Alumnes de primer de batxillerat i quart d’ESO, deixeu entre 50 i 100 paraules sobre la vostra experiència d’aquest confinament a l’espai dels comentaris. Salut i records! 🙂
LLENGUA I LITERATURA
Publicat per Rosa Sagalés
Alumnes de primer de batxillerat i quart d’ESO, deixeu entre 50 i 100 paraules sobre la vostra experiència d’aquest confinament a l’espai dels comentaris. Salut i records! 🙂
Ja fa quasi un mes que estem confinats, a molta gent li està portant desesperació i ansietat. Des del meu punt de vista, el confinament fa que tinguem un horari molt més flexible i que ens organitzem per realitzar entregues, entre altres coses… Al principi és cert que deixava tota la feina a última hora, però a mesura que vas aprenent dels teus propis errors, aprens a organitzar-te les feines i dediques temps a altres coses. Jo estic aprofitant per mirar sèries de televisió, que mai em pensaria que tindria temps per mirar-les, endreçar la meva habitació, llegir, aprofitar pàgines web de pagament que són gratuïtes aquest confinament, jugar a cartes, a jocs de taula… En fi, en aquest confinament tots estem aprenent moltes coses i serà un fet que el recordarem i que l’explicarem de grans. Hem de ser forts i constants perquè tot torni a la normalitat.
Salut.
Aquest fet que estem vivint en les nostres propies pells, aquesta pandèmia que ningú esperava s’està fent molt llarga. M’hagués agradat acabar el meu pas per l’institut d’una manera més bonica, o si més no, a prop dels meus companys. Em fa sentir llàstima pensar que pràcticament ja s’ha acabat aquesta estapa de la meva vida i l’estic vivint confinat. Responent a la teva pregunta: la quarentena no està del tot malament si no fos pels deures autodidàctics que ens encomanen, tot i que no em puc queixar. Les noves tecnologies m’ajuden a fer d’aquesta experiència una cosa més lleugera, i per això dono gràcies a viure com visc i a l’època que m’ha tocat.
Personalment, la situació que estem vivint aquests dies, l’estic portant bastant bé ja que segueixo una rutina diària. Pel matí, m’aixeco, faig deures i surto al pati de casa meva a jugar una estona. Després de dinar, miro una estona vídeos o una sèrie, jugo a videojocs una estona i vaig a fer exercici, i després de sopar miro una película. Aquesta és la rutina que faig tots els dies d’aquest confinament.
Una de les coses positives que trobo al confinament, és que em fa ser concient que som molt afortunats, ja que tenim una llar on viure i disfrutar de la nostra família.
Tot i això, ja tinc ganes de tornar tot i que no ho hauria dit mai, trobo a faltar anar a l’institut i veure’m amb els amics.
Aquests últims dies estem vivint una experiència que, sincerament, no creia que viuria algun dia. Una pandèmia mundial és una cosa greu i que quedarà gravat als llibres d’història per a la posteritat. Actualment estem tancats a casa, i, encara que ens diuen que això passarà ràpid, no tenen ni idea del que estan fent. Intentem fer coses de profit amb les nostres vides i no sé si realment ho estem aconseguint, el que sí sé és que els deures i feines fan aquest aïllament encara més difícil, estressant-nos i sense deixar-nos gaire temps lliure.
La meva experiència d’aquest confinament està sent un cúmul d’alts i baixos. Sóc un persona amb molta energia i amb necessitat de moviment constant, i haver de veure’m tancada entre quatre parets no m’està ajudant molt. En canvi hi ha dies que em sorprenc a mi mateixa amb la positivitat que estic portant aquesta situació. Intento estar sempre ocupada i buscar noves maneres d’entretenir-me.
Durant aquest confinament estic anant una setmana a casa el meu pare i l’altra a casa la meva mare. Això fa que no entri tant en la monotonia i la mateixa rutina cada dia. També ajuda que així puc veure el meu germà petit, de part de mare. Cada setmana faig coses molt diferents: quan estic a casa amb el pare prenc el sol a la terrassa i avanço molt les feines de l’institut ja que allà tinc internet i a casa la mare no. En canvi amb la meva mare jugo amb el meu germà petit i l’ajudo a cuinar. Tinc moltes ganes de veure a tothom.
