Testigos de una guerra sin causa

Octavi Martí

La I Guerra Mundial inspiró películas, novelas y obras de teatro, pero los pintores, como si la competencia de la imagen fotográfica se lo impidiese, no quisieron saber nada de ella. Excepto los alemanes. Ahora, y hasta el 4 de febrero, el Museo Maillol de París presenta la exposición que se interesa por el periodo que va de 1914 a 1933, es decir, del estallido de la guerra hasta la llegada de Hitler al poder. Los artistas alemanes escogidos son Otto Dix, George Grosz y Max Beckmann, aunque también hay algunas obras de Ludwig Meidner y Walter Gramatté. En total el museo ha reunido 250 pinturas, dibujos y grabados.A su manera, crítica y forzando el trazo, los artistas alemanes renuevan la tradición de la “pintura de historia”. Pero aquí no se trata de celebrar gestas heroicas o de mitificar a generales y guerreros, sino de mostrar el horror. Y ridiculizar el discurso belicista, sus tópicos patrióticos y raciales. “Ser alemán supone ser cruel, estúpido, feo, gordo e inflexible: un reaccionario de la peor clase”, dice Grosz. Y dibuja burgueses con puro, barriga, alcoholizados, lúbricos, capaces -parece- de corromperlo todo. Dix pinta “porque necesitaba liberarme de todo esto”. “Durante 10 años soñé que estaba obligado a arrastrarme entre casas en ruinas, a través de pasadizos por los que apenas podía pasar”, añade.

La flagelación de Cristo

Si Grosz y Dix tienen, respectivamente, 21 y 22 años cuando les envían al frente, Beckmann ya ha cumplido los treinta cuando es movilizado como enfermero: “En las trincheras, en una semioscuridad, he visto a hombres medio desnudos, cubiertos de sangre, a los que ponían vendajes blancos. El dolor y la grandeza. Una nueva visión de la flagelación de Cristo”.Grosz es el más político de los tres; Dix el que mayor voluntad documental demuestra, y Beckmann quien mejor se inscribe en una tradición pictórica que tiene, como máxima expresión del sacrificio humano. Pero los tres son cronistas de su época, testimonios de una guerra sin causa pero extraordinariamente mortífera. En el caso alemán es posible que influya el hecho de que, cuatro meses antes de la derrota, las tropas del mariscal Ludendorff estaban a 60 kilómetros de París. En Francia, como en otros países, la victoria reclama olvido, mientras que en Alemania exige revisión del pasado. En Rusia, la reclamación llegó antes y se convirtió en la Revolución de Octubre. En Alemania nació la frágil Weimar.Los tres fueron mal vistos por los nazis. Grosz y Beckmann optaron por el exilio; Dix pasó a engrosar la lista de artistas que practicaban un “arte degenerado”.

Article publicat al diari El Pais el 3 de gener de 2008

Continuació del treball de grups sobre els drets humans

Durant la 3a. avaluació, els grups han de gravar el clip de vídeo. El projecte d’aquest clip de vídeo ha estat el treball realitzat durant la segona avaluació.

Abans del dilluns 7-04, els grups han de gravar la primera escena que van projectar al mural. Aquesta escena s’haurà de lliurar gravada en un CD/DVD/memòria durant la setmana del 7-04 a l’11-04 (cada grup a la seva respectiva hora de ciutadania)

Per a poder gravar aquesta escena caldrà redactar el guió on quedin detallats els diàlegs, vestuari, entorn, expressió facial i corporal dels personatges, …., i tot allò necessari per a poder realitzar la gravació. Aquest guió s’haurà de lliurar durant la setmana del 7-04 a l’11-04 passat a ordinador (cada grup a la seva respectiva hora de ciutadania)

Paths of Glory /Germinal

Divendres passat 22 de febrer vàrem acabar de veure “Paths of Glory”. Un cop va acabar la pel.lícula vàrem poder gaudir tots i totes d’un ric debat on es van plantejar algunes de les qüestions que s’han de contestar per al proper dilluns 25 de febrer (en aquesta ocasió al vostre dossier/llibreta). A més a més de les qüestions a contestar també van sorgir d’altre dos preguntes:

– Per què el director Stanley Kubrick va escollir fer la pel.lícula en blanc i negre?

– Per què la pel.lícula va trigar en ser estrenada a França?

Aquesta segona avaluació hem tingut l’oportunitat de veure les pel.lícules “Germinal” i “Paths of Glory”. Quines similituds trobeu que tenen aquestes dues pel.lícules?

