ELS VIATGES DELS QUATRE MINYONS DE VALLAIROSA
Comencem la lectura d’un nou llibre del Programa de Socialització de l’escola.
PROPOSTA D’ACTIVITATS
EL PLA LECTOR
LES ACTIVITATS
LLEGIM I IL·LUSTREM
Alguns personatges del llibre:
[slideshare id=18619392&doc=personatgesvallairosa-130411095223-phpapp02]
Els productes que l’Abraham porta d’Orient:
[slideshare id=19883130&doc=elsproductesqueelminyportadorient-130424034303-phpapp01]
Hola sóc la Núria no vaig poder ficar el peu de foto a les fotos.
Àdeu!!!!
Núria,
Ja et vaig dir que potser des de casa no podries perquè no tens autorització. Prepara els peus de foto al FT de lectura i a l’escola ja els passarem (han de ser diferents dels del treball).
Mariona
Hola sóc en Nil Huertas, m’han semblat molt iteressant les fotos!
FINS UN ALTRE GENT!!!!
Hola sóc en Nil Valero m’han agradat molt les fotos de tots els grups.
Hola sóc la Núria i he trobat alguna imformació sobre l’Emili Teixidor:
Emili Teixidor va néixer el 22 de desembre de 1933 a la població de Roda de Ter (Osona). Va estudiar Dret, Filosofia i lletres –Periodisme i Magisteri–, i esdevingué durant anys professor d’institut. En els seus primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l’escola unitària del poble, amb el qual va iniciar una amistat que perdurà al llarg dels anys. La seva vocació literària va sorgir d’un grup d’amics que es van aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer, entre els quals hi havia també Martí i Pol.[4] En els primers anys de treball va fer de mestre a la comarca d’Osona, i posteriorment va fundar amb altres companys l’escola Patmos a Barcelona (1958), la qual va dirigir entre 1958 i 1975.
Emili Teixidor va iniciar la seva producció literària a finals de la dècada del 1960, en un moment en què hi havia un buit en la literatura infantil i juvenil catalana. Durant un temps va fer de mestre i escriptor a la vegada. Als anys 1970 va participar en algunes revistes com Cavall Fort, Tretzevents i Oriflama, dirigides al públic infantil i juvenil, i també col•laborà en publicacions periòdiques com el Diari de Barcelona, Presència, Avui, El Punt i El País. També va escriure guions per a ràdio, televisió i cinema i dues adaptacions teatrals de Serafí Pitarra i Santiago Rusiñol. Es va traslladar a viure a París, on va dirigir una revista enciclopèdia en francès i va fer d’editor.
Al llarg de la seva trajectòria professional rebé molts premis literaris. Destaca l’any 1992, quan fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. El 23 de febrer de 2012 fou reconegut com a doctor honoris causa per la Universitat de Vic (UVIC), primera distinció d’aquest tipus que oferia el centre universitari. Morí el 19 de juny de 2012, als setanta-vuit anys d’edat, a causa d’un càncer.
Molt bé Núria. Dimecres vinent a lectura treballarem a partir de la teva biografia.
Ens pots dir quina és la font d’informació d’aquest treball?
És aconsellable que sempre ens anotem els llocs d’on provenen les nostres cerques (fonts orals, escrites (llibres, enciclopèdies…) i online (web on ho hem trobat).
Et felicito jo tanbé Núria Rodas Carbonell
Ha mi tanbe m´ha senblat molt interesant les fotos de tots els grups pero en falten molts grups
Nil Huertas tanbé et felicito mes que tots els grups segeix com ho estas fent que tot el que estas fent quan sigis gran en sabras mesque tots.
Pero no si val de deixarlo
Heu d´segir tots en debant i estudiar molt i fer el que diuen les mestres si no no treureu exelent jo ho se per que ha mi ma pasat moltes vegades ha la classe de 6è
RESUM DE LA FORMIGA PIGA
Un dia la formiga Piga anava per sortir del niu quan, tot d’una, va veure que el forat estava tapat. Per sort, al cap d’un estona es va destapar. La Piga va sortir a fora i va veure una muntanya molt gran i negra. Aquella muntanya era tan aprop de la formiga Piga que hi va decidir pujar. La Piga anava pujant i cada cop veia que estava més lluny del niu. De mica en mica es va adonar que havia pujat sobre la sabata d’un home que visitava el bosc. L’home quan va acabar de visitar el bosc va marxar a casa seva, i la formiga tenia por de no poder tornar a casa mai més. La formiga va descobrir que l’home era periodista i que volia fer la volta al món. Ella no volia marxar! Però després la Piga va canviar de parer. Va començar a preparar carnets pel viatge i anotar tot allò interesant que podia veure.
