Com has viscut aquest principi de curs tan peