Arxiu de la categoria: Centres docents

Narrativa de la Missió Europa

Publicat el per
Respon

Després d’un dur procés de selecció, al qual, els alumnes pensaven que formaven part de 3 centres d’intel·ligència  (Super Boserup, Super Malthusians i Newtonians) hi ha hagut un període de calma i tornada a les rutines diàries del centre. Els alumnes, encara que estan alerta de qualsevol instrucció que pugui vindre de la Missió Europa, han anat baixant la guàrdia a poc a poc i ja no estan tant atents als moviments que es puguin produir a l’Institut.
De sobte,  durant les classes de Matemàtiques dels tres grups de 2n d’ESO, un drone apareix per la finestra de classe transportant un USB, el qual entregarà al/la profe de Mates i abandonarà l’aula tot seguit.

A aquest llapis de memòria, n’hi haurà un missatge xifrat que els alumnes hauran de desxifrar utilitzant les matemàtiques. Una vega ho tinguin, el missatge els portarà a la pàgina web de “Missió Europa”. Aquí, un Avatar els donarà aquest missatge:

“Hola, com ja us diguérem l’última vegada que contactaren, qualsevol dia a qualsevol lloc a qualsevol hora, alguna cosa passarà. Doncs aquí estem.
Us recordo que fóreu seleccionats per participar en la Missió Europa, aquesta missió consisteix a arribar al satèl·lit Europa l’any 2030 per començar una nova vida.

Avui contactem amb vosaltres per què hem sabut que la NASA I L’agència Espacial Europea s’han embarcat a aquest projecte també. Elles volen arribar abans que nosaltres i endur-se el mèrit. Per tant us necessitem de nou per continuar tenint avantatge en la cursa per arribar a Europa.

Durant les pròximes setmanes espiareu, investigareu i calculareu totes les variables que hem de tindre en compte per aconseguir complir la nostra missió amb èxit. No us preocupeu, no esteu a soles, com sabeu molts dels vostres professors formen part de la nostra organització, ells us ajudaran i utilitzareu les seves classes per fer les investigacions.

Com sabem que el vostre treball és molt valuós, obtindreu nombroses recompenses pel vostre treball. A banda d’aquestes recompenses, continuarem amb el procés de selecció dels líders de la Missió Europa, si treballeu de valent, arribareu a l’esglaó més alt de la missió i per tant les vostres recompenses seran millors. 

A aquesta pàgina podeu trobar la informació que us fa falta per començar amb les missions. A més, aquí també podreu veure el vostre progrés.

Si teniu algun dubte, envieu la vostra consulta al correu habitual: missioeuropa@gmail.com

Gràcies i adéu.”

A partir d’aquest moment, a algunes assignatures es començarà a treballar per la Missió Europa amb activitats com fer càlculs, enviar correus escrits en Anglès a la NASSA i l’Agència espacial europea demanant informació, formar a futurs habitants del satèl·lit Europa en l’estalvi i aprofitament de l’aigua (fira de l’aigua),…

Tot aquest treball d’investigació culminarà amb la verificació de que és viable arribar al satèl·lit Europa al 2030, per tant, abans que les altres agencies.

Però la Missió Europa no és tan fàcil com pareix. En el si de l’organització s’han desenvolupat 2 sectes que poden ficar en perill la Missió:

La primera és la secta dels Neomedievalistes, els membres dels quals es poden identificar perquè porten una Rosa vermella. Aquesta secta, vol arribar a Europa, i una vegada allà, voldran destruir tota la tecnologia i viure de la mateixa manera que és viva a l’edat mitjana. Segons la seua creença, els éssers humans i la tecnologia són els responsables de la degradació del planeta Terra i la seua més que possible desaparició. Per tant, si s’elimina la tecnologia i s’imita el model de vida medieval es pot garantir que a Europa no es donaran els actuals problemes de la Terra.

La segona secta és coneguda com “Els Tecnosaures”. Els quals són una minoria fanàtica que es vol convertir en els únics representants humans a l’Univers. El seu objectiu és desenvolupar al màxim la tecnologia per crear uns cíborgs que puguin funcionar de manera autònoma i treballar per ells de manera gratuïta. Una vegada aconseguit això, es podran desfer de la resta de la humanitat.

