPLEMENTACIÓ

A la nostra escola ja hem acabat el procés d’implementació. Estem contents perquè els infants han après moltes coses però som conscients que encara hem d’anar introduir canvis i millorant les nostres metodologies.

La gran part d’informació ens ha vingut donada a partir dels treballs que han realitzat les famílies a casa per tal de respondre a les qüestions que ens havíem plantejat a l’aula. Cada infant ha explicat als seus companys tota la informació que ha trobat (a internet, a partir de contes, de llibres, de visites a la biblioteca….) . Les famílies partint de tot això han elaborat murals i manualitats per tal de respondre a les nostres preguntes.

Ens ho hem passat molt bé però hem comprovat que aquelles activitats on els nens i nenes han gaudit més, han estat en les que ells i elles han pogut experimentar i vivenciar el que estàvem aprenent.
D’entre aquestes destaquem:
* Anar a buscar fulles d’acàcies al pati, que són els arbres que hi ha a la nostra escola i són les que les girafes mengen.
* La sortida al zoo.
* Experimentar amb el cos com veuen aigua les girafes.
* Comprovar quants nens/es necessitem per saber l’alçada d’una girafa.
* Observar la llargada de la seva llengua.

A l’educació infantil donem molta importància al temps de conversa que sorgeix cada dia. Pensem que aquestes estones són les més profitoses per tal d’anar relacionant els aprenentatges previs amb els nous que van apareixent.

Implementació “Som emprenedors”

El projecte Som emprenedors es va iniciar constituint la cooperativa de la classe de 5è A. Per fer-ho es va demanar als nens que cerquessin informació sobre diferents formes jurídiques de formar un negoci; empresa individual-privada, societats i cooperativa. Els alumnes van explicar i van fer una comparativa entre els inconvenients i  les avantatges. Finalment van decidir que la millor idea era una cooperativa, on tots tingueren les mateixes responsabilitats, els mateixos drets i deures.

Un cop engegada la cooperativa, el procés de construcció del coneixement ha estat a la inversa, és a dir no era el projecte en si el facilitador dels aprenentatges ni el motor impulsor d’aquests, si no que era la programació i els continguts de les diferents àrees els que s’intentaven adaptar a les necessitats de cada moment del projecte, tot i que no sempre ha estat possible.

Els alumnes també han pres un paper actiu de transmissors del coneixements i receptors d’aquests, sobretot en el treball de grups en l’elaboració dels prototips. El fet de que els grups de treball fossin canviants, feia que qui havia aprés el taller i es quedava al grup (sempre quedaven dos nens i marxaven a un altre taller altres 2 o 3) es convertissin en els ensenyants d’aquella manualitat.

Som conscients que al llarg de tota la implementació del projecte hi ha molts aspectes a millorar, una d’ells és el fet que sigui el mateix  projecte l’eix vertebrador, facilitador i integrador dels diferents aprenentatges de les àrees curriculars.

Recollim el NIF de la cooperativa:

Tot això i més, és el que hem fet en el perquè del meu nom!

Una vegada definit el nostre projecte, podem agrupar les tasques en quatre moments:

  • El treball de recerca amb les famílies
  • Compartim els nostres lapbooks.
  • El desenvolupament d’activitats puntuals que sorgeixen segons les aportacions de cada infant.
  • Activitat final: creem un personatge i la seva història

El treball de recerca amb les famílies es basa en cercar informació tant visual com escrita sobre la vida de cada infant (els seus orígens, gustos, aficions…) i, sobretot, explicar el perquè del seu nom. Tota la informació quedarà recollida en el seu lapbook.

P1030622-min

P1030627-min

P1030628-min

P1030625-min

Compartim els nostres lapbooks. Amb els lapbooks ja a la classe, estipulem un dia a la setmana per manipular i explicar de forma lliure les diferents creacions. Addicionalment, cada setmana un nen o una nena elabora amb la tutora un POWER POINT que recull la informació del lapbook per poder exposar-lo a tota la classe. En aquesta elaboració, s’incorporen recerques de diferents tipus com imatges, vídeos, emoticones, gifs… Les diferents aportacions motiven la recerca a internet. Una vegada preparat, cada nen fa la exposició i es convida a la seva família a acompanyar-lo i a aportar alguna proposta que els defineixi o doni més sentit al nostre projecte.

FOTO EXPOSICIÓ (GRAVACIÓ AMB FAMILIA)

El desenvolupament d’activitats puntuals que sorgeixen segons les aportacions de cada infant. Paral·lelament a aquesta activitat de recerca i exposició, des de l’aula es fan diverses activitats proposades pels infants, les famílies o la mestra. Aquestes activitats són molt variades tant per contingut com per agrupacions.

Algunes de les que fem són:

  • Regalem paraules:Verbalització per part del grup de paraules per descriure cada infant tan d’aspectes físics com de personalitat. Redacció posterior d’un petit text descriptiu.P1030644-min P1030647-min
  • Llistats: Elaboració en petits grups de llistats al voltant de temes vinculats al món i als nostres orígens com: països que coneguem, idiomes que parlem… P1030640-min (1) P1030642-min
  • Dibuixem-nos els uns als altres. Realització de dibuixos copiant al natural a cadascú dels nostres companys.
  • Fem receptes de cuina: Elaboració de receptes senzilles d’arreu del món.

RECEPTA 1-min RECEPTA 2-min

  • Acròstics dels nostres noms.
  • Dins del mapa mundi: Identificació dels continents, països i ciutats importants per cada infant. Recerca amb el Google Maps i visualització d’indrets atractius.
  • Banderes i escuts: Observació i comparació de banderes del món. Joc on-line de relació bandera-país i treball plàstic de caire creatiu elaborant collages de diferents formes utilitzant les banderes pròpies de cada continent.

ESCUTIBANDERES

  • Un viatge al voltant del món: Visualització del vídeo [youtube]https://www.youtube.com/watch?v=CnBSTt1chZo[/youtube]
  • Jocs de cohesió grupal: Manipulació d’elements vinculats a la Terra (bola del món, cilindre per guardar els mapes), fent jocs de verbalització d’aspectes personals en rotllana.

P1030585-min P1030612-min

  • Treball cooperatiu: Còmics d’arreu del món. Treball en petit grup de lectura, anàlisis i edició de còmics amb informació d’infants que viuen en altres parts del món.

20170515_165435 20170515_165442

  • Cançons d’arreu del món: Audició i aprenentatge de diferents cançons vinculades al tema.
  • Recull visual de totes les activitats que hem anat fent: Activitat de síntesis, elaboració d’un mural amb tot el que hem après.

Activitat final: creem un personatge i la seva història. Per tancar el projecte, ara és el moment de crear per ells sols. En grups de 5, s’inventaran una persona amb unes característiques determinades. Un cop consensuat, cada grup elaborarà un mapa conceptual on s’exposaran els mateixos aspectes que ells han fet en relació amb sí mateixos. Cada grup, explicarà com és el seu personatge i la seva història.

P1030975-min (1)

Implementació

Per iniciar el projecte i començar a implementar-lo es van posar en pràctica les següents iniciatives

  • Taller “Els primers humans”: En aquesta activitat ens va quedar clar, en quin moment de la història de l’home ens situaríem. De manera molt vivencial es va posar en contacte els alumnes amb la manera de viure dels primers humans i els va despertar les ganes de saber-ne més i de plantejar-se nous reptes.

Ja a l’aula, els alumnes van decidir que volien recrear un hàbitat d’una tribu de la prehistòria i van voler-se documentar sobre com hauria de ser.

Va ser en aquest moment en que els alumnes van apuntar la possibilitat de veure objectes prehistòrics reals i es va fer ús dels recursos esmentats per buscar la informació:

  • Fer una visita al Museu Arqueològic de Catalunya.

A partir d’aquí sorgeixen les següents preguntes:

  • Com ens podem organitzar per fer el projecte?
  • Com volem concretar els coneixements que ja tenim?
  • Quan ho farem?
  • Com ho farem?

D’aquest debat ens va sortir la proposta de:

  • Fer la representació física d’una caverna habitada (plàstica)
  • Fer una presentació mitjançant un Power Point que recollís la feina feta (TIC)
  • Disposar d’un dossier personal que reculli la informació obtinguda entre tots.

Per tal de fer la recreació plàstica, es van dividir en 5 grups, i a cada grup es va assignar una tasca:

  • GRUP 1: La cova
  • GRUP 2: El vestit
  • GRUP 3: Les eines i estris d’ús diari
  • GRUP 4: Les pintures rupestres
  • GRUP 5: Mural de la línia del temps

Mentre es feia tot el procés anterior, cada alumne va anar fent un portfoli personal sobre el tema que compartien amb els companys i que donarà lloc al recull de materials personals.

