SEEZ	FORMACIÓ EN XARXA DOCENTS D’EDUCACIÓ ESPECIAL DE LA ZONA

       

       Calendari de les sessions

Data	Formador/a	Títol
20 d’octubre	Sra. Laudelina          Domínguez        Inspectora d’Educació   Josep Martínez CRP Sants-Montjuïc         M. Antònia Maldonado     EAP Sants-Montjuïc	Presentació del Seminari.   Organització, continguts  i normativa d’inici de curs: Funcions dels mestres especialistes en Educació Especial.
3 de     novembre	Teresa Huguet Psicopedagoga        Departament d’Educació Servei de Coordinació dels Serveis Educatius	Intervenció dels docents de suport dins l’aula. Cultura i organització de centre per avançar en la inclusió.
17 de novembre	Dra. Anna Fornós Neuropediatra ASPACE	Detecció dels Trastorns  del desenvolupament i derivació als serveis especialitzats.
1 de desembre	Josep Amorós Psicòleg   Serveis d’atenció a l’alumnat amb TGD i   la conducta SEETDiC	Agressivitat, violència i transgressió: Aspectes conceptuals, evolutius i psicopatològics.
15 de desembre	Josep Amorós Psicòleg   Serveis d’atenció a l’alumnat amb TGD i   la conducta SEETDiC	Agressivitat, violència i transgressió a l’escola: Estratègies, contenció en situacions de crisi. Anàlisi d’un cas. guio-analisi-de-cas
12 de gener	M. Teresa Castilla Psicopedagoga EAP Sants-Montjuïc	El treball educatiu amb alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament i de l’espectre autista.
26 de gener	Marta Rabadán Psicomotricista CEE Josep Sol    (Sta. Coloma de Gramenet)	La intervenció psicomotriu amb l’alumnat amb necessitats educatives especials associades a TGD i TEA.
9 de febrer	David Martín Psicopedagog EAP Sants-Montjuïc   Isabel Almécija Assessora ELIC Sants-Montjuïc	Introducció a la pràctica sobre la programació multinivell i l’adaptació de materials.
9 de març	CRP/EAP	Jornades d’intercanvi d’experiències. Cloenda del Seminari.

 

DIARI DE LES SESSIONS

 

20 d’octubre de 2009

 

Es va fer la presentació del Seminari a càrrec del CRP i de l’EAP de Sants-Montjuïc amb la exposició de l’organització, objectius i del contingut del Seminari per part del Josep Martínez del CRP i de la M.  Antònia Maldonado coordinadora del Seminari. 

A continuació va fer la seva intervenció la M. Antònia Maldonado que va parlar sobre  “El paper dels mestres especialistes d’Educació Especial.”  Ens va descriure les funcions dels mestres d’Educació Especial segons la normativa d’inici de curs relativa a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació infantil i primària i d’educació especial per al curs 2009-2010.

Segons aquesta normativa els mestres especialistes en educació especial han de prioritzar, d’acord amb l’equip directiu i la comissió d’atenció a la diversitat: l’atenció a l’alumnat discapacitat i a l’alumnat amb necessitats educatives específiques, donant suport al professorat en la planificació i desenvolupament de les activitats del grup classe, per afavorir la participació de tot l’alumnat en les activitats a l’aula ordinària.

Els participants van realitzar un análisi sobre les funcions i l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials, per part del mestres d’educació especial, mitjançant l’anàlisi i la reflexió sobre la seva pràctica aportant propostes de millora.

S’adjunten alguns documents de treball d’aquesta sessió:

• mestres-especialistes
• pla_accio_nens_discapacitats
• funcions-mestres-def
• material-teresa-fuertes

 

3 de novembre de 2009

  

L’exposició de la Teresa Huguet es va centrar en la “Intervenció dels docents de suport dins l’aula. Cultura i organització de centre per avançar en la inclusió”. A partir de la seva llicència d’estudi on s’analitza l’experiència de l’escola pública Folch i Torres d’Esplugues de Llobregat, que fa anys va optar per un model d’atenció a la diversitat dins de l’aula ordinària amb la col·laboració dels mestres d’educació especial i de suport.

