Programació de les sessions

Data	Formador	Títol
21 d’octubre	EAP / CRP Dra. Llúcia Viloca Psiquiatra i Psicoanalista de nens i adults	Presentació del seminari.   La importància del vincle emocional de l’infant en el procés d’aprenentatge.
4 de novembre	Dra. Anna FornósNeuropediatra ASPACE	Trastorns del desenvolupament: signes d’alerta i avaluació dels trastorns.
18 de novembre	Luisa RomeroMestra d’Educació Infantil	Trastorns del desenvolupament: Estratègies inclusives a l’aula.
2 de desembre	Josep AmorósServeis d’atenció a l’alumnat TGD TC	L’alumnat amb Trastorns de Conducta.
13 de gener	Josep AmorósServeis d’atenció a l’alumnat TGD TC	Els Trastorns de Conducta a l’escola: algunes estratègies.
27 de gener	Sonia GonzálezMestra i logopeda Centre Educatiu i Terapèutic Carrilet	L’atenció a l’alumnat amb Trastorn de l’espectre autista.
10 de febrer	Sonia GonzálezMestra i logopeda Centre Educatiu i Terapèutic Carrilet	Estratègies d’intervenció a l’aula amb l’alumnat amb TGD.
10 de març	Rita ArmejachMestra i Psicopedagoga EAP de Sant Martí	Les TAC una eina per a la inclusió.
14 d’abril	Marta FloresMestra i Psicopedagoga UAB	Llegim en parella. Un programa de tutoria entre iguals amb alumnes i famílies per a la millora de la competència lectora.
12 de maig	CRP/EAP	Jornades d’intercanvi d’experiències. Cloenda del seminari.

DIARI DE LES SESSIONS

 

21 d’octubre de 2008

Es va fer la presentació del Seminari a càrrec del CRP i de l’EAP de Sants-Montjuïc amb la exposició de l’organització, objectius i del contingut del Seminari per part del Josep Martínez del CRP i de la Lola Prófumo coordinadora de l’EAP. 

A continuació va fer la seva intervenció la Dra. Llúcia Viloca que va parlar sobre: “La importància del vincle emocional de l’infant en el procés d’aprenentatge.” 

Presentem un breu resum de la seva comunicació:                   

Les primeres relacions del nadó amb la mare són la base del desenvolupament del ser humà i modulen les altres relacions al llarg de la vida  ( M. Klein).                   

L’aprenentatge sobre el món i sobre nosaltres mateixos s’inicia en el moment de néixer, i continua al llarg de les nostres vides. El nostre aprenentatge, en la infantesa i durant un període considerable, té lloc en una relació de dependència d’un altre ésser humà. És la qualitat d’aquesta relació allò que influencia profundament la il·lusió necessària per continuar encuriosit i obert a noves experiències, la capacitat de percebre connexions i descubrir-ne el significat. Els aspectes afectius i cognitius de l´aprenentatge estan, doncs, íntimament relacionats i són interdependents (Salzberger-Wittenberg).                 

Diverses dades d´investigació coincideixen en demostrar que els sers humans de qualsevol edat són més feliços i poden desenvolupar millor les seves capacitats quan senten i pensen que, darrera d’ells hi ha una persona de confiança que els ajudarà sempre, si sorgeixen dificultats. La persona amb qui es confia Bowlby l´anomena “ attachement figure ” (J.Bowlby).

    

4 de novembre de 2008

 La Dra. Anna Fornós ens va parlar sobre els “Trastorns del desenvolupament: signes d’alerta i avaluació dels trastorns”.

Presentem un breu resum de la seva exposició:

Definim el desenvolupament com un procés dinàmic que fa referència tant a la maduració orgànica i funcional com a l’estructuració mental i emocional. Aquest procés dinàmic es interactiu entre l’infant i el seu entorn. Una avaluació periòdica del desenvolupament durant els primers anys de la vida, és el millor mètode de detecció dels trastorns del desenvolupament.

Els signes d’alarma són els signes que ens criden l’atenció en qualsevol de les àrees del desenvolupament de l’infant quan aquest s’allunya de l’esperat segons l’edat cronologica o apareixen activitats o actituds no esperades. Segons Illingworth quan més lluny es troba un infant del promig en qualsevol item del desenvolupament, és menys probable que sigui normal. El desenvolupament de les diferents àrees pot ser que no sigui paral.lel entre elles/dissociacions del desenvolupament (Illingworth).

Els fills es desenvolupen en estructures afectives i socials que són diferents segons siguin les cultures, però tots els infants necessiten trobar en el seu entorn una estructura estable i diferenciada que els ofereixi un marc de desenvolupament (factors protectors)/relació d’apego. El tracte del pare i la mare en els primers mesos de la vida acostuma a ser diferent i aixó proporciona al infant dos mitjans de socialització diferents, complementaris i necessaris, són dos estils sensorials distints que actuen com a primer factor de resiliència.