Cap. 1-4.
La Formiga Piga volia sortir del cau, però estava tapat. AL cap d’una estona ja va poder sortir hi va veure una muntanya molt alta i fosca. Va decidir pujar-hi quan de cop es va començar a moure. I es va adonar que no era una muntanya, sinó que era un periodista que anava a fer la volta al món.
La ForPiga va decidir fer-la, escrivint un diari. Quan el periodista menjava la ForPiga pujava a la butxaca que tenia al pit a veure si hi queia alguna engruna de menjar.
LA VOLTA AL MÓN DE LA FORMIGA PIGA
Resum des de la pàgina 5 a la 16
La formiga Piga va sortir del seu cau i, molt a prop va veure una muntanya negra. Va decidir pujar-la, i al cap d’una estona se’n va adonar que estava a la sabata d’un senyor. Va estar molts dies en la seva roba i al final va esbrinar que era un periodista i que volia fer la volta al món. Ara a la Piga no li importava tant no ser al seu niu, però estava trista perquè pensava que mai tornaria al cau. S’ho va pensar i va decidir que faria aquell viatge, i que faria uns carnets per anotar-ho tot. Tots els carnets plegats es diurien “La volta al món de la formiga Piga”. En el primer va fer una introducció, explicant com era el món i que cosesens ens aportaven els diferents continents, països…. Estava ben preparada per iniciar el viatge!
Informació sobre Emili Teixidor i Viladecàs
Nom: Emili Teixidor
Naixement: 22 de desembre de 1933 Roda de Ter (Osona)
Mort: 19 de juny de 2012 (als 78 anys) Barcelona (Barcelonès)
Activitat: Escriptor i pedagog
Nacionalitat: Catalunya
Gèneres: Narrativa i assaig
Temes: Situació social contemporània
Obra literària:
Teixidor fou un dels clàssics moderns de la literatura infantil i juvenil. Les seves obres solen estar ambientades a la plana de Vic de la seva infantesa i se centren en temes referents a la situació social del moment, tals com la Guerra Civil Espanyola i la postguerra. S’especialitzà en literatura infantil i juvenil, però també escrigué novel·les per a adults. El seu estil denota un ric vocabulari i un bon domini de la tècnica narrativa.
«Abans no existien els nois i noies com a lectors, perquè començaven a treballar als 8 o 9 anys. El gènere és relativament jove, sobretot al nostre país.»
—Emili Teixidor
Obra publicada:
La totalitat de l’obra d’Emili Teixidor és la següent:
Novel·les per a infants:
1969: Dídac, Berta, i la màquina de lligar boira
1977: Sempre em dic Pere
1986: En Ranquet i el tresor
1986: Cada tigre té una jungla
1987: En Ranquet i els seus amics
1988: El crim de la Hipotenusa
1994: Les ales de la nit
1996: L’amiga més amiga de la formiga Piga
1998: La formiga Piga es deslloriga
2000: Contes d’intriga de la formiga Piga
2001: La volta al món de la formiga Piga
2003: La rosa, la roca i el llop
2003: En Ring 1-2-3 i el món nou
2003: Els secrets de la vida de la formiga Piga
2004: La formiga Piga lliga
2005: Quina gana que tinc!
2006: La botiga de la formiga Piga
2010: La formiga Piga s’enfonsa en la història
2012: La formiga Piga va a la biblioteca
Novel·les per a joves:
1967: El soldat plantat
1967: Les rates malaltes
1969: Quinze són quinze
1972: L’ocell de foc
1980: El príncep Alí
1983: Frederic, Frederic, Frederic
1994: Cor de roure
2001: Amics de mort
Narrativa:
1979: Sic trànsit Glòria Swanson
1988: Retrat d’un assassí d’ocells
1992: El primer amor (amb altres autors)
2000: El llibre de les mosques
2003: Pa negre (adaptada al cinema)
2006: Laura Sants
2010: Els convidats[8]
Assaig:
1996: Les contraportades d’El Matí de Catalunya Ràdio
1996: En veu alta
2007: La lectura i la vida
2010: Vida de colònia
Premis:
1967: Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Les rates malaltes
1980: Premi Crítica Serra d’Or per Sic trànsit Glòria Swanson
1992: Premi Creu de Sant Jordi per a la seva trajectòria
1995: Crítica Serra d’Or de literatura juvenil per Cor de roure
1997: Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles per L’amiga més amiga de la formiga Piga
1999: Premi Sant Jordi de novel·la per El llibre de les mosques
2003: Premi Joan Crexells de narrativa per Pa negre
2004: Premi Lletra d’Or per Pa negre
2004: Premi Nacional de Literatura per Pa negre
Era un escriptor fenomenal, tenia molt bones idees i els seus llibres són creatius i imaginatius. Et trobem a faltar Emili!
Lucía, Aquesta biografia és molt completa. Et felicito. A lectura la comentarem perquè pot servir com a font d’informació als companys de la classe. És important que t’acostumis a posar la font d’informació de les teves cerques al final del treball.
La volta al món de la Formiga Piga(història d’en Selim):
En Selim era un nen de color negre molt simpàtic, però els manaires eren blancs i tots els que no ho eren s’els emportaven a Amèrica per a conrear el camp, els utilitzaven com a esclaus. Els pares d’en Selim li van donar una “pedra màgica” que feia realitat els teus desitjos. En Selim va trigar força a averiguar el per què els seus pares no l’havien feta servir, potser estava destinada a ell. De moment se la va guardar al forat de l’orella, ja que per a ell era el lloc més segur del cos. Va pensar que podria dir unes quantes paraules, però sinó no li podria donar als seu fills quan els tingués, així que la va guardar on ja saveu. Va treballar amb totes les seves forces, però quan li deien alguna cosa no ho sentia a causa de la pedra i creien que estava sotrd. Per aquest motiu es va quedar llaurant el mateix camp, ningú no el voldria amb aquesta sordesa. Quan ja va estar molts anys treballant el van lliberar amb tots els seus companys. Es va sentir orgullós d’ell mateix, perquè va apendre que les coses es consegueixen amb esforç i esperança i que encara que la pedra no fos màgica de veritat li va donar forces per seguir treballant. Al final per haver guardat la pedra havia aconseguit la seva llibertat, la dels seus companys i havia après una lliçó.
LA VOLTA AL MÓN DE LA FORMIGA PIGA
La Formiga Piga, en volger sortir del niu, per un segon, es va trobar el forat del niu tapat. En sortir s’enfila per una muntanya negre, en descobrir que era la sabata d’un periodista que anava a fer la volta al món. S’espanta molt, en pensar que no podria veure mai més la seves companyes, peró en reflexionar va pensar que no seria tanta mala idea, perquè podria conèixer altres cultures, així que començar un carnet de viatges per apuntar llocs d’interès per on passa i apunts de mapes i horaris que el periodista veu.
Anna Morató
DADES DEL LLIBRE
Títol: La Volta al món de la Formiga Piga.
Autor: Emili Teixidor Viladecàs.
Il•lustrador:
Editorial: Editorial Cruïlla (Vaixell de Vapor).
Any d’edició: 2001.
Nº de pagines: 112 pàgines.
Idioma: Català.
País de publicació: Espanya.
Categoria: Infantil i Primària.
Resum Formiga Piga:
Un dia la Formiga Piga va sortir del niu, però, a fora, al costat del niu, la ForPiga va veure que s’havia format una muntanya negra. Una muntanya grandiosa que per la ForPiga arribava fins al cel. I va decidir pujar a veure de quin material estava feta.
El cas és que la ForPiga havia pujat a la sabata d’un home. L’home estava a punt de donar la Volta al món, amb la ForPiga a la seva sabata.
