LA RENAIXENÇA (presentació de diapositives explicativa)
AUSIÀS MARCH (el pus extrem amador)
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=JEpKnkhTj-0[/youtube]
SENSIBILITZACIÓ A LA POESIA IMPROVISADA AMB LO PAU DE PONTS. IMPLICACIÓ I INTERÈS PER PART DE TOTS ELS ALUMNES DE 4t. UN ÈXIT.
COINCIDÈNCIES DE L’ATZAR
https://twitter.com/lopaudeponts/status/1613225234714267677?s=48&t=vVdo6O9PE30pxXZM1E-u-Q
MONÒLEGS
Buenafuente als Premis Gaudí
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/premis-gaudi/el-monoleg-dandreu-buenafuente/video/4451251/
Adolescent parlant de llibres
https://www.youtube.com/watch?v=2qmSZc3VorY
ALCARRÀS (Notícia al TN del 15 de gener)
https://www.google.com/url?sa=t&source=web&rct=j&url=https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/per-que-agrada-tant-alcarras/video/6197589/&ved=2ahUKEwjSuYDhv8r8AhXK2aQKHWWAAXsQwqsBegQIDhAB&usg=AOvVaw1ISFW6Tk_4QZFq-QW5QWln
ABANS DEL VISIONAT DE LA PEL·LÍCULA: QUI ÉS LA DIRECTORA, ANY D’ESTRENA, QUI SÓN ELS ACTORS. PREMIS OBTINGUTS I OPINIONS GENERADES PER LA CRÍTICA.
DURANT LA SESSIÓ: SEGUIR L’ARGUMENT, QUIN TEMA PLANTEJA, QUINS SÓN ELS PERSONATGES, QUÈ CARACTERITZA EL LLENGUATGE, QUINES IMATGES I ESCENES DESTACARIES.
DESPRÉS: COMENTARI A LA PUBLICACIÓ QUE HI HAURÀ A LA PÀGINA PRINCIPAL DEL BLOG.
LA PUCK SE’N VA, PERÒ HI COMPARTIM SARDANES. 😉
LLISTA D’ACCENTS DIACRÍTICS ACTUALITZADA. Només aquests són correctes.
TRIO GUANYADOR COM A TROPA DE CORSARIS. FINAL DE CATALUNYA.
LECTURA EN VEU ALTA: en un clic. Rut Font, Arlet Pauné i Jan Sala (4t ESO)
VOCABULARI 4t
LA RENAIXENÇA (presentació de diapositives explicativa)
DICTATS EN LÍNIA
“La sardana és la dansa més bella/ de totes les danses que es fan i es desfan” (Maragall)
Noms de lloc i vocabulari inusual, històries de memòria oral. Saber mirar. Els que resten dempeus d’un grup classe (en un context de tants contagis), amb tota l’energia i plens d’idees originals, ben receptius als aprenentatges i a sintonitzar amb la novetat. Educar la sensibilitat per arribar a la literatura. En un institut, no hi ha res millor que els alumnes. 
Cançó
Arribats de tots els vents,
Per celebrar junts el camí…
Que anem guanyant la guerra al temps!
Que seguim vius, al joc imprevisible.
Que en tenim prou,
Quan coincidim,
Enmig del laberint
D’aquest món impossible.
De rialles i records;
Qüestionar tots els poders,
Celebrar els antics amors.
Vells somiadors vivint a la deriva.
Quan fa mal temps,
Si ens plora el cor,
Solem cantar cançons
Com si ens hi anés la vida.
Seguim sumant històries, seguim vius.
Salvant a poc a poc tots els paranys.
Seguim a prop avui que fas anys.
Malgrat tota la boira del camí.
Pels laberints de la paraula junts
Anem a poc a poc perquè anem lluny.
Quan la vida ens porti lluny,
Quan visquem en els records,
Quan el temps ens tanqui els ulls,
Tingues clar que tot és un miratge.
Potser al final
Ja haurem entès
Que no som gaire més
Del que donem als altres.
Seguim sumant històries, seguim vius.
Salvant a poc a poc tots els paranys.
Seguim a prop avui que fas anys.
Malgrat tota la boira del camí.
Pels laberints de la paraula junts
Anem a poc a poc perquè anem lluny.
Seguim vius, seguim a prop.
VÍDEOS MAR I CEL
Enhorabona a Ona Cladellas i Nit Mañosa, guanyadores del premi Sambori de narrativa i dels Jocs Florals de poesia, respectivament!
Sonet de Francesc Vicent Garcia, poeta del s. XVII
La cançó del lladre posada al dia.
