El setembre vam fer una dinàmica grup per tal que els alumnes escollissin els temes dels diferents projectes que faríem al llarg del curs. El tema que van escollir els alumnes de 3r de la ESO del nostre centre pel projecte del 3r trimestre va ser:
Com pensa un criminal?
A partir d’aquesta pregunta que es van fer els nostres alumnes, l’equip impulsor de tercer ens vam posar a treballar per intentar encabir els continguts de les diferents matèries en les activitats i en el producte final que demanaríem a l’alumnat. Vam decidir fer-ho d’una manera positiva per tal que els alumnes descobrissin com fer una societat amb menys violència, de tal forma que el producte que havien de fer eren diferents tutorials.
Aquesta va ser la planificació que vam fer i vam lliurar als nostres alumnes:
PRODUCTE FINAL DE 3R ESO DEL 3r TRIMESTRE
Pregunta que es fan els alumnes:
COM PENSA UN CRIMINAL?
PRODUCTE:
ELABORAREU EL PRODUCTE FINAL I DESPRÉS FAREU UNA EXPOSICIÓ FINAL EXPLICANT EL QUE HEU FET I COM HO HEU FET
FAREU UNA REFLEXIÓ INICIAL DE TOT EL GRUP:
– APUNTAREU OBJECTIUS QUE VOLEU ACONSEGUIR
– REPARTIREU ELS ROLS: A CADA EQUIP HAURÀ D’HAVER-HI UN PORTANTVEU, UN COORDINADOR QUE ORGANITZARÀ EL TREBALL , UN ENCARREGAT DE QUE TOT FUNCIONI I QUE TOTHOM TREBALLI I UN ENCARREGAT DE COMPLIR AMB LES AVALUACIONS I ANOTAR-HO.
-PENSAREU EN TOT EL QUE HAUREU DE FER (SORTIDES, EXPERIMENTS, RECOLLIDA D’INFORMACIÓ, MAQUETES, ELABORACIÓ DEL PRODUCTE, PREPARACIÓ DE L’EXPOSICIÓ..)
-APUNTAREU LA TEMPORALITZACIÓ: PENSAREU L’ORDRE EN EL QUE FAREU LES COSES I EL TEMPS QUE TENIU PER FER-LES.
A L’INICI DEL DIA :
– FIXAREU UNS OBJECTIUS A FER
– REPARTIREU LES TASQUES QUE PENSEU QUE HEU DE FER
– REGISTRAREU A LA GRAELLA
AL FINAL DEL DIA:
-PENSAREU EN EL QUE US HAVÍEU PROPOSAT I SI HO HEU ACONSEGUIT I HO ANOTAREU.
– ESCRIUREU SI US HEU TROBAT AMB DIFICULTATS, SI HEU DECIDIT MODIFICAR QUELCOM DEL PROCÉS I LES TASQUE QUE US HAN QUEDAT PENDENTS PER DEMÀ.
Hi HAURÀ UNA NOTA PER L’ACTITUD I EL TREBALL QUE HEU FET CADA HORA (PROFESSORS)
EXPOSICIÓ FINAL:
EL DIJOUS 6:
FAREU LES EXPOSICIONS FINALS A 3a I 4a HORA: EXPLICAREU EL VOSTRE PRODUCTE FINAL I COM HO HEU FET. TAMBÉ EXPLICAREU QUE HEU APRÈS I ENSENYAREU LA NOTÍCIA DEL BLOG. (PODEU FER SERVIR PP, PREZZI, MAQUETES, VIDEOS…)
UNA PART DE L’EXPOSICIÓ HAURÀ DE SER EN ANGLÈS
COAVALUACIÓ DE L’EXPOSICIÓ (GRAELLA ADJUNTA)
Avaluació final:
LES DUES ÚLTIMES HORES ES FARÀ LA REFLEXIÓ FINAL:
-ANOTAREU SI HEU COMPLERT ELS VOSTRES OBJECTIUS
-VALORAREU EL TREBALL DEL GRUP
-VALORAREU EL PROPI TREBALL
-VALORAREU EL TREBALL DEL COMPANY
EL DIVENDRES SERÀ L’EXPOSICIÓ PELS VOSTRES COMPANYS I FAMILIARS QUE VULGUIN VENIR
TOT AIXÒ SERÀ LA PRIMERA NOTA DEL 3R TRIMESTRE PER CADASCUNA DE LES VOSTRES MATÈRIES.
