82 alumnes de 4t de l’Institut Vil·la Romana han assistit a la projecció de la pel·lícula “Alcarràs” al cinema Alhambra de la Garriga. A l’apartat de comentaris, podreu llegir les seves reflexions i impressions.
Quants premis Gaudí aconseguirà, de les 14 nominacions?
Alcarràs: comentari de text.
És una pel·lícula molt bonica que dóna a conèixer la dura vida que tenen els pagesos amb els preus injustos que tenen diàriament, a més a més defineix en moltes escenes el que és viure en un camp amb la família i jo com a opinió crec que la pel·lícula recrea molt bé aquests moments i ho sé perquè jo a la meva infància vivia en un camp com aquests.
És una pel·lícula que porta anys al cine, però que segueix guanyant premis pels seus significatius missatges que té la pel·lícula perquè jo me l’he vist dues vegades i he aconseguit aprendre molt d’aquesta pel·lícula, com per exemple que la família va per sobre de tot.
I res només volia dir això, que m’ha semblat molt bonica i que ha estat molt bé, sí que és veritat que a vegades avorreix una mica i que si no estàs atent no t’assabentes de res però no deixa de banda que és una pel·lícula molt bonica.
Alcarràs és una pel·lícula que es pot definir amb una paraula. Normal. I amb això no em vull dir que sigui avorrida, que no ho és, sinó, més aviat, què les situacions mostrades són això, normals, quotidianes, on un se sent fàcilment representat. És difícil classificar-la i tancar-la dins d’una sola categoria. El fil conductor no té un objectiu o un final culminant, és simplement una història a mig explicar, un inici potent que porta a les diferents reaccions per part de cada membre de la família protagonista. És un altre triomf espectacular per a Carla Simón i per a tot el repartiment d’actors i actrius, sent la primera vegada, per a la majoria, en actuar davant de les càmeres. Tot i que no és una pel·lícula per a tothom, la seva quotidianitat t’atrapa i et fa gaudir durant les dues hores que dura el film.
Personalment, no m’ha agradat la pel·lícula. No és perquè pensi que és dolenta, sinó perquè no és el meu estil de cinema. L’he trobat massa lenta i avorrida, la qual cosa va fer que la meva experiència amb la pel·lícula fos una mica pesada. No obstant això, comprenc el missatge que la pel·lícula vol transmetre. Quant al missatge, crec que és molt clar i és fàcil d’entendre. A més, haig de destacar que una de les millors coses de la pel·lícula per a mi és la seva impressionant qualitat d’imatge.
La producció de la pel·lícula va ser cuidada detalladament i es nota en la qualitat de les escenes i l’ús del color per a crear un ambient que dona suport a la narrativa. La fotografia és realment impressionant i em va sorprendre gratament. No obstant això, la lentitud de la trama i la falta d’acció van fer que la pel·lícula no fora del tot entretinguda per a mi.
En conclusió, si bé no vaig gaudir de la pel·lícula, puc entendre per quins altres espectadors poden apreciar-la. El missatge és clar i la qualitat de la imatge és innegable. Simplement, no és el meu estil de cinema i no va aconseguir captar la meva atenció de la manera que esperava.
Alcarràs no seria una pel·lícula que veuria per la meva pròpia voluntat. Ja que m’agraden un altre tipus de pel·lícules, i una mica més senzilles, pel fet que aquesta em va costar entendre-la. Era un context molt complicat, però quan les meves amigues em van explicar, vaig trobar sentit a tot i llavors em va semblar millor pel·lícula.
Alcarràs tracta d’una família que tenen per dir-ho un hort, porten des de molts anys i ha anat passant generació en generació, però arriba una empresa, que els treu tot el terreny, ells fan tot el possible per salvar els terrenys, però no ho aconsegueixen.
M’acaba semblant molt bona pel·li, sobren algunes escenes; no obstant això, en si, la pel·lícula estava molt bé.
Alcarràs és una pel·lícula que tracta de la vida de pagès, de les dificultats que tenen i de com és el seu dia a dia, trobo que la gent d’avui en dia no valorem l’esforç que han de fer els pagesos, i que després de tot l’esforç que han fet i han de fer cobren una misèria.
La part de la pel·lícula que més em va agradar va ser en què els nens juguen a tirar-se menjar, no pel fet de tirar-se menjar això no em va agradar gaire, sinó pel fet que em recorda a quan era petita i anava a jugar amb els amics al parc.