18 de novembre de 2008

L’exposició de la Luisa Romero es va centrar en els “Trastorns del desenvolupament: Estratègies inclusives a l’aula” .

Presenta els Tallers d’aprenentatge com una resposta a les diferents necessitats dels alumnes des de l’organització de l’aula. 

L’organització dels tallers requereix d’uns:

•Objectius

•Requisits

•Característiques

•Desenvolupament

•Coordinació: mestra d’E.E o suport

Considera els  “Referents” com uns elements importants que donen significació a l´activitat i serveixen de suport al nen: (lletres, projecte i objecte). 

2 de desembre de 2008   

En aquesta sessió es va tractar de “L’alumnat amb Trastorns de Conducta” a càrrec de Josep Amorós.

Es presenta un breu resum sobre aquest tema:

La conducta i els seus trastorns es poden considerar com una manera que té el nen i l’adolescent d’interactuar i fer-se present davant els altres. És l’expressió d’un malestar i de les dificultats per elaborar els conflictes. El trastorn, com a símptoma d’un conflicte inserit en el desenvolupament del subjecte, és present en diverses categories psicopatològiques. 

Els Trastorns de Conducta presenten unes característiques de comportament (impulsivitat, desobediència, desafiament i negativisme, manca de respecte a les normes….) emocionals (irritabilitat, ansietat, apatia i desinterès, labilitat emocional…..) de pensament i cognitives (afectació de les capacitats cognitives i d’aprenentatge sense que hi hagi dèficits funcionals  ni  intel·lectuals, nivell acadèmic disharmònic, pensament i raonament  rígid i inflexible). 

L’evolució dels Trastorns de Conducta esdevé un trastorn d’ajustament a l’inici de la primera infantesa sense unes manifestacions conductuals clares. Més tard com un trastorn d’adaptació al final de la segona infància i inici de la pubertat. Aquesta és una etapa fonamental per les tasques de prevenció.

13 de gener de 2009  

Aquesta sessió és una continuitat del tema de la sessió anterior que aqui es centra en els “Trastorns de Conducta a l’escola: algunes estratègies” a tenir en compte per a l’intervenció amb aquests alumnes i també a càrrec de Josep Amorós.

El malestar que comporten els alumnes amb trastorns de conducta és un problema de l’escola com a institució i les respostes al conflictes (estratègies, pactes…) han de ser institucionals. A més la posició que prengui cada professional davant de l’alumne i l’acolliment que en faci és fonamental. Alguns eixos claus a tenir en compte de cara a la intervenció amb aquests alumnes es centren segons Amorós en:

• Els aspectes institucionals hem de poder convertir l’organització d’obstacle en una eina per la resolució de conflictes.
• Les normes clares, conegudes, explicitades i acordades tranquil·litzin el nen, el protegeixen d‘ell mateix i protegeixen els altres.
• La paraula que ajuda a transformar les conductes actuadores en conductes de pensament.
• El vincle on la relació s’ha de sustentar en la confiança i el compromís compartit, el nostre per ajudar-los i el seu (consentiment) d’acceptar-nos com una ajuda en el seu camí de definició de les dificultats.
• El grup si som capaços d’acompanyar al grup aquest també serà un element contenidor.
• Les estratègies curriculars i les seves adaptacions són una eina de contenció.
• La família cal acollir-la en un marc de confiança que permeti facilitar-li informació, suport i orientació per evitar el desbordament i/o l’abandó de les seves funcions parentals.

  

27 de gener de 2009

En aquesta sessió Sonia González ens introdueix en la temàtica de “L’atenció a l’alumnat amb trastorn de l’espectre autista” on presenta la terminologia i les dimensions de l’espectre autista:

1. Trastorns qualitatius de la Relació Social.
2. Trastorns de les Funcions Comunicatives.
3. Trastorns del Llenguatge.
4. Trastorns i limitacions de la Imaginació.
5. Trastorns de la Flexibilitat mental i de la conducta.
6. Trastorns del Sentit de l’Activitat pròpia.

Ens planteja també l’Escolarització dels alumnes amb TGD per poder veure la situació actual educativa i l’escolarització d’aquests infants.

Finalment aborda alguns aspectes previs i transversals a treballar amb aquests alumnes que es centren en:

• Atenció [Interacció Diàdica]
• Atenció conjunta- Acció conjunta- Referència social [Interacció Triàdica]
• Torns d’intervenció
• Balboteig (emissions vocàliques)
• Gest indicatiu
• Designació

   

10 de febrer de 2009

Aquesta sessió és una continuació de la sessió anterior impartida també per Sonia González on s’aborden les “Estratègies d’intervenció a l’aula amb l’alumnat amb TGD“. Es presenta una activitat titulada “UN BAR A LA CLASE: un espai d’experiències d’interacció” que es desenvolupa en el Centre Educatiu i Terapèutic Carrilet.