DADES DEL LLIBRE:
Títol: La volta al món de la Formiga Piga
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Cruïlla
Il·lustrador: Gabriela Rubio
Col·lecció: El vaixell de vapor
Data de publicació: Octubre de 2001
Número de pàgines: 112
Idioma: Català
País de publicació: Espanya
Categoria: Història fantàstica
Lectors: A partir de 9 anys
1. ↑ Capdevila, Carles. «Entrevista a Emili Teixidor: A Catalunya hi trobo a falta gent que s’ho jugui tot». Ara [Barcelona], 437 (12/02/2012), p.38-39. ISSN 2014-010X.
2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Mor l’escriptor Emili Teixidor als 78 anys». Ara (19 de juny 2012) [Consulta: 19/6/2012].
3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Emili Teixidor i Viladecàs». L’Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Mor l’escriptor i pedagog Emili Teixidor als 78 anys». 324.cat, 19 de juny 2012. [Consulta: 19/6/2012].
5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Emili Teixidor i Viladecàs al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Emili Teixidor i Viladecàs». Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
7. ↑ 7,0 7,1 «Emili Teixidor, investit doctor “honoris causa” per la Universitat de
Enllacos sobre la biografia de l’Emili Teixidor:
Vic». 324.cat, 23 de febrer 2012. [Consulta: 19/6/2012].
8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Emili Teixidor retrata el feixisme més ordinari de la postguerra». VilaWeb, 17 de febrer de 2010. [Consulta: 19 de juny de 2012].
9. ↑ 9,0 9,1 «S’ha mort l’escriptor Emili Teixidor». VilaWeb, 19 de juny de 2012.
10. ↑ Corretger i Olivart, Josep Maria. «Emili Teixidor i la seva postguera» (en català). Lo Càntich. Associació de Relataires en Català, N.11. Paradoxa, 2011 (Agost-Octubre de 2011). ISSN 2014-3036 [Consulta: 20 juny 2012].
[modifica] Enllaços externs
Soukaina,
Aquesta cerca de buscar que trobes de l’Emili Teixidor suposo que l’has feta a la biblioteca. Cal que redactis un text resumint la informació que consideris que podem compartir amb tot el grup de lectura. És important tenir clar que una cosa és la informació i l’altra el text que escrivim nosaltres. Intenta fer-ho i dimecres a lectura ho comentem.
Novel·les per a infants
* 1969: Dídac, Berta, i la màquina de lligar boira
* 1977: Sempre em dic Pere
* 1986: En Ranquet i el tresor
* 1986: Cada tigre té una jungla
* 1987: En Ranquet i els seus amics
* 1988: El crim de la Hipotenusa
* 1994: Les ales de la nit
* 1996: L’amiga més amiga de la formiga Piga
* 1998: La formiga Piga es deslloriga
* 2000: Contes d’intriga de la formiga Piga
* 2001: La volta al món de la formiga Piga
* 2003: La rosa, la roca i el llop
* 2003: En Ring 1-2-3 i el món nou
* 2003: Els secrets de la vida de la formiga Piga
* 2004: La formiga Piga lliga
* 2005: Quina gana que tinc!
* 2006: La botiga de la formiga Piga
* 2010: La formiga Piga s’enfonsa en la història
* 2012: La formiga Piga va a la biblioteca
[modifica] Novel·les per a joves
* 1967: El soldat plantat
* 1967: Les rates malaltes
* 1969: Quinze són quinze
* 1972: L’ocell de foc
* 1980: El príncep Alí
* 1983: Frederic, Frederic, Frederic
* 1994: Cor de roure
* 2001: Amics de mort
[modifica] Narrativa
* 1979: Sic trànsit Glòria Swanson
* 1988: Retrat d’un assassí d’ocells
* 1992: El primer amor (amb altres autors)
* 2000: El llibre de les mosques
* 2003: Pa negre (adaptada al cinema)
* 2006: Laura Sants
* 2010: Els convidats[8]
[modifica] Assaig
* 1996: Les contraportades d’El Matí de Catalunya Ràdio
* 1996: En veu alta
* 2007: La lectura i la vida
* 2010: Vida de colònia
[modifica] Premis
* 1967: Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Les rates malaltes
* 1980: Premi Crítica Serra d’Or per Sic trànsit Glòria Swanson
* 1992: Premi Creu de Sant Jordi per a la seva trajectòria
* 1995: Crítica Serra d’Or de literatura juvenil per Cor de roure
* 1997: Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles per L’amiga més amiga de la formiga Piga
* 1999: Premi Sant Jordi de novel·la per El llibre de les mosques
* 2003: Premi Joan Crexells de narrativa per Pa negre
* 2004: Premi Lletra d’Or per Pa negre
* 2004: Premi Nacional de Literatura per Pa negre
font informació:http://ca.wikipedia.org/wiki/Emili_Teixidor_i_Viladec%C3%A0s
Bon treball Soukaina i una font d’informació molt bona per fer la biografia de l’Emili Teixidor. A Grup de Lectura compartirem aquesta cerca.