Els Tecnosaures es poden identificar perquè porten una rosa blanca de manera visible.

Tant uns,  com altres,  voldran que la Missió Europa tingui èxit i faran tot el possible per aconseguir-ho. Però, òbviament, aquestes dues sectes són enemigues irreconciliables que es voldran destruir mútuament ja que les seues ideologies són antagonistes.

Com s’ha dit abans, aquest enfrontament podrà ficar en perill la missió de manera indirecta. Així doncs, els líders de l’agència que organitza la Missió Europa estaran obligats a intervenir per dissoldre-les. La manera com ho faran serà reunir a tots els membres d’una  i l’altra secta al Gimnàs de l’institut perquè participen diversos concursos com ara: un Got Talent d’himnes; un concurs d’Ondes…. Al final d’aquests concursos se’ls anunciarà que els líders de les sectes han estat expulsats de la Missió Europa i no podran viatjar al Satèl·lit. Es farà l’advertència   que passarà el mateix amb tots aquells que vulguin continuar dintre de les sectes. És important dir que si una persona és expulsada de la missió Europa, automàticament perdrà tots els privilegis i premis aconseguits.

Una vegada tots els alumnes han decidit no continuar amb les sectes, se’ls demanarà com a acte de germanor que unifiquin els seus himnes.

Al final de la jornada se comunicarà als alumnes els premis i els nivells aconseguits, acte seguit,  es donarà per conclosa aquesta part de Missió Europa, la qual tornarà en un futur…

Implementació

Publicat el per
Respon

SEGONA SESSIÓ

Avui hem recordat tot el que volíem investigar sobre Dalí, i hem elaborat col·lectivament la rúbrica d’autoavaluació. Alguns/es alumnes han portat informació de casa (la biografia del pintor, fotos de quadres…) i una nena ha explicat que la seva àvia coneix un grup musical (la nena no en recordava el nom) que li dedica una cançó a Dalí. Tot plegat ens servirà a les tutores per a preparar algunes de les activitats a treballar en les diferents àrees.

A més a més, una de les alumnes ha explicat que la seva mare és pintora i hem pensat que la podríem convidar a venir a l’escola per a què ens parli del seu treball. Preguntem als infants de quina manera podríem organitzar la visita, i acorden preparar una entrevista. Donat que anem una mica justets de temps, entre tots i totes decidim que les preguntes de l’entrevista les elaborarem a la nostra classe, i després la Ruth i la Chari en traurem les repetides i ajuntarem la resta. Per sorteig, un grup d’alumnes de cada classe seran els encarregats de dur a terme l’entrevista.

Les mestres hem organitzat l’alumnat en tres grans grups, que es repartiran en tres espais, guiats/acompanyats per cadascuna de nosaltres. Ja sabem que l’ideal és que aquesta organització sorgeixi dels seus interessos, però, paral·lelament, els infants han hagut de triar els tallers de cicle sobre Dalí (quatre d’entre set), i hem considerat que aquesta decisió facilitava la tasca.

Hem explicat als infants que les diferents activitats les realitzaran sobre tot en grups de treball cooperatiu i, algunes, per parelles. Cal dir que el nostre alumnat està acostumat a aquesta organització, doncs a 3r es treballa el Medi Natural en forma d’activitats ILEC i setmanalment es barregen els nens i nenes dels tres grups del nivell.

