M’ha agradat molt la part que diu ‘si compten amb tu, i ningú no hi compta massa’ perquè em fa la sensació que reflecteix com la gent a vegades se t’apropa només per consells o perquè els escoltis mentre que després no t’escolten a tu.
Quim Artero
Tot el poema és instrucció sobre el camí a la vida, un pare parlant amb un fill. La instrucció es basa en la paraula si… el que pot passar a la vida. El poema conté un missatge reflexiu sobre com viure una bona vida, amb principis i una vida feliç malgrat els reptes als quals s’enfrontarà inevitablement.
Anna Sala
Aquest text m’ha agradat molt, ja que m’he pogut sentir identificada en alguns dels seus versos. Kipling insisteix en els riscos de la vida, en perdre-ho tot i tornar-ho a intentar. No rendir-se mai. I és que la vida és això, moltes vegades no ens sortiran les coses bé, però no ens podem rendir, ho hem de tornar a intentar. També parla del temps, una cosa que a molts els semblarà molt relativa, però llegint el poema podem veure com 1 minut, per curt o llarg que sigui, és important.
Irene
Aquest poema està escrit des del punt de vista d’un pare dirigint-se cap al seu fill.
El pare, li dóna exemple del que li pot succeir en vida. Em sembla molt interessant la manera en la que te d’explicar-li al seu fill quina mena d’obstacles es pot trobar al llarg del viatge.
També, m’agrada l’energia amb la que tanca el poema: “Si pots amb tot això, arribaràs lluny.”
Lluc Bau
Estem clarament davant d’un poema amb una intencionalitat didàctica. Concretament presenciem un pare que parla amb els seu fill. El poema versa sobre un seguit de condicionals que contemplen una llisó de vida. És interessant com l’autor intenta mantenir una harmonia entre contraris que es tradueix com l’objectiu didàctic del poema: “Si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe i tractar igual aquests dos impostors”. A més a més, veiem com el poeta personifica les antítesis dotant-les amb la primera lletra majúscula. Aquest fet remarca que es tracta de factors que provenen d’una societat i que per tant formen part de tots nosaltres i no els podem obviar. Tot i això el poema manté un aire instructiu que convida al fill del poeta a convertir-se en un “home”. Llastimosament el fill de kipling va morir jove durant la primera guerra mundial i per tant aquest missatge difícilment va poder projectar conseqüències a llarg termini en aquest.
Clara Molinero 2n Batxillerat
A mi aquest poema em transmet moltes coses. El trobo sincerament molt bonic i sobretot profund. M’agrada perquè la idea que en trec és de voler transmetre uns valors que basats en el respecte i creure en tu mateix et permeten ser un home. Potser aquest és el punt que em convenç menys, el de considerar que el punt més àlgid de l’individu és arribar a ser un home. Però, deixant de banda la visió feminista, trobo molt adequat el que diu.
Sobretot em crida l’atenció aquest vers: “o passejar amb Reis i tocar de peus a terra…” que segons la meva perspectiva està volent transmetre que també és necessària la humilitat per poder ser un home. Que has de poder mantenir els peus a terra i no permetre que el poder tergiversi els teus valors.
També m’agrada que reivindica l’autoestima i creure en tu mateix però deixant un espai per les opinions alienes. És a dir, és molt necessari que siguis tu mateix el qui et mantingui dret, però, has de deixar que els altres parlin, sense convertir les crítiques en un obstacle: “Si pots confiar en tu quan tots dubten de tu, deixant un lloc, també, per als seus dubtes…”. I fins i tot aquí encara ens parla de valorar les crítiques, deixant-se aconsellar per millorar.
Per mi, un molt bon poema de Rudyard Kipling.
M’ha agradat molt la part que diu ‘si compten amb tu, i ningú no hi compta massa’ perquè em fa la sensació que reflecteix com la gent a vegades se t’apropa només per consells o perquè els escoltis mentre que després no t’escolten a tu.
Tot el poema és instrucció sobre el camí a la vida, un pare parlant amb un fill. La instrucció es basa en la paraula si… el que pot passar a la vida. El poema conté un missatge reflexiu sobre com viure una bona vida, amb principis i una vida feliç malgrat els reptes als quals s’enfrontarà inevitablement.
Aquest text m’ha agradat molt, ja que m’he pogut sentir identificada en alguns dels seus versos. Kipling insisteix en els riscos de la vida, en perdre-ho tot i tornar-ho a intentar. No rendir-se mai. I és que la vida és això, moltes vegades no ens sortiran les coses bé, però no ens podem rendir, ho hem de tornar a intentar. També parla del temps, una cosa que a molts els semblarà molt relativa, però llegint el poema podem veure com 1 minut, per curt o llarg que sigui, és important.
Aquest poema està escrit des del punt de vista d’un pare dirigint-se cap al seu fill.
El pare, li dóna exemple del que li pot succeir en vida. Em sembla molt interessant la manera en la que te d’explicar-li al seu fill quina mena d’obstacles es pot trobar al llarg del viatge.
També, m’agrada l’energia amb la que tanca el poema: “Si pots amb tot això, arribaràs lluny.”
Estem clarament davant d’un poema amb una intencionalitat didàctica. Concretament presenciem un pare que parla amb els seu fill. El poema versa sobre un seguit de condicionals que contemplen una llisó de vida. És interessant com l’autor intenta mantenir una harmonia entre contraris que es tradueix com l’objectiu didàctic del poema: “Si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe i tractar igual aquests dos impostors”. A més a més, veiem com el poeta personifica les antítesis dotant-les amb la primera lletra majúscula. Aquest fet remarca que es tracta de factors que provenen d’una societat i que per tant formen part de tots nosaltres i no els podem obviar. Tot i això el poema manté un aire instructiu que convida al fill del poeta a convertir-se en un “home”. Llastimosament el fill de kipling va morir jove durant la primera guerra mundial i per tant aquest missatge difícilment va poder projectar conseqüències a llarg termini en aquest.
A mi aquest poema em transmet moltes coses. El trobo sincerament molt bonic i sobretot profund. M’agrada perquè la idea que en trec és de voler transmetre uns valors que basats en el respecte i creure en tu mateix et permeten ser un home. Potser aquest és el punt que em convenç menys, el de considerar que el punt més àlgid de l’individu és arribar a ser un home. Però, deixant de banda la visió feminista, trobo molt adequat el que diu.
Sobretot em crida l’atenció aquest vers: “o passejar amb Reis i tocar de peus a terra…” que segons la meva perspectiva està volent transmetre que també és necessària la humilitat per poder ser un home. Que has de poder mantenir els peus a terra i no permetre que el poder tergiversi els teus valors.
També m’agrada que reivindica l’autoestima i creure en tu mateix però deixant un espai per les opinions alienes. És a dir, és molt necessari que siguis tu mateix el qui et mantingui dret, però, has de deixar que els altres parlin, sense convertir les crítiques en un obstacle: “Si pots confiar en tu quan tots dubten de tu, deixant un lloc, també, per als seus dubtes…”. I fins i tot aquí encara ens parla de valorar les crítiques, deixant-se aconsellar per millorar.
Per mi, un molt bon poema de Rudyard Kipling.