MÈXIC
CARNET DE MÈXIC:
Quan van arribar a Mèxic la capital de Mèxic van trobar una formiga mexicana i com que parlaven castellà els va anar molt bé perquè els va advertir que no anessin a un hotel de molta altura perquè allà sempre hi ha molts terratrèmols, havien d’anar a un hotel d’1 o 2 pisos, per estar més segurs.
Abans que arribessin els espanyols a Mèxic van aixecar la ciutat a sobre d’uns aiguamolls, i cada dos per tres hi ha terratrèmols.
Les dues formigues van pensar com fer canviar d’hotel al senyor, i la formiga mexicana va cridar a totes les formigues del formiguer i van inundar el tauler de recepció, i des d’aquell moment el senyor es va pensar que aquell hotel estava infestat de bitxos i cucs i va demanar que li donessin un llistat del hotels que hi ha a Mèxic i les formigues es van ficar sobre les adreces d’hotels que eren alts i van deixar els que eren a peu pla o de 2 pisos.
Les formigues a Mèxic fan el niu en poca profunditat perquè quan ve un terratrèmol marxin de seguida.
HISTÒRIA D’EN SELIM:
Quan van arribar a Amèrica els van fer treballar amb caps de cotó, en Selim es va preguntar que per les coses que passaven, per què no demanar un desig, però va pensar que seria millor que no el demanés perquè podien caure a una altra misèria i més forta.
AUTORA: Lídia Carreras
DATA: 12-12-12
Lídia,
Recorda que només fem l’activitat del carnet. La història d’en Selim la treballem a part. Quan passis el resum al full word cal que ho tinguis en compte! Il·lustra el text amb alguna imatge del país.
Hola sóc la núria:
-Vaig buscar aquesta informació, en una pàgina web molt interessant, vaig agafar nomes la part que creia, que treballariem més. Aquesta de la biografia. Hi havia molta informació!!!
ÀDEU, FINS A LECTURA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Núria,
Ens pots dir quina pàgina és? Ens pot ajudar a fer la tasca de la biografia. T’he publicat la powerpoint. És un bon treball per compartir amb tots els companys i aprendre junts.
Resum del carnet d’Argentina:
A l’Argentina hi ha un riu que es diu el Riu de la Plata, és molt gran, tan gran que quan és a prop de l’oceà no es veu l’altra punta del riu.
La Formiga Piga, per distingir el riu del mar li pregunta a una formiga que li diu que ha de tastar l’aigua. Si és dolça, és al riu. Si és salada, al mar.
Argentina i Xile estan separats per una serralada, la dels Andes. I dels Andes en bufa un vent blanc que porta la neu dels cims de la serralada.
I al sud d’Argentina i Xile hi bufa un vent tant i tant fort que fa volar pedres i formigues.
D’ aquests en tenim una bona colla a la biblioteca i també en la biblioteca digital!!!!!
La Formiga Piga des de l’avió, va veure Egipte que travessava un riu: el Nil. Tot el riu és ple de palaus i temples, va dir un guia a tots els viatgers. Els faraons eren molt poderosos i no suportaven que ningú desobeís les seves ordres. Els seus desitjos s’havien de fer realitat. Escrivien en signes, i vivien en uns palaus: les piràmides. Quan s’entrava hi havia corredors amagats perquè ningú no destorbes al faraó. Pels egipcis alguns animals eren sagrats: els gats, les serps, els mussols i les formigues i en feien medicines. El fons de la terra era un lloc que podien visitar els faraons.