rubrica

Implementació

Publicat el per
Respon

PRIMERA SESSIÓ: MOTIVACIÓ

Avui hem encetat el nostre projecte interdisciplinari sobre Salvador Dalí. Estàvem una mica nervioses perquè, en realitat, el tema no l’han triat els nens i nenes (per tant, no ha sorgit dels seus interessos), sinó que forma part del projecte d’escola. Fa uns anys, al claustre va sortir la idea que l’alumnat acabava l’escolaritat sense uns coneixements mínims sobre la historia de la pintura, i que fóra bo que aquest tema es treballés d’una manera sistemàtica. Així, des del curs 2013-14, cada any tota l’escola al mateix temps dedica una setmana de tallers de caire bàsicament plàstic (que anomenem “setmana del projecte interdisciplinari”) a un pintor o moviment pictòric. Abans, el tema era un monogràfic  específic (el reciclatge…). Per exemple, a P4 es treballa Gaudí, i a Cicle Inicial, Mondrian. Donat que les mestres que formàvem part dels Cicles Mitjà i Superior en aquell moment vam defensar el treball en cicle i no en nivell, al Mitjà es treballen un any Dalí i el següent Van Gogh, i al Superior, Frida Kahlo i el modernisme, alternativament.

Reprenent el que explicàvem abans, les tres mestres implicades en el projecte (la Ruth Guillem i la Chari Vázquez, tutores de 3r i l’Erica Calatayud, mestra d’Educació Especial) vam pensar com podíem “provocar” que Dalí fos el pintor triat per l’alumnat, aconseguint que els infants tinguessin en tot moment la sensació que, en realitat, l’havien escollit ells/es.

P1000558

Ens hem reunit tots a una de les classes de 3r i hem començat la sessió preguntant-los si recordaven els autors que havien treballat fins ara i el que havien après sobre ells. Després, hem llençat la pregunta “Tots els pintors pinten igual, tots expressen els seus sentiments de la mateixa manera?”.

Per últim, els hem dit que havien de triar un pintor per a aquest curs i, com a motivació, a la pissarra digital els hem ensenyat diversos quadres, entre els quals havia un de Dalí: dos realistes (Las Meninas de Velázquez i La Gioconda de Da Vinci), un impressionista (Sol naixent de Monet), La fábrica, de l’etapa cubista de Picasso i Les temptacions de Sant Antoni de Dalí. Cal dir que les obres seleccionades estaven pensades, de manera que l’obra de Dalí fos la més atractiva i diferent.

Ja  triat l’autor, els nens/es han verbalitzat les coses que volen saber sobre  Dalí:

Que volem saber sobre Dalí?

  • Quan va néixer i a on?
  • Com pintava?
  • Quin va ser el seu primer quadre?
  • Quan va morir i a quin cementiri està enterrat?
  • Com tenia les idees per fer els quadres?
  • Quan va començar a fer quadres?
  • Si va estudiar altres coses.
  • Quins van ser els seus quadres favorits?
  • Amb quin quadre es va fer famós?
  • Feia altres coses a part de quadres?
  • Li agradava viatjar?
  • Coneixia a persones famoses?
  • Quins són els estris que utilitzava?
  • Com era?
  • Era molt famós?
  • Quin era el seu lloc preferit per viure?
  • On és la seva obra?
  • Quina era la seva família?
  • Té alguna cançó dedicada a ell?
  • Quins llocs podem visitar per conèixer la seva obra?
  • Quants quadres va fer?
  • Quines tècniques utilitzava?
  • Quins eren els seus cognoms?

Planificació del nostre projecte: QUINS ESPORTS ES PRACTIQUEN EN ELS JOCS PARALÍMPICS?

Publicat el per
Respon

QUINS ESPORTS ES PRACTIQUEN EN ELS JOCS PARALÍMPICS?

Partim d’una intervenció d’un alumne de 5è de Primària. Ens explica que aquest estiu passat, van retransmetre els Jocs Paralímpics de Brasil 2016 a la televisió i li va sobtar veure a un jugador de tennis de taula que agafava la pala amb la boca i un nedador que no tenia braços. No entenia com es podia nedar sense braços. A partir d’aquí es va generar un munt de preguntes i una conversa entre els alumnes.

Van decidir que si realment els interessava potser durant aquest curs podríem treballar com a projecte en els Jocs Paralímpics.

 Sessió Inicial: Detectar idees prèvies.

L’objectiu: saber plantejar-se  preguntes.

