El Cafè de la Marina en un clic.
Amb els vostres comentaris, podeu compartir aquí lectures, teatre filmat, pel·lícules o serials que descobriu en aquest temps de confinament. Sursum corda! 
LLENGUA I LITERATURA
Publicat per Rosa Sagalés
El Cafè de la Marina en un clic.
Amb els vostres comentaris, podeu compartir aquí lectures, teatre filmat, pel·lícules o serials que descobriu en aquest temps de confinament. Sursum corda!
Arnau Rodrigo
El Cafè de la Marina
El Cafè de la Marina és una adaptació a la pantalla del gran clàssic de Josep Maria de Sagarra, obra de teatre de gran importància a la cultura del nostre país, escrita l’any 1933. L’adaptació va ser estrenada el 2014 a la televisió va ser coproduïda per TV3 i TVE. Dirigida per Sílvia Munt i protagonitzada per Marina Salas, va ser nominada per a millor pel·lícula als Gaudí de l’any 2015.
La pel·lícula segueix la història dels habitants d’un petit poble pescador de la Costa Brava a principis del segle passat. Especialment, segueix la de la Marina, una noia que porta el cafè del seu mateix nom i que s’enfrontarà amb molts entrebancs per trobar el que vol de veritat a la seva vida, l’amor veritable. Aquesta obra explora l’amor, l’enveja i els prejudicis d’aquella època explicant la història d’aquesta noia.
A mi, El Cafè de la Marina, m’ha agradat força però he trobat punts discordants en la mateixa. Primer de tot, crec que aquesta és una història que no queda tan bé vista a la pantalla, i que milloraria si es veiés representada al teatre. A part d’això, trobo que en certs punts l’argument es torna una mica difús a causa que no s’acaba d’entendre la relació entre els personatges. Per últim, m’agradaria recalcar la qualitat de com explora els sentiments de les persones durant la història, cosa que he trobat molt encertada.
El Cafè de la Marina, com a pel·lícula (com a mínim, no he llegit el llibre ni he vist l’obra) és totalment innecessària i molt normaleta, amb coses que qualsevol pel·lícula estàndard d’amor té. Converses sobre sexe al principi per enganxar adolescents, escenes que no porten enlloc, converses que no importen i un munt de tòpics (borratxo enamorat d’una noia, ella no té molts diners, un home que la noia no estima amb qui s’ha de casar) però està molt mal portat i no té cap mena de rellevància.
Tota la història que s’explica no té cap tipus d’importància fins als últims minuts. Comencem perquè tot el que passa gira entorn a una dada que no coneixem, l’última parella de la protagonista. Al principi hi ha un casament, ens ensenyen que l’home de la germana de la protagonista no la tracta molt bé, però això no tindrà cap importància a la pel·lícula. Al casament la protagonista balla amb un home gras (una espècie de burgès) i un pescador borratxo que sembla estar enamorat d’ella, ho veu. Després el pescador deixarà de beure de cop, un canvi radical, no una progressió evolutiva. Llavors hi ha el que ve a ser la meitat de la pel·lícula, que és la protagonista enfadada perquè el seu pare la vol casar amb aquell home gras, perquè té diners. Això se soluciona de manera ràpida al final, perquè uns nens li treuen les banyes a l’home gras i pensa alguna cosa que no sabem, probablement alguna cosa en relació al que va passar amb l’última parella de la noia. Sembla que tindrà una repercussió al Cafè, però no la té al final. Llavors veiem al pescador que vol marxar, té el bitllet, es presenta al cafè i li diu unes quantes coses amoroses; la noia s’enamora de cop i posen l’excusa que ja ho estava (encara que havia actuat amb odi cap al pescador). Podrien fer que la pel·lícula tingués sentit, que ve a ser que marxin junts i així no hi haguessin repercussions per culpa del burgès (que així ens ho explicaven feia una estona, que si ella marxava no passaria res) però no, cremen el passatge i es queden allà, fent que tot sigui inútil i una pèrdua de temps.