Es tracta d’una activitat d’aula dirigida a un grup heterogeni de 6 alumnes amb TGD d’edats compreses entre 10 i 12 anys que cursen la Primària adaptada i funcional. Es realitza durant el curs amb una periodicitat setmanal i permet treballar moltes àrees curriculars.

Els objectius que es proposen són:

• Gaudir d’un espai comú.
• Posar en pràctica habilitats que tenen i/o adquirir d’altres de forma funcional i significativa.
• Relacionar-se i comunicar en una situació “contextualitzada” (segons les possibilitats de cada alumne).

Es conclou amb una valoració positiva de la participació i dels aspectes de millora dels aprenentatges dels alumnes.

A continuació es comenten algunes propostes de la intervenció en el context familiar respecte de la Orientació i dels objectius a treballar amb les famílies dels alumnes amb TGD. Finalment es fan algunes reflexions sobre el “nostre” llenguatge i la forma de dissenyar activitats.

10 de març de 2009

La presentació de la Rita Armejach es va centrar en “Les TAC una eina per a la inclusió“.  Les TAC són una eina útils per als nens i als mestres, que no condiciona la metodologia. Ens presenta les eines d’ús més general com:

1. Presentacions
2. La radio
3. Blogs, wikis, web2.0
4. Webquest
5. LOGO
6. Clic
7. Skipe, Tritter

Ens parla també d’altres eines TAC que tracten aspectes més específics:

• TAC i llenguatge escrit        
• TAC discriminació i musical
• TAC i l’espai                           
• TAC als àmbits

Finalment ens proporciona diferents webs per treballar diverses temàtiques: 

 http://de.scientificcommons.org/rita_armejach_carreras

   

14 d’abril de 2009 

En aquesta sessió Marta Flores ens presenta un programa educatiu impulsat pel Grup d’aprenentatge entre iguals de l’ICE de la UAB anomenat:

“Llegim en parella. Un programa de tutoria entre iguals amb alumnes i famílies, per a la millora de la competència lectora“.

Aquest programa combina la tutoria entre alumnes i la tutoria familiar. Les activitats (lectura en parella i comprensió lectora) són altament estructurades i permeten quan la parella s’hi ha familiaritzat, un ús més ajustat i creatiu.  El programa pretén posar a l’abast del professorat metodologies inclusives. Desenvolupar noves didàctiques per a l’ensenyament de la llengua. Millorar la competència lectora de l’alumnat. Fomentar la capacitat de cooperació entre l’alumnat. Potenciar la implicació de les famílies en les tasques escolars. Promoure el treball col·laboratiu en xarxa entre mestres i centres compartint i intercanviant experiències.

Es pot visionar el video del programa en les adreçes següents:

http://antalya.uab.es/ice/grai/index_Page1199.htm

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17247&p_ex=llegim%20en%20parella

   

12 de maig de 2009  

Com a cloenda del Seminari es va celebrar la:

I I TROBADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES D’INCLUSIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

ADREÇAT  A: Mestres especialistes d’Educació Especial, d’Audició i Llenguatge, Psicopedagogs/es dels centres educatius d’Educació Infantil i Primària i EAP

LLOC: Sala d’actes del Centre Cívic de les Cotxeres de Sants, 4rta planta (C/Olzinelles amb entrada per la Plaça Bonet i Muixí)

OBJECTIUS:

• Facilitar el contacte entre els professionals de la zona.
• Continuar amb l’intercanvi d’experiències educatives d’Atenció a la Diversitat que s’estan duent a terme als centres del districte.
• Afavorir un marc facilitador per a l’organització de futures activitats de formació: presentació de pràctiques educatives dels centres, jornades, conferències, grups de treball , seminaris…

PROGRAMA

15 – 15:15       Presentació

15:15 -16         Abordatge interdisciplinar d’un cas amb TGD. 

                          CSMIJ Sants-Montjuïc.

16 – 16:30      Una experiència d’escolaritat compartida

                         entre el CEIP Bàrkeno i el CEE Guru.

16:30 –17      Treball amb un alumne amb TGD a l’Educació Infantil.  

                        CEIP E. Granados.

17-17:30        Treballant les competències: fem camí en l’autonomia. 

                        CEIP Pràctiques II.

17:30 – 18     Ritme sobre el cos.  CEE Ntra. Sra. de Montserrat.

18                   Cloenda

Agraim des d’aquí la participació tant dels ponents com dels assistents, així com la col·laboració dels centres de la zona i de les institucions: Ajuntament del Districte i SE.