82 alumnes de 4t de l’Institut Vil·la Romana han assistit a la projecció de la pel·lícula “Alcarràs” al cinema Alhambra de la Garriga. A l’apartat de comentaris, podreu llegir les seves reflexions i impressions.
Quants premis Gaudí aconseguirà, de les 14 nominacions?
A mi, la pel·lícula em va causar molt bones impressions i em vaig sentir còmode veient-la, des del començament fins al final vaig estar ficat dintre de la pel·lícula. La seva trama em va captivar i vaig poder empatitzar amb els protagonistes i tot el seu patiment que estaven passant. El que sí que penso que no em va agradar molt va ser el final, ja que el van deixar molt obert i no el van acabar com a mi m’hagués agradat. En conclusió la meva crítica és positiva i penso que la pel·lícula és entretinguda per veure en família.
Des del meu put de vista la pel·lícula Alcarràs ha estat força bé, encara que l’he trobat una mica manca de força en enviar el seu missatge de reivindicació contra les injustícies que pateix la gent que viu al camp, ja que li faltava fluïdesa a la trama. En general, recomanable per qui vulgui saber sobre la vida i les injustícies que pateixen els agricultors en l’actualitat.
Si vols gaudir el 100% de la pel·lícula has d’anar mentalitzat que és una pel·lícula diferent, ja que és llarga i no té l’acció que podria tenir una pel·lícula de Batman, però gràcies al carisma i la gran actuació dels actors se’t fa entretinguda. Personalment, la part que valoraria amb més nota és la qualitat de fotografia que té.
Jo crec que guanyarà el premi a millor fotografia, millor direcció i millor interpretació revelació.
Quan vaig anar a veure la pel·lícula Alcarràs, em vaig adonar sobre la vida quotidiana que hi passa en el poble de Lleida “Alcarràs”. Sobre la meva opinió de la pel·ícula, la tornaria a veure perquè si se m’ha escapat algun detall de la pel·ícula, a la pròxima vegada que hi vagi a veure la pel·lícula em fixi més en aquest detall.
També aquesta pel·ícula la vaig trobar molt entretinguda i divertida perquè va haver-hi un moment en què el nens de la pel·lícula van començar a tirar-se tomàquets per la cara.
Aquesta pel·lícula m’ha fet replantejar-me moltes coses.
Crec que les imatges són molt maques durant la major part de la pel·lícula, surten camps preciosos que em van sorprendre. Els actors ho fan bastant bé, inclús em sorprèn que no siguin professionals.
Crec que ha sigut una pel·lícula bastant bona, però potser no era del tot per a la nostra edat. La meva opinió és que en algunes escenes era un pèl avorrida. Ja que és una pel·lícula molt simbòlica que reivindica moltes injustícies i problemes del dia a dia. Per entendre-la has de tenir un punt de maduració.
Després de veure la pel·lícula “Alcarràs”, personalment opino que la pel·lícula està molt ben plantejada i és molt necessària per adonar-nos que hem de cuidar més la terra. M’ha agradat que els actors no fossin actors professionals, ja que fa que la pel·lícula sigui molt més realista i ens arribi més el missatge tan necessari que ens volen transmetre. Les imatges del paisatge són magnífiques, reals i commovedores. Tots hem tingut algun familiar que ens relacioni amb el camp i la terra, és per això que “Alcarràs” m’ha transportat a la meva infància.
Tot i que la durada de la pel·lícula s’ha m’ha fet una mica llarga i el final no és com m’esperava, és una molt bona pel·lícula.
Alcarràs ha estat una pel·lícula guanyadora de molts premis, i és molt ben valorada sota el punt de vista professional.
Des del meu punt de vista, la part positiva d’Alcarràs és que és una filmació amb una crítica social molt ben pensada i és interessant veure-la.
El que destacaria d’ella són els seus impressionants paisatges que es fan veure pels grans camps i tota la tranquil·litat que inspiren.
I per últim, com a part negativa, diria que es fa llarga per la seva durada, ja que dura dues hores, i algunes escenes que no són gaire agradables, com la dels conills morts o la de la fruita de la manifestació que és aixafada per un vehicle.
En la meva honesta opinió. aquesta pel·lícula tan nominada a premis molt importants és molt emotiva i si t’immergeixes bé al film pots arribar a empatitzar fàcilment amb els personatges i amb la dura vida que pateixen per causa dels preus dels préssecs.
“Alcarràs” m’ha semblat una pel·lícula que està ben plantejada, ens fa veure el missatge commovedor que vol transmetre’ns, que hem de cuidar les terres i la dura vida pagesa als petits pobles. M’ha agradat que els actors i actrius no fossin professionals, perquè així ens fa veure d’una manera més realista tot allò que passa al camp.