Hem dividit la classe en quatre grups. Hem visualitzat un vídeo : We’re The Superhomes | Rio Paralympics 2016 Tràiler fet per la cadena britànica Channel 4. Un espot publicitari per demostrar  que la capacitat de superació d’aquests atletes no té límits. Sota l’afirmació constant ‘Yes, I can (Sí, puc!) volen deixar clar que són ‘sobrehumans’ .

 

Van sorgir diferents preguntes:

  • Com juguen a futbol sense veure?
  • Per què han nascut així?
  • Com neden sense braços?
  • Com toquem el piano sense peus?
  • Com salten amb una cadira de rodes?
  • Com ho fan?
  • Com practiquen els esports?
  • Com es senten els discapacitats
  • Quines proves es fan?
  • Quins esports es practiquen en els jocs Paralímpics?
  • Què són els jocs Paralímpics?
  • S’esforcen molt per fer-ho?

Avaluació: Positiva. Els alumnes han participat,  han discutit i s’han posat d’acord per seleccionar les preguntes dins dels grups de treball.  Un d’ells s’ha presentat com a voluntari per escriure les preguntes.

Segona sessió

L’Objectiu: Formulació del problema

Recollim les preguntes dels alumnes. Les posem en comú i votem la que més els agrada. La pregunta inicial del nostre projecte és: Quins esports es practiquen en els Jocs Paralímpics?

Avaluació: Han participat amb ganes. Han respectat força bé el torn de paraules. Ha costat una mica extreure idees noves.

 Tercera sessió

Objectiu: Hipòtesi a la pregunta inicial

De la pregunta inicial: Quins esports es practiquen en els Jocs Paralímpics? Els nens han definit una hipòtesis de treball de forma conjunta:

Pensem que el futbol, el basquet, la natació, el voley-ball, l’atletisme, el tennis, el ping-pong, el ciclisme, el handbol, el tir amb arc, el judo, la vela, l’esgrima i la hípica són esport que es practiquen en els Jocs Paralímpics.

Per contra el beisbol, el hockey, el llançament de pes, el salt de longitud, la gimnàstica artística, l’halterofília, el taekwondo i el salt d’alçada no es practiquen.

D’aquí va sorgir una reflexió important:

Els discapacitats no poden jugar a tots els esports.

I una pregunta molt interessant :

Com es podria adaptar un esport a diferents discapacitats per tal que es converteixi en un esport paralímpic?

Ara buscarem les respostes a aquestes preguntes seguint la metodologia científica: Recerca, comprovació de la hipòtesi i conclusió.

IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

A la nostra escola ja hem acabat el procés d’implementació. Estem contents perquè els infants han après moltes coses però som conscients que encara hem d’anar introduir canvis i millorant les nostres metodologies.

La gran part d’informació ens ha vingut donada a partir dels treballs que han realitzat les famílies a casa per tal de respondre a les qüestions que ens havíem plantejat a l’aula. Cada infant ha explicat als seus companys tota la informació que ha trobat (a internet, a partir de contes, de llibres, de visites a la biblioteca….) . Les famílies partint de tot això han elaborat murals i manualitats per tal de respondre a les nostres preguntes.

Ens ho hem passat molt bé però hem comprovat que aquelles activitats on els nens i nenes han gaudit més, han estat en les que ells i elles han pogut experimentar i vivenciar el que estàvem aprenent.
D’entre aquestes destaquem:
* Anar a buscar fulles d’acàcies al pati, que són els arbres que hi ha a la nostra escola i són les que les girafes mengen.
* La sortida al zoo.
* Experimentar amb el cos com veuen aigua les girafes.
* Comprovar quants nens/es necessitem per saber l’alçada d’una girafa.
* Observar la llargada de la seva llengua.

A l’educació infantil donem molta importància al temps de conversa que sorgeix cada dia. Pensem que aquestes estones són les més profitoses per tal d’anar relacionant els aprenentatges previs amb els nous que van apareixent.