AUSIÀS MARCH, “Veles e vents”
PRESONER DE JORDI DE SANT JORDI
LA LLEGENDA DEL COR MENJAT
Karaoke de la cançó seleccionada:
https://youtu.be/gh08e9grifg
ESCOLTA ELS DOS TEMES I TRIA LA CANÇÓ PER CANTAR:
SOLUCIONARI COMPOSTES
SOLUCIONARI pàgina 47
Bon curs! Salut i sort!
Prova de competències bàsiques curs anterior. Cliqueu!
La Renaixença
EXLIBRIS
PODI DEL KAHOOT
MONÒLEGS
Buenafuente als Premis Gaudí
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/premis-gaudi/el-monoleg-dandreu-buenafuente/video/4451251/
Adolescent parlant de llibres
https://www.youtube.com/watch?v=2qmSZc3VorY
LECTURA D’ALLÒ QUE TAL VEGADA S’ESDEVINGUÉ DE JOAN OLIVER
Somriurem quan tot falli.
1
Abraçarem el temps junts quan el món s’encalli.
2
Somriurem quan tot falli.
Guardo una vida a cada instant.
3
La rosada ha estès el seu vel fred i humit.
4
A poc a poc ha anat quedant buida la plaça.
Guardarem un bon record d’aquesta nit
5
quan sota els estels tot el poble ballava.
6
Que ens adormi suau la calma de l’estiu
7
mentre el sol desperta els cims de les muntanyes
i desplega a poc a poc tots els camins.
8
I per les finestres es projecta l’alba.
Hem anat veient el pas dels anys
9
i pels que vénen seguirem cantant.
Somriurem quan tot falli.
Abraçarem el temps junts quan el món s’encalli.
Somriurem quan tot falli
guardo una vida a cada instant.
Mentre caigui el sol ens banyarem al riu.
Tornarem a poc a poc fins a la casa
vorejant els camps que ens coneixen per dins,
10
ens han vist somiar des de petits fins ara.
Hem anat veient el pas dels anys
i pels que vénen seguirem cantant.
Somriurem quan tot falli.
Abraçarem el temps junts quan el món s’encalli.
Somriurem quan tot falli
guardo una vida a cada instant.
Porto carregada per tu aquesta cançó;
bales de futur que espanten les pors.
Porto carregada per tu aquesta cançó;
bales de futur, el crit dels tambors.
Model d’entrevista. Albert Om amb Marc Màrquez a “El convidat” de TV3.
Aquí trobaràs un enllaç per sentir la versió que M. del Mar Bonet fa del poema El pi de Formentor de Miquel Costa i Llobera.
EL PI DE FORMENTOR DE MIQUEL COSTA I LLOBERA
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l’esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’aucell que encativam;
lo crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor que puja sent l’ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
lo cel que l’enamora i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.
Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades,
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera reial.
Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com una penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…
Oh vida!, oh noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les ’niran per la ventada
com l’au dels temporals.
Lliurament d’orles. Juny 2014. Algunes fotos. Les últimes haurien de ser les primeres. 😉 
QUART D’ESO A TOTA VELA!
El dijous 12 de juny els nois i noies de quart d’ESO van fer la sortida de final de curs i final de cicle. Els objectius eren la convivència, el bateig de mar i una passejada ciutadana per Barcelona.
D’Arc de Triomf vam anar al Parc de la Ciutadella, on vàrem esmorzar. Tot seguit, cap al Port Olímpic, passant per la UPF. Allà ens esperaven les platges i una estona ben agradable de sol i mar.
A les dues de la tarda els alumnes que aquest any es graduen en l’ESO van embarcar en velers i van aprendre les tècniques de navegació entre rialles, mentre desplegaven veles o treien aigua. Quin goig, tots ells cooperant per seguir el rumb! Arribareu lluny!
CANÇONS PER A SANT JORDI
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ZtIZjrE-wPE[/youtube] [youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Guo_DuC0OC4[/youtube] [youtube]https://www.youtube.com/watch?v=3qjm9H3jn9U[/youtube]
ARCADI OLIVERES AMB ELS ALUMNES DE QUART. TOT UN LUXE! 
COMENTARI DE TEXT DEL POEMA COM SÉ QUE ES BESA DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT 
Última classe del primer trimestre: que bons els garrics! 
Solucionari de l’apartat de comprensió lectora. Prova de competències bàsiques de 4t d’ESO. 