La durada de la pel·lícula és potser massa extensa i el final no era com pensava. Tot i això, la pel·lícula et mostra la dura vida a les terres i l’emocionant missatge que vol transmetre.
Aquesta pel·lícula m’ha agradat molt, és una pel·lícula que et fa la sensació de familiar. A més avui dia és poc comú veure pel·lícules en català així que veure l’homenatge a la llengua m’ha alegrat. Hi ha algunes coses que no he acabat d’entendre, ja que no era el català de la nostra zona, però la resta tot bé!
La sortida del 19 gener va estar molt bé. Personalment crec que hauríem d’haver sortit de l’institut abans per poder tindre més temps lliure a la plaça, però per la resta m’ho vaig passar bé. La pel·lícula va estar bé; no dic molt bé perquè no la vaig entendre bé del tot, però els personatges i la història van ser encantadors, una bona experiència assegurada.
La pel·lícula feta per la directora Carla Simón és una d’aquelles que et fa reflexionar; crec que si poses una mica d’interès, et podria agradar molt i podria caure’t alguna llàgrima de l’ull, però si aquest prestigi desapareix estaràs fins a la punta dels cabells. L’argument i el tema està molt buscat, es nota que la directora vol expressar alguna cosa important. La imatge és preciosa, molt maca, penso que hi ha un molt gran treball, i sobretot, la interpretació dels actors et fan venir les ganes de continuar veient la pel·lícula. Em va semblar com si ells estiguessin a dins de la pel·lícula, una història autèntica a la realitat.
El que realment no em va acabar d’agradar va ser el llenguatge, no s’entenia gaire, parlaven de pressa i era un accent diferent el nostre.
Penso amb una mentalitat crítica que la pel·lícula es mereix un 4/5, la recomano a la gent atenta i no la recomano a la gent que és despistada, que li costa prestar atenció.
La pel·lícula protagonitzada per la Carla Simón reflecteix la vida d’una família, la qual tenen camp ple de cultius, on tota la família ajuda a collir-ne cada dia, i tots els conflictes, problemes que passen entre la família. Alcarràs ens fa reflexionar de la gent que han de treballar de valent des de petits per poder tirar endavant la família i els seus propis estudis. Jo crec que a la gent que li agraden les pel·lícules d’acció aquesta no és molt agradable, ja que no arribaran a l’argument que vol transmetre la Carla Simón.
Per mi Alcarràs per mi no ha estat unes de les millors pel·lícules que ha fet la Carla Simón, però no li trec el mèrit a ella i tots els col·laboradors, perquè han fet un treball extraordinari: amb un diàleg impol·lut, però no se’ls entenia molt, ja que tenen un vocabulari molt elaborat del nostre, i també la interpretació que han mostrat els actors.
Jo en aquesta pel·lícula si hauria de donar una qualificació seriosa per a mi li donaria un 3,5/5, ja que hi havia moments en què em perdia l’argument.
M’ha semblat una pel·lícula molt bona, en la qual es nota la millora a l’anterior filmació (Verano 1993) de la directora.
M’ha cridat molt l’atenció com la ‘Carla Simón’ ha aconseguit captar l’interès del públic amb escenes tan senzilles i sense necessitat d’efectes visuals.
És increïble com ha aconseguit transmetre tot el que volia i més, mantenint constantment l’atenció del públic a més d’aconseguir implicar-lo en tots els aspectes emocionals.
Els actors semblaven professionals en tot el que durava el film, tenint en compte, que excepte un, cap d’ells era un actor professional.
Comentari d’Alcarràs
La pel·lícula Alcarràs crec que es podria llegir des de molts punts de vistes: la pagesia tradicional, la crisi d’una família, de com el progrés esborra els rastres de la història, entre molts altres.
L’argument d’aquesta és la desaparició de les activitats agrícoles amb l’amenaça de posar-hi panells fotovoltaics. Tot comença quan a la família els arriba una carta, dient que han d’abandonar les terres el final d’estiu, aquí comença la tragèdia. A continuació podem veure els següents personatges:
– Jordi Pujol Dolcet que fa de Quimet.
– Albert Bosch que fa de Roger.
– Xènia Roset que fa de Mariona.
– Ainet Jounou que fa d’Iris.
– Anna Otín que fa de Dolors.
– Berta Pipó que fa de Glòria.
– Montse Oró que fa de Nati.
– Josep Abad que fa de Rogelio.
– Isaac Rovira que fa de Pau.
– Carles Cabós que fa de Cisco.
Seguidament, podem veure el que podria caracteritzar el llenguatge que són les expressions facials que expressen més que les paraules, com per exemple: quan l’avi estava trist es notava que n’estava.