Implementació “Som emprenedors”

Publicat el per
Respon

El projecte Som emprenedors es va iniciar constituint la cooperativa de la classe de 5è A. Per fer-ho es va demanar als nens que cerquessin informació sobre diferents formes jurídiques de formar un negoci; empresa individual-privada, societats i cooperativa. Els alumnes van explicar i van fer una comparativa entre els inconvenients i  les avantatges. Finalment van decidir que la millor idea era una cooperativa, on tots tingueren les mateixes responsabilitats, els mateixos drets i deures.

Un cop engegada la cooperativa, el procés de construcció del coneixement ha estat a la inversa, és a dir no era el projecte en si el facilitador dels aprenentatges ni el motor impulsor d’aquests, si no que era la programació i els continguts de les diferents àrees els que s’intentaven adaptar a les necessitats de cada moment del projecte, tot i que no sempre ha estat possible.

Els alumnes també han pres un paper actiu de transmissors del coneixements i receptors d’aquests, sobretot en el treball de grups en l’elaboració dels prototips. El fet de que els grups de treball fossin canviants, feia que qui havia aprés el taller i es quedava al grup (sempre quedaven dos nens i marxaven a un altre taller altres 2 o 3) es convertissin en els ensenyants d’aquella manualitat.

Som conscients que al llarg de tota la implementació del projecte hi ha molts aspectes a millorar, una d’ells és el fet que sigui el mateix  projecte l’eix vertebrador, facilitador i integrador dels diferents aprenentatges de les àrees curriculars.

Recollim el NIF de la cooperativa:

Metodologia “Som emprenedors”

Publicat el per
Respon

“Som emprenedors”, és un projecte que es desenvolupa al llarg de tot el curs escolar.

Al llarg del desenvolupament del projecte, els alumnes han treballat de diverses maneres, de manera individual, com ara en l’activitat de la presentació de candidatures pels càrrecs de la cooperativa (president/a, tresorer/a i secretari/a.). En l’elaboració d’un prototip (una manualitat) que ensenyarien i explicarien a tota la classe, i la presentació del pressupost del cost de l’elaboració del prototip o en la presentació d’un nom de la cooperativa.

Per parelles, com ara en l’elaboració del logotip de la cooperativa.

En gran grup, en les assemblees per elaborar els estatuts, decidir quina aportació econòmica farien o a quina entitat sense ànim de lucre donarien una part dels diners recaptats el dia de la venda, decidir quins prototips farien per a la venda, etc.

Però la gran majoria del projecte s’ha desenvolupat en treball en grup.

En primer lloc, els alumnes treballaven en grups fixes anomenats departaments, on cadascú assumia una tasca responsable i fixa per a tot el projecte; aquestes grups de treball eren; compra de material, documentació, web, comptabilitat i comunicació màrqueting i publicitat. En aquest cas eren els propis alumnes qui decidia, guiats per la mestra tutora depenent de la tasca a desenvolupar, quan reunir-se i fer les tasques assignades.

En segon lloc, els alumnes s’agrupaven en grups de producció dels diferents prototips, que prèviament es van aprovar en assemblea. Aquests grups de nens no eren fixes, si no que cada tres setmanes aproximadament canviaven alguns alumnes, de manera que qui havia elaborat el prototip ensenyava als companys a fer-ho, un cop aquests nens havien aprés es convertien en experts i ensenyaven als companys que venien nous al petit grup. D’aquesta manera tots els alumnes o la gran majoria era aprenent- ensenyant o ensenyant-aprenent. El treball cooperatiu ha estat, per tant la metodologia que ha mediat durant la gran part del projecte.

A llarg de tot el procés de producció a més es feien reunions de valoració per tal d’analitzar el desenvolupament de les diferents activitats, detectar i resoldre dificultats, aclarir dubtes, prendre noves decisions, com ara si un taller no funcionava, etc.

El paper de la mestra tutora al llarg de tot el projecte ha estat el de guia i/o orientadora, i el de mediadora.

 

Metodologia

Publicat el per
Respon

Les activitats que hem realitzat han estat en grups cooperatius (3rA i B), formats de manera heterogènia.

A més a més, durant dues sessions, els dos grups de 3r s’han barrejat amb el grup de 6è A, fent grups cooperatius de 3 o 4 alumnes, per tal d’elaborar el producte final.

