Felicitats a tots els Jordis i Marcs, que celebren el sant en aquesta setmana (també si hi ha algun aniversari)! Potser no sabeu que, al penell de l’església del poble, també hi tenim el cavaller Sant Jordi. En la meva foto no es veu massa, però el sol que travessa les campanes sembla un bon auguri.
En els comentaris d’aquest article, aporteu amb originalitat i correcció la ressenya de la lectura que heu fet durant la setmana més literària de totes. Salut!
Aquests dies de quarantena he recuperat una saga de llibres abandonada que vaig començar aquest estiu anomenada “Caçadors d’ombres”.
Aquests llibres expliquen la història d’una noia anomenada Clary Fray, la qual descobreix que hi ha un món de dimonis, àngels, vampirs, fades i homes llop i, que ella en forma part. Ella és part d’una família de caçadors d’ombres, que són una mescla entre humans i àngels, els quals tenen el deure de salvar la humanitat dels dimonis. És un relat de fantasia escrit per Cassandra Clare i publicat per primer cop l’any 2007.
Recomano molt aquesta saga per a aquells a qui els agraden els relats de fantasia, ja que crec que la manera com s’enfoca el tema és molt original, els personatges tenen molta personalitat i és molt fàcil enganxar-s’hi.
Durant aquests dies de confinament m’estic llegint “La Bona sort”. És un petit llibre que conta una història dins d’una altra. La història comença amb la trobada dos vells amics, els quals es queden parlant de les seves diferents vides. La història continua quan un li explica a l’altre mitjançant un conte “la llegenda de la Bona sort”.
Aquest llibre m’ha agradat molt, ja que les diferents lliçons de vida que transmet són especials i úniques. El que més m’ha agradat d’aquest llibre és la forma que té de transmetre un missatge, ja que els transmet a partir de llegendes i contes molt singulars però a la vegada molt reals.
He volgut retornar als llibres abandonats del meu calaix i, des del moment que he agafat aquest llibre sabia que no el podria tornar a guardar sense que em fes reflexionar. Crec que és una lectura difícil, detallista i molt ben pensada. Aquesta obra és «Gairebé una parella», de Joan Barril. Un home i una dona es troben en un edifici. L’ascensor no funciona i decideixen baixar pel provisional: sense sostre, sense seguretat i amb vistes al buit immens que hi ha sota: 48 pisos. Allà s’hi quedaran encallats durant hores. És cap d’any, el dia que hi ha menys preocupació i més festa de l’any. Mentrestant, dos desconeguts han de passar hores junts en un lloc amb escassos metres de superfície, on les mirades repassen un cos que no vol ser vist. Un lloc, l’ascensor, on les paraules són obligades, però aquest cop no és «Quin bon dia que fa avui, no?» perquè la conversa no està destinada a durar 30 segons, sinó que no serà fins el dia després, quan els obrers tornin de les vacances… O potser només es trobaran una infraestructura caiguda.
Una novel·la que exprimeix tot el que té la psicologia humana…
Va molt més enllà de les relacions interpersonals perquè cadascú té les seves raons per estar en aquest edifici abandonat i, potser, la justificació és de vida o mort. La reflexió després d’aquesta lectura és inevitable.
M’estic llegint el llibre “Chernóbil 01:23:40” escrit per Andrew Leatherbarrow que tracta des d’un punt científic però adaptat a tot els lectors sobre l’accident nuclear que hi va haver a la URSS al 1986.
La gràcia d’aquest llibre és que la famosa i premiada sèrie d’HBO Chernòbyl es va inspirar en aquest llibre.
És una fabulosa combinació entre crònica de viatge relatat, i un document científic. Aquest llibre ens dóna a conèixer per mitjà de nombroses i diverses dades tècniques i amb un llenguatge apte per a tots els lectors, una de les pitjors catàstrofes nuclears de la història del nostre planeta, tal com he dit abans. A través de les històries breus de les víctimes i supervivents, un pot conèixer el costat més humà i dramàtic d’aquest gran desastre. A més l’autor ens ofereix la seva pròpia visió de l’accident, 25 anys després, visitant els llocs més emblemàtics. Tenint en compte les entrevistes, cal dir que les traduccions són excel·lents.
La veritat és que m’està agradant molt i és un llibre que el recomano gairebé a totes les edats.
Aquests dies de confinament he estat llegint ¨Bon dia princesa¨ escrita per Blue Jeans. Aquí deixo una petita ressenya.
Bruno, Ester, Maria, Valèria, Elisabet i Raül són els membres de El Club dels Incompresos. Es van conèixer fa més de dos anys, des de llavors no s’han separat i es reuneixen tots els diumenges a la cafeteria de la mare de Valèria per organitzar-se la setmana i posar-se al dia. Però les coses han canviat des que es van conèixer: ja no són tan incompresos i entre ells sorgeixen sentiments que no esperaven que anessin a sorgir mai.
Elisabet està enamorada per Raül, però no és l’única del club que sent alguna cosa per ell. Bruno fa temps que es va declarar anònimament a Ester, però ella no li correspon. La vida de Maria està a punt de donar un gir inesperat per culpa del seu pare. Valèria coneix un noi al metro de la manera més peculiar i inesperada possible, i ja no se’l podrà treure del cap.
Durant aquests dies, al tenir més temps, he aprofitat per llegir. Fa pocs dies em vaig acabar de llegir el llibre del Corredor del laberint, el primer de la trilogia. Fa uns anys vaig veure la pel·lícula i em va agradar molt, per això vaig decidir llegir-me el llibre.
Al començament del llibre en Thomas desperta, sense recordar res excepte el seu nom, en un clar situat en el centre d’un gran laberint. En el descampat no està sol sinó que en aquest hi ha molts més nois joves que, com ell, també han perdut la memòria, però tots porten més temps allà que ell.
En aquest primer volum es narra com en Thomas juntament amb més nois del clar intenten escapar del laberint a l’adonar-se’n que al laberint li passa alguna cosa estranya i s’ha tornat més perillós del que ja era.
M’ha agradat molt el llibre i per això m’estic llegint la segona part de la trilogia. De fet el llibre m’ha agradat més que la pel·lícula i el recomano a tothom que l’hagi vist.
Un replec en el temps – Madeline L’Engle
Avui vinc a parlar sobre el llibre “Un replec en el temps”, de l’escriptora Madeline L’Engle. Aquest llibre tracta d’una família una mica peculiar: la mare és científica, el pare és físic i va desaparèixer fent una missió secreta al govern dels Estats Units. Tenen dos bessons, un d’ells és el típic noi que no el consideren normal perquè va endarrerit, i el seu germà bessó és un nen que té la capacitat de captar els pensaments de la gent, en especial el de la seva germana. La seva germana, la Meg, és una amant incondicional de les matemàtiques i li avorreix el temari de l’escola.
En aquest llibre, els tres germans, juntament amb un amic seu, el Calvin i la senyora Què, Qui i Qual, fan un viatge en el temps i l’espai utilitzant la cinquena dimensió dels tesseractis a la recerca del pare perdut de tots els germans. Durant aquest viatge, passen per diferents planetes que mostren realitats no explicables del coneixement humà.
Vull citar una hipòtesi que fa aquest llibre que trobo molt encertada: “Podem viatjar entre dos punts molt allunyats de manera immediata? Imagineu un llençol i situeu dos punts l’un en un extrem i l’altre en l’altre extrem. Si hi anem d’un punt a l’altre en línia recta, trigarem un temps i recorrerem un espai. Però si pleguem el llençol pel mig, podrem anar d’un punt a l’altre immediatament sense recórrer cap espai!”
Recomano aquest llibre a tots els amants de la lectura i de les aventures. És un llibre molt entretingut i que capta la teva atenció, fent així que te’l llegeixis molt ràpid. A més, a més et fa pensar sobre temes que mai abans t’havies plantejat.
Després de força estona cercant un llibre del meu gust per totes les llibreries de què disposo a casa meva m’ha acabat arribant entre les seves mans la novel·la de ficció i bèl·lica “Fuerteventura” de l’autor Alberto Vázquez-Figueroa (83 anys).
Des de fa temps que estava pensant comprar un llibre que tractés sobre fets bèl·lics o històrics com la primera guerra mundial o la segona guerra mundial. En aquest cas, Fuerteventura és una novel·la que narra sobre aventures que ocorren en la segona guerra mundial, en l’illa de Fuerteventura on els nazis tenen una casa amb moltes comoditats pee als oficials dels submarins després d’uns durs mesos en les profunditats del mar. Els serveis britànics investiguen i infiltren una espia jueva, Erika Simon. La infiltren en el grup de prostitutes dels alemanys. Ella es dedicarà a extreure la màxima informació possible sobre el moviment dels submarins Nazis. En tota aquesta història sorgeixen diversos conflictes i dilemes.
Aquest llibre, el recomano a tot lector i fanàtic de fets històrics. En el meu cas sóc un fanàtic de les guerres i dels fets històrics més importants, per això mateix, recomano aquesta novel·la bèl·lica als lectors més fanàtics de novel·les bèl·liques o d’aventures.
A part de la novel·la d’Alberto Vázquez-Figueroa, vull comentar un altre llibre que, al llarg d’aquesta setmana, em dedicaré a tornar a llegir-lo, ja que em va fascinar. Parlo de la Rebel·lió dels Animals de l’escriptor George Orwell (1903-1950). És un clàssic de la literatura que fa un relat simbòlic molt crític de la revolució russa, fixant-se en la corrupció dels ideals socialistes que van derivar fins a l’estalinisme. El tret característic d’aquest llibre és que fa veure que tots són animals i viuen en una granja.
Aquest llibre el recomano a tothom, sigui o no sigui fanàtic dels fets històrics. És un llibre amb el qual aprendràs moltíssimes coses i veuràs que tot i ser un clàssic i tenir més de setanta-cinc anys, els conceptes i els missatges que vol transmetre el llibre són moderns i actuals.
Salut!
Bon dia,
Durant aquest confinament, com que tinc molt temps lliure, m’estic llegint el llibre anomenat “La tieta terrible”, de l’autor David Williams. Tracta sobre la Stella, la protagonista, que acaba d’heretar la casa on ha crescut però té un problema, la seva tieta també la vol aconseguir i farà tot el possible per fer-ho. Per sort la Stella no està sola ja que hi haurà algú que l’ajudarà.
De moment, m’està agradant bastant i em va molt be llegir-lo ja que m’oblido d’altres coses que tinc al cap i em sento millor. El recomano a totes aquelles persones a qui apassionin els llibres d’aventura.
Aquests dies m’he estat llegint un llibre de l’autor britànic Mark Haddon. El llibre es diu “El curiós incident del gos a mitjanit”. És un llibre molt maco, empatitzes molt amb el protagonista, ja que té Asperger i explica les seves manies, el seu dia a dia i la història dels seus pares en el llibre vol descobrir una cosa. A més a més el llibre t’enganxa, ja que tota l’estona passen coses i vols saber i saber, fins que te l’acabes. El temps és present i per això m’ha agradat perquè per exemple viatja a Londres i a mi m’agrada molt Londres i m’ho imaginava tot. El tema és que Un noi amb 15 anys que pateix d’autisme vol descobrir qui ha matat el gos de la seva veïna, el Wellington, i el narrador és intern ja que és ell qui explica la història. I algun exemple de vocabulari:
– Esmunyir: Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor.
– Ensumar: Aspirar amb força l’aire pel nas
En aquest moment tan crític que estem vivint he aprofitat per llegir l’obra de: La filla estrangera escrita per Najat El Hachmi.
Aquesta novel·la ens relata la vida d’una noia nascuda al Marroc i criada a l’interior de Catalunya. La situació comporta el fet de confrontar cultures, vivències i llenguatges durant la seva integració en la nova societat. A part de relatar el difìcil procés de la immigració també parla dels vincles emocionals que això comporta, sobretot amb la seva mare.
Personalment, penso que aquest llibre no només té un tema i història interessant sinó que et fa reflexionar íntimament a l’hora de fixar-se en els interiors, cercar els sentiments i lligams que acaben de conformar la identitat de les persones.
La major part dels llibres que llegeixo són de la Biblioteca Municipal de La Garriga, ja que sempre hi ha algun llibre a les seves prestatgeries que em crida l’atenció, com si volgués que anés per ell.
Malauradament, en aquesta situació global en què ens trobem, he hagut de remenar el meu petit bagul de llibres fins a decantar-me per la novel·la «La llibreria dels finals feliços» de Katarina Bivald, un llibre que vaig començar un estiu enrere i el vaig abandonar.
«La llibreria dels finals feliços» ens exposa la història de la Sara i l’Amy, dues dones lectores que mantenen una amistat per correu. Dues persones de pols oposats: la Sara, una jove sueca que s’acaba de quedar a l’atur en tancar la llibreria on treballava i l’Amy una dona madura d’un poble d’Iowa. El seu amor per la literatura i els llibres serà el nexe d’unió entre totes dues. La història neix quan la Sara decideix acceptar l’oferiment de la seva amiga i viatja a Broken Whell, EUA per visitar-la, donant-se la trista coincidència que quan arriba, la seva amiga ha desaparegut. Decideix quedar-se i s’entesta a obrir una llibreria. Amb el temps, Sara aconsegueix trobar un llibre per cada un dels habitants de Broken Whell, dels quals la majoria mai havia entrat en una llibreria i molt menys havia obert un llibre.
És un llibre de literatura nòrdica i per als qui estimem el món literari, per als que som malalts dels llibres i ens passem nits dient: un capítol més… un més i prou… i les hores van passant volant. Per als que anem llegint pel carrer i els que més d’una vegada ens hem sentit a dir que preferim la companyia d’un llibre a la de les persones. Sí, com jo, ets un malalt dels llibres no deixis passar l’oportunitat de conèixer el món de Sara.
«La llibreria dels finals feliços» és un llibre intimista, que parla de llibres, de dones, de sentiments; és una novel·la coral, ja que dóna cant a tots i cadascun dels seus personatges.
Aquest llibre et farà sentir un ventall de sentiments i sensacions, des d’alegria fins a tristesa
Durant aquest confinament, he aprofitat per llegir molts llibres. Un d’aquests és el de “La noia del tren” de la Paula Hawkins.
La Rachel, la protagonista, sempre agafa el mateix tren per anar al treball i que passa pels mateixos llocs. Durant aquest viatge, el tren es para sempre en el mateix lloc. Des d’aquella parada, sempre observa una parella a casa seva ja que està just al costat de la via. S’inventa uns noms per ells i pensa que la seva vida és perfecta. Ella, al contrari, té una vida desastrosa. El seu exmarit la va deixar perquè un dia mentre es banyava amb la seva filla, es va adormir i la nena va morir ofegada. Des de aquell moment, va començar a tenir problemes amb l’alcohol i la seva vida va anar empitjorant poc a poc.
No obstant, resulta que la Megan, que és el nom real de la noia de la parella que sempre veu quan va en tren, apareix morta. Aquell mateix matí, la Rachel desperta a casa de la seva exparella amb una ferida al cap i sense recordar res de la nit anterior.
Llavors, la Rachel tracta de saber qui va assassinar la Megan. Entre la gent que ella sospita, hi ha el seu marit o ella mateixa, ja que a causa de l’alcohol no se’n recorda de res del que va passar la nit anterior.
Aquest llibre m’ha agradat perquè, des del primer moment, vaig començar a tenir intriga sobre el misteri de qui havia assassinat la Megan i la raó per la qual ho havia fet.
Recomano aquest llibre a totes aquelles persones que els hi agradi les novel·les de misteri i policíaques.
Va d’un noi que es diu Thomas. Ell no recorda res excepte el seu nom i de sobte es troba en un lloc desconegut, envoltat de joves als quals no ha vist en la seva vida i sense saber ni com va arribar a aquest lloc, ni quin propòsit té la seva presència allà. La desorientació se sent en l’ambient, ningú entén absolutament res, però alguns porten anys exposant les seves vides a la recerca explicacions en va, fins que arriba Thomas i de cop i volta sembla que tot dóna un gir, ja que just després de la seva arribada a l’Clar, el farà també la Teresa, l’única noia que ha arribat fins allà, qui anuncia la fi.
És un llibre que recomano molt ja que dona molta intriga, tampoc no es fa avorrit ja que no hi ha moltes converses llargues.
Després d’estar triant durant molta estona m’he decidit pel llibre de Misteris a la Boira, el llibre és de Selena Soro. Aquest llibre té el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura i té unes 544 pàgines. Aquest llibre el vaig començar al principi del confinament, com que té moltes pàgines en feia unes quinze o vint per dia i em va ser bastant fàcil llegir-lo perquè el vocabulari no és tan difícil d’entendre i m’ha agradat molt tot i que el principi és una mica avorrit perquè ho ha d’explicar com és tot i es fa bastant pesat però als pocs capítols començava a ser més divertit.
Va de que a la Terra Fosca està prohibit estimar. L’Ordre Ministerial ha robat el temps de les persones i ha omplert el món de por. Només hi ha una petita esperança: una noia que la germandat dels Arbis va amagar a Mins, un poble ocult entre la boira, perquè algun dia pogués derrotar Kavega, el tirà misteriós de l’Ordre Ministerial. La Gala, reclosa a Mins fins als 13 anys, es veu obligada a prendre un camí diferent quan el govern l’atrapa i li ofereix un poder difícil de rebutjar.
A causa de l’estat d’alarma per la pandèmia de coronavirus, m’he estat llegint dos dels meus llibres preferits. Un d’ells “ LA PARAULA MÉS SEXI ÉS SÍ – Shaina Joy Machlus ” el recomano a totes aquelles persones que volen saber més sobre el consentiment sexual i educació sexual i contra la cultura de la violació. Abans que aquest llibre fos un llibre, va ser un fanzín, i fins i tot, va ser un article. Personalment penso que necessitem desesperadament més recursos sobre el consentiment, sobre la cultura de la violació i sobre la violència procedents de gent diversa. Aquest llibre és una guia informativa de tots els temes anomenats anteriorment en aquest text i l’autora del llibre ens ofereix, de manera clara i concisa, la informació necessària per saber-ho tot sobre orientació sexual, gènere, feminisme i consentiment.
A mi m’ha agradat molt llegir aquest llibre, m’he adonat de coses que feia i que no era conscient del que estava provocant darrera de cada paraula o de cada acció.
He llegit “Harry Potter i les relíquies de la mort” durant aquesta setmana. És el setè i darrer llibre de la saga “Harry Potter”, escrita per J.K.Rowling.
La història explica la vida del Harry, després de la mort del professor Dumbledore. La Conselleria ha caigut en mans del Voldemort, i Hogwarts ja no és un lloc segur. En Harry ja serà major d’edat i l’encanteri de la seva mare deixarà de funcionar. Per això ha de marxar de casa els Dursley i trobar els horricreus, l’única manera que tenen per destruir Voldemort. El món màgic lluitarà contra les forces del mal, que cada vegada guanya més territori. Aconseguirà el Harry guanyar el bruixot més poderós del món?
El tema d’aquesta novel·la és la màgia, ja que és el que sustenta el llibre. Sense la part màgica no tindria sentit.
Pel que fa als personatges principals, són els mateixos que en les novel·les anteriors: el Harry, el Ron i l’Hermione. El Harry és fidel, lleial i intel·ligent i faria qualsevol cosa pels seus amics, encara que fent-ho guanyi enemistats. El Ron és graciós i molt hàbil amb la vareta quan s’esforça en l’aprenentatge. L’Hermione és molt llesta amb els sortilegis. Sap moltes coses sobre la història de la màgia en general, i això la salva a ella i els seus amics d’escapar de la mort diverses vegades.
La història té lloc el 1998 a diferents llocs d’Anglaterra, com Escòcia i alguns espais ficticis (Hogwarts, Godric’s Hollow).
Està narrat en tercera persona i és omniscient, ja que ho sap tot sobre els personatges (idees, pensaments, etc).
Personalment, és el llibre que més m’ha agradat de tota la saga. Crec que el Harry ha madurat i té idees molt útils. L’Hermione segueix sent una excel·lent bruixa, i ho demostra amb els seus sortilegis. Sense ella el Harry i el Ron ja s’haurien mort. Aquest últim fa algunes coses que no m’agraden, com enfadar-se amb el Harry i l’Hermione i abandonar-los en la seva missió.
Per acabar m’agradaria parlar de l’Snape: és un personatge que no m’ha caigut bé, i, després de saber la seva història amb la Lily, em continua sent indiferent. En aquest cas, crec que una cosa bona no treu les dolentes, com tractar malament els teus propis alumnes.
El que més m’ha agradat és el final, ja que el Harry aconsegueix tenir una vida feliç i ser un bon pare pels seus fills.
Aquest Sant Jordi, he llegit “La vida sense la Sara Amat” de Pep Bou. Per circumstàncies personals, el tenia pendent i abans de veure la pel•lícula, volia llegir-me’l sencer.
En Pep Bou ens explica la història d’un amor adolescent entre la Sara i en Pep. Una nit d’estiu, jugant a amagar amb la colla, la Sara desapareix sense deixar cap rastre. El Pep, qui està completament enamorat d’ella, se la troba amagada a la seva habitació. La noia ha fugit de casa i li demana de quedar-se amb ell. Com és lògic, tot el poble sencer l’està buscant. El Pep accedeix a amagar-la a casa i guardar-li el secret, i es converteix en el seu protector i còmplice durant els últims dies abans que tots dos marxin del poble.
He trobat reflectides en aquesta història algunes de les experiències i problemes que, alguns i diferents amics i amigues, hem tingut en alguns moments de les nostres vides, situacions, pors, desitjos… en alguna nit d’estiu!
Durant aquets dies de confinament m’he estat llegint “La piel de la meoria” és un llibre en castellà que tracta sobre la vida de Kalil Mtube, un nen africà d’onze anys. Ell cambia drasticament quan és vengut per el seu pare y obligat a treballar brutalment com un esclau en una plantació de cacau. Allà conèix l’amistat i l’amor però també el comiat crueltat dels éssers humans. Aconsegueix escapar de la plantació de cacau però recorre per situacions molt complicades. Aquest llibre reflecteix el desemparament i l’explotació a la que està sotmesa bona part de la població mundial. Aquest llibre és fantàstic!
Durant aquest confinament m’he estat llegint el llibre de “Divergent” de l’autora Verònica Roth.
Així doncs, aquest llibre tracta sobre la vida de la Tris, que pertany a la facció d’abnegació. Encara que ella pensa que no hi encaixa i que no té lloc en aquella societat.
Quan ella arriba a l’edat de setze anys, arriba la decisió més important de la seva vida. Quedar-se a abnegació? Marxar?
Ella decideix triar una altra facció: Intrepidesa.
Ella pensava que era fàcil, doncs no. Cada dia ha de superar proves, reptes per demostrar que pertany a aquesta facció. Allà coneixerà nous amics: la Cristina, el Quatre, l’Albert, en Will…
Fins que arribarà un moment, on és qüestionarà qui són els dolents: ells o el sistema?
M’ha agradat molt, ja que és una trilogia (+Insurgent i Lleia). A més a més que també hi ha tres pel·lícules. Encara que la història canvia.
L’únic llibre que m’he llegit en aquest confinament ha sigut Finis mundi
Finis mundi és un llibre escrit per Laura Gallego García, al 1999. Aquí teniu una petita ressenya.
Finis Mundi explica la història de Michel, un jove monjo de catorze anys que descobreix en el seu monestir uns pergamins que profetitzen l’arribada de la fi del món per a l’any 1000. Estem l’any 997 i l’única manera d’evitar la catàstrofe és reunir tres amulets màgics, els tres Eixos del Temps, repartits per tota Europa. Quan el seu monestir és destruït, Michel decideix emprendre la titànica cerca. Per sort, no estarà sol: Mattius, un joglar cínic i aventurer, s’oferirà a acompanyar-lo, juntament amb el seu gos Sirius, i junts emprendre un llarg viatge ple de perills; a ells s’unirà més endavant Lucía, una xica que vol ser joglaresa… però no tot és tan senzill. La Confraria dels Tres Ulls, els líders dels quals els espien des de l’ombra, vol trobar els Eixos del Temps costi el que costi…
Aquest llibre ha sigut de les lectures més profitoses que he tingut en tota la meva vida i m’ha fet disfrutar de la lectura un altre cop més (cosa que feia temps que no passava)
La novel·la absorbeix des del primer moment, i és molt recomanable per a nois a partir de 12 anys. Els adults igualment la gaudiran.
Ja fa uns dies que vaig llegir Caçadors d’ombres: ciutat d’ossos, la primera novel•la de la saga Caçadors d’ombres Els instruments mortals, escrita per Cassandra Clare.
La història comença amb la Clary Fray, una noia de quinze anys que viu en un pis a Nova York amb la seva mare. Un dia ella i el seu millor amic, en Simon, entren a la discoteca Pandemònium pensant en divertir-se, però la Clary acaba presenciant un assassinat a mans de tres joves amb estranys tatuatges. Des d’aquest dia la noia es troba amb alguns esdeveniments inexplicables i perillosos, però és salvada per un dels nois de la discoteca, en Jace. Gràcies a això s’endinsa en el món dels caçadors d’ombres, guerrers que tenen com a objectiu matar dimonis per protegir els mundans.
Els personatges que m’agraden més són la Clary i en Jace, els protagonistes principals. La Clary sap com sortir de situacions difícils a causa dels seus poders amb les runes (són com tatuatges). En Jace és molt valent i és el millor guerrer de la seva generació. S’entenen molt bé entre ells i s’ajuden quan ho necessiten. Personalment, crec que és la parella que més m’agrada de la novel•la.
El que m’ha agradat més és el desenvolupament de la Clary, perquè comença amb una vida fàcil i acaba amb una difícil de gestionar. S’ha convertit en una persona molt valenta i famosa en el món de les ombres. Tot i això, no deixa que la seva antiga vida “mori”, sinó que fa coses pròpies de mundans, com per exemple sortir de festa amb els amics en comptes de caçar dimonis. Crec que això està bé, ja que vol dir que encara li importen les persones d’abans.
Penso que és un llibre que fa que no vulguis parar de llegir, ja que l’autora sempre acaba els capítols quan passen coses importants o que deixa sense resoldre.