Vinyes verdes vora el mar de Josep M. de Sagarra, amb la recitació de Lluís Soler. [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=s3hV5QShbrI[/youtube] Lluís Llach versiona un poema de Kavafis traduït per Carles Riba en la cançó Viatge cap a Ítaca. [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=eCz0y-IXbdc[/youtube] Hem visionat el musical de Dagoll Dagom sobre l’obra d’Àngel Guimerà Mar i cel, que s’ha estudiat aquest primer trimestre. N’hem fet un treball posterior i, al final d’aquesta pàgina, hi apareixen els comentaris dels nois i noies. 
CARLES RIBA EL VÍDEO DE LA SORTIDA. NO TE’L PERDIS! En plena tardor, hem vist el mar del Maresme i del Barcelonès i la neu del Pirineu. Fantàstic! [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=4DxaDY9diy0[/youtube] Dimarts dotze de novembre, els nois i noies de quart van anar amb tren al Figaró. Des d’allà iniciàrem una caminada pels Sots Feréstecs, escenari de la novel·la homònima de Raimon Casellas, i ascendírem al Puiggraciós. El dia va ser magnífic i vàrem poder gaudir dels colors intensos del paisatge, de les explicacions de literatura, geologia, botànica, coneixement del medi… Els cirerers d’arboç eren curulls de fruits, que els alumnes tastaren encuriosits.Trobàrem romaní florit, figueres, caquiers, garrics, estepes… Els cingles de Bertí a tocar i el Tagamanent en la distància eren ben presents. Un cop arribats al cim (803,3 m), vàrem poder veure el mar del Barcelonès i del Maresme i també la neu del Pirineu. De baixada, passant pinedes, alzinars tacats de roures, xaragalls (tan divertits de baixar), vinyes, oliverars, vàrem arribar a la Garriga, amb la seva estampa típica, arraulida a l’entorn del campanar. Abans de tornar a agafar el tren: una foto al Passeig i una visita al conjunt de cases modernistes de l’illa Raspall. EXCURSIÓ A PUIGGRACIÓS I ALS SOTS FERÉSTECS ♦ LA LÍNIA DEL NORD. Hem agafat el tren a Granollers-Canovelles, a la que es coneix com la línia del Nord. Es va construir al segle XIX i no s’ha modificat massa. Segueix sent d’una sola via i això comporta lentitud perquè els trens s’han d’esperar a les estacions per creuar-se. Fa temps que es reivindica que es modernitzi perquè els trajectes són molt llargs. Si vas a Barcelona, trigues uns 20 minuts més que per la línia de França. Pots arribar fins a la Molina i Puigcerdà. El recorregut és preciós. A la novel·la Pilar Prim de Narcís Oller apareix descrit. Nosaltres hem passat per la Garriga i hem baixat al Figaró. És un poble que es troba al pas estret del Congost i es reparteix per una i altra banda del riu. En el seu terme, hi ha els sots feréstecs. ♦ ELS SOTS FERÉSTECS.És un territori que va del Figaró a Puiggraciós. Rep aquest nom per Raimon Casellas, que hi ambientà la seva novel·la, que anomenà Els sots feréstecs (1901). Ben sovint, doncs, la literatura influeix sobre la realitat, perquè des d’aleshores aquests indrets es coneixen amb el nom que inventà l’autor. “Sot” significa “vall petita i fonda”; “feréstec”, “que fa una por terrible”. Potser els camins que porten al cor de la vall estan perduts, però se’n pot percebre l’isolament i les restes d’alguns escenaris. Però sobretot la impressió del paisatge. Argument de la novel·la: Mossèn Llatzer és exiliat a Sant Pau de Montmany, però xoca amb la gasiveria i desconfiança dels pagesos. Refà l’edifici de l’església, amb tot els camperols se’n burlen. A Puiggraciós, que fa d’hostal, la Roda-soques, un prostituta, es fa seus els pagesos. Els sots feréstecs, novel·la modernista, representa el fracàs de l’artista en el seu intent de transformar la societat. El protagonista, mossèn Llàtzer, encarna l’home superior, el Bé i l’Ideal, que s’enfronta a les multituds, el Mal i la Natura, encarnades per la Roda-soques. El personatge que inicia el llibre, l’Aleix de les Tòfones, simbolitza la degradació de les qualitats humanes. ♦ PUIGGRACIÓS. El cim del Puiggraciós està situat a la comarca del Vallès Oriental, entre la Garriga, l’Ametlla, el Figaró i Bigues. Té una altitud de 803,3 m. Forma part de la serralada Prelitoral. S’uneix als cingles de Bertí pel coll de Can Tripeta. Al cim, hi ha vestigis d’un poblat ibèric i, a uns 100 metres de la cota màxima, el santuari de Puiggraciós. Cap al 1850 s’hi construí una torre de senyals que ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Val molt la pena de vista que es divisa des del