Les activitats  s’han dut a terme durant dues setmanes i s’han distribuït durant tot l’horari escolar.

Els aspectes importats de la nostra metodologia:

  • Partir dels interessos dels nens/es.
  • Despertar la curiositat dels nens/es.
  • Treball cooperatiu.
  • El mestre com a guia i orientador.
  • Implicació de les famílies.

 

Planificació del nostre projecte: Són iguals tots els patis de les escoles del món

Publicat el per
Respon

Són iguals tots els patis de les escoles del món

         Partim d’una intervenció d’un alumne de 2n de Primària a l’aula. Ens explica que en un viatge al seu país, el seu cosí li va ensenyar l’escola i va veure que el terra del pati era d’herba i les porteries estaven fets de pals dels arbres. La classe es mostra força interessada. A partir d’aquí diversos nens comencen a explicar com eren els patis de les escoles on ells havien estat. Decidim que el nostre projecte parlarà dels patis de les escoles del món.

Sessió Inicial: Detectar idees prèvies.

Objectiu: Pensar i reflexionar què vull dir.

Es lliure a cada alumne un full on ha d’escriure que sap i o què pensa ell del nostre tema per tal de fer una petita reflexió i organització d’idees abans de fer la sessió col·lectiva.

Temps: 15-20m

Avaluació: Força positiva. Els alumnes s’esforcen en escriure bé. Alguns copien les idees dels companys.

Segona sessió

L’objectiu: Formulació del problema a partir dels contextos reals.

Recollim les reflexions dels alumnes. La mestra mostra 14 fotos de 14 patis del món. La conversa es centra en quatre preguntes:

  • S’assemblen als nostres patis?
  • Què hi ha als patis?
  • Què estan fent els nens?
  • De què país penseu què són?

D’aquesta sessió han arribat a la conclusió que els patis són diferents segons:  la mida, el que hi ha al pati, els jocs que juguen els nens i el país d’on són.

Temps: 1h

Avaluació: Han participat amb ganes. Han respectat força bé el torn de paraules. Ha costat una mica extreure idees noves.

Tercera sessió

Objectiu: Hipòtesi a la pregunta inicial

De la pregunta inicial: Són iguals els patis a totes les escoles del món? Els nens han definit una hipòtesis de treball de forma conjunta:

Creiem que els patis són diferents:

  • Per la mida
  • Pel que hi ha al pati (construccions)
  • Pels jocs a que es juguen
  • Pel país on estan situats.

Temps: 1h

Avaluació: Han participat amb ganes. Han respectat força bé el torn de paraules

Ara buscarem la resposta a aquestes preguntes seguint la metodologia científica:

  • Identificació del problema
  • Hipòtesi
  • Recerca
  • Comprovació de la hipòtesi
  • Conclusió

Planificació del nostre projecte: Com vam aparèixer els ésser fantàstics?

Publicat el per
Respon

Com vam aparèixer els ésser fantàstics?

Partint d’una lectura d’éssers fantàstics a l’àrea de llengua castellana a 4t de Primària, va sorgir un gran debat sobre el tema.

L’endemà vam fer la pluja d’idees sobre els temes que els podien interessar per treballar.

Els alumnes van escollir majoritàriament el tema dels éssers fantàstic.

Sessió Inicial: Detectar idees prèvies.

L’objectiu: Saber plantejar-se  preguntes.

Recollim les preguntes dels alumnes. A partir de la tècnica 1-2-4  vam escriure els nostres dubtes sobre els éssers fantàstics:

  • Com i per què van aparèixer?
  • Per què ja no hi ha éssers fantàstics?
  • Per què hi ha éssers fantàstics vius que no moren mai com els zombis?
  • Què són els éssers fantàstics?
  • Per què són diferents els éssers fantàstics?
  • Com s’alimenten els éssers fantàstics?
  • Per què els éssers fantàstics no poden existir?
  • Per què els éssers fantàstics es diuen així?

Vam decidir la pregunta que volíem investigar:

Com vam aparèixer els ésser fantàstics?

projecte-araceli-012