LA RENAIXENÇA (presentació de diapositives explicativa)
Model per fer un videoclip amb algun dels poemes de l’antologia
https://www.youtube.com/watch?x-yt-ts=1421914688&v=1ldYbsq5oXY&x-yt-cl=84503534
Cronologia autors del Segle d’Or castellà: Lope de Vega (1562-1635). Góngora (1561-1627). Quevedo: (1580-1645).
|
Amor constante, más allá de la muerte (Francisco de Quevedo)Cerrar podrá mis ojos la postrera sombra que me llevare el blanco día, y podrá desatar esta alma mía hora a su afán ansioso lisonjera; mas no, de esotra parte, en la ribera, dejará la memoria, en donde ardía: nadar sabe mi llama la agua fría, y perder el respeto a ley severa. Alma a quien todo un dios prisión ha sido, venas que humor a tanto fuego han dado, medulas que han gloriosamente ardido, su cuerpo dejará, no su cuidado; serán ceniza, mas tendrá sentido; polvo serán, mas polvo enamorado. |
Full de vocabulari cooperatiu. Es poden introduir les paraules de les unitats a continuació de la tasca feta per alumnes de fa dos anys.
https://docs.google.com/spreadsheets/d/1szY0zoUpzFYRqyMIZ0Lh2UUYyqDLm2hbyK7aZQYtj6I/edit?usp=sharing
Campanades a mort de Lluís Llach
FERDINAND DE SAUSSURE I NOAM CHOMSKY
Bon estiu!
Per consolidar el treball de llengua que hem fet durant tot el curs i donat que la competència lingüística és tan important en totes les matèries, us recomano que llegiu un llibre ben escrit que us resulti atractiu. En l’enllaç del blog titulat “Biblioteques d’aula”, hi trobareu clàssics molt interessants. També us podeu deixar assessorar per un bon llibreter.
Convé a més que escriviu. Si el vostre treball de recerca us fa redactar, ja està bé. Si no, forceu-vos a redactar amb qualsevol excusa: petit comentari a l’apartat “compartint lectures” del blog, impressions d’un viatge, reflexions sobre un tema dels vostre interès, ressenyes de sèries o pel·lícules, etc.
Si teniu la matèria pendent, us anirà bé seguir les recomanacions anteriors. També haureu de recollir els apunts i activitats dels tres trimestres i estructurar l’estudi. Sabeu que els fulls que us vaig confegir poden ser de molta utilitat. El llibre de text us serà imprescindible. Al setembre us haureu de presentar a l’examen de tot el curs. Hi haurà teoria i pràctica. És molt important que el prepareu bé, amb estudi i realització d’exercicis que es van fer. No deixeu la feina per al final. En el cas que tenir problemes d’ortografia, també recomano el dictats en línia que trobareu en un dels enllaços d’aquest blog. Ànims!
DIRECTES AL TAGAMANENT!!!
MARAGALL, EL POETA MODERNISTA MÉS EMBLEMÀTIC
EN LA MORT D’UN JOVE
Te’n vas anar amb aquell ponent dolcíssim…
Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.
Somreies a la força dels teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t’has esllanguit per terra
amb els ulls admirats…
Ai, la Mort, ¡i que n’ets d’embellidora!
Aquell teu primer vel, quan el llençares
damunt de l’hèroe en flor, tots somriguérem
sota els plors estroncats, que una serena
va començar a regnar en el pit i el rostre
del moribond. L’alè anava i venia
suaument emperesit, fins que esperàrem…
I no tornà… Llavores esclataven
més alts els plors al Cel… Ell ja no hi era…
Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim…
Joan Maragall
Aquí trobaràs un enllaç per sentir la versió que M. del Mar Bonet fa del poema El pi de Formentor de Miquel Costa i Llobera.
EL PI DE FORMENTOR DE MIQUEL COSTA I LLOBERA
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l’esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’aucell que encativam;
lo crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor que puja sent l’ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
lo cel que l’enamora i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.
Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades,
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera reial.
Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com una penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…
Oh vida!, oh noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les ’niran per la ventada
com l’au dels temporals.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=3BsVbzc0orE[/youtube]
La Renaixença
Versió de la cançó dels lladre (literatura popular) a càrrec de La Troba Kung-Fú
[youtube]https://youtu.be/fH1uxG27cCA[/youtube]
LA LLEGENDA DEL COR MENJAT
Vocabulari de Tirant lo Blanc
VIDEOCLIP POÈTIC QUE POT SERVIR DE MODEL, JUNTAMENT AMB ELS ELABORATS PER ALUMNES. TAMBÉ ÉS UN BON PORTAL D’ENTRADA A LA DECADÈNCIA.
[youtube]https://youtu.be/1ldYbsq5oXY[/youtube]
FOTOS 14 DE DESEMBRE. ESPECTACLE COMPANYIA NYIGUIT
Alguns indrets idonis per llegir…
LA LLEGENDA DEL COR MENJAT
SIRVENTÈS DE MIQUEL DESCLOT
Marcabrun
Farró camís ticrelita patruc
aldú livó xetapraula fuixana.
Taulic brantor impardàlid beslluc,
cauxant-se pir frosetàs sedimana.
Xecà callú bilospai canfotí,
tampeta mi xifolita ganxada
peulona queu. Pintetosa bolí,
vopès quirbó regeldona teixada.
Besquí vodor paretai cantallús
dalís pitú cal·litròtec fanic.
Lliussà vissant palentapris mellús,
vopada xeu tercotó pelanic.
Clapé gimar trimpacó caussinell,
fautet brina efrencot siconell.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=6d-um2gIOKM[/youtube]
EDIFICIS MODERNISTES A GRANOLLERS I LA GARRIGA
CARLES RIBA (cliqueu per a més informació i imatges de Súnion)
Abans de Nadal, la companyia Nyiguit ens va oferir un espectacle basat en Tirant lo blanc i l’antologia poètica prescriptiva. A continuació, un collage amb algunes de les fotografies de l’activitat.
La Renaixença
Model per fer un videoclip amb algun dels poemes de l’antologia
https://www.youtube.com/watch?x-yt-ts=1421914688&v=1ldYbsq5oXY&x-yt-cl=84503534
Versió de la cançó dels lladre (literatura popular) a càrrec de La Troba Kung-Fú
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=fH1uxG27cCA&x-yt-ts=1421828030&x-yt-cl=84411374[/youtube]
BIBLIOTECA ATENEU BARCELONÈS
Quina meravella!
AUDIOVISUAL JOANOT MARTORELL
ALGUNES QÜESTIONS DE MÈTRICA (exercici de creació: poema a la manera d’Ausiàs March)
Còmput sil·làbic: fins a l’última tònica del vers. 
Tema: l’amor Figures retòriques: comparació, metàfora, imatge, hipèrbole…
POESIA UNIVERSAL: Si de Rudyard Kipling
(Bombai 1865- Londres 1936)
SI
Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;
si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:
si pots fer una pila de tots els guanys i jugar-te-la tota a una sola carta, i perdre, i recomençar de zero un altre cop sense dir mai res del que has perdut; si pots forçar el cor, els nervis, els tendons a servir-te quan ja no són, com eren, forts, per resistir quan en tu ja no hi ha res llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»
Si pots parlar amb les gents i ser virtuós, o passejar amb Reis i tocar de peus a terra, si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa; si pots omplir el minut que no perdona amb seixanta segons que valguin el camí recorregut, teva és la Terra i tot el que ella té i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.
Traducció de Francesc Parcerisas
En una traducció anterior, els últims versos d’aquest poema són traduïts així:
“si pots omplir el minut que ràpid vola
amb seixanta segons de tasca pura.
teva és la Terra i els seus tresors de vida
i -el que val més, fill meu- seràs un Home!