turó. Es contempla el Vallès Oriental, el Maresme i el Barcelonès. En dies clars es pot veure el mar i, en ocasions excepcionals i amb prismàtics, l’illa de Mallorca. ♦ L’excursió ha estat també una ocasió magnífica per observar la geologia de la comarca, mentre es camina s’observa l’anticlinal del Puiggraciós, la fosa neògena del Vallès, la sèrie típica del triàsic “germànic” a Catalunya i els dipòsits continentals i marins de la conca de l’Ebre que formen els cingles de Bertí. ♦ Els nois i noies han pogut aprendre a diferenciar un roure d’una alzina i a identificar diferents espècies vegetals: pins, l’alzinar, ginestell, estepa, bruc, romaní, orenga, vinya, cep, olivera i oliverar, avellaner, el fruiter, les roselles… En l’enllaç següent, hi ha el vídeo de les fotografies de la sortida, té música escaient i tot. Escolteu la lletra de la cançó! http://www.youtube.com/watch?v=j7dOkqMxDw0 [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=j7dOkqMxDw0[/youtube]
Solucionari literatura
Solucionari adverbials
Els versos no són per vestir-nos Els versos no són per vestir-nos, són ones que juguen a la sorra amb peus de l’infant que s’espiga; també esclaten contra l’escullera de viure i tornen o t’arrenquen les ungles de les mans. Els versos són llar de foc o rosada, però mai no són com el fum que es desfà o com el fum que tot ho enterboleix. I mai no esdevenen cendra, sinó l’arbre que busques, el que no figura als CD-roms ni les enciclopèdies: l’arbre alt amb flors d’oceans on pots créixer. Josep-Francesc Delgado
La cançó del lladre [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fH1uxG27cCA[/youtube]
Quan jo n’era petitet Que festejava i presumia Espardenya blanca al peu i mocador a la falsia.
Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia I ara que sóc grandet que m’he tirat a la mala vida m’he anat a matar i robar ofici de cada dia Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia Vaig robar-ne un traginer que venia de la fira Vaig robar-li els diners també la mostra que en duia Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia I quan n’he tingut prou diners he robat també una nina L’he robada amb falsedat Dient-li que m’hi casaria Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia I la justícia em va agafar i en presó fosca em duia La justícia em va agafar i em farà pagar amb ma vida QUART C
RECITACIONS DE POEMES DE JOAM MARAGALL [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=0myr7NPsuuk[/youtube] [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MfXpUetcBpw[/youtube] Aquí podràs veure un tast de la xerrada d’Inés Macpherson: [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=bYcr45OIWwo[/youtube] Full de vocabulari cooperatiu Full de seguiment de la lectura Full seguiment autoaprenentatge Solucionari de literatura Enllaç als guions teatrals dels alumnes de quart de fa dos cursos
Molt bonics els vídeos que has pujat.
Hola Bloggers!
Volia fer un comentari sobre l’obra que vam veure ahir. Sincerament m’hagués agradat més veure-la al teatre, però des de la sala d’actes crec que també s’ha pogut veure bastant bé :))
M’ha agradat molt, el missatge que van voler transmetre amb Mar i Cel, l’escena en què comencen a descriure qui és el mar i qui el cel, on es troben i fins quan. Es tracten molts temes i és una bellíssima obra. Les cançons van ser molt profundes i certament vaig sortir d’allà tararejant la banda sonora. Va ser una tarda molt ben aprofitada! Gràcies de nou Rosa per fer coses més amenes i diferents!
Bona nit!
Bon dia!!
El Musical que vam veure dijous a la tarda m’ha semblat bastant entretingut, encara que per al meu gust ha estat una mica repetitives les cançons ja que eren tota l’estona iguals i de vegades costava entendre les lletres. Per una altra banda el missatge i la comparació entre moriscos i cristians ha estat molt ben escenificada i crec que gràcies a això s’ha pogut entendre molt més fàcilment l’obra.
Ha estat una tarda diferent i entretinguda. Ets una caixa de sorpreses amb les teves idees, Rosa. Molt petons.
L’obra que vam veure, Mar i Cel, va agradar-me bastant perquè les trobo molt entretingudes i lúdiques, les obres de teatre en què hi predominen la música i el ritme. A més, crec que va ser una bona opció ja que es va suspendre la visita d’Ines Macpherson.
Hola, Rosa!
M’agradaria donar la meva opinió sobre el musical de l’obra de “Mar i Cel”.