La meva experiència amb el confinament no està sent tan dolenta com em pensava. Quan encara era un fet llunyà i m’imaginava com havien d’estar aquelles famílies tancades cada a dia a casa tenia la impressió que jo no hi podria aguantar. Però avui, dia 19 d’abril ja porto aproximadament un mes sense trepitjar el carrer.
A l’inici era estrany passar d’una rutina en què la majoria de coses les feia a l’exterior a haver-les d’adaptar totes a l’interior de casa meva però a mesura que han anat passant els dies el meu cos s’ha anat acostumant i ara ja m’és del tot normal estar tot el dia confinada.
A poc a poc he anat aprenent a organitzar-me el temps i a trobar noves activitats per fer a casa. Gràcies al confinament estic passant més temps amb la meva família i he après a valorar les petites coses que tenim al dia a dia i mai els hi donem importància com veure a un amic, una abraçada, una mirada confident, …
Crec que tota aquesta situació que estem vivint ens està servint de lliçó, com diu la clàssica dita; “no saps el que tens fins que no ho perds”. Això està fent que creem vincles amb la gent que estimem i ens farà tornar més forts que mai.
Espero i desitjo que qui llegeixi això es trobi bé, salut.
La meva experiència amb el confinament està sent força dolenta . Quan encara no havia arribat m’imaginava que seria una experiència molt difícil. Pensar que no podria sortir en quinze dies no em feia pas por, el que em feia por era que el confinament augmentés cada 2 setmanes i és just el que està passant actualment. Per això abans que comencés jo ja tenia la impressió que no ho podria aguantar. Avui ja porto un mes i escaig sense trepitjar el carrer i ja hi estic una mica acostumat, tot i així l’avorriment és constant i no deixo de pensar en el final de tot això.
A l’inici era estrany, vaig passar d’una rutina a una altra completament diferent. Ara faig la feina de classe a casa, faig exercici a casa, em desperto més tard i dedico el 80% del dia a estar davant d’una pantalla sigui per fer feines de classe, jugar, o mirar alguna cosa. A mesura que han anat passant els dies m’he anat acostumant al confinament tot i que penso en el final tots els dies.
He anat aprenent a organitzar-me el temps i a trobar noves activitats per fer a casa, un exemple és en l’exercici físic. Ja no puc jugar a futbol ni fer cap activitat que necessiti d’un gran espai per això he buscat exercicis que pugui fer a casa i n’hi han de molt curiosos! No tot son coses dolentes, gràcies al confinament estic passant més temps amb la meva família, també he de dir que trobo molt a faltar l’institut, els amics…
Espero que això acabi aviat.
Aquests quinze dies que hem viscut de confinament han estat realment diferents al que és la vida normal. En molts aspectes tinc ganes que acabi, ja que enyoro poder sortir al carrer i quedar amb els meus amics. Però per altra banda, la quarentena m’ha obligat a trobar maneres creatives de fer passar l’estona, ja que el meu temps lliure ha augmentat bastant. Per exemple, he estat cuinant molt, fent una sèrie d’àpats tradicionals d’altres països, i un assortiment de dolços bastant extens. En fi, està sent una experiència molt diferent al que és la vida normal, i tot i que estic descobrint noves aficions, espero ansiosa el dia en què tornem a ser lliures per sortir.
Fa uns dies ja vaig comentar en aquest espai sobre la meva experiència al confinament, però diria que va haver-hi un error i no es va guardar, per tant torno a comentar. En general, el confinament m’està anant bastant bé. A casa tinc moltes coses a fer, com veure pel·lícules, fer exercici, llegir, jugar , parlar amb la meva família, per tant no m’acostumo a avorrir. A més a casa tinc jardí, per tant normalment puc sortir a prendre el sol i l’aire. Òbviament, trobo a faltar quedar amb els meus amics i sortir al carrer, però els deures no em deixen massa temps per penssar-hi. Bé, com ja he dit, em va bastant bé el confinament, i és una cosa que hem de fer per la nostra seguretat, per tant seguiré així. Un altre cop, ho sento si no es va pujar bé, espero que aquest sí que es pengi bé 🙂
Jo m’estic llegint el llibre de E. L. James “Grey”, que ve a ser el llibre de cinquanta ombres segons en Christian Grey, i crec que és el seu últim llibre relacionat amb la trilogia de cinquanta ombres de Grey. Vaig triar aquest llibre perquè ja havia vist les tres pel·lícules i em vaig quedar amb ganes d’obtenir un toc més personal i subjectiu de la història.