Finalment, en aquesta pel·lícula hi destacaria moltes escenes que fan riure o de tristesa, felicitat entre altres com per exemple: quan l’Iris i el seu amic han fet pujar l’altre en el tractor, o quan l’avi no parlava i estava trist, o quan estaven tots junts dinant que és símbol d’unió, entre molts altres. En conclusió aquesta pel·lícula ens diu que per molts problemes que passin hem d’estar junts i units.
La pel·lícula m’ha agradat perquè l’argument de la pel·lícula estava molt ben aconseguit. Per altra part, la pel·lícula ens dona una idea de com es viu en el camp i els problemes que hi ha.
La pel·lícula no m’ha agradat molt perquè semblava un documental en comptes d’una pel·lícula, però la resta de la pel·lícula em va agradar molt, va ser interessant i els actors ho feien molt bé.
Des del meu punt de vista, la pel·lícula “Alcarràs” mostra de manera clara la situació actual de moltes famílies a les quals, desgraciadament, les grans empreses estan traient els seus camps de cultius de manera injusta. A més, també es presenta en diverses escenes una altra situació molt comuna en aquest sector, la dels preus baixos. Les grans empreses de supermercats que tenen dominat el sector dels aliments, venen els productes d’origen animal (llet, ous, etc.) a preus “absurdament” baixos. Això provoca que els productors locals (com la família de la pel·lícula) hagin de vendre els seus productes a preus tan baixos que no obtenen cap benefici, sinó que fins i tot perden diners.
La meva opinió personal és que “Alcarràs” no hauria de ser catalogada com a pel·lícula, sinó com a documental. Tot i que els actors i el director de fotografia ho fan de manera excel·lent.
Malgrat això, la pel·lícula en general m’ha agradat, ja que, com he mencionat anteriorment, plasma de manera clara la vida de moltes persones que viuen del camp i crec que és interessant de veure.
Alcarràs es pot llegir des de molts punts de vista: com la reivindicació de la identitat d’un ofici, la de la pagesia tradicional, que s’identifica amb la terra i els seus fruits; com el retrat orgànic i vivaç, exempt de maniqueismes, de la crisi d’una família provocada per un dilema moral; com una reflexió sobre com el progrés esborra els rastres de la història; en fi, sobre un tros de vida que batega i respira a través de les cares d’actors no professionals que semblen protagonitzar el documental d’un estiu que els ofereix un incert futur. Penso que aquesta pel·lícula és molt encertada per gent de la meva edat, ja que mostra el dia a dia i els problemes que la majoria d’adolescents. Els punts de vista que relaten són inclusius i únics. Seguidament, vull recalcar la vellesa que es mostra amb la gent d’edat, les històries dels avis són i seran les millors, un avi és una font de saviesa. A mi em va agradar molt, ja que els temes tractats són molt necessaris i avui en dia no se’ls dóna tanta importància com s’hauria de fer. M’agradaria expressar la meva gratitud per poder dur a terme aquesta sortida a la qual vaig gaudir molt.
Alcarràs és una pel·lícula molt interessant que mostra la vida en un petit poble català a través dels ulls d’un jove. La història és realista i fins i tot pot emocionar algunes persones i fer caure alguna llàgrima, ja que semblen reals totes aquestes escenes mostrades en la pel·lícula en qüestió, i els personatges són molt ben construïts entre els més joves que van de festa i els pares i avis que hi ha. La fotografia és espectacular i captura la bellesa del paisatge català. El guió és ben escrit, molt natural i la direcció és excel·lent.
Hi han pocs comentaris negatius per a fer degut a la grandesa d’aquesta pel·lícula, però si hagués de destacar-ne algun, seria: la poca acció que hi ha i la durada dels actes que de cop i volta canvia en poc temps que és necessari per a l’espectador d’abandonar-se’n que esta passant.
En resum, Alcarràs és una pel·lícula que recomano veure si esteu interessats en la cultura catalana i la vida en els pobles sobretot menys avançats en tecnologia.
4,25/5
En la meva honesta opinió penso que aquesta pel·lícula tan nominada a premis molt importants és molt emotiva i si t’immergeixes bé al film pots arribar a empatitzar fàcilment amb els personatges i amb la dura vida que pateixen per causa dels preus dels préssecs.
Durant el transcurs de la pel·lícula vaig trobar que l’actuació de Jordi Pujol Dolcet que interpretava el personatge Quimet, que té un rol molt rellevant, va ser molt realista i això va ajudar a fer que ens fiquéssim a la pel·lícula.