DINTRE D’AQUEST PROJECTE HEU DE FER LES SEGÜENTS ACTIVITATS PROPOSADES PELS PROFESSORS. TAMBÉ HAUREU DE FER SABER ALS PROFESSORS SI NECESSITEU:
SORTIR FORA DEL CENTRE
TRUCAR
UN ESPAI ALTERNATIU A LA CLASSE (PATI,GIMNÀS…)
MATERIALS QUE US PUGUIN FACILITAR EL CENTRE..
PRODUCTE FINAL:
CADA GRUP DE TREBALL HAUREU DE FER UN TUTORIAL . PODEU ESCOLLIR ENTRE:
TUTORIAL DE DETECCIÓ I PREVENCIÓ DEL VANDALISME URBÀ
TUTORIAL DE DETECCIÓ I PREVENCIÓ DE LA SUPLANTACIÓ D’IDENTITAT
TUTORIAL DE DETCCIÓ I PREVENCIÓ DE DELICTES CONTRA LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL
TUTORIAL DE DETECCIÓ I PREVENCIÓ DE LA DIFUSIÓ D’IMATGES
TUTORIAL DE DETECCIÓ I PREVENCIÓ DE ROBATORIS I ESTAFES
TUTORIAL DE DETECCIÓ I PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
TUTORIAL DE DETECCIÓ I PREVENCIÓ DEL CONSUM I TRÀFIC DE DROGUES
TUTORIAL DE DETECCIÓ I PREVENCIÓ DE DELICTERS CONTRA EL MEDI AMBIENT
AL TUTORIAL S’HAURÀ DE GRAVAR UNA DRAMATITZACIÓ DEL DELICTE I LES SEVES CONSEQÜENCIES
ACTIVITATS MÍNIMES QUE HAUREU DE FER (ES VALORARÀ QUE EN FEU MÉS PESADES PER VOSALTRES. US PODEU ORGANITZAR COM VULGUEU):
1 ENTREVISTA COM A MÍNIM (POLICIA, ADVOCAT, VÍCTIMA…)
BUSCAR CAUSES O FACTORS DE RISC EN LES PERSONES VINCULADES AL DELICTE EN QÜESTIÓ
BUSCAR CAUSES O FACTORS DE RISC DE L’ENTORN DE LES PERSONES VINCULADES AL DELICTE N QÜESTIÓ
FACTORS DE L’ENTORN O SOCIALS QUE EVITEN QUE ES PRODUEIXIN AQUEST TIPUS DE DELICTES
ANALITZAR LA TEORIA DE LES FINESTRES TRENCADES DONANT LA VOSTRA OPINIÓ I EXEMPLES I COM PODEU APLICAR AQUESTA TEORIA EN EL DELICTE QUE TRACTEU
CONSEQÜÈNCIES A NIVELL EMOCIONAL A CURT PLAÇ I A LLARG PLAÇ PER LA PERSONA QUE COMET EL DELICTE
CONSEQÜÈNCIES PER LA VÍCTIMA
CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
CONSEQÜÈNCIES I SANCIONS PENALS
EXPLICAR QUÈ ÉS I PER QUÈ UTILITZEN L’ENCRIPTACIÓ
FER UN ESTUDI ESTADÍSTIC BASAT EN QÜESTIONARIS I /O ENQUESTES I ANALITZANT LES DADES (PER EXEMPLE FREQÜÈNCIA DEL DELICTE SEGONS L’EPOCA DE L’ANY, O SEGONS L’ÀMBIT GEOGRÀFIC)
REFLEXIONS SOBRE FETS VIOLENTS I CONFLICTES EN ESDEVENIMENTS ESPORTIUS. PREPARAR ALGUNA PRACTICA PER FOMENTAR L’AMISTAT.
El projecte té vuit tasques que estan dissenyades per resoldre les dues grans preguntes del jardiner. En aquestes tasques es combinarà el treball individual, parelles, petit grup i en gran grup. A l’hora de formar els grups es tindrà en compte l’heterogeneïtat d’aquests perquè puguin realitzar les tasques de la millor manera possible.
A l’inici de cada bloc d’activitats per resoldre els dos problemes del jardiner del parc, es farà algunes activitats més guiades per realitzar el modelatge, i posteriorment, cada vegada més els nens i nenes començaran a treballar d’una manera més autònoma.
Quan iniciem cada sessió es realitza una petita revisió dels objectius i recapitulació dels aprenentatges realitzats en sessions anteriors per donar sentit i continuïtat a les tasques que es realitzaran durant el projecte. Després d’aquesta conversa inicial s’assignen les tasques perquè treballin majoritàriament de manera cooperativa, i tanquem la sessió fent una reflexió final sobre els aspecte treballats o dels possibles problemes i èxits sorgits.
Objectiu 1:RESOLEM EL PRIMER DILEMA (fulles, colors i hores de llum).