En conclusió, són vuitanta minuts perduts de la meva vida, però com a mínim em diverteixo fent la crítica, per tant aquesta feina no està malament (en un moment mencionen Perpinyà, un lloc meravellós on va estar el meu amo i senyor Puigdemont).
Comentari sobre: “El Cafè de la Marina”
Aquesta pel·lícula va sobre la Caterina, la qual es presa dels rumors del poble. Tota la història es forma en el cafè del poble, el qual pertany al pare de la Caterina. Podem veure la vida de les dones en aquesta època, dividida entre dues opcions. Dedicar-se a cuidar dels vells pares i del negoci o casar-se, normalment amb qualsevol que convingui. Era tan difícil la vida d’una dona de poble d’aquell temps. No podent fer ni un error, ja que aquest podria marcar-li la resta de la vida, eliminant-li oportunitats. No tenint dret a prendre decisions ja que aquestes eren fetes pels pares o el marit.
Aquesta pel·lícula m’ha agradat bastant, encara que no l’hagués vist en el meu temps lliure ja que normalment jo no miro aquest tipus de pel·lícules. La recomanaria a majors de 14 anys, ja que la podrien comprendre millor.
Lluc Bau Visser
El Cafè de la Marin és una obra que es va escriure al 1933. L’escriptor volia narrar una expressió diferent, de la percepció que es veia en aquella època com a correcta. En general era un terme innovador, això ho podem veure esmentat en les diferents etapes de la història. A més és una crítica sobre la societat conservadora d’aquella època. En aquest cas qui transmet el paper d’innovador és la Caterina, la qual acaba reivindicant la seva llibertat. Tot i que podem parlar d’un atzucac, ja que no hi ha sortida a la llibertat fins que el poble deixi de parlar i criticar com podem veure en el principi i final del film.
El Cafè de la Marina és una obra que es va escriure al 1933 per Josep Maria de Sagarra. Aquesta pel·lícula és una adaptació de l’obra d’aquest bon home.
Aquesta pel·lícula parla sobre una noia que porta un cafè amb el seu propi nom, la Marina. La història gira entorn a ella. El seu passat amorós la persegueix i ella només vol mirar cap endavant i trobar l’amor verdader.
Després de veure aquesta pel·lícula no he pogut evitar pensar en com de normal eren aquestes situacions en aquella època. Quantes dones es veien forçades a casar-se amb un home ric perquè el seu pare els hi obligava, com “el què diran” els menjava el cap i els preocupava d’una forma obsessiva, el masclisme de l’època…
Quant a si m’ha agradat o no: al principi m’ha resultat confós perquè no acabava de entendre qui era qui i la relació que tenia cada personatge entre ells, per sort al final he pogut entendre tots el personatges i les seves relacions. M’ha semblat una obra interessant i molt representativa de l’època, la qual et fa pensar molt. Tot i així penso que seria més interessant llegir el llibre o que es representés de forma teatral.
Blanca Moreno 4t B
El Cafè de la Marina
El Cafè de la Marina és una pel·lícula fàcil de seguir-li el fil, no és complicada. Està ambientada en un poble pesquer de principis del S.XX. Explica la difícil situació de la Caterina, una dona valenta a qui no li fa por la solitud. Marcada per les males llengües pel seu passat, acaba trobant qui la valori i defensi: un pescador solitari i bevedor.
Diego Rodriguez, 4rtC.
El Cafè de la Marina
El Cafè de la Marina és una obra de teatre de Josep Maria de Sagarra. L’obra explica les vacances d’estiu que Sagarra sempre acaba passant al Port de la Selva, prenent un cafè mariner, on Caterina, una noia, ha estat abandonada pel seu amant.
“El Cafè de la Marina” és una obra de l’any 1933 escrita per Josep Maria de Sagarra. És una obra on he pogut veure com era l’estil de vida en aquella època. S’explica una història d’una noia, la Caterina, que abandonada per l’home que va estimar a Coulliure és “obligada” a casar-se amb un home amb el qual ella no vol. I evidentment ella respon a aquesta situació.