L’obra de teatre va ser fantàstica, quant al plantejament de la història i el contingut del tema. Ah! I per cert tots tenien una veu privilegiada, sens dubte cantaven de meravella. Cal destacar, en general, que l’obra podria ser avorrida per a molts, ja que no va relacionada amb el que vol la nostra generació.
Particularment, em va agradar! Valoració: 7.
Gràcies, Rosa!
L’obra de Mar i Cel va estar prou bé, les cançons són molt maques! Tot i així, hagués estat millor veure-la al teatre, hagués sigut més bonic! També he de dir, que se’ns va fer molt llarga.
L’obra de “Mar i Cel” és una gran obra i està molt ben feta i ara entenc el que ens vas dir a classe de tanta gent que va anar a veure-la. Totes les cançons són molt maques no només per la lletra sinó per com els actors i les actrius les canten.
Penso que hagués estat millor veure en directe, ja que encara ens hagués impressionat més i no s’hagués fet pesada , però no ens podem queixar ja que la vam poder veure tots a la sala d’actes sense gaires problemes!
Hola, Rosa!
Personalment, l’obra de “Mar i Cel” em va agradar, però al principi no entenia molt de què anava pel simple fet que quan cantaven no els entenia i em costava de seguir l’obra i al no agradar-me molt se’m va fer llarga de veure. Entenc que és un musical i a mi els musicals m’agraden molt i fins i tot he anat a diversos a Barcelona, però en aquest cantaven més que parlaven.
També opino que és un musical molt bonic de veure i els escenaris són molt originals.
És un obra bastant dramàtica i trista, però va estar bé. He observat que dues persones de diferents religions i creences han arribat a estimar-se deixant a part les diferències i tot el drama que s’ha viscut des del principi fins al final. Ha estat bastant interessant; suposo que veure-la des del teatre deu ser molt millor.
L’ obra de ”Mar i Cel” va estar molt bé, tot i que la vaig trobar massa llarga per al meu gust.
L’obra de Mar i Cel és molt bonica, té moltes cançons bones que han estat parodiades. Es va fer molt llarga i al final cansava una miqueta.
Bé, l’obra de Mar i Cel va ser molt maca, però se’ns va fer bastant llarga. Evidentment, hagués estat millor veure-la al teatre! 🙂
Dia de canvis
Dilluns 14 va ser el primer dia d’institut desprès de 6 mesos a casa confinats. Ha estat un moment d’emoció entrar de nou per les portes (encara que no entrem per la porta de sempre).
Un cop dins a classe, en veure com el professor ens posava gel hidroalcohòlic i les taules estaven separades em vaig adonar que hi haurien molts canvis. I així va ser, a l’hora de tutoria ens van explicar totes les mesures i n’hi havien moltíssimes. Però sabem que és per la nostra seguretat.
Espero que puguem estar molt de temps a l’institut, sense haver-nos de confinar.
Apliquem les mesures pel bé de la nostra salut i la de tots.
Han passat vuit mesos des que es va detectar un virus, ens van confinar a tots, només podíem sortir a comprar allò realment important. Tothom a casa, sense classes, sense quedar amb els amics amb l’únic suport de les pantalles, i així hem estat des del mes de febrer.
En el mes de setembre vam anar a les entrevistes però no vam entrar per les mateixes portes de sempre, hi havia moltes mesures de seguretat que em van sorprendre.
Esperem que trobin una vacuna aviat, per evitar un segon confinament ja que a ningú li faria gràcia tornar a estar confinat
La pel·lícula Alcarràs és una producció espanyola que narra la història d’un petit poble anomenat Alcarràs, situat a Catalunya. La trama gira al voltant de la vida d’una família del poble i com les seves vides están afectades per una sèrie d’esdeveniments inesperats. La pel·lícula és molt ben dirigida i compta amb un gran repartiment d’actors, que aconsegueixen transmetre les emocions i els sentiments dels personatges de manera molt realista. El guió està molt ben escrit i aconsegueix mantenir l’espectador intrigat i pensant en el qual passarà des del primer minut. La fotografia és impressionant i aconsegueix capturar la bellesa i l’encant del poble d’Alcarràs. La banda sonora és molt emotiva i aconsegueix transmetre un gran sentiment de nostàlgia. En general, Alcarràs és una pel·lícula emotiva i conmovedora que aconsegueix transmetre un missatge molt poderós sobre la importància de la solidaritat i la unió en temps difícils. És una pel·lícula que definitivament val la pena veure, deixa un gran impacte a l’espectador al final de la mateixa.