Crec que és un llibre que m’està ajudant a passar el temps a casa durant aquesta llarga i indefinida quarantena, i que després d’haver-me vist les altres entregues, m’ha ajudat a entendre i a lligar fets que se m’havien passat.
Mai hagués dit que hauria d’estar dues setmanes tancat a casa per culpa d’un virus, però així és i així ho farem. Sincerament no crec que aquest virus sigui tan perillós com realment sembla però m’he de quedar a casa i estic buscant noves maneres per no avorrir-me tant durant aquest dies confinament. Amb els dies que portem tancats a casa, ja he acabat dos trencaclosques de cinc-centes peces cada un i també he aprofitat per guanyar els meus pares al tennis sobre taula. Espero i desitjo que el confinament acabi aviat per així poder sortir amb els amics i gaudir del futbol, que és el que més m’agrada.
La meva experiència amb el confinament està sent força bona. No obstant això jo no m’imaginava que arribés a aquest punt. Pensar que no podria sortir en quinze dies no m’angoixava, al contrari m’alegrava ja que pensava bua dos setmanetes a casa, passant ho bé i jugant a la play fins tard. D’altra banda el que em feia por era que el confinament s’allargués massa fins al punt de no haver-hi festes a l’estiu ja que és l’únic moment en el qual podem desconnectar. Per això abans que comencés jo ja tenia la impressió que ho podria aguantar. Avui ja porto un mes i mig sense sense sortir al carrer i ja hi estic acostumat, no obstant això l’avorriment sempre hi és.
A l’inici era diferent, passar d’una rutina a una altra completament diferent en qüestió de dies. Ara la feina la realitzo des de casa, de fet tot ho realitzo des de casa. Intento fer un Planning del meu dia a dia ja que així , puc fer coses que abans no podria haver fet per qüestió de temps. Podria dir que hi dedico un 75% del dia a estar davant d’una pantalla ja sigui per jugar, fer deures o veure Netflix. En qüestió d’una setmana m’hi vaig acostumar, no obstant això aquesta situació no se’m fa gens agradable.
Però no tot són coses dolentes ja que en aquest temps he après a organitzar-me el temps i a trobar noves activitats del meu grat.
Al principi del confinament, era tot molt avorrit ja que no sabies què fer en cada moment. Passar a estar confinats és un canvi molt gran. Estem acostumats a anar cada dia a l’institut, fer les extraescolars, quedar amb amics… Però de sobte tot això va parar en sec. A les notícies només es parlava del coronavirus.
Personalment, estic aprenent a organitzar-me millor i a no deixar totes les feines per al final. Crec que cada cop estic aprofitant més el temps i faig més coses. Trobo a faltar els meus avis i m’agrada parlar amb ells, tot i que tinc moltes ganes que s’acabi el confinament per poder veure’ls cara a cara.
Bon dia!
Aquest confinamient s’está convertint en una rutina. Personalment no se m’està fent tan dur ja que al tenir el privilegi de tenir jardí, i poder prendre el sol i respirar aire, no se’m fa tan pesat. No obstant això, també tinc dies que m’”agobio” i voldria sortir de casa pitant. El que més m’ha canviat a l’estar confinada és el fet de l’organització, ja que tens molt més temps per fer les coses, i ja no dic dels deures sinó de l’oci, he tingut temps de fer coses que amb la vida que portava abans , mai m’hagués imaginat de fer-ho. També el que he canviat molt ha sigut la manera de pensar les coses, el meu punt de vista. I relacionat amb la família, el que trobo molt a faltar és veure la meva àvia. Aquest confinament ens ha ajuntat molt més del que ja estàvem, ja que cada dia ens truquem per videotrucada.
