LA TRAÏCIÓ AL BOXEJADOR

Era l’any 2020. Hi havia una vegada un senyor que no es podia moure. Era viu perquè li feien respirar amb una màquina. La seva família estava molt trista per veure l’estat en què es trobava sabent com era abans.
Un dia vam veure un noi que trucava a la porta de l’hospital. Quan vam obrir ens va preguntar si li podiem explicar la història del senyor. Després de pensar-ho una mica vaig decidir explicar-se-la.
Era l’any 1950 a l’Equador. Un home de vint-i-quatre anys amb pocs estudis es trobava entrenant amb el sol que li donava de ple a l’esquena robusta. Quan em vaig començar a apropar-me per saludar-lo, em va dir que es deia Juan d’Aiguaclara. Era un boxejador professional, un dels millors del món i va estar durant trenta anys sense perdre fins que, al final de la seva carrera, el van enverinar i a la seva última baralla li van acabar perforant els dos pulmons. En conseqüència, va quedar en aquest estat. La policia va començar una investigació per descobrir qui l’havia enverinat.
Vaig estar sortint amb ell en secret i pensàvem casar-nos després del combat, després d’aquest incident vaig estar tres anys sense notícies sobre el criminal i vaig decidir utilitzar tots els seus diners per esbrinar qui l’havia enverinat. Vaig decidir contractar el millor detectiu privat del món, que en dues setmanes va descobrir qui era el criminal: va ser el seu millor amic, que tenia enveja pels seus triomfs.
De cop i volta en Juan va començar a convulsionar i nosaltres vam trucar ràpidament a un metge, però ja era massa tard.

Zoro Wells

Aquest article ha estat publicat en Categoria 2, General, Prosa en català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *