Ens quedem a casa, amb aquest poema de Miquel Martí i Pol (llum i fosc, ben metafòrics).
13 thoughts on “21 DE MARÇ (MARÇOT!!!). DIA MUNDIAL DE LA POESIA”
Javier Ducet
Deserta el fosc, poema de Miquel Martí i Pol, elogiant la foscor i el buit, obté un significat més serè de la pròpia solitud. Parla d’una llum metafòrica, com la dita de la llum al final del túnel, deserta la foscor fins a arribar a la claredat. Parla de comprendre els errors, de no enfonsar-se i de tirar endavant. Així sortint de l’obscuritat dels nostres pensaments i saber treure la part positiva de les mancances.
Des del meu punt de vista, veig que és un poema eloqüent i amb un sentit profund que costa de captar. Es por analitzar la complexitat dels ritmes d’un poema de l’elit de la lírica catalana com pot ser Miquel Martí i Pol.
Roger Sala
En el poema, el fosc repersenta la solitud i la mort, i l’autor ens diu que deixem a part el fosc (tots els nostres problemes i tristors) i que sortim a la llum (felicitat, alegria i vida plena).
És una manera molt metafòrica de dir-nos que hem de gaudir la vida, deixant enrere les nostres preocupacions i sempre pensar en un futur clar i alegre.
Albert Marco
M’agrada aquest poema, però al mateix temps em sembla una mica trist. Igualment em segueix agradant, tot i que aquest autor té poemes que m’agraden més.
Enric Guinovart
El poema quan parla de la llum fa referència a la nova vida i al canvi. La llum és la porta cap a la felicitat; així, cal deixar enrere la foscor, que representa que és el contrari de la llum. La foscor representa la part dolenta de la vida, tristeses i penes. Busca la llum i evita la foscor.
Álex Millán
Pel que he interpretat, en aquest poema es parla de la foscor i la llum. La foscor està representant la solitud i la mort, en general tots aquells sentiments negatius. En canvi, la llum són tots aquells sentiments positius que obtenim quan ens passen coses positives.
Utilitza les figures retòriques, sobretot la metàfora, per transmetre’ns que hem de gaudir de la vida, i no preocupar-nos tant per coses que no tenen molta importància per així aconseguir l’objectiu que ens proposem.
Sergi Moyano
M’agrada molt el missatge que transmet Miquel Martí i Pol en aquest poema. Estic d’acord amb ell i crec que per arribar a la felicitat i gaudir de la vida (sortir a la llum) cal superar els nostres problemes i les nostres tristors (el fosc).
Júlia González Torner
Em sembla un poema adequat tenint en compte la situació que estem vivint. El fosc és una metàfora de la soledat. Miquel Martí Pol ens intenta dir que deixem de banda el sentir-nos sols i transformem aquesta foscor en llum, passant d’una soledat dolorosa a una soledat en la qual puguem conèixer-nos millor a nosaltres mateixos. Per tant, la llum és una metàfora de la gent que estimem, l’alegria i la tranquil·litat d’estar bé. Es veu clarament el missatge que vol transmetre en l’últim vers “Deserta el fosc, surt a la llum i viu”, deixar de banda la soledat i la tristesa i centrar-nos en les coses bones.
Maria Baucells
Fosc i llum són dues paraules contràries, les quals jo interpreto que les relaciona perquè a vegades ens podem trobar en la foscor, que seria un temps en el qual pots sentir solitud, pena, dolor, però que això et farà entendre algunes coses fins adonar-te que no sempre serà tot fosc i pots sortir a la llum, és a dir, a la felicitat, a viure la vida.
Queralt Vergés
Deserta el fosc és un poema escrit per Miquel Martí i Pol, un poeta català popular al segle XX. Els seus poemes parlen de la vida, de la lluita contra un sistema que considera injust i de la batalla contra la malaltia que l’acompanyaria durant més de trenta anys, l’esclerosi múltiple.
Crec que aquest poema tracta sobre la vida, com en moments aquesta pot ser difícil i per això associa el concepte de foscor a solitud i dificultats. Com també associa el concepte de llum a estar amb la família i passar-ho bé.
Deserta el fosc és un poema format per 11 versos de 10 síl·labes cada un, és a dir, és un poema decasíl·lab d’art major. No he trobat cap mena de rima al llarg del poema. Això sí, es veu com el poeta ha utilitzat figures retòriques, la que es veu clarament és la metàfora, ja que utilitza el contrast entre foscor i llum per explicar que encara que la situació sigui detestable o fins i tot horrorosa, sempre hi ha una sortida, una solució a tots aquests problemes, metàfora del que pot simbolitzar la llum.
Des del meu punt de vista, l’autor vol transmetre al lector que l’important és superar tots els teus problemes, sortir d’aquesta metafòrica foscor i acceptar la realitat. He vist que aquest poema es pot relacionar amb la situació que actualment estem passant; hem de ser conscients del que passa i no enfonsar-nos amb les males notícies que poden anar sorgint al llarg dels dies sobre el coronavirus. Aquesta reflexió veig que té relació amb el poema, ja que ell no es deixa enfonsar per cap situació complicada (foscor) i sempre intenta trobar una solució a aquesta (llum).
Núria
Miquel Martí i Pol fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle xx.
Els seus poemes parlen de la vida interior, de la lluita contra un sistema que considera injust i de la batalla contra la malaltia que l’acompanyaria durant més de trenta anys, l’esclerosi múltiple.
“Deserta de la foscor”
És un poema que tracta sobre la vida i del dur que a vegades pot ser aquesta i això ho associa a la foscor, als moments més tristos i on tens sentiment negatius que et fan veure la vida molt negra. I també en moment de felicitat, això ho associa al concepte llum.
Aquest poema és decasíl·lab d’art major. Utilitza moltes figures retòriques amb la llum i la foscor dient que per molt que la vida sigui dura, hi ha moments molt valuosos que donen felicitat i aquests són els més importants. Ell parla de la superació d’aquests problemes i anar veient la llum i la felicitat.
A mi personalment m’ha agradat molt aquest poema, per què jo crec que qualsevol persona es pot sentir identificada amb aquest poema en algun moment de la seva vida.
Bernat Conill
Miquel Martí i Pol, en el seu poema “Deserta el fosc”, utilitza les metàfores de la llum i la foscor. Quan parla de la foscor es refereix a aquell moment que tenim tots d’estar amb nosaltres mateixos en solitud. En canvi, quan parla sobre la llum es refereix als millors moments de la vida.
En aquests moments de confinament és fàcil quedar-se atrapat a la foscor però és important desertar d’aquesta foscor i viure la vida.
Àlex Pejó
És un poema on l’autor mostra un sentiment de dolor i que s’ha de superar aquest sentiment i tornar a començar de nou.
– La foscor es refereix a allò que et fa estar malament, els pensaments que et fan estar estancat diu que els desertis.
– I la llum vol dir que un cop ho hagis desertat que comencis de nou, que surtis, et refacis i visqui.
Judit Closa
Pel que jo interpreto en aquest poema de Miquel Martí i Pol, ens esmenta dos contraris: la foscor i la llum.
Segons es pot interpretar, la foscor es pot relacionar amb diversos afers negatius, com per exemple: la soledat, pena, tristesa, dolor… I llavors ens menciona la llum, se la pot relacionar amb afers més positus: felicitat, viure la vida, seguir endavant…
El que ens vol transmetre l’autor és que, per molts problemes, circumstàncies i obstacles que ens porti la vida, quan estem a la foscor; tristos, sols, deprimits.. No ens hem de rendir i seguir endavant fins a poder trobar la llum i solucionar els nostres problemes!
M’ha agradat, mai saps el que et pots trobar a la vida. I sempre has d’intentar trobar-hi una solució.
Deserta el fosc, poema de Miquel Martí i Pol, elogiant la foscor i el buit, obté un significat més serè de la pròpia solitud. Parla d’una llum metafòrica, com la dita de la llum al final del túnel, deserta la foscor fins a arribar a la claredat. Parla de comprendre els errors, de no enfonsar-se i de tirar endavant. Així sortint de l’obscuritat dels nostres pensaments i saber treure la part positiva de les mancances.
Des del meu punt de vista, veig que és un poema eloqüent i amb un sentit profund que costa de captar. Es por analitzar la complexitat dels ritmes d’un poema de l’elit de la lírica catalana com pot ser Miquel Martí i Pol.
En el poema, el fosc repersenta la solitud i la mort, i l’autor ens diu que deixem a part el fosc (tots els nostres problemes i tristors) i que sortim a la llum (felicitat, alegria i vida plena).
És una manera molt metafòrica de dir-nos que hem de gaudir la vida, deixant enrere les nostres preocupacions i sempre pensar en un futur clar i alegre.
M’agrada aquest poema, però al mateix temps em sembla una mica trist. Igualment em segueix agradant, tot i que aquest autor té poemes que m’agraden més.
El poema quan parla de la llum fa referència a la nova vida i al canvi. La llum és la porta cap a la felicitat; així, cal deixar enrere la foscor, que representa que és el contrari de la llum. La foscor representa la part dolenta de la vida, tristeses i penes. Busca la llum i evita la foscor.
Pel que he interpretat, en aquest poema es parla de la foscor i la llum. La foscor està representant la solitud i la mort, en general tots aquells sentiments negatius. En canvi, la llum són tots aquells sentiments positius que obtenim quan ens passen coses positives.
Utilitza les figures retòriques, sobretot la metàfora, per transmetre’ns que hem de gaudir de la vida, i no preocupar-nos tant per coses que no tenen molta importància per així aconseguir l’objectiu que ens proposem.
M’agrada molt el missatge que transmet Miquel Martí i Pol en aquest poema. Estic d’acord amb ell i crec que per arribar a la felicitat i gaudir de la vida (sortir a la llum) cal superar els nostres problemes i les nostres tristors (el fosc).