El Cafè de la Marina és la pel·lícula de l’obra de teatre de Josep Maria de Sagarra escrita l’any 1933. Ha sigut bastant important per a la cultura del teatre del nostre país, i ara del cinema. L’adaptació a les pantalles va estrenar-se el 2014 a la televisió. La van produir TV3 i TVE cooperativament. Va ser dirigida per Sílvia Munt i representada per Marina Salas. Va ser nominada per a millor pel·lícula als Gaudí de l’any 2015.
La pel·lícula segueix la història dels habitants d’un petit poble pescador de la Costa Brava a principis del segle passat. Especialment, segueix la de la Marina, una noia que porta el cafè del seu mateix nom i que s’enfrontarà amb molts entrebancs per trobar el que vol de veritat a la seva vida, l’amor veritable. Aquesta obra explora l’amor, l’enveja i els prejudicis d’aquella època explicant la història d’aquesta noia.
A mi la pel·lícula, m’ha agradat però he trobat detalls que farien que no la torni a veure. Per començar, és una història que no està pensada per a les pantalles i tinc la sensació que s’han quedat lluny de l’obra de teatre tot i que no me l’he llegit, per això crec que milloraria si es veiés representada al teatre. A part d’això, m’ha donat la sensació de difusió sobre la relació entre personatges en alguns punts de la història. I ja per acabar, he de dir que m’ha agradat molt com ha tractat els sentiments dels personatges a mesura que avançava, ha sigut un detall molt agradable.
El Cafè de la Marina m’ha semblat una obra que ensenya la percepció de com es vivia a principis del segle XX a un poble petit de costa, on tot el que passa corre molt ràpid. La protagonista és la Caterina i tot comença quan la seva germana es casa amb un noi del poble i ella, que té un passat una mica fosc, comença a plantejar-se què farà amb el seu futur. Ella treballa al cafè de la seva família i ha de cuidar el seu pare. Però al casament de la seva germana balla amb un home de fora del poble bastant més gran que ella. Aquest s’enamora i li proposa al pare casar-se amb la seva filla; ell accepta perquè veu que té diners i li pot proporcionar un bon futur. La noia no hi està d’acord i el rumor s’estén.
Al final l’home li diu al pare que ja no vol seguir amb el casament perquè tothom està estenent rumors sobre ell. Un pescador del poble es declara a la Caterina i els dos expressen que s’estimen.
Trobo que la pel·lícula et transporta a aquella època i fa entendre com es vivia com una dona en aquells temps i en aquells ambients. M’ha agradat força.
La història gira entorn una noia anomenada Caterina, i està situada en un poble petit de costa, a principis del segle XX. La Caterina treballà al cafè de la seva família, i es dedica sobretot a cuidar el seu pare, però quan la seva germana es casa, la Caterina comença a replanteijar-se el que està fent amb la seva pròpia vida. Aleshores és quan coneix un home adinerat, però bastant més gran que ella. Aquest s’enamora, i demana casar-se amb ella, i el pare accepta. Tot i això, la Caterina no vol casar-se amb ell, i s’hi nega, ja que el poble sencer està escampant molts rumors sobre ella. Al final, un pescador es declara a ella, i es veu que la Caterina sent el mateix.
El Cafè de la Marina és una obra que et mostra com era la vida a principis del segle XX. Aquesta tracta sobre una noia anomenada Caterina que ella treballa al cafè juntament amb el seu pare. La seva germana petita, que es diu Rosa, es casa amb un pescador. La seva germana, la Caterina, està marcada pel seu passat imperdonable, però un dia un home de més anys que ella li demana per casar-se. Al seu pare, li sembla bé perquè té diners, però ella no vol. Però al final, l’home es tira enrere per uns rumors que corren pel poble. Ella s’alegra i justament aquell dia un home que ella estimava, es declara i es casen.
Jo penso que està bé, perquè et fa reflexionar de com funcionava tot en aquella època.
