Aquí podeu escriure els vostres comentaris sobre les lectures de l’estiu. Recordeu que, a l’enllaç de la dreta “Biblioteques d’aula”, hi podeu trobar molts suggeriments. Que no us falti el temps de llegir!!!
LLENGUA I LITERATURA
Publicat per Rosa Sagalés
*LA PLAÇA DEL DIAMANT*
–Argument: Una noia barcelonina anomenada Natàlia amb feina i parella coneix en un ball al qual una amiga la va obligar a anar un noi que es diu Quimet i es mig enamora d’ell. La Natàlia ho deixa tot per casar-se amb ell, però l’economia familiar anava malament i havia de preocupar-se pels seus dos fills així que ella es va posar a netejar en una casa. La Guerra Civil Espanyola va esclatar i en Quimet va haver d’anar a lluitar i va morir. La família cada vegada patia més dificultats i van passar molta gana i es van quedar sense res. La Natàlia, després de tant lluitar per seguir vivint, es va rendir i va pensar de matar els seus fills i a ella mateixa però el botiguer li ofereix treball netejant la seva casa i ella accepta; després d’un temps l’Antoni, que és com es diu el botiguer, li demana matrimoni i ella accepta.
–Comentari: És molt diferent a la resta de llibres que he llegit en tota la meva vida, és un monòleg. Hi ha diverses parts del llibre que se m’han fet pesades però l’he trobat interessant perquè explica la història d’una dona que com moltes altres van haver de fer mans i mànigues per a tirar endavant la família tant quan el seu primer marit (un home que només pensa en el que ell vol) estava viu com quan mor i ha de passar gana perquè no té diners. Crec que és un llibre que has de ser de mentalitat oberta perquè molts trossos et fan venir ganes de dir-li a la protagonista com pot deixar que el seu marit la faci anar com ell vulgui, però en aquella època era així com anava i encara ara hi ha moltes dones i homes que creuen que això va d’aquesta manera.
Aquest estiu he llegit la trilogia dels jocs de la fam, escrita per Suzzane Collins. M’ha semblat molt interessant llegir tots tres volums i els recomano a tothom.
Hola, Rosa!!
Aquest estiu he intentat el màxim que he pogut llegir i repartir-me el temps, sobretot llibres que ja hi havia posat l’ull abans i tenia molta curiositat.
M’he llegit: d’Alfredo Gómez Cerdá, “Autobiografía de un cobarde” y “Eskoria”.
De Gemma Lienas: “El rastro brillante del caracol” i de la gran Emily Brontē “Cims borrascosos” per segon cop. De R.J. Palacio: “El capítol del Julian” (que és la segona part de “Wonder”) i em queden per finaltzar “Et donaré el sol” de Jandy Nelson, “Violet y Finch”, de Jennifer Niven, i una antologia de Poe i una altra de Baudelaire.
Benvinguts!
Aquest estiu he llegit una novel·la que s’anomena CIUTATS DE PAPER de John Green.
Aquesta novel·la va d’un noi que es diu Quentin Jacobsen que s’enamora des de petit de la seva veïna, la Margo Roth Spigelman, és una noia curiosa i li encanten el misteris.
Els dos joves no es parlaven des de feia molt de temps, fins que un dia apareix de nou a la seva finestra i emprenen un nit d’aventures i venjances.
Però l’endemà la Margo desapareix i deixa a en Quentin una sèrie de pistes a seguir, per trobar-la han de seguir un camí ben llarg el noi i els seus amics, en Radar, en Ben i la Lacey.
És una novel·la ben intrigant amb misteris i emocions, no voldràs aixecar la vista del llibre fins al final!
El recomano a tots el lectors curiosos i amb imaginació.