Em sembla un poema adequat tenint en compte la situació que estem vivint. El fosc és una metàfora de la soledat. Miquel Martí Pol ens intenta dir que deixem de banda el sentir-nos sols i transformem aquesta foscor en llum, passant d’una soledat dolorosa a una soledat en la qual puguem conèixer-nos millor a nosaltres mateixos. Per tant, la llum és una metàfora de la gent que estimem, l’alegria i la tranquil·litat d’estar bé. Es veu clarament el missatge que vol transmetre en l’últim vers “Deserta el fosc, surt a la llum i viu”, deixar de banda la soledat i la tristesa i centrar-nos en les coses bones.
Fosc i llum són dues paraules contràries, les quals jo interpreto que les relaciona perquè a vegades ens podem trobar en la foscor, que seria un temps en el qual pots sentir solitud, pena, dolor, però que això et farà entendre algunes coses fins adonar-te que no sempre serà tot fosc i pots sortir a la llum, és a dir, a la felicitat, a viure la vida.
Deserta el fosc és un poema escrit per Miquel Martí i Pol, un poeta català popular al segle XX. Els seus poemes parlen de la vida, de la lluita contra un sistema que considera injust i de la batalla contra la malaltia que l’acompanyaria durant més de trenta anys, l’esclerosi múltiple.
Crec que aquest poema tracta sobre la vida, com en moments aquesta pot ser difícil i per això associa el concepte de foscor a solitud i dificultats. Com també associa el concepte de llum a estar amb la família i passar-ho bé.
Deserta el fosc és un poema format per 11 versos de 10 síl·labes cada un, és a dir, és un poema decasíl·lab d’art major. No he trobat cap mena de rima al llarg del poema. Això sí, es veu com el poeta ha utilitzat figures retòriques, la que es veu clarament és la metàfora, ja que utilitza el contrast entre foscor i llum per explicar que encara que la situació sigui detestable o fins i tot horrorosa, sempre hi ha una sortida, una solució a tots aquests problemes, metàfora del que pot simbolitzar la llum.
Des del meu punt de vista, l’autor vol transmetre al lector que l’important és superar tots els teus problemes, sortir d’aquesta metafòrica foscor i acceptar la realitat. He vist que aquest poema es pot relacionar amb la situació que actualment estem passant; hem de ser conscients del que passa i no enfonsar-nos amb les males notícies que poden anar sorgint al llarg dels dies sobre el coronavirus. Aquesta reflexió veig que té relació amb el poema, ja que ell no es deixa enfonsar per cap situació complicada (foscor) i sempre intenta trobar una solució a aquesta (llum).
Miquel Martí i Pol fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle xx.
Els seus poemes parlen de la vida interior, de la lluita contra un sistema que considera injust i de la batalla contra la malaltia que l’acompanyaria durant més de trenta anys, l’esclerosi múltiple.
“Deserta de la foscor”
És un poema que tracta sobre la vida i del dur que a vegades pot ser aquesta i això ho associa a la foscor, als moments més tristos i on tens sentiment negatius que et fan veure la vida molt negra. I també en moment de felicitat, això ho associa al concepte llum.
Aquest poema és decasíl·lab d’art major. Utilitza moltes figures retòriques amb la llum i la foscor dient que per molt que la vida sigui dura, hi ha moments molt valuosos que donen felicitat i aquests són els més importants. Ell parla de la superació d’aquests problemes i anar veient la llum i la felicitat.
A mi personalment m’ha agradat molt aquest poema, per què jo crec que qualsevol persona es pot sentir identificada amb aquest poema en algun moment de la seva vida.
Miquel Martí i Pol, en el seu poema “Deserta el fosc”, utilitza les metàfores de la llum i la foscor. Quan parla de la foscor es refereix a aquell moment que tenim tots d’estar amb nosaltres mateixos en solitud. En canvi, quan parla sobre la llum es refereix als millors moments de la vida.
En aquests moments de confinament és fàcil quedar-se atrapat a la foscor però és important desertar d’aquesta foscor i viure la vida.
És un poema on l’autor mostra un sentiment de dolor i que s’ha de superar aquest sentiment i tornar a començar de nou.
– La foscor es refereix a allò que et fa estar malament, els pensaments que et fan estar estancat diu que els desertis.
– I la llum vol dir que un cop ho hagis desertat que comencis de nou, que surtis, et refacis i visqui.
Pel que jo interpreto en aquest poema de Miquel Martí i Pol, ens esmenta dos contraris: la foscor i la llum.
Segons es pot interpretar, la foscor es pot relacionar amb diversos afers negatius, com per exemple: la soledat, pena, tristesa, dolor… I llavors ens menciona la llum, se la pot relacionar amb afers més positus: felicitat, viure la vida, seguir endavant…
El que ens vol transmetre l’autor és que, per molts problemes, circumstàncies i obstacles que ens porti la vida, quan estem a la foscor; tristos, sols, deprimits.. No ens hem de rendir i seguir endavant fins a poder trobar la llum i solucionar els nostres problemes!
M’ha agradat, mai saps el que et pots trobar a la vida. I sempre has d’intentar trobar-hi una solució.