Author Archives: rsagales

ESPECTACLE DE SANT JORDI 2014

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=06oic5fW3Io[/youtube]

Per celebrar la diada de Sant Jordi, vaig muntar un espectacle de dues hores, ajudada per alguns alumnes de la meva tutoria, 4t B: l’Helena Tordera i l’Anna Vanrell s’encarregaren del power point i de la música, a partir del guió que prèviament havia elaborat. Els presentadors de l’acte foren Laia Aymerich i Mario Vita. Els músics que van col·laborar en la major part d’actuacions van ser Adrià Gil i Pau Muntada.

Assajàrem amb tots els grups de tercer i de quart diversos temes a interpretar, així com tres cançons del musical Cop de rock, que estem preparant per a final de curs. El fil conductor de l’espectacle va ser: el Cumella té nom d’artista i ha donat els millors artistes de la ciutat.

Grups de 70 nois i noies cantant, alumnes de segon de batxillerat (Marina de Dios al piano i Blanca Lucas) interpretant amb Mireia Tobar de 3r d’ESO, l’exhibició de gloses a càrrec de Laia Aymerich, l’homenatge a Raimon, l’actuació de Joan Gurt, a qui els seus alumnes de tercer li van dedicar Que tinguem sort, la Santa Espina ballada per nois i noies de quart, els premis literaris, la projecció de dues recitacions de poemes fetes al terrat a l’institut, Santalegria ballada per Edrisa Mballow i altres alumnes de quart… Tot va contribuir a fer d’aquell dia una jornada memorable.  Agraeixo, de tot cor, la col·laboració de tants alumnes (vegeu els crèdits de la pel·lícula) i de Manuel Gutiérrez en la filmació del vídeo.

Dia Mundial de la Poesia. Amable combat de VerSos.

21 de març face2

El dia 21 de març vàrem celebrar el Dia Mundial de la Poesia a la Sala d’Actes del nostre institut.  Els alumnes participants foren els que havien tret millors notes en l’assignatura de català o que tenien habilitats en la improvisació poètica. Es tractava, doncs, d’una activitat d’ampliació.

Els organitzadors van ser els professors Oriol Guinart i Rosa Sagalés. S’assajà dues hores de pati i el divendres reunírem una setantena d’alumnes del Vallbona i del Cumella per fer un amable combat de VerSos (les majúscules intenten jugar amb el llatinisme vs, que significa contra). Es tractava de fer gloses, que els nois i noies elaboraven amb enginy i cantaven amb gràcia. La participació dels nostres músics va ser fonamental.

Les finalistes foren Núria Sala, Laura Ulldemolins, Andrea Pérez i Laia Aymerich. Les guanyadores: Laura Ulldemolins de l’Institut Carles Vallbona i Laia Aymerich de l’Institut Antoni Cumella.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Ka-tnDZjh0U[/youtube]

Nota de premsa. El 9 Nou del 28 de març:

nou2

PREMI SAMBORI-ÒMNIUM DE NARRATIVA EN CATALÀ

Alba López, Andrea Pérez i Marina Vàzquez de 4t A han estat seleccionades per representar l’Institut Antoni Cumella en l’edició d’enguany dels premis Sambori. El nivell de qualitat dels participants ha estat molt alt. Felicitats! Heu aconseguit el més difícil, emocionar els vostres lectors.

sambori

 

INÉS MACPHERSON A L’INSTITUT ANTONI CUMELLA

El dijous 23 de gener l’autora de la novel·la El secret de Lucia Morke ha vingut a l’institut per parlar amb els nois i noies de quart d’ESO. Durant el primer trimestre havien llegit l’opera prima d’Inés Macpherson amb molt d’entusiasme. Aquesta setmana han conegut l’autora, l’han sentida explicar quantitat d’històries i anècdotes, han pogut formular-li preguntes i se n’han endut una dedicatòria.

Fotos Inés Macpherson

20140125_134550

 Visita d’Inés Macpherson al Cumella

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JwDDM362UoM[/youtube]

BON NADAL I BON 2014!

QUAN SOMRIUS de Glaucs. Versió col·lectiva 2013

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=3ViDtcWxHwA[/youtube]

Ara que la nit s’ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que el fred duu tants records.

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tan fort
Avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure’m
Quan la nit es fa més freda
Quan t’abraces al meu cos
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t’aixeques
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que em queda
Com queda al jersei un cabell llarg.
Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al teu cor
Quan somric content de veure’t
Quan la nit es fa més neta
Quan m’abraço al teu cos.
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor.

UN POEMA AL MIG D’UNA CLASSE POT SER UNA BOMBA

FRANCESC PARCERISAS (n. 1944)

L’edat d’or

                                                     MATÍ AL BAR 
                                             S’han vist sovint al bar,
                                             a les hores de sol del migdia,
                                             quan l’enrenou del carrer
                                             desafia la piuladissa dels ocells,
                                            i es fiten només amb un somrís
                                            que creua l’abisme de les taules.
                                            Ah!, si els acostessin ara,
                                           enderrocades les barreres que els separen!
                                           Quin goig dels cossos, quin delit!
                                           Però tot són cabòries.
                                           No hi ha hagut mai res.
                                           Mai no han creuat una paraula.
                                           I encara seguiran així dies i dies,
                                          tot observant-se de lluny, indecisos,
                                         canviant només la timidesa del somrís
                                         per aquesta felicitat de la distància:
                                         un fil a punt de trencar-se.