Primera:Anem al Parc de les Planes on treballa el jardiner!
Per començar la investigació, anem al lloc on treballa el jardiner. Quan arribem observem la natura que tenim més propera i veiem que predominen quatre tipus d’arbres:el pi, el roure, l’alzina i el plataner. Mirem el tronc, la textura, la forma… i recollim una bossa de fulles i fruits de cadascun.
Quan arribem a la classe, analitzem les fulles que hem trobat (color, de quina n’hi ha més….) i ens adonem que hi ha fulles que s’han tornat marrons i unes altres que continuen sent verdes. A més, veiem que de dos tipus d’arbres hem pogut recollir menys nombre de fulles… PER QUÈ SERÀ?
ACTIVITAT COL.LECTIVA D’INVESTIGACIÓ.
Segona: Fem un mural col•lectiu de la tardor!
Analitzem les fulles. Com és que en una bossa n’hi ha moltes i en les altres no? Per què unes fulles són més dèbils i altres més fortes? Per què unes tenen una textura més permeable i robusta i altres més rugosa i fina? (diferència fulla perenne i fulla caduca). Per què es formen els fruits? Per què serveixen? (estudi dels fruits). Agafem capses de cartró. Les pintem amb pintura amb colors de la tardor i les decorem amb el material que hem buscat al Parc de les Planes. Fem frases explicatives de tot el què hem après. Ho exposem al hall de l’escola perquè quan torni el jardiner els alumnes li puguem explicar el què hem après i el perquè dels seus problemes.
ACTIVITAT COL.LECTIVA I EN PETIT GRUP.
Tercera:Descobrim que hi ha més hores de foscor! Fem un recull diari de com està el cel quan sortim de l’escola i els alumnes han d’apuntar a quina hora se’n va el sol. Conversa col·lectiva dels resultats. ACTIVITAT COL.LECTIVA I INDIVIDUAL.
Objectiu 2: RESOLEM EL SEGON DILEMA (fruits secs i carnosos de la tardor, bolets i panellets).
Quarta:Cantem! Vídeo “anar a buscar bolets” i cançó del Pot Petit. Analitzem el vídeo i parlem dels bolets que sempre surten a la tardor. Ens plantegem quins són els aliments que més trobem en aquesta època de l’any i els escrivim. Ens preguntem quins plats es podrien cuinar amb els ingredients dits. Decidim elaborar quelcom deliciós típic de la tardor i convidar al jardiner perquè vegi que també hi ha fruita bona en aquesta època de l’any! ACTIVITAT COL.LECTIVA.
Cinquena:Anem al mercat! Dividim els aliments en tres grups (FRUITS SECS, FRUITS CARNOSOS I BOLETS). Fem la llista de la compra i marxem a la fruiteria Can Serra a comprar. Allà analitzem si n’hi ha algun que ens hem deixat. ACTIVITAT COL.LECTIVA.
Sisena:Masterxef de tardor! Analitzem els fruits per dins i per fora.
Fem un concurs de tapes amb els ingredients comprats per grups. Es valora treball en equip, originalitat, nom del plat i l’explicació oral de l’elaboració i el plat davant dels companys/es. El plat guanyador li portem al jardiner! Els gravem i pengem al blog de l’escola el programa. ACTIVITAT EN PETIT GRUP.
Setena:Fem panellets a la classe!
Fem panellets amb els ingredients comprats. Els posem al forn i… fem una bossa i hi escrivim la recepta per endur-nos-els a casa i explicar-ho a la família! Li fem una bossa al jardiner i li enviem un mail explicant-li la recepta! ACTIVITAT COL.LECTIVA , EN PETIT GRUP I INDIVIDUAL.
Vuitena:Som experts en la tardor!
Fem un recorregut de tot el què hem treballat de l’estació de l’any que vivim: la tardor. Mirem una pel•lícula on surten fotografies, vídeos i explicacions de tot el procés del projecte. Anem parant el vídeo i fem una reflexió del què han aprés i de com s’han sentit (autoavaluació i metacognició).
Omplim en grups la rúbrica d’avaluació penjada a l’aula. (autoavaluació i metacognició).
Xerrada amb el jardiner exposant les solucions dels seus dos dilemes: 1) L’augment de la seva feina com a responsable del Parc de les Planes. Hi ha moltes fulles al terra, estan com seques, al torn de la tarda cada vegada es fa més fosc…
2) I a sobre, a l’hora de berenar, no pot menjar les fruites que més li agraden: síndria, préssec, cireres… I això el posa trist.
Creem el carnet d’experts de la tardor. Ens l’hem guanyat!