Reflexió del vídeo:
El missatge que dóna el vídeo és molt important, ja que tot en la vida és complicat i poques coses són fàcils , sempre tenim errors o caigudes però amb esforç i valentia tot ho podem superar. Hi ha coses impossibles però sempre podem fer-les possibles. Podem tenir una caiguda darrera d’altra però sempre podem aprendre dels errors , hem de tenir bones o males experiències per poder aprendre a fer les coses bé. Equivocar-nos no ens fa ximples, ens fa adonar-nos del que hem fet malament i poder fer-ho una altra vegada, però bé.
DIVERGENT
Des que em varen parlar sobre la trama d’aquesta saga mai parava de pensar si comprar els llibres o no. Aventures i ciència ficció és una bona combinació per a un públic jove, i les crítiques que rebia eren molt bones. Tot i així, fins que no vaig rebre el primer llibre com a regal d’una persona molt estimada, no vaig enganxar-me a la saga. I de l’únic que em puc penedir ara és de no haver-la llegit molt abans. Divergent ens situa en una societat dividida en 5 faccions: franquesa, abnegació, intrepidesa, erudició i amistat. Ens posa en el paper d’una noia de 16 anys anomenada Tris, la qual ha d’escollir a quina facció pertànyer la resta de la seva vida. Des que va néixer sempre ha viscut a abnegació, i valora molt poder ser membre d’aquest grup, però creu que la seva personalitat no està feta per estar sempre al servei dels altres. Així que, a la cerimònia d’elecció, decideix convertir-se en una intrèpida fins a la fi dels seus dies. La primera entrega de la trilogia ens explica el dur procés d’entrenament que ha de superar, amb unes descripcions sobre la situació tant psíquica com física dels personatges molt ben aconseguides, però que a la vegada són clau per eclipsar petits errors que pugui tenir la trama. I una ambientació més aviat hostil i fosca, amb reptes i moltes sorpreses. Tot i així, l’amistat i l’amor hi serà present abastant des de la protagonista fins als seus enemics. La segona entrega, insurgent, comprèn un canvi radical, potser una aposta molt grossa per a l’autora. Veronica Roth de seguir la història, però que pel que sembla ha sortit prou bé. Regna un estat d’anarquia, la facció “erudició” ha pres el poder en contra dels abnegats i la seva responsabilitat d’administrar l’economia, i la intervenció de la Tris i la seva colla serà clau per desenllaçar aquest segon llibre. En el tercer, descobreixen que el món on vivien no era més que un simple experiment d’una societat que intentava trobar la fórmula perfecta per eradicar el pensament maligne, i s’havia dut a terme a la ciutat de Chicago. Tot i així, els problemes no deixen d’aparèixer i finalment pot ser que ens emportem una sorpresa encara més desagradable.
En conclusió, es una història que recomano especialment als joves de la meva edat, tant si els agrada la lectura com si no. Un cop s’acaba un problema en comença un altre, i això aconsegueix que mai ens faci avorrir en cap moment. Enganxar-s’hi queda garantit!
El meu criteri respecte al vídeo és el següent:
En la vida se’ns presenten molts obstacles que voldran, d’alguna o altra forma, no permetre’ns assolir les nostres metes. Per això l’autor del vídeo ens vol demostrar, i a la mateixa vegada ensenyar, que tot i qualsevol problema i per més complicat que sigui, sempre podem aixecar-nos les vegades que sigui necessari, només si tenim confiança en nosaltres mateixos i recordant que cada esforç sempre porta la seva recompensa.
El vídeo “Ho portem dins” té tota la raó, ja que quan caus, no t’has de rendir: t’has d’aixecar i seguir endavant.
L’última novel·la que vaig llegir, exactament a principis d’aquest estiu, va ser: El perfum de les llimones. És d’aquelles novel·les que et mantenen enganxat a la lectura durant tota l’estona. He de dir que el llibre barreja moltes emocions, com ara la tristesa; l’alegria, en determinats casos; però sobretot la por i la valentia.