“El Cafè de la Marina” és una pel·lícula situada a principis del segle XX on la protagonista d’aquesta història és la Caterina, una noia que treballa a la cafeteria dels seus pares d’un petit poble de la costa. Ella es va començar a replantejar la seva vida i va ser llavors quan va conèixer un senyor gran i adinerat que va enamorar-se d’ella i li va declarar matrimoni. Tot i que ella no volia, el seu pare va acceptar en nom de la família però ella s’hi va negar, i això va suposar una reivindicació molt sorprenent per la societat d’aleshores. Finalment ella va conèixer un pescador, de qui ella sí que es va enamorar.
Aquesta obra ha estat entretinguda i m’ha agradat perquè m’ha mostrat com era a societat d’aleshores.
El Cafè de la Marina és una obra de teatre portada a la gran pantalla. Tracta el tema de l’amor en una època on aquest es concebia molt diferent que ara. Explica la història de la Caterina, una noia que ha de suportar totes les coses dolentes que es diuen d’ella perquè el seu amant l’ha deixat i ha hagut d’avortar. Claudi, un pescador tímid, solitari i addicte a la beguda, estima en silenci Caterina. Però el pare de la noia la vol casar amb un home molt més gran que ella només perquè és ric. Tot i les complicacions, ella s’acaba casant amb el pescador que deixa la beguda i que tenia plans de marxar del poble però que s’acaba quedant allà per ella.
El Cafè de la Marina és una obra de teatre de Josep Maria de Sagarra que es va portar a la gran pantalla. La pel·lícula està filmada a la platja del Castell, al Baix Empordà. La protagonista de la pel·lícula és la Caterina, la filla d’un taverner, d’un petit poble de pescadors de principis de segle XX. Tots els habitants del poble viuen humilment bàsicament de la pesca. La Caterina és lamenta molt de les seves desgràcies però ella segueix endavant. Un home ric es vol casar amb ella amb el consentiment del seu pare. Però al final es tira enrere pel que diuen al poble sobre el passat de la Marina. Afortunadament, la pel·lícula acaba bé, perquè el Claudi li demana matrimoni i ella accepta.
“El Cafè de la Marina” és una pel·lícula de l’obra escrita per Josep Maria de Sagarra a l’any 1933. La història passa en un poble pesquer als principis del segle XX.
La història parla sobre la Caterina, una noia que treballa en el bar de la seva família. La Caterina té un passat una mica obscur. Tot comença en el casament de la seva germana. Allà, ella balla amb un home més gran que ella. Al cap d’un temps aquest home demana la mà de Caterina al seu pare, i ell accepta, ja que el que realment li importa són els diners. El que passa és que la Caterina no està d’acord i es nega a casar-se. A partir d’aquí comença a córrer el rumor pel poble, cosa que fa que finalment ell no es vulgui casar amb ella.
Penso que durant la pel·lícula, es reflecteix com es vivia en aquella època. Quins eren i quins no eren els drets de les dones i les seves obligacions. També la por que tothom tenia a ser criticats i a saber què dirien els altres.
És una pel·lícula estrenada el 2014, és una adaptació de l’obra de Josep Maria de Sagarra, un poeta català. Aquesta pel·lícula és gravada a Palamós, ja que la història succeeix a un poble de la costa brava.
La protagonista, una dona amb un passat que millor no remoure, treballa en el cafè del seu pare, amb la seva germana petita i el seu pare. En l’època la societat és molt masclista i les tracten com a objectes. La germana petita, la Rosa, es casa amb el seu marit, en Rafel. En el casament hi ha un foraster francès, el Bernat, que s’enamora de la protagonista, la Caterina. El Bernat li diu al pare de la Caterina que es vol casar amb ella. Ell accepta, ja que li ofereix molts diners.
En aquesta època era típic per casaments per conveniència. Caterina està en desacord amb la idea i diu que no vol. Una veïna del poble, la Rufina, ho escampa i quan en Bernat s’assabenta de tot el passat de la Caterina i tot el que diu d’ell decideix no casar-se. Al final la Caterina se’n surt amb la seva, mentrestant un pescador del poble que estava enamorat d’ella decideix obviar la seva oportunitat d’anar Amèrica per demanar-li matrimoni a la Caterina. Ella diu que sí i així el cafè de la marina passa a tenir descendents.