També m’agradaria destacar el gran paper d’Albert Bosch amb el personatge d’en Roger, que quan veu amb els seus propis ulls com cremen les seves plantes de marihuana i es pot veure en la seva expressió facial la ira que li provoca la situació, ja que perd una cosa que és valuosa per ell.
La pel·lícula mostra que la vida dels pagesos o de la gent que viu al camp, no està ben pagada sinó que els costa molt produir, però quan ho han de vendre els ho paguen molt poc.
Com a conclusió vull dir que en general m’ha agradat, tot i que té punts negatius no els vull esmentar, ja que són inferiors als positius.
La pel·lícula “Alcarràs” és una obra molt interessant i emotiva que ens parla de la vida a un petit poble de Catalunya. La història està basada en fets reals i això em va encantar.
El director ha aconseguit plasmar molt bé les diferents sensacions que es viuen en una casa de pagès. Des de la por fins a l’esperança, passant per la tristesa i la desesperació. A més, les interpretacions dels actors són excel·lents, especialment la del protagonista, que obté transmetre molt bé la seva lluita interior.
La pel·lícula també destaca per la seva ambientació i les imatges, que ens mostren una Catalunya rural molt ben recreada. Això fa que ens sentim immersos en la història i que ens connecti més amb els personatges.
En resum, “Alcarràs” és una pel·lícula que molt recomano a aquells que estiguin interessats en les pel·lícules de Catalunya. A més, també és una pel·lícula emotiva i amb una gran càrrega dramàtica que deixa un gran impacte en els espectadors.
La pel·lícula “Alcarràs” és una producció catalana que narra la història d’un petit poble anomenat Alcarràs, que lluita per mantenir la seva identitat i tradicions mentre es troba davant la modernització i la globalització. La pel·lícula és un retrat emotiu i realista de la vida en una comunitat rural, i aconsegueix capturar la bellesa i la complexitat de la cultura catalana.
La direcció i la fotografia són impressionants i aconsegueixen transmetre la sensació d’estar en el poble, la banda sonora és molt adequada al context i amb una gran qualitat. Els actors, en la seva majoria desconeguts, fan un gran treball, especialment el protagonista que aconsegueix transmetre el sentiment de nostàlgia i amor per la seva terra.
En general, “Alcarràs” és una pel·lícula emotiva i commovedora que celebra la cultura i les tradicions de Catalunya. És una pel·lícula que recomanaria a qualsevol interessat a conèixer més sobre la vida en una comunitat rural catalana i la seva lluita per mantenir la seva identitat i tradicions en un món cada vegada més globalitzat.
La pel·lícula dirigida per Carla Simón i protagonitzada per Jordi Pujol, Albert Bosch, Xènia Roset i Isaac Rovira, entre altres, ha estat una pel·lícula completament fantàstica. Amb una llarga llista de premis (premi Gaudí a la millor direcció, guió, llengua catalana, pel·lícula i producció) “Alcarràs” ha aconseguit fer-se un lloc entre les pel·lícules catalanes com “Estiu 1993” o “Els dies que vindran”. La pel·lícula mostra grans problemes de l’actualitat que poden esdevenir assumptes de gran importància a un futur no molt llunyà com les macrogranges solars o els problemes amb els preus que hi donen als grangers, clar exemple la manifestació feta en un moment clau de la pel·lícula. També mostra els problemes amb les relacions familiars que se solen tindre en qualsevol família. Les discussions del pare amb l’avi o entre els dos germans grans en són un exemple. Tot això succeeix mentre els més petits de la família juguen sense dificultat i ens mostren la cara oculta que sovint ens n’oblidem: la innocència de la infantesa.
La sortida al cinema Alhambra del 19 gener va ser bastant interessant. Personalment crec que la pel·lícula la semblava un documental de la vida d’una família de pagesos, i crec que hi va haver persones que es van adormir, però per les resta m’ho vaig passar bé.
Hi havia moments que la gent aplaudia per fer la pel·lícula més interessant i crec que va ser la millor part de la pel·lícula perquè li mancava una mica d’emoció.
L’experiència em va servir per saber perquè va tenir tants premis, però per desgràcia encara no ho sé per què no vaig entendre molt la pel·lícula.
En general crec que va ser una bona sortida i una experiència enriquidora pel fet d’haver trobat un gènere de pel·lícula que no coneixia, però no crec que veuré més pel·lícules d’aquest gènere perquè no són del meu gènere preferit.
-És una família de pagesos que viu de cultivar fruites i verdures, i una empresa vol treure les seves terres per posar panells solars.
-Quan no parlen durant la pel·lícula, els personatges expressen allò que volen dir mitjançant les seves expressions facials.
-El tema que planteja és sobre la vida d’uns pagesos que viuen cultivant.