‘El perfum de les llimones’ tracta sobre els records que té la Maria sobre l’exili català durant la Guerra Civil Espanyola, aquests records són molt dolorosos per a ella. Però un dia la seva néta i el seu amic es presenten a casa seva amb un treball, sobre l’exili català, per fer. Aleshores la Maria es veu ‘obligada’ a revifar aquelles experiències viscudes anys enrere i que ja gairebé havia aconseguit encapsar-les amb clau.
En conclusió, m’ha agradat molt la manera com està escrit el llibre, i el tema que tracta. El recomano a tots aquells que els agradi la lectura.
Aquest estiu m’he llegit: “The Spectacles”.
Un llibre en llengua anglesa, on es desenvolupava una història familiar molt intensa i extraordinària.
Motius pels quals recomanaria aquesta lectura serien principalment perquè t’anima a seguir llegint, és entenedora i és apta per a tot tipus de lectors.
*Vídeo de ”Ho portem dins”:
A mi aquest vídeo em transmet que, encara que les coses que volem aconseguir poden ser difícils, mai no ens hem de rendir fins que ho aconseguim.
El vídeo que ens vas reproduir a la classe no sé si als altres els va agradar, però a mi sí. En el vídeo es veu com una torre de castellers cau malauradament, però cau i intenta aixecar-se per tornar a pujar i aconseguir el repte. És un vídeo motivador per a les persones que volen aconseguir quelcom, el vídeo té un missatge que és: si falles o caus t’has de aixecar tan ràpid com pugis per arribar a la teva gran o petita meta.
NO ESTÀ ESCRIT A LES ESTRELLES
No està escrit a les estrelles és una reflexió sobre la vida i també sobre la mort, però sobretot és una història d’amor adolescent que gira al voltant de la Hazel, una adolescent que pateix càncer de pulmó, i de l’August, un noi que ha patit un osteosarcoma.
Personalment, aquest llibre m’ha sorprès molt perquè qualsevol persona pot pensar que és trist però no ho és.
És un llibre divertit i entretingut que deixa de banda els dramatismes per fer-nos arribar el valor del “carpe diem” amb humor.
La lliçó d’August
August és un noi de 10 anys que va néixer amb un problema a la cara, la qual cosa el fa un nen especial. August mai va ser a l’escola, però els seus pares van decidir que hauria de relacionar-se amb altres nens ja que mai ho havia fet a causa del seu problema.
Personalment és un llibre que m’ha agradat molt i m’ha entretingut a l’estiu. És un llibre per plorar i riure, i també et pot arribar a deixar un missatge molt important.
“Et donaria el sol” és un llibre escrit per l’autora Jandy Nelson. Aquest llibre parla sobre la història de dos germans bessons, en Noah i la Jude, els quals narren (primer Noah i després Jude) un període de la seva vida. Problemes familiars, relacions amoroses i conflictes escolars són tres d’uns quants temes dels quals tracta aquest llibre.
Tot i que m’agrada llegir em costa molt enganxar-me a un llibre, però aquest ho va aconseguir de ple durant els quatre dies que vaig tardar en llegir-me’l. Deixa amb molt bon gust de boca i satisfeta per la compra i les bones hores que has passat llegint-lo; el recomano moltíssim.
“El nom de la rosa” és una obra que ens transporta a l’edat mitjana i ens ajuda a fer-nos una idea de com seria viure en aquesta època. Per exemple, ens mostra quin paper exercicia la dona al món i com era vista per l’església.
El vídeo tracta de no rendir-se mai.
EL NOM DE LA ROSA, Uumberto Eco
És una novel•la històrica de misteri, que ens mostra la vida del segle XIV. Sobretot es basa en la vida religiosa i en la investigació per Guillem de Baskerville i el seu pupil Adso de Melk d’una sèrie de crims que succeïen.
Des del meu punt de vista, és un llibre que recomano ja que el trobo molt interessant, perquè barreja diversos temes literaris a part del misteri, com ara la novel•la policíaca o la novel•la gòtica.