És una gran obra, es veu la societat d’aquella època i el menyspreu a la dona i els problemes que tenia, la pel·lícula en si m’ha agradat molt, ja que el fil conductor t’enganxava.
El Cafè de la Marina és una obra de teatre del segle XX escrita per Josep Maria Segarra l’any 1933. Ens explica la història d’un poble pesquer de la Costa Brava.
Caterina, la protagonista, ha de viure amb burles i insults, ja que el seu amant l’ha deixat i ha hagut d’avortar.
El seu pare la vol casar amb un home molt ric però molt més gran que ella.
En el poble hi ha un pescador: Claudi, addicte a l’alcohol, tímid i solitari. Estima Caterina.
Caterina també l’estima i tot i les complicacions al final es casen.
“El Cafè de la Marina” és una obra de principis del segle XX escrita per Josep Maria Sagarra l’any 1933. Caterina, la protagonista de la història, ha d’avortar ja que el seu amant la va deixar tirada. Ella es va començar a replantejar la seva vida i va ser quan va conèixer un senyor gran i adinerat que va enamorar-se d’ella i li va declarar matrimoni. El seu pare li mana que es casin però ella es va negar. Al final coneix un pescador de qui si s’enamora i es casen.
“El Cafè de la Marina” és una obra escrita el 1933 per Josep Maria de Sagarra, un dramaturg català. Pels decorats i el vestuari, sabem que està ambientada al segle XX.
La història comença amb la germana de la Caterina, la Rosa, que es casa amb en Rafel, un pescador. Caterina treballa en un cafè mariner i l’ha abandonat el seu amant, cosa que fa que la gent tingui prejudicis sobre ella. Com que és la germana gran, els ciutadans del poble es pregunten per què no s’ha casat encara i els rumors sobre ella augmenten. Per això trobar algú amb qui casar-se suposarà una dificultat per a la protagonista.
Aquesta obra tracta temes com el paper de l’home i la dona respecte a les diferents feines que feien anys enrere i el casament per conveniència, pel qual la dona no tenia opció i els pares decidien per ella.
La part que m’ha agradat més és el desenllaç, ja que al final Caterina es casa amb l’home que estima, en Claudi, i dirigeixen el cafè junts. Per tant, és capaç de deixar el passat enrere i començar una vida nova, sense prejudicis. Actualment, la societat ha canviat i la situació de la dona ha millorat, tot i que seguim sense tenir els mateixos drets que els homes.
“Intouchables” és una pel·lícula francesa basada en una història veritable. Els actors principals d’aquesta comèdia són François Cluzet i Omar Sy. Explica la història de Philippe, un home molt ric que s’ha tornat discapacitat a causa d’un greu accident de parapent. Aquest no pot fer res sol, ja que és tetraplèjic total. Per això contracta a Driss, un home molt pobre i que viu dels subsidis per tal de que l’ajudi en la seva vida quotidina . Tot i que al principi sembla que Driss no és l’home adequat per a aquest treball, poc a poc, la seva relació evoluciona de tal manera, que tots dos es complementen en les seves mancances.
M’ha agradat especialment, la sensibilitat i l’humor amb el qual es tracten els temes de les diferències socials, de salut, d’origen… i com superen les barreres per veure’s com a persones.
“El Cafè de la Marina” és una adaptació a la pantalla del clàssic de Josep Maria de Sagarra, una obra de taetre de molta importància al nostre país Catalunya. Va ser escrita al 1933. L’adaptació va ser estrenada el 2014 a la televisió, coproduïda per TV3 i TVE. Aquesta va ser dirigida per Sílvia Munt i va ser nominada per a la millor pel·lícula als Gaudí de l’any 2015.
La pel·lícula segueix la història dels habitants de Palamós, un poble pescador de la Costa Brava a principis del segle passat. La protagonista és la Marina, una noia que porta el cafè amb el seu propi nom i s’enfrota en circumstàncies molt difícils, ple d’entrebancs per trobar el que ella realement vol a la seva vida, és l’amor veritable. En aquesta obra apareixen els prejudicis i l’amor d’aquella època.