Hi havia una vegada una noia que es deia Sheherazade, era negra i molt bonica.
Un dia es van trobar amb el senyor:
– Els blancs es pensen que tot es pot comprar i vendre. Però ja deus saber que aquests contes no s’acaben mai. -va dir la Sheherazade.
El senyor es va quedar parat.
La Sheherazade, cada dia li explicava un conte però mai el final, i així mai la va matar.
Núria,
Ens pots explicar de quin conte és el personatge de la Sherezade? Pots buscar informació sobre l’origen d’aquests contes? El seu origen, per què són importants per nosaltres… Si necessites ajuda per fer-ho ho dius!
El personatge de la Sherezade es del conte de les mil i una nits!!!
RESUM:Les mil i una nits
Mentre anavem a l’aeoruport per viatjar d’Egipte fins a Sud-Àfrica van trobar-se un àrab molt educat i amable que el senyor avia conegut duran el viatje. Quan va seber que anaven a l’aeoruport es va oferir per portar-los. Avien de volar l’endemà perquè ell nescessirava tot un dia per avisar tota la seva femília pares,fills.. Mentre anava per manar les ordes va cridar una noia perquè distragues el senyor. La nia era negra i es deia Scheherazade. Es deia Scheherazade com la de les mil i una nits. Sí, va fer ella i li va preguntar si coneixia els contes deles mil i una nits. L’home va contestar que els aviallegit en un llibre que avia comprat feia temps.
Els blancs es pensen que tot es pot comprar i vendre, va dir ella. Pero deus saber que aquests contes no espoden tancar en un llibre perquè mai s’acaben.
El senyor es va quedar parat.
Els contes són els somnis que la gent somia despertai no s’acaben mai, no es poden aturar perquè sempre en surten de nous. Va seguir ella.
Mentre parlava la noia, va començar a tocar un llaüt i li va ensetar els contes. Li va explicar el somni de la llibertat i li va dir que no s’adormis perquè si no l’amo de la Scheherazade li tallaria el cap. El sultà el rei del àrabs quan s’avorria el seu palau cridava rondallaires perquè li expliquessin històries i quan s’acabaven els i tallava el cap i despres es tornava a avorrir. Fins que un dia va fer venir una noia que es deia Scheherazade molt guapa que va trovar la manera de distreure el sultà com a mínim mil i una nits. Explicant-li contes quemai s’acabaven. Així mai li podia tallar el cap perquè no sabia com s’acabava lahistòria.
RESUM:Carnet d’Amèrica Central
Amèrica Central és com un passadís estret entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Hi ha una colla de països petits que van veure des de l’avio i que tenen noms molt divertits. Panamà te nom de barret i un canal per poder anar amb vaixell de l’oceà Atlàntic fins a l’oceà Pacífic sense donar tota la volta. Guatemala s’heuria de dir Guatebona perquè es tota verda i la gent, molt amable. Nicarauda ,amb aquest nom no haurien de tenir problemes de saquera. Costa rica, és rica nomes a la costa? Hondures és an profunda com el seu nom indica?
Biografia Enric Larreula:
Data i lloc de naixement:
Barcelona, 1941.Té 72 anys.
Ofici:
Escriptor, novelista, traductor, cantant i il•lustrador.
Llibres publicats:
Té molts llibres publicats, alguns d’ells son:
La família de bolets, els dos núvols amics, en Quim i la mosca, la mona ballaruga, Kanguelis poca por, el casament de la Bruixa Avorrida, els monstres monstruosos, el nen nou i diferent, la mamorta espavilada.
Investigo una mica…
L’Enric Larreula va néixer en un barri antic de Barcelona. Va començar a treballar en una fàbrica als 14 anys. Al cap d’un temps va deixar la fabrica per dedicar-se a ser il•lustrador. Va passar per moltes feines més com repartidor de llibres a domicili, fins que al final es va dedicar a ser escriptor. A finals dels anys setanta es va dedicar a escriure llibres didàctics.
A part de l’escriptura i l’il•lustració, també es va dedicar plenament al món de la música. Va ser part de molts grups i bandes musicals, el seu disc en solitari s’anomena “Rosmi”.
Llibres o textos que conec de l’autor:
Els viatges dels quatre minyons de Vallairosa.