Cuida’t molt.
Hola,
Ja portem moltes setmanes aguantant amb aquesta situació i ja es fa una mica pesat el fet de no poder sortir, que no et toqui l’aire, sense veure els amics… Jo personalment, al principi em vaig “agobiar” una mica però ara que ja m’he establert una rutina i faig diverses activitats. Estic còmode (dins del que cap) i no m’avorreixo tant. Tinc la sort de tindre un espai obert a casa i poder respirar l’ambient natural de fora però no és suficient. Necessitem sortir tan aviat com sigui possible. Tot això acabarà aviat, forces a tots!
Ja fa moltes setmanes que estem confinats i ara sembla que tot ha començat a millorar. Fa un temps no ens haguéssim pensat que aquestes coses podien passar i ara tots confinats…
Ja trobo a faltar relacionar-me amb la gent, anar de festa… Aquesta quarantena estic fent molt esport, llegeixo llibres i també òbviament jugo a la play, però probablement quan treguin la quarantena deixaré tot el que estigui fent i aniré a veure a totes aquelles persones que formen part de la meva vida i fa temps que no veig.
Ara ja s’està convertint en una rutina. Tot i que no m’imaginava que poguéssim arribar a aquest punt. Quan dic això em refereixo a passar tant de temps confinats, i a totes aquestes normes de seguretat que estan posant per tot això. Al principi es feia bastant pesat, ja que no suportava no poder sortir al carrer, no poder veure els meus amics i amigues, no poder-los abraçar… i tampoc anar a veure els meus familiars, entre ells els avis, que són amb els que hem d’anar més amb compte. Però ara la situació ja se m’està fent més suportable: faig trucades amb els meus amics, tot i que no és el mateix que tenir-los al costat i fer les tonteries que normalment fèiem quan estàvem tots junts. Amb els meus avis, l’única solució que ens queda és trucar-los i xerrar una estona, tot i que per a ells això tampoc se’ls està fent fàcil. En el cas dels meus avis, per a ells tenir-nos als meus cosins i a mi cada dia a casa seva era costum, i ara que de cop no ens puguin veure, ens troben a faltar.
El que vindria a ser la vida a casa on ja portem més d’un mes confinats, tot va bé. I jo he millorat la relació amb la meva mare, ja que hem de conviure juntes, i actualment ho fem tot juntes, entrenaments, parlem molt més, mirem sèries i pel·lícules juntes.
Cada dia faig una hora i mitja d’esport, i dedico de dues a tres hores als estudis, ja siguin treballs o deures. Com no cada dia passo més de dues hores fent trucades amb els amics, i ens expliquem les nostres coses, què hem fet durant el dia… fins i tot ens posem a fer el tonto a distància. Ara ja queda menys per poder-nos retrobar.
Anims ja queda menys!!!
El Covid-19, un fet inesperat, ha provocat que visquem una de les experiències mai imaginades. Una pandèmia mundial greu, que no deixa cap distinció entre els rics i pobres.
Al començament, se’t feia difícil imaginar com una població s’hauria d’adaptar a una nova situació, tots tancats a casa i amb una reducció mínima al carrer, només per les necessitats bàsiques.
Des del meu refugi, he hagut d’acomodar-me i aprendre a gestionar el meu dia a dia. En un inici, fou desastrós l’organització que tenia, però a mida el temps passava, m’anava adaptant a un horari.
Gràcies a aquest confinament, m’ha concedit temps per gaudir amb la meva família i reflexionar i valorar la cosa més petita que ens ha permès la vida. Al mateix temps, he aprofitat per endinsar-me a la cuina, un afer que requereix paciència i temps.
En definitiva, el Covid-19 té els seus pros i contres, però no hem de tirar per terra, sinó treure’n el màxim profit. Perquè tard o d’hora tot passarà i tot això serà recordar com una anècdota
Aquets confinament per mi ha sigut molt dur, ja que estar tancat a casa durant gairebé més d’un mes, es fa molt pesat.
Durant aquest confinament, he pogut aprendre moltes coses ja que teníem temps sobrer.
Tot i que ja no ens despertem d’hora, trobo a faltar l’institut i també la meva vida social.
Aquest confinament per a mi està sent molt dur ja que portem 2 mesos tancats a casa per culpa d’un virus, i jo sóc una persona molt activa, m’agrada fer exercici i per culpa del virus estic tancat a casa i m’avorreixo molt i entro en una rutina. Tot i que busco alternatives per no avorrir-me com jugar a la play amb amics , etcètera.
El que mes trobo a faltar és anar a l’institut i veure els meus amics.
D’encà que va començar aquest malson, he passat per diferents etapes, suposo que com tothom. La primera va ser de poca credulitat i arribaven per tota arreu acudits, memes i tot tipus de videos. “És com una grip”, “els italians d’intercanvi, estan tots bé”, “han de vigilar els avis, entre els joves no hi ha casos confirmats”. Així que avançaven els dies, les notícies que arribaven eren esferidores i molt tristes com la gent que moria sense ni poder acomiadar-se de la família. Tantes situacions de patiment, saturació de treball, por..i els avis, els nostres avis, la meva iaia…fa dos mesos que no la puc abraçar. Un dia bonic i alhora distòpic, com tot plegat va ser el 20 d’abril; vaig fer 17 anys. Cap regal material i sí molts de simbòlics i que em van alegrar molt el dia. Un de molt especial, va estar un recull de poemes del meu tiet, el Santi Montagud . Vull compartir amb vosaltres un trosset d’un d’aquests poemes, “Amb tu”…
Amb tu he après,
gairebé tot el que es podia aprendre,
fins i tot allò que no havia d’haver après mai.
(…)
Personalment, la situació que estem vivint, he tingut dies de tot, dies tranquils, dies que anava estressat per les feines perquè no m’organitzava del tot correcte, però ho eh portat bastant bé.
Aquest dies m’han servit per estar més amb la família i estar més units, ja que abans no passava tant temps amb ells ja que havia d’anar a l’institut, tenia extraescolars, ells treballaven, etc.
Això sí, he trobat molt a faltar els meus amics, els moments divertits de les classes de la Rosa, però jo crec que ens en sortirem i podrem tornar a la normalitat.
Crec que ningú s’esperava que això anés a durar tant, mai s’havia vist res semblant. És una situació estranya, sents com si tots els dies fossin exactament el mateix. El confinament m’ha fet veure que cal valorar les coses. De vegades volem moltes coses i ens oblidem del que és prioritari. Els teus éssers estimats, els amics, el contacte, la llibertat … Espero que a poc a poc les coses vagin anant al seu lloc.
Si hagués de descriure aquesta experiència en dues paraules serien: estressant i inexplicable.
Mai havia viscut una experiència similar a aquesta. M’ha costat molt adaptar-me per diverses raons, com per exemple: la desorganització.
Ha sigut estrany estar tanta estona a casa, sense poder sortir. Tot i que he pogut sortir diàriament uns minuts a passejar el meu gos, però no era el mateix. Trobo a faltar les quedades amb els amics. Encara que, a hores d’ara, ja sembla estar solucionat. Espero que això no tardi gaire a acabar-se, i pugui tornar tot a la normalitat.
Tot i així, m’ha agradat estar més temps en família i poder fer més coses conjuntament.
Salut!
El confinament per a mi ha estat molt estressant, jo sóc una persona que surt molt de casa i necessito veure les meves amistats i família amb què no visc.
Jo de normal ja no m’organitzava bé, deixava les feines per a última hora i feia sempre els deures molt tard, però amb el confinament ha estat encara pitjor ja que teníem totes les tasques per un dia i se m’ajuntaven totes per mala organització.
A part d’això m’ha servit molt per pensar, cosa que no sé si ha esta bona o dolenta perquè m’he adonat de moltes coses que creia importants i no m’ha importat massa perdre i altres que no creia gens rellevants i m’ha costat molt no tenir.
Crec que en general el confinament m’ha servit per valorar coses a què abans no els prestava cap atenció i adonar-me del que és important de veritat per a mi, tot i que també m’ha fet pensar molt i donar-li massa voltes a les coses.