AUSIÀS MARCH
El cavaller de l’espasa perduda
Hi havia un cavaller que errava
per un camí sense fi
buscava la seva espasa
tal vegada el seu destí
Allà, a la llunyania
veié un bosc emboirat
el cel fità ben enlaire
tot d’una li contestà:
-Endinsa’t en les tenebres
d’aquest indret infernal
t’hi espera certa prova
que tu hauràs de superar.
Sense dubte ni temor
el cavaller hi penetrà
començà amb aquella prova
que el reptà a continuar
Un vell savi reposava
sota un arbre encantat
movia les seves branques
just quan l’home li parlà:
– Hi havia una vegada
un lleó estès en un prat
i un fort sol l’il·luminava
què amagava l’animal?
El cavaller pensà l’enigma
respongué tot capficat:
-Una única resposta
pot ser la veritat
és l’ombra allò que amaga
rera el seu llom l’animal.
La resposta era correcta
i el vell li lliurà una clau
per obrir certa porta
d’un castell o un palau.
Hi havia un cavaller que errava
per un camí sense fi
buscava la seva espasa
tal vegada el seu destí
Arribà allà on l’esperava
una dama amb un cavall
el conduí on trobaria
una cova amb un portal.
Obrí amb la clau del vell
la gran porta piramidal
allà en una clariana
l’espasa immòbil trobà.
Hi havia un cavaller que errava
per un camí sense fi
buscava la seva espasa
tal vegada el seu destí
Sònia Sabaté i Martí Carreras
1r A batxillerat
ROMANÇ
Jo pensava que ja havia
ben trobat el meu amor.
Però estava equivocada
i és així com sento jo:
com camí sense destí o
com vaixell sense timó.
I així jo m’adonava
de com era la foscor
sense el sol que t’il·lumina
sense vida ni raó.
El que jo tant estimava
tan lluny però tan a prop
era ara tota la causa
d’aquell incessant dolor.
Com continuar podia
veient sempre aquell saló
on abans ens estimàvem
i ara tot queda en records.
Mes de records no es pot viure
i tu ets qui em dóna valor
no té cap sentit la vida
i marxar és el millor.
– No ho facis, bella dama!
Que amb mi no tindràs cap por.
– Per què hauria jo de creure’t?
– Perquè tu ets tot el meu món!
– Et compromets a estimar-me?
– Ho faré i amb molt d’honor.
– I cuidaràs de mi sempre?
– I vetllaré pel teu son.
I és així com la parella
va acabar amb tot el seu dol.
I amb aquest vers que escric ara
poso fi a aquesta cançó.
Sònia Barja i Andrea Navarro 1r A de batxillerat
Romanç
Sé que tu ets el meu àngel,
que amb tu puc confiar,
i no es pot ser malèvol,
és difícil esperar,
em transmets una mirada,
que amb tu m’agrada estar,
i eleves el meu ànim…
*Sempre, et vull estimar,
i és que ets molt difícil,
però amb tu vull estar,
sempre, pensar-te és fàcil,
tot allò que vam passar,
va quedar immers en l’aire…
Jo que t’intento trobar,
que em sento com un lladre,
però no puc oblidar,
la vermelló dels llavis,
i en com em van besar,
jo pensava que tu creies,
en les nits que vam passar,
els dos units a la platja…
*Sempre, et vull estimar,
i és que ets molt difícil,
però amb tu vull estar,
sempre, pensar-te és fàcil,
tot allò que vam passar,
va quedar immers en l’aire…
Jo no ho puc aguantar,
el que vas fer aleshores,
no puc parar de pensar,
que podríem estimar-nos,
en com em vas fer canviar,
en com vaig tenir la força,
de tornar a intentar,
de viure units per sempre…
*Sempre, et vull estimar,
i és que ets molt difícil,
però amb tu vull estar,
sempre, pensar-te és fàcil,
tot allò que vam passar,
va quedar immers en l’aire…
Maria Pérez i Carles Puigagut
1r A de batxillerat
La tragèdia de Delenén
És dolent els sentiments
reprimir. Perquè si no
grans tragèdies comporta.
Tothom sap que Delenén,
esposa del gran déu Saines,
tenia un amant valent
anomenat bon Arcanus.
Cap d’ells era conscient
que un greu fet tràgic viurien,
ja que el seu desig ardent
prest desapareixeria
enmig d’un foll ambient.
Així, en assabentar-se’n,
Saines, embogit i atent,
enxampà el bon Arcanus
i amb l’enverinament
va matar la Delenén
en un fatal accident.
La pobra musa va ser
víctima del violent
i arrauxat del seu marit
per estimar bojament.
Miguel Baquero i Jordina Francès
1r B de batxillerat
AMOR PERDUT I TROBAT AL MAR
Vaixell de veles trencades,
Ets l’únic que tinc al món
Per parlar tinc les onades
Que em diguin què fa i a on…
Vaixell de veles daurades,
Porto anys en aquest món
Però ni el vent ni les onades
Em diuen què fa i a on…
Vaixell de veles trencades
Ho vaig deixar tot per ell
Però ara té dotze dames
I jo sols un vaixell vell.
Vaixell de veles daurades
No puc esborrar el record
Ara jo tinc dotze dames
Però em plau més la mort.
Vaixell de veles trencades
Era un tan bon mariner
Encara recordo somriures
D’aquell curt mes de febrer.
Vaixell de veles daurades
Era tan bella dama
Encara recordo el seu mirar
Quan li deia que l’amava…
Vaixell de veles trencades,
Sols em queda navegar
Fins al dia de les pluges
Per morir en naufragar.
Vaixell de veles daurades
Mai pararé de buscar
Boscos, deserts, mars i platges
Fins que la pugui trobar.
Vaixell de veles trencades
Dormo per no despertar
Vull que Déu em doni ales,
Fugir fins no veure mar.
Vaixell de veles daurades,
Veig un punt a l’horitzó,
Protegeix-me dels pirates
De les veles de marró.
Vaixell de veles trencades,
Veig un vaixell prop d’aquí
Les aigües són esverades
I el cel no es pot llegir
Vaixell de veles daurades,
Els núvols tapen el sol
I ja comencen les tronades
Ens salvarem si Déu vol.
<span
L’obra de Tirant lo blanc va estar molt bé. Tot i que en algun moment potser es va fer un pèl pesada, ens ho vam passar bé pel fet que fos una obra diferent en què es fes participar al públic. Quin luxe tenir una professora que a més d’ensenyar-nos ens fa fotos! Una evidència ben clara de que l’antologia l’havíem treballat, i que a català fem activitats ben diverses!
La pel·lícula El nom de la rosa també em va semblar molt interessant, i em va agradar sobretot per la intriga i el suspens en moments com quan la biblioteca s’incendia.
I per cert, quina meravella l’Ateneu Barcelonès!
Totalment d’acord amb la meva companya Anna! Crec que gràcies a aquesta gran professora de català hem après moltíssimes coses que en un moment donat ens ajudaran a assolir grans reptes en el nostre futur! 🙂
En la pel·lícula ” El nom de la rosa ” opino que l’intel·lectualisme i la raó guanyen clarament al fanatisme, la ignorància i l’ocultisme, a més ensenya alguna o altra lliçó. El que més em va agradar i destaco va ser el toc sinistre que caracteritza la pel·lícula per descriure aquells temps juntament amb els fets tenebrosos que es narren barrejats amb misteri i elements policíacs.
Finalment, pel que fa a la recent victòria dels alumnes de 3r B i C en el concurs Pica Lletres , els dono totes les meves felicitacions pel seu esforç i constància , i també a la professora de català que va saber com guiar-los i entrenar-los brindant la seva dedicació.