Cartas a Nora

Durant aquesta darrera setmana tres dels quatre grups de 3ESO heu pogut veure el documental “Cartas a Nora” dirigit per Isabel Coixet. Aquets breu documental de poc més de 10 minuts de durada és una joia audiovisual que ens ha permès comprovar moltes de les coses que estem treballant aquets curs:

  • Les condicions de vida dels immigrants que procedeixen d’Amèrica Llatina i que estan treballant a Espanya.
  • Els objectius de les grans multinacionals farmacèutiques: l’obtenció del màxim benefici. Els governs, sobretot dels països pobres, no tenen força per a plantar cara a aquesta situació.
  • Els drets humans són un luxe a l’abast d’una petita part de la població mundial. En concret, en aquest reportatge hem pogut comprovar com els drets reconeguts a l’article número 25 és paper mullat per a la família de Nora

1.      Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.

Per aquells i aquelles que el vulgueu tornar a veure, a continuació teniu l’enllaç al youtube on el podreu visionar:

Cartas a Nora I part

Cartas a Nora II part

Paths of Glory

Aquesta setmana a Història contemporània estem veient la pel.lícula “Paths of Glory” dirigida per Stanley Kubrick, estrenada l’any 1957.

Aquesta pel.lícula ens ajudarà a valorar críticament la magnitud de la Primera  Guerra Mundial. Amb aquest objectiu heu de contestar les següents qüestions:

  1. Fes un resum de l’argument.
  2. Cerca informació sobre el director Stanley Kubrick i sobre l’actor principal, Kirk Douglas.
  3. Comenta els fets històrics que reflecteix la pel.lícula (fase de la guerra, exèrcits bel.ligerants, etc)
  4. Aquest film fa una crítica brutal a la jerarquia militar. Quins valors morals i ideològics defensen els comandaments militars?
  5. Quines diferències identifiques entre oficials i soldats?
  6. Comenta l’actitud del coronel Dax al llarg de la pel.lícula.
  7. Fes un balanç final de la pel.lícula:
    • La pel.lícula té un final optimista o pessimista?
    • La lluita del coronel Dax ha servit per alguna cosa?

Voces contra la globalización

Avui dilluns 14 de gener hem vist una part del documental “La larga noche de los 500 años” de a sèrie de TVE “Voces contra la globalización”. Ha aparegut el moviment zapatista (Ejército Zapatista de Liberación Nacional).

CONTESTA:

  1. Pots dir quin és l’escriptor que obre el documental?
  2. Qui era Emiliano Zapata?
  3. Quina era la finalitat de l’aixecament dels zapatistes?
  4. Fes un comentari sobre el que ens han explicat els escriptors, periodistes, cantants, sociòlegs …. que han estat preguntats sobre la situació dels pobles indígenes d’Amèrica.

Aquí tens l’enllaç a la web del programa:

http://www.rtve.es/?go=111b735a516af85c803e604f4546adce4c9885a8e53805c69ad49e29577ac993aa2a0658da481224df52a23e96de896a230fec74bf167293a68fcf9b4b4416989ccf88d745cf75a9

Fitxa del personatge

Aquesta setmana a ciutadania estem treballant els personatges que cada alumne/a ha d’interpretar. A classe cada alumne/a ha completat la fitxa que podeu trobar a l’apartat de ciutadania, dins de la pestanya d’ESO.

Recordeu que aquells/es alumnes que la valoració de les seves respostes sigui negativa i es consideri que no està col.laborant a construir la història, deixarà el treball en grup i passarà a realitzar tasques individuals amb els seus controls escrits corresponents.

Canvis en l’horari d’història del món contemporani

A partir de la setmana que vé, és a dir, del dilluns 28 de gener, la classe del dijous a les 9:30 passarem a fer-la els dilluns a les 14 hores. La resta de dies, dimarts i divendres, resten en l’horari habitual.

Recordeu que ens veurem els dilluns en comptes del dijous i que ja ho començarem a aplicar a partir del dilluns 28 de gener.

“Queimada” de G. Pontecorvo

A través de l’enllaç adjunt arribaras fins una escena de la pel.lícula Queimada de G. Pontecorvo (1969), ambientada a les Antilles a mitjans del segle XVIII.

http://www.youtube.com/watch?v=CGUBwMPo1B8&feature=related

Observa l’escena i contesta:

1. Descriu l’escena: personatges, lloc, ambient, accions, moment …

2. Quina és la seva actitud vers el colonialisme?

3. Com són considerats els indígenes?

4. Quina crítica faries a les paraules expressades per Sir Williams?