-Jo destacaria l’escena on tots els pagesos feien manifestacions sobre la injustícia dels treballs de cultivadors, agricultors… Perquè la gent pogués veure la realitat de com els pagesos pateixen pel seu treball dur amb el molt baix sou que tenen.
-Els personatges de la pel·lícula són: Dolors, Quimet, Mariona, Roger, Iris, Rogelio, Nati, Cisco, Pau, Pere i Glòria.
La sortida del 19 gener va estar molt bé, personalment crec que hauríem d’haver sortit de l’institut abans per poder tindre més temps lliure a la plaça, però per la resta m’ho vaig passar bé. La pel·lícula no va esta malament, no dic molt bé perquè no la vaig entendre bé del tot, però els personatges i la història van ser encantadors, una bona experiència assegurada per passar-la amb la família o amb els amics. A moltes escenes vaig sentir nostàlgia amb la casa que tenien i el camp perquè em van recordar quan anava de petita amb la família a l’hort del meu avi. Quan la gent aplaudia em va fer riure i no m’ho vaig prendre de mala forma, però després hi havia gent que menjava i feia soroll. Crec que la directora, Carla Simon, ha fet un gran treball amb la pel·lícula.
Si vols gaudir el 100% de la pel·lícula has d’anar mentalitzat que és una pel·lícula molt diferent de les que acostumem a veure. Aquesta pel·lícula es caracteritza per ser llarga i lenta i no té l’acció que podria tenir una pel·lícula d’acció o d’aventures. Això pot fer que algunes persones esperin una trama més dinàmica o emocionant, però si saps a què vas, podràs gaudir d’una pel·lícula amb una gran càrrega emocional i amb una gran profunditat temàtica.
Una de les coses que més destaca d’aquesta pel·lícula és la gran actuació dels actors, la majoria dels quals no són professionals. Això pot semblar un contratemps, però gràcies a això, els personatges són molt més creïbles i autèntics. Els actors han sabut transmetre les seves emocions i sentiments de manera molt natural, cosa que fa que la pel·lícula sigui molt més entretinguda i emotiva. Una altra cosa que també és important destacar és la qualitat de la fotografia i de les imatges. La pel·lícula està rodada en una granja d’arbres fruiters, cosa que fa que les imatges siguin excepcionals. Els paisatges i les escenes de la granja són molt boniques i ajuden a transmetre la sensació de tranquil·litat i harmonia que es viu en aquesta pel·lícula.
Per tot això, jo crec que Alcarràs pot guanyar els premis a millor fotografia, millor direcció i millor interpretació revelació.
Des del meu punt de vista, la pel·lícula Alcarràs ha estat força bé, encara que l’he trobat bastant enfocada en enviar el seu missatge de reivindicació contra les injustícies que envolten el camp, i els que habiten en ell en la actualitat.
Una cosa més a destacar és que li faltava fluïdesa a la trama i era per mi massa llarga i de vegades vaig tenir la sensació d’estar veient un documental, perquè a l’anar saltant a algunes escenes sense context en la història.
La part positiva de la pel·lícula és que alguns actors no eren professionals, cosa que no es nota a la pel·lícula i li dona autenticitat a la vida, la trama i la història dels personatges.
En general, recomanable per qui vulgui saber sobre la vida i les injustícies que pateixen els agricultors en l’actualitat.
Alcarràs m’ha sorprès positivament. Penso que les actuacions són molt naturals i fan que t’emocionis en algunes alguns trams de la pel·lícula.
L’escena en la qual els nens fan una guerra d’enciams i mengen síndria amb les mans és la que em va agradar més. També, el fet que escollissin actors amateurs en comptes de professionals, aporta espontaneïtat a la pel·lícula. Aquests mostren les emocions que pretenen transmetre’ns fent papers molt detallats.
L’experiència de veure Alcarràs és totalment recomanable. És una pel·lícula per a tots els públics que envia una crítica cap a la destrucció de l’estil de vida que pateixen alguns pagesos.
Des del meu punt de vista, hauria d’haver guanyat el Premi Gaudí a la Millor Fotografia, ja que les seqüències mostren naturalitat i realitat.
En la meva opinió la pel·lícula Alcarràs és molt fascinant i sorprenent sobretot amb les imatges que ens permet veure l’estil de vida del poble Alcarràs. Una part que trobo especialment divertida és quan els nens juguen tirant-se menjar. Aquest és un moment clar en el qual es pot observar la innocència dels nens que no veuen el que passa. Un altre moment on es mostra aquesta innocència dels nens és quan juguen amb el tractor, no veuen el perill d’esbargir-se amb aquest vehicle.