 

20170207_162621 20170207_162521 20170207_162453 20161201_114216 20170207_162721 20161201_110212 20170207_162453

Implementació

 

El nostre projecte encara està en procés d’implementació; ja hem dut a terme les converses inicials  i les segones converses per decidir que necessitem per poder crear l’ambient triat.

Ara cal que dins de cada grup-classe els alumnes s’organitzin en petits grups responsables per crear els materials, demanar-los a través de circular feta pels alumnes, fer decoració,…

Exemple de segona conversa: L’ambient de teatre

P4B va decidir fer dues activitats per aquest ambient: representació amb titelles i fer d’actors i actrius. 

Per les titelles van proposar fer titelles de personatges de contes (Caputxeta, Campanilla, Pirates, Sant Jordi, Bambi, Els 3 porquets)

Per fer d’actors i actrius van decidir que els calien disfresses, objectes d’atrezzo, llibres per decidir la història, música,  decorats i teló.

Després de les segones converses l’equip d’educació infantil durant el cicle valora que els diferents graus de maduresa i capacitat d’abstracció dels alumnes de P3, P4 i P5, fan que els resultats i propostes siguin molt divergents.

A P3 els va costar imaginar tot el material necessari, oblidant alguns elements. A P4 van necessitar força pistes, de vegades repetien les idees o no acabaven de saber com executar-les. Els de P5 van demostrar més capacitat d’imaginar com aconseguir el material proposant vàries maneres.

Això ens demostra que en la primera conversa al parlar d’alguna cosa viscuda era més fàcil parlar-ne i en canvi a la segona que requeria més abstracció doncs va caldre més ajuda per part de les mestres.

Procés d’implementació

En el projecte del cos humà ens hem trobat que hi ha hagut grups que s’han cenyit al guió establert i d’altres que han aprofundit en la seva recerca ampliant coneixements segons els seus interessos. Com a reflexió, hem pogut observar que justament els grups que s’han ajustat a la resposta única són aquells que mostren més inseguretats o dificultats per sortir de la zona de confort. No obstant, aquells alumnes que tenen un pensament més flexible i divergent donen respostes més diversificades i tenen capacitat per dissenyar el seu propi itinerari d’aprenentatge oferint respostes múltiples.

La informació s’obté de llibres de coneixements, contes i a partir de la recerca per internet. Cal dir, però, ens hagués agradat la presència a l’escola de convidats experts sobre la temàtica per tal d’apropar el coneixement als alumnes i implicar les famílies en el procés d’aprenentatge dels seus fills. Hem convidat famílies però per gestió d’agenda no ha pogut ser però s’ha aplaçat pel proper trimestre perquè tinguin la oportunitat de participar i compartir.

Per introduir un tema nou sempre anem a un coneixement que ja tenen i a partir d’aquí és quan es poden començar a produir connexions entre el coneixement previ i el nou. Considerem molt important respectar els temps i l’ordre per afavorir que l’aprenentatge sigui realment significatiu.

Els alumnes transfereixen els continguts i competències de les diferents àrees de manera molt natural perquè l’horari de l’escola no està parcel·lat. És concep l’aprenentatge d’una manera global, transversal i multidisciplinar.

Implementació

Dels diversos projectes que es treballen durant el curs, en funció del caràcter més o menys lliure i/o guiat del mateix, la resposta sol ser múltiple. En els nostres projectes no es parteix d’una pregunta inicial, sinó que una provocació els convida a fer una investigació/recerca.

La informació ens arriba des de diverses fonts:

  • de les famílies, que s’impliquen en el projecte dels seus fills/es aportant fulletons, diaris, llibres, intervencions directes, etc.
  • de la biblioteca del barri, en la qual són els propis alumnes/es els que fan la demanda del que necessiten.
  • de les noves tecnologies, molt presents en el nostre dia a dia.
  • dels companys/es de l’escola, que ens faciliten materials i coneixements.

DSCN1347La transferència d’informació queda molt ben reflectida en la dinàmica del que nosaltres anomenem coteaching, en el qual els alumnes/as treballen continguts i competències en altres llengües (anglès, castellà…) i són conscients d’aquests aprenentatges.