Aquesta pel·lícula m’ha encantat només pel fet de que m’ha fet veure les grans diferències que hi ha entre l’actualitat i abans i les preocupacions que tenien en aquella època, que no són les mateixes que les actuals. No sóc molt fan de les películ·les romàntiques i no m’ha acabat d’enganxar del tot.
La pel·lícula té lloc en el s.XX en un petit poble costaner. En aquesta s’explica la història de la Caterina, una jove que ha estat abandonada pel seu amant i que treballa en un cafè juntament amb el seu pare i la seva germana petita recentment casada. Caterina per sobre de tot vol trobar l’amor de la seva vida, però a causa dels prejudicis de la gent que l’envolta pel seu passat li és difícil. El seu pare li aconsegueix un matrimoni per conveniència, però ella el rebutja, ja que no estima l’home amb el qual se la vol fer casar. Finalment s’enamora d’un pescador amb el qual seguirà portant el cafè.
L’obra explica les vacances estiuenques que Sagarra passava al Port de la Selva i presenta una cafeteria marinera, on una noia, Caterina, ha estat abandonada pel seu amant i va haver d’avortar. La seva tristesa es mostra quan la seva germana Rosa es casa amb Rafael, un jove pescador, mentre ella ha de suportar els rumors i murmuris que es produeixen a la cafeteria on treballa, on la intimitat no existeix. En aquest ambient només podrà casar-se amb un desconegut distribuïdor de marisc de Banyuls de la Marenda, més gran que ella. Mentrestant, es va desenvolupant un amor secret i latent cap a Claudi, un pescador amb caràcter i alcohòlic que vol anar-se’n a les Amèriques, com a via d’escapament, ja que no veu futur a poble. A la fi tot se soluciona amb el casament entre Caterina i Claudi, que havien estat reflectits com dos perdedors durant tota l’obra.
Ens presenta la història d’amor de la Caterina i el Claudi que ha de sobreviure en una societat moralista, que condemna la jove Caterina, per quedar-se embarassada i abandonada fora de matrimoni. Obligada a avortar pel seu pare, a acceptar un pretendent ric i repulsiu contra la seva voluntat, i l’amor secret i latent vers en Claudi, conforma un triangle sentimental i ple de prejudicis .
Recreada en l’ambient mariner, condensada entre les quatre parets d’una taverna de pescadors, aquesta és una història de jerarquia social, supremacia de l’home i subordinació de la dona com a complement del masculí. Una història de moral repressiva, controladora; de vides pobres, monòtones i escarrassades que es nodreixen de “la mala parla”. Una història de principis del segle XX, o no?. Una persona molt propera a mi, té com a llibre de capçalera “Cartes a un jove poeta” de Raine Maria Rilke, amb un petit paràgraf subratllat:
“Un dia existirà la noia i la dona, que el seu nom no signifiqui merament una oposició al que és masculí sinó un ésser que per si mateix, no es pensi com un complementari i un límit, només vida i existència: la persona femenina”.
La Caterina, aconseguirà ser estimada i reconciliar-se amb la vida. I la història amb les dones?
“El Cafè de la Marina” és una pel·lícula basada en l’obra de Joan Maria de Sagarra (segle XX-1933); ell va ser un famós dramaturg català.
Aquesta història ens presenta la Caterina i en Claudi.
La germana de la Caterina s’ha casat amb en Rafael, un pescador. Mentre que la Caterina treballa en un cafè mariner. Ella ha sigut abandonada pel seu amant, i això no li crea una bona reputació.
A més a més que ella és la germana gran i encara està soltera! Molta gent parla d’ella, per tant no serà fàcil trobar l’amor.
Tal com ens mostra, en aquella època hi havia el casament per conveniència, en el qual els pares ho decidien, i l’opinió de la dona no tenia valor. Fins que s’enamora, i l’amor resulta més fort que les opinions!
La història acaba amb ella, que es casa amb en Claudi i decideixen acabar portant el cafè junts deixant el passat enrere!