Els avantatges que presenta el suport dins de l’aula es fonamenten en els següents supòsits (Huguet, 2006)*:

• L’ensenyant de suport no solament ajuda a l’alumnat, sinó també el professorat i els tutors i les tutores, perquè junts vagin aprenent a atendre la diversitat dins l’aula.
• És una estratègia per avançar cap a una escola més inclusiva.
• Afavoreix la plena integració a la dinàmica del grup classe.
• Afavoreix conèixer què passa en el grup ordinari i què necessita l’alumnat.
• Afavoreix l’autonomia de l’alumnat en entorns ordinaris.
• Afavoreix la implicació de tot el professorat i evita la delegació en els especialistes.
• Pot ser una estratègia de perfeccionament i millora de la tasca educativa a l’aula.
• Provoca un augment de les comunicacions entre els mestres, els alumnes i la pràctica.

Perquè puguin treballar dos ensenyants a l’aula, s’ha d’anar negociant i pactant les activitats i els rols respectius. Per poder realitzar aquesta tasca la Teresa ens facilita el “Full d’acords per a les sessions amb suport”:

full-acords-sessions-suport

questionari

Ens presenta el tipus de suport amb dos mestres a l’aula explicitant el tipus d’intervencions que realitzen els dos mestres, els criteris per decidir l’oportunitat d’utilitzar cada modalitat i la coordinació que implica cadascuna:

tipussuportambdosmestres

La valoració de les sessions compartides es posen en comú a la comissió d’atenció a la diversitat i després es comparteixen amb el claustre en una reunió que es convoca a final de curs, per valorar l’atenció a la diversitat. Per facilitar aquesta tasca ens aporta el document de “Criteris per fer la valoració de l’atenció a la diversitat i de les sessions de suport”:  criteris-valoracio-suport

 

Aquest treball pot ser útil per a altres centres educatius, professors o assessors que estiguin interessats en conèixer o instaurar processos de canvi per anar cap una escola més inclusiva.

  

*Huguet, T. (2006). Aprendre junts a l’aula. Una proposta inclusiva. Barcelona. Graó.

 

 

17 de novembre de 2009

 

 

La Dra. Anna Fornós ens va parlar sobre els “Serveis per la Petita Infància”.

Aquests serveis estan implicats en la detecció, cooperació i derivacions dels alumnes amb trastorns del desenvolupament. La detecció es realitza a traves dels diferents serveis: salut, educatius i socials. La cooperació entre els professionals d’aquests serveis i la dels serveis especialitzats ha de ser molt estreta. Te que respondre a dos eixos fonamentals: el coneixement de les tasques que cadascun porta a terme, saber l’encàrrec que té en el territori i el respecte pels professionals i la feina feta.

Aquesta cooperació pot ser:

1- institucional

2- per casos / interconsulta

3- formativa/formació conjunta

4- coordinació territorial 

És molt important el tema de la criança i tenir en compte les necessitats del ésser humà en les primeres etapes de la vida:

• Necessitat de construir i mantenir un vincle afectiu estable amb l’adult que el cuida.
• Necessitat de promoure el procés d’individualització/separació.
•  Necessitat de promoure la socialització i els aprenentatges que li permetran fer-se autònom d’una forma paulatina.
•  Necessitat de protegir-se de les malalties i altres aconteixements que poden posar en perill la seva integritat com a persona (tant física com emocionalment). 

Hi ha molts models d’intervenció, però interessa una intervenció que tingui en compte totes les etapes del desenvolupament i que per tant actuí a diferents nivells:

• A nivell preventiu

• A nivell de detecció

• A nivell assistencial

 

Protocol detecció de Trastorns del desenvolupament de l’Infant de 0 a 5 anys:

La Violència ens la defineix com “el resultat de la interacció entre el social i l’agressivitat pulsional. El seu sentit  es construeix amb els  significants socials de cada cultura.” Considera tres Tipus de violència: Simbòlica, Sistèmica i Del subjecte. Els dos primers tipus de violència són invisibles ja que són la base sobre la qual percebem una acció d’un subjecte com a violenta.  