Al finalitzar el projecte els alumnes ens han expressat que s’ho han passat molt bé i que els ha agradat aquesta manera d’aprendre.
A través de la nostra observació ens hem adonat que han estat motivats en tot moment i que alumnes que potser no participen tant en una dinàmica habitual, en aquest projecte han fet aportacions molt bones.
També les familíes ens han manifestat que a casa els alumnes han explicat molt contents els experiments i els treballs que anàvem fent a l’aula.
Valorem positivament que la motivació va relacionada amb la durada del projecte que no ha estat prolongada al llarg de tot el curs.
Per avaluar un projecte no ens hem de centrar únicament en el producte final, sinó en tot el procés pel qual han passat els alumnes fins a arribar a aquest. Per això en el nostre projecte hem avaluat tant el procés com el producte final.
Per avaluar el procés hem fet observació directa en tot moment del que estava passant en l’aula i també cada alumne ha realitzat la seva carpeta d’aprenentatge que ha sigut avaluada per la mestra. També s’ha avaluat el producte final des de dos vessants: la realització del mural per grups i la seva exposició a les familíes.
A més a més no hem d’oblidar que els alumnes son la part principal del projecte i per tant son ells els que també s’han d’autoavaluar per ser consiens del que han après, per això han fet una rúbrica autoavaluativa de tot el projecte.
Els alumnes han transmès el seus aprenentatges als companys d’ altres cursos i als pares.
Per fer-ho han treballat en grups i han preparat una exposició on exposaven:
Hipòtesis del seu experiment.
El que realment va passar.
El que més els havia sorprès de l’experiment.
El que han après.
Han utilitzat fotografies del procés d’experimentació per documentar l’exposició i cartolines on han estructurat el discurs i alhora els ha servit d’ajuda.
Les famílies han pogut entrar a les classes de segon i escoltar les presentacions dels alumnes. Per finalitzar i fer una mica de cloenda s’ha preparat un visionat de fotos recollides durant tot el projecte i que posteriorment hem penjat a la web de la classe.
En acabar el Projecte, els nens/es han quedat satisfets del seu treball realitzat. Però nosaltres pensem que, tot i que ha funcionat bé, podem introduir alguns canvis de millora:
– Els alumnes han de buscar la información de manera més directa, fent servir les tauletes a l’aula.
– Han de fer-se un guió escrit per preparar l’exposició oral.
– El Projecte podria iniciar-se abans, just plantant o sembrant la planta.
Per dur a terme el projecte, hem format grups de 4-5 alumnes que han triat un nom i s’han distribuït quatre càrrecs.
Després han escollit una planta aromàtica i han cercat informació sobre les seves característiques, conreu i ús en l’actualitat i antiguitat. Per fer-ho, han fet servir diferents mitjans: entrevista a casa, internet (ordinadors d’aula) i biblioteca.
Cada grup ha elaborat un mural amb text i imatges amb tota la informació recopilada. Per fer això han hagut de consensuar com dissenyar i fer el mural.
Finalment, tots els grups han exposat als seus companys els diferents aspectes treballats i han presentat la planta per tal que puguessin experimentar-la amb alguns sentits.
Com a cloenda hem fet un tastet de productes elaborats amb plantes aromàtiques i olis esencials, infusions, pizza, amanida,…
Un cop acabat tot el procés, hem portat les plantes a l’hort i les hem plantat.
En general, els alumnes es mostren molt motivats vers aquesta metodologia de treball. Esperen molt contents els moments de la setmana de medi i s’impliquen molt en les diferents activitats ja que els permet treballar d’una manera més autònoma i en grups cooperatius. Un alumne de 1r ha dit: “M’ha agradat molt treballar la tardor perquè he aprés que hi ha fulles que cauen i altres que no cauen. Però m’he divertit molt i he pogut ajudar al jardiner”.
El fet de treballar amb aquesta metodologia fa que els aprenentatges siguin més significatius per a ells i provoca que no siguin espectadors del projecte, sinó els AUTÈNTICS PROTAGONISTES.
A les primeres sessions vam presentar als nens i nenes de la classe la rúbrica: les coses que havien de fer per convertir-se en experts de la tardor, ja que només així podríem explicar al jardiner el que està passant.
Després de realitzar totes les activitats, tornarem a centrar-nos en la rúbrica i farem l’avaluació: primer a nivell individual (autoavaluació) i després a nivell grupal (coavaluació) per observar si hem arribat al nivell expert i així potenciar la metacognició. L’avaluació per part del docent, es farà mitjançant l’observació directa (anotacions sobre el funcionament del grup, com han resolt les dificultats plantejades…) i els criteris exposats a la rúbrica.
