Les pissarres digitals interactives a la nostra escola

Les coses canvien. Darrerament a més velocitat del que ho han fet mai. Si teniu al voltant estudiants, especialment dels més jovenets, poder heu sentit a parlar de les PDIs (llegiu pedeiïs). Fan servir la paraula com si res, però suposen un canvi important en el funcionament i les possibilitats d’una aula. Però… de què estan parlant? Comencem pel principi: què és una PDI?.

Una PDI és un Pissarra Digital Interactiva, és la versió moderna de les pissarres de guix de tota la vida, però amb unes quantes diferències… Imagineu-vos una pantalla enorme, on s’hi pot escriure, veure vídeos o navegar per Internet. N’hi ha de tàctils que funcionen directament amb els dits. Hauríeu de veure als nens d’infantil resolent trencaclosques, ordenant seqüències de números o aprenent les seves primeres paraules. Ara no només poden escriure sinó que després poden moure les paraules per la pantalla arrossegant-les amb la mà. Altres funcionen amb una mena de llapis digitals que es connecten per rajos infrarojos al projector. Aquests aparells converteixen una pissarra blanca qualsevol, (d’aquelles que funcionen amb retoladors que s’esborren amb la mà), en una pantalla d’ordinador immensa, on amés, pots moure el ratolí.

Així doncs, una PDI és un sistema informàtic multimèdia, un ordinador connectat a una pantalla enorme, amb un equip de so que permet transformar la classe en una sala de cinema en qüestió de segons i que, davant de qualsevol dubte que apareix a classe, permet accedir directament a Internet per trobar més informació. Imagineu-vos que estem parlant de la fotosíntesi i no queda clar com funciona, trobem un vídeo a Youtube i en segons, l’estem mirant a classe. Sembla divertit, oi?

Per Christian Negre, a Opinió

N’hi ha prou amb que sigui divertit per a justificar una quantiosa inversió econòmica?. Es tracta d’una moda?. Milloren el procés d’ensenyament-aprenentatge de manera significativa?. Poden ajudar a reduir el tan llastimós fracàs escolar? Realment, fan canviar la relació professorat-alumnat i els seus respectius rols?

Qüestions com les anteriors i moltes altres no es poden respondre fàcilment i més si tenim en compte que la introducció de noves tecnologies a l’escola molt sovint ha anat acompanyada d’expectatives de canvi i d’innovació educativa que al cap del temps mai no s’han acabat de produir.

Sembla que totes aquestes possibilitats de les PDI, junt amb tots els canvis que s’estan duent a terme en la societat en general, haurien de fer canviar l’activitat escolar i s’hauria de produir una autèntica revolució educativa… però es corre el risc de seguir fent el mateix de sempre (vella pedagogia) però amb recursos tecnològics del segle XXI (noves tecnologies).

A la nostra escola hem fet un pas endavant i, en el marc del VIRSATIC – el nostre pla d’integració de les TIC en tots els àmbits de la gestió i de l’ensenyament-aprenentatge -, hem instal·lat des de la setmana santa del curs 2010 – 2011:

  • 6 PDI tàctils a les 6 aules d’Infantil
  • 8 PDI a 1r, 2n, 3r i 4t de Primària
  • 9 PDI a 1r, 2n i 3r d’ESO
  • 3 PDI a 1r de Batxillerat.

Molt probablement, al Nadal del curs 2012-2013 finalitzarem la instal·lació de 4 PDI a 5è i 6è de Primària, 3 PDI a 4t d’ESO i 3 PDI a 2n de Batxillerat.

Però, n’hi ha prou amb la disponibilitat dels recursos materials?. És clar que no. Per això, és del tot imprescindible fer la formació en l’ús i el coneixement de les metodologies i estratègies específiques per a treure el màxim profit d’aquesta eina tecnològica. Per aquest motiu, tot el claustre de Primària (Infantil i Primària) ha fet un curs de formació de 15 hores al llarg del segon trimestre del curs actual i el claustre de Secundària (ESO i Batxillerat) farà un curs inicial de 15 hores i un altre curs avançat, també de 15 hores, les dues últimes setmanes del mes de juny.

La pissarra digital interactiva està resultant una eina molt útil en la tasca diària a l’aula. No hi ha dubte que és un avantatge respecte als recursos que hem fet servir fins ara, el seu ús és molt senzill i intuïtiu, l’èxit està gairebé assegurat. Gràcies a que la PDI és una gran superfície sobre la qual podem presentar nombrosos continguts i mitjans de forma simultània, dinàmica i controlada, produeix en els alumnes i als professors, una important sensació d’autoconfiança.

Tot està a les nostres mans i en la possibilitat real de desenvolupar les habilitats necessàries en els nostres alumnes.

Josep Ma Saura Badia

Cap de TIC i MAV