Per a mi el personatge que més m’ha delitat ha estat l’avi, que m’ha donat molta afecció. Un altre personatge que m’agradaria destacar ha estat en Quimet que a diferència d’en Rogelio no he empatitzat amb ell. Tot i que el seu actor, Jordi Pujol penso que ha aconseguit interpretar molt bé el seu paper de pagès desesperat després que li treguin les seves terres. Un moment on també es mostra desesperat és en veure que posaran les plaques solars.
Les fotografies m’han semblat molt maques i ben reeixides.
Alcarràs és una pel·lícula que a mi personalment em va agradar molt, encara que sembla que el final hagi de ser feliç, el que no m’ha agradat tant és que no facin res per intentar solucionar el problema i quedar-se les terres. També esperava que al final aconseguissin alguna cosa, ja que tota la pel·lícula es tracta de “passar el temps mentre els van traient les terres” diguem que el nus no té cap mena d’argument, és simplement deixar passar els dies.
D’altra banda, crec que en el seu gènere és una molt bona pel·lícula, m’encanta que estigui feta originalment en català, i encara més que hi hagi dialectes. Crec que el fet que la major part de personatges no siguin actors professionals li dóna un punt més a la pel·lícula, i a sobre fa que més gent s’hi fixi, jo vaig trobar les actuacions excel·lents.
Crec que el meu actor preferit és l’avi, em sembla un personatge molt ben aconseguit, molt discret, però alhora seriós, simpàtic amb els nens i misteriós en el fet de pensar que, al cap i a la fi, ell és el que sap com funciona tot, i vés a saber per què ha passat.
També, mirant l’altre dia als premis Gaudí, em va fer molta pena que no guanyes ell el premi a millor actor secundari. Per altra banda em va agradar molt que afegissin un premi nou anomenat “premi al millor actor revelació”, ja que així tots els actors nous d’Alcarràs es poden donar a conèixer i potser d’aquí poc troben sortides per continuar la seva carrera.
Les meves escenes preferides de la pel·lícula van ser dues, la primera: quan l’avi i l’àvia es posen a collir la fruita amb tota la família, i la segona: cada vegada que l’àvia explica una història o alguna cosa per l’estil, ja que em recorda molt les meves àvies i besàvies. Per altra banda, l’escena que em va fer més gràcia va ser quan la noia jove es posava a practicar el ball o just abans de fer-lo, el grup de nois que anaven disfressats de dones els quals actuaven abans.
Una altra escena que m’agrada molt són les cinemàtiques que posen quan ensenyen els diables; crec que representen molt bé què són; l’única cosa que em va faltar, però, és que fos de nit, ja que es veu molt millor i és com es fan normalment els correfocs.
Fins aquí el meu comentari, jo crec que majoritàriament bo, la pel·lícula està molt ben feta i estic content que estigui aconseguint tants èxits i premis.
Alcarràs m’ha sorprès sent una pel·lícula emotiva i innovadora pel que fa al tema. Carla Simón ha sabut adaptar molt bé la seva història personal al món del cinema. És una pel·lícula en la qual no es nota que els actors i actrius no són professionals. Ja que s’han sabut adaptar molt bé a les escenes afegint-li realitat i normalitat a la pel·lícula. Al principi em va costar una mica entendre-la, perquè parlaven un català bastant diferent del nostre, però un cop ja vista, crec que el lleidatà la fa especial i ajuda a adequar-nos a l’entorn. Un dels personatges que més m’ha agradat ha sigut l’avi i sobretot l’escena en la qual una de les netes li canta una cançó, la trobo molt bonica i sentimental. La producció és genial, ja que la majoria d’escenes semblen reals. Una cosa que m’ha agradat és que en mostrar-nos en escena una família en algun moment m’he pogut sentir identificada amb algun personatge i entendre’l. En general crec que és una pel·lícula diferent que s’ha sabut guanyar l’afecte del públic i dels crítics.
Alcarràs m’ha semblat una pel·lícula una mica monòtona. Per una banda, els personatges em van agradar bastant, cadascun tenia la seva importància durant la pel·lícula i encara que els actors eren amateurs o sense experiència, van aconseguir fer un gran treball. Em va semblar curiós el personatge del pare, qui intentava ocultar tota l’estona els seus sentiments de ràbia i tristesa cap a la situació a la qual s’havien d’enfrontar, menys a l’escena on li cauen tots els préssecs, que no pot contenir les llàgrimes de frustració. A la pel·lícula la trama se centra en la vida de tots els familiars i en la relació que hi ha entre ells, i em va semblar una mica plana. Tant els espais de gravació com el vestuari i l’attrezzo s’adequaven molt a la història. Personalment em va recordar al poble del meu avi, que és molt semblant. En general, la pel·lícula em va agradar, però sí que és veritat que tenia les expectatives més altes.
La pel·lícula “Alcarràs” és una producció local que retrata la vida i les tradicions d’aquesta localitat catalana. El guió està escrit per un autor de la zona, i això es nota en la manera com es mostren les relacions familiars i les dinàmiques socials. Els actors són majoritàriament amateurs, però això no afecta la qualitat de les seves interpretacions. La pel·lícula és emotiva i molt realista, mostrant tant els moments difícils com els moments feliços de la vida a Alcarràs.
La fotografia és espectacular, capturant la bellesa del paisatge i les arquitectures locals. A més, la banda sonora és excel·lent, amb cançons tradicionals catalanes que ajuden a crear un ambient autèntic.
En general, “Alcarràs” és una pel·lícula ben realitzada que retrata amb gran precisió la vida d’aquesta localitat catalana. Recomanaria aquesta pel·lícula a tothom que estigui interessat en conèixer més sobre les tradicions i la cultura d’aquesta zona. A més, per aquelles persones que han viscut a Alcarràs, serà una pel·lícula molt nostàlgica i emocionant
Alcarràs
Ha estat una pel·lícula interessant, ja que era diferent de les altres pel·lícules. Només que ha estat una mica pesat, perquè tota l’estona era el mateix.
Per altra banda, haig de dir que la història era molt maca, representava un dels majors problemes que vivim avui dia. La desforestació espanyola per substituir-la amb la tecnologia.
Amb aquest problema, la família propera que protagonitza la pel·lícula intenta buscar una solució.
Un cop vista la pel·lícula, ja puc dir per què té tants premis. La raó és perquè no només es centra en la vida d’un poble, sinó amb la gent que hi viu, ja que era molt emotiva i no fictícia, és una pel·lícula basada en fets reals.
Aquí va la valoració. La qüestió no és si hauríeu de veure la pel·lícula, la qüestió és “per què?”. No només perquè té un guió, producció i tot plegat, sinó perquè és una bona manera de descobrir com va el món.
Fa uns dies, vam anar al cinema Alhambra a veure Alcarràs, una pel·lícula que representa un dels majors problemes que trobem al sector agrari espanyol.
De primera mà, la pel·lícula mostra una relació familiar molt propera. Una vida al camp on treballa tota la família i mostra la bellesa de la natura que tenim a Catalunya.
La meva opinió d’aquesta meravellosa i sentimental pel·lícula és que ensenya que després de la guerra civil, un amic de l’avi li va donar les terres, però com que no hi havia papers pel mig i va ser tot en paraules, el banc vol desnonar la família de les terres i per aquesta mateixa raó veiem com el pare de la família intenta de tot per poder aconseguir els diners suficients perquè això no succeeixi
La situació familiar en aquests temps no és la millor, hi ha moltes baralles dins del nucli familiar.
Una de les escenes que més em va agradar va estar quan tota la família després d’ajudar amb la collita estaven menjant ben contents mentre parlaven, després va començar una classe de joc a la piscina.
Finalment, vull que tothom pugui reflexionar que el missatge de la directora amb aquesta pel·lícula és molt important, és una crítica al govern i una ensenyança.
En resum, aquesta pel·lícula m’ha encantat.
La trama de la pel·lícula gira entorn a un grup de joves que intenten salvar la seva vila, i això crea una història emocionant i profunda.
Un dels punts forts de la pel·lícula és la bellesa de les imatges i la fotografia. La directora ha capturat la bellesa de la vila i els seus voltants de manera excel·lent. La música també és adequada i ajuda a crear l’ambient necessari per a una pel·lícula d’aquesta magnitud.
No obstant això, la pel·lícula també té algunes febleses. La direcció d’actors no sempre és coherent, i algunes interpretacions són forçades.
En resum, Alcarràs és una pel·lícula amb bones intencions que té alguns punts forts, com les imatges i la música, però també té algunes debilitats en la direcció d’actors i la trama. Pot ser interessant per a aquells que estiguin interessats amb els problemes del patrimoni cultural i la preservació del medi ambient, però probablement no sigui una pel·lícula memorable per a la majoria dels espectadors.
