Alguns indrets idonis per llegir…
LA LLEGENDA DEL COR MENJAT
Abans de Nadal, la companyia Nyiguit ens va oferir un espectacle basat en Tirant lo blanc i l’antologia poètica prescriptiva. A continuació, un collage amb algunes de les fotografies de l’activitat.
La Renaixença
Model per fer un videoclip amb algun dels poemes de l’antologia
https://www.youtube.com/watch?
Versió de la cançó dels lladre (literatura popular) a càrrec de La Troba Kung-Fú
BIBLIOTECA ATENEU BARCELONÈS
Quina meravella!
AUDIOVISUAL JOANOT MARTORELL
ALGUNES QÜESTIONS DE MÈTRICA (exercici de creació: poema a la manera d’Ausiàs March)
Còmput sil·làbic: fins a l’última tònica del vers.
Tema: l’amor Figures retòriques: comparació, metàfora, imatge, hipèrbole…
POESIA UNIVERSAL: Si de Rudyard Kipling
(Bombai 1865- Londres 1936)
SI
Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;
si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:
si pots fer una pila de tots els guanys i jugar-te-la tota a una sola carta, i perdre, i recomençar de zero un altre copsense dir mai res del que has perdut; si pots forçar el cor, els nervis, els tendons a servir-te quan ja no són, com eren, forts, per resistir quan en tu ja no hi ha res llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»
Si pots parlar amb les gents i ser virtuós, o passejar amb Reis i tocar de peus a terra, si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa; si pots omplir el minut que no perdona amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,teva és la Terra i tot el que ella té i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.
Traducció de Francesc Parcerisas
En una traducció anterior, els últims versos d’aquest poema són traduïts així:
“si pots omplir el minut que ràpid vola
amb seixanta segons de tasca pura.
teva és la Terra i els seus tresors de vida
i -el que val més, fill meu- seràs un Home!