La Transgressió significa “Infringir, vulnerar,  desobeir una ordre, llei, etc…”

Algunes formes de violència a l’escola les trobem en:

                      -Regular les seves emocions

                      -Cura i protecció

                      -La seva pròpia relació amb les normes bàsiques que regulen la socialització humana.

La presència de la transgressió depèn del moment evolutiu de l’infant en relació a la interiorització de les normes.  

 

15 de desembre de 2009 

 Aquesta sessió és una continuació més aplicada del tema anterior “Agressivitat, violència i transgressió a l’escola: Estratègies, contenció en situacions de crisi. Anàlisi d’un cas.” Josep Amorós ens descriu els protocols d’actuació per abordar les conductes violentes i com tractar-ho des de l’escola. Les estratègies institucionals per abordar aquestes conductes són de dos ordres:

•          Preventives:

ü  Elaboració de projectes de prevenció amb estratègies formadores en valors i normes.

ü  Una tasca de  visibilitat del conflicte.

ü  Un treball amb els alumnes en relació a l’acompanyament, consentiment, vincle, conversa, límits, sanció…

•          De resolució i contenció del conflicte

A nivell metodològic es poden diferenciar dos tipus de factors que poden desencadenar una crisi i que estan estretament relacionats.

•       D’ordre intern: Un estat de neguit i malestar degut a factors emocionals o ideacionals.  L’existència d’un trastorn mental,  de la conducta…

•       Reactiu al context: En relació a situacions estressants (tant a  nivell familiar com escolar). Actuacions inadequades per part dels adults o de maltracte (psicològic o físic) per part dels companys.

En el desenvolupament d’una crisi Amorós ens proposa una sèrie d’actuacions davant de diferents seqüències de conductes violentes. El més important és com prevenir. El desencadenament d’una crisi pot produir-se de manera imprevista, però habitualment hi ha indicis que indiquen que es produirà o que hi ha un alt risc.

Ens proposa unes pautes de com actuar durant la crisi incidint amb el que és indicat i inadequat per fer front a aquestes situacions. Finalment, ens descriu unes tècniques de contenció de les conductes violentes.

 

12 de gener de 2010 

M. Teresa Castilla ens presenta un apartat del treball de la seva llicència d’estudis del curs 2008-2009, que tracta sobre “El treball educatiu amb alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament i de l’espectre autista.” Ens descriu les característiques dels infants amb Trastorns Generalitzats del Desenvolupament i les dimensions alterades en l’espectre autista referides als: Trastorns qualitatius de la relació social, de les funcions comunicatives, del llenguatge, imaginació, de la flexibilitat mental i la conducta i del sentit de l’activitat pròpia. Ens comenta les alteracions en el desenvolupament que es produeixen en el funcionament mental de l’espectre autista. Les implicacions per a les famílies.  

Les accions educatives facilitadores del desenvolupament i la participació de l’alumnat amb TEA tenen en compte tres nivells:

• En el model educatiu.
• En l’organització general del centre.
• A l’aula i altres espais d’ensenyament-aprenentatge: Programació, Capacitats i competèncias prioritàries, El suport personal i l’atenció psicoeducativa. Organtizació de l’entorn i el temps. Metodologies afavoridores del desenvolupament i la participació. L’avaluació.

Entre les capacitats i competències prioritàries destaca les següents: 

• Relacions interpersonals.
• Emocions, afectivitat i autonomia.
• Competències comunicatives i lingüístiques.
• Organització i flexibilitat de pensament.
• Representació simbòlica i la imaginació.

Finalment, s’aborden algunes accions educatives que faciliten la relació entre l’escola i la família de l’alumnat amb TEA.

Vídeo “El meu germanet de la lluna”:

mms://wmedia.eresmas.com/bb/fundacion_ba/mon_petit_frere_subtitulado.asf%20

Estratègies educatives: estrategies-educatives

Llicència d’estudis de la Teresa Castilla:

 http://phobos.xtec.es/sgfprp/resum.php?codi=1934

 

26 de gener de 2010 

Marta Rabadán ens presenta un resum del treball de la seva ll’cència d’estudis del curs 2008-2009 sobre “La intervenció psicomotriu amb l’alumnat amb necessitats educatives especials associades a TGD i TEA”. Un dels objectius principals de la recerca es dissenyar un pla pilot d’observació, avaluació i intervenció psicomotriu pels alumnes amb TGD/TEA.

A través de les sessions de psicomotricitat els nens i les nenes poden vivenciar mitjançant el joc les seves relacions amb el mon intern i extern.

“La funció de l’equip interdisciplinari dins del marc escolar permet als professionals un posicionament de compromís pedagògic d’ajuda, al marge de les perspectives individuals i en ocasions parcialitzades. La mirada compartida sobre l’infant ajuda a les figures cuidadores (família i educadors) a poder significar al nen i a significar-nos com origen de la seva experiència.”

Finalment, com a conclusions del treball assenyala que:

 

·         “Cada infant amb nee, té un perfil únic de potencialitats i debilitats, d’habilitats funcionals, interessos i de relacions familiars, encara que comparteixin un mateix diagnòstic, en aquest cas TGD.

·         Aquest perfil únic és el que ha de dirigir el PI educatiu i terapèutic per sobre del diagnòstic.

·         L’afecte i les emocions tenen un rol central en promoure l’adquisició de noves habilitats del desenvolupament, per establir un vincle emocional i en l’organització de la intenció comunicativa dels comportaments socials més complexes i en l’adquisició d’habilitats cognitives que permeten l’accés a idees simbòliques i pensament lògic.”

 

escala-tsocial

fot-af-dav

Llicència d’estudis de la Marta Rabadán:

 http://phobos.xtec.es/sgfprp/resum.php?codi=1878

 

 9 de febrer de 2010 

En aquesta sessió, en David Martín i la Isabel Almécija ens presenten el treball que duen a terme en les escoles que intervenen com assessors: “Introducció a la pràctica sobre la programació multinivell i l’adaptació de materials”. És tracta d’una proposta metodològica, adreçada al treball més específic del/a Mestre/a d’Educació Especial (que pot intervenir a l’Aula ordinària o a la seva propia aula).

La Programació Multinivell té com objectiu:

• “Servir per ensenyar a tot el conjunt d’alumnes de l’aula.
• Assumir la individualització, la flexibilitat, i la inclusió de tots i totes a l’aula ordinària.
• Servir com a base de treball per a planificar, desenvolupar i avaluar la tasca educativa a l’aula per part dels mServir de base i d’ancoratge a totes les decisions d’atenció a l’alumnat amb majors dificultats en el sí de l’aula inclusiva.”

Com es treballa en una Programació Multinivell?

• Tot el grup clase treballa un mateix tema però es disposen d’objectius, continguts i materials sobre el tema amb diferents nivells d’adaptació.
• Es pot tractar, per exemple d’amplis blocs de contingut, d’objectius generals d’àrees curriculars, de capacitats o objectius generals de l’etapa, de competències bàsiques, etc, amb relació als pretenem que tot l’alumnat progressi.”

Els ponents ens descriuen les fases del procediment del “Disseny de programacions múltiples” (DPM): diagnòstica, de planificació i de la fase aplicativa. Finalment, ens presenten dos exemples de programació multinivell, una de l’àrea de Medi i l’altra de Llengua.

exemple-finalpm

programacio-de-la-unitat-didactica-tema-2

 

9 de març de 2010 

Aquesta és l’última sessió del seminari que, seguint la tradició dels cursos anteriors, és la “III Trobada d’intercanvi d’experiències d’inclusió i atenció a la diversitat”. La Jornada està oberta a tots els docents de les escoles del Districte. Alguns dels especialistes que han participat en el Seminari presenten les experiències inclusives, que es duen a terme en el seus centres i que tenen relació amb els temes treballats en el Seminari.

En aquesta Trobada participa també un professional del CSMIJ que presentará una visió interdisciplinària del treball en xarxa sobre un tema concret com és l’Asperger.  

El lloc de la trobada és el mateix del curs passat:Sala d’actes del Centre Cívic de les Cotxeres de Sants. Es tracta d’un espai més ampli pensat per donar cabuda a tots els professionals interessats en gaudir de les Jornades.

 

Programa de la Jornada:  i-i-i-trobada-def