És una pel·lícula en la qual has d’estar bastant concentrat per seguir, però que en el fons no és difícil crear un vincle amb els personatges.
Si encara no has vist, la recomano molt i si ja l’has vist segur que saps del que parlo.
La pel·lícula “Alcarràs” dirigida per Carla Simón m’ha semblat diferent. La idea que s’expressa és molt maca, tot i això, pel meu gust no m’ha agradat gaire com es desenvolupa la pel·lícula, ja que gaire bé no hi ha acció. Però penso que és increïble com les actrius i actors interpreten els papers sense ser professionals, això és el que més m’ha cridat l’atenció. Com reprodueixen el seu dia a dia de manera natural.
Crec que és una gran pel·lícula per obrir els ulls a la gent que viu fora de tot això, la vida de pagès. El gran esforç i el gran compromís en el qual estan per produir per nosaltres i ells. Com lluiten i intenten aconseguir el que volen. A més a més, es mostra el que som la humanitat, com estem traient grans terres per segurament construir més i més cases, fàbriques…
L’última escena és la més impactant i la que més va agradar-me, quan es veu una meitat de les terres desforestades i l’altra meitat verda, plena de natura.
La pel·lícula Alcarràs, dirigida per Carla Simón, m’ha semblat una pel·lícula amb un missatge molt profund. Tot i que la pel·lícula sembla molt simple, la intenció amb la qual ha estat feta va molt més enllà. La pel·lícula intenta reivindicar els drets dels agricultors, i fer-te veure en primera persona, la vida d’una família normal i corrent, que passa per totes les dificultats que existeixen en la vida real. Trobo que és una pel·lícula emotiva, ja que la realitat per la qual estan passant tots aquests agricultors és dura. A més, un cop vista la pel·lícula, es pot observar, que no és una pel·lícula de ciència-ficció, sinó que quasi, es podria anomenar, un documental, pel fet que, la pel·lícula, no acaba bé, sinó que, al final, passa el que normalment; li treuen els camps.
En definitiva, jo sí que recomanaria veure aquesta pel·lícula, puix és una manera de conèixer la realitat per la qual passen persones que estan a prop teu, però que en ser un sector com més apartat de la societat, no se’ls té en compte, a l’hora d’empatitzar amb els seus problemes.
Per començar, des de la meva experiència, aquesta pel·lícula ha estat interessant. Al principi és una mica lenta, ja que és quan surt el problema i de com reacciona la família Solé. Però quan ja s’ha dit el conflicte que hi ha, es posa més interessant. També, opino que els personatges han estat molt ben adequats a la història i han encaixat en la pel·lícula. Per l’altra banda, el que més m’ha agradat ha sigut la història que té i la forma que tenen els personatges d’afrontar el problema obtingut. Penso que aquest problema pot arribar a ser molt greu per a molts agricultors, i aquesta pel·lícula ha estat una manera de reivindicar els agricultors i les seves terres. Ara bé, crec que la pel·lícula és una mica difícil de seguir. Pot ser per la manera en com parlen, ja que no és un dialecte que escoltem gaire. Però, en resum, ha sigut una bona pel·lícula, una bona experiència que tornaria a fer i que la recomano.
Després de veure la pel·lícula “Alcarràs”, personalment crec que la planificació d’aquesta pel·lícula és molt bona, i és molt necessari adonar-se que cal cuidar més aquesta terra. M’encanta que els actors no siguin professionals perquè fa que la pel·lícula sigui més autèntica i obtenim més informació molt necessària d’ells. Les imatges de paisatges són majestuoses, reals i commovedores. Tots tenim un familiar que ens uneix al camp ja la terra, per això “Alcarràs” em va retornar a la meva infància.
A pesar que la pel·lícula va ser una mica llarga per a mi i el final no va ser el que esperava, va ser una molt bona pel·lícula.
Alcarràs és una pel·lícula potser difícil d’entendre a la primera. Crec que al principi de la pel·lícula no tenia molt clar quin era l’argument, que finalment entendria i m’acabaria agradant la pel·lícula. Crec també que al principi la pel·lícula és molt lenta, fins que es comuniquen entre tots el problema que llavors comença a ser més entretinguda. Crec que es fa un molt bon desenvolupament dels personatges principals, que ens ajuda més a conèixer-los a fons. Crec també que amb aquesta pel·lícula simpatitzo més amb agricultors i la seva situació, ensenya molt bé com es viu tot des de dins, i m’ha agradat molt la pel·lícula en general.