Alcarràs penso que està molt ben feta i sembla com la vida real, amb els canvis d’escenes estaven fets que semblava que ho estaves vivint. Una cosa que li ha fet algú que m’enganxi són els moments que canvia a un altre personatge i t’ensenyen algú que no té res a veure amb l’altra escena, també ha estat un tema que és molt real i que no tothom sap que passen aquestes coses que en realitat són complicades de gestionar. Penso que és una molt bona pel·lícula i que es mereix tots els premis que ha rebut, és diferent, no és una pel·lícula amb molta imaginació, vull dir que no és un tema que s’allunyà de la realitat com pel·lícules de ciència-ficció o fantasia sinó al revés, expressa un tema molt real. La realitat, els personatges. els han escollit bé, perquè no semblen que no són actors professionals encara que si es delatava que el pare era l’únic actor que es dedica al teatre perquè quan el veies et transmetia el que et volien dir encara que els altres eren més plans en aquest sentit.
Una història adequada per ser vencedora de tants premis. Una pel·lícula on has d’estar pendent per no perdre’t cap detall, mirades, actuacions… sobretot m’ha impactat els plans tan preciosos, controlant molt bé els contrastes, escenaris…
L’única cosa negativa, en la meva opinió, és la vocalització, hi havia alguns personatges que no vocalitzen gens i havies d’estar molt atent per no perdre’s en la història.
Un relat on es veu que lluiten pels seus drets, reflectint el que passa en la vida real, per exemple els preus de les collites, on es manifestaven per la injustícia dels preus dels mercats, o l’enfrontament que presenta l’agricultura tradicional amb la indústria. Pel que es veu és tan real que no sembla que hi hagi càmeres, actors no professionals que han fet un gran treball.
En conclusió, és una pel·lícula molt recomanable, molt emotiva i en la qual aprens dels problemes que hi ha en la nostra vida quotidiana. És una molt bona pel·lícula!
M’ha agradat molt la pel·lícula i es mereixia tenir tantes nominacions en premis importants. La trama ha estat molt distreta i el final molt emocionant, les 2 h es van passar molt ràpidament. La recomano bastant per veure i tornaria a repetir aquesta experiència.
La pel·lícula Alcarràs m’ha agradat bastant, per tota la bona ambientació en el camp i per la naturalitat d’actuar dels personatges sabent que no són professionals.
Penso que la pel·lícula d’Alcarràs és una pel·lícula que està molt ben feta, ja que fer una pel·lícula amb gent que no són actors a la vida real suposo que és difícil per a ells fer una cosa a la qual no estan acostumats, encara que eren diàlegs fàcils perquè era com seguir un dia a dia d’una gran família. Per a mi dues hores van ser molta estona, ja que penso que hi havia parts repetitives o molt llargues.
Una experiència inoblidable; m’ha agradat molt. Un tipus de pel·lícula diferent i commovedora. La recomanaria molt, potser per a gent més gran, però és sense dubte una gran pel·lícula!!!
La pel.lícula m’ha semblat bona però bastant lenta i no s’entenia gaire
La pel·lícula m’ha semblat prou bona per tenir tantes les nominacions que ha obtingut. La trama potser podria estar més treballada i també que hi hagués alguna activitat secundària, pel meu gust li faltava alguna cosa perquè captés la meva atenció. Tret d’això crec que la pel·lícula és prou bona.
Alcarràs m’ha semblat molt interessant i realista; crec que per no ser tots actors professionals han pogut representar i transmetre molt bé la pel·lícula i el seu missatge.
És drama coral bellament concebut i amb actuacions exuberants. Un estudi commovedor i sinuós d’una extensa família que es veu obligada a abandonar la seva granja.
El treball dels actors i actrius és excepcional a pesar que en la seva majoria no són professionals. El drama que es presenta constitueix un problema global. El desmunt de terres agràries per a altres usos és molt comú pertot arreu del planeta i destrossa famílies que per generacions han dedicat la seva vida al cultiu de la terra.
La pel·lícula m’ha semblat una mica avorrida, però a la vegada molt interessant pel treball que feien i les seves actuacions.
La pel·lícula és una experiència diferent de la que pots trobar a la majoria de grans produccions.
Però crec que és millor parlar de la directora, aquesta pel·lícula és sentimentalment semblant a l’òpera prima de la Carla Simon.
El film aconsegueix mantenir-se molt bé entre la línia de documental i pel·lícula. No utilitzar actors professionals és un gran encert.
Molt recomanable.
El dia 19 de gener vam anar a veure Alcarràs, una pel·lícula basada en una família que viu i treballa al camp.
Veient la pel·lícula et podies adonar del dolor i patiment de la família en viure i treballar d’una forma tan difícil, era fàcil poder empatitzar amb la família perquè podies veure com passaven per un moment difícil on hi havia molta feina i poca recompensa a canvi.
En la meva opinió la pel.lícula es podria haver fet una mica mes comprensible perquè si no estaves acostumat aquest tipus de cine és difícil d’entendre, però tot hi així em va agradar molt l’experiència i sense cap dubte tornaria a anar-hi.