Hola,
M’he estat mirant aquesta feina de la biografia i et comento:
1. Em pots dir la font d’informació que has fet servir?
2. Pots pautar més bé les parts de la biografia estructurant amb més correcció la informació trobada? Per exemple: a la primera informació que ens dónes jo hi veig tres informacions:
LLOC DE NAIXEMENT:
ANY DE NAIXEMENT:
EDAT:
3. Recorda fer servir les majúscules a l’inici dels títols dels llibres.
4. Estructura la informació de l’investigo una mica: per exemple que va néixer a Barcelona ja ho has dit abans, no cal repetir-ho. A Cicle Mitjà no vàrem llegir algun llibre del mateix autor?
Quan ho tinguis revisat em respons.
Fins demà,
Mariona
1. He fet servir la Wikipedia i la contraportada del llibre dels minyons.
2. Les correccions les farè al word.
4. No recordo haver llegit un llibre de l’Enric Larreula quan anàvem a Cicle Mitjà.
Perfecte, ja ens mirarem el word.
Mariona
HOLANDA
Holanda també pot ser dit Països Baixos, d’aquí ve el nom de Països Baixos, ja que les formigues Holandeses tenen molt de compte a l’hora de fer els nius, per tal de que l’aigua del mar del Nord no se’ls hi emporti el niu.
Les formigues Holandeses són les millors nedadores, ja que els seus nius són com submarins, perquè un sol dit petit, pot salvar el seu niu, havans que sigui inundat.
Navegant pels canals d’ Amsterdam la Formiga Piga, recordà la història dels nen que les ajudà a salvar el niu de les formigues Holandeses.
Anna,
Intenta separar la història de ficció de la Formiga Piga de les característiques del país. Ens interessa que parlis d’Holanda. Repeteix de nou l’activitat. Si vols subratllar el text em demanes una fotocòpia del capítol.
Mariona
Ja tinc el carnet d’ Holanda per passar a la correctora.
HOLANDA
Holanda, em els seus canals d’ Amsterdam, també pot ser dit Països Baixos, d’ aquí ve el nom de Països Baixos ja que Holanda es un País molt pla, i a la que s’enfonsa una mica el país, s’ endinsa dins el mar del Nord, un mar que toca el nord-oest d’ Holanda, així que una part de terra s’endinsada dins el mar del Nord.
Els holandesos són tant espavilats que construeixen dics per no cada inundats, o que la força del mar del Nord, quan sembla que es baralli em les onades pot arribar a destruir els tant bonics i magnífics dics holandesos.
Hola,
Acabem de polir el redactat i el deixem llest demà a l’hora de català.
Mariona
ÍNDIA
Índia o també dit República d’ Índia, esta situada al sud d’ Àsia. Em l’ oceà índic al sud, el mar d’ Aràbia a l’ oest i el golf de Bengala a l’ est, índia és el segon país del món més poblat, limitant les fronteres els seus països veïns com Pakistan, Nepal, i la República de Xina.
La cultura d’ Índia no té limits ni fronteres em els animals. Ja tant pot ser que un indi es trobi una formiga a terra accidentada, com que es trobi una persona, ells pensen que acabarà ressuscitant, o si es que ha arribat la mort tornarà a néixer per segona vegada, en posar-la a l’ altar de Buda, al costat d’un pom de flors.
Hola,
Bona selecció de les informacions de l’Índia. A la classe l’acabem de corregir i el deixem com a definitiu.
Fins demà,
Mariona
Resum cap.1:
L’any 1231, el baró Gifreu de Vallairosa i Saltamartí habitava a la barónia de Vallairosa acompanyat dels 100 habitant i la seva estimada esposa. El llogaret de Vallairosa contava em un campanar, una església, el castell del baró, i quatre masies. Vallairosa era un poble situat en una vall, coberta d’alzines, i la seva població activa que no rapinyava ni saquejava.
Resum cap. 2:
El malbany Aymeric de Rocanegre i Fontaspriva, amenaçava , i posava en perill els habitants de Vallairosa, em els seus principals oficis de gerrer i saquejador. La seva activitat econòmica era d’un 0,1 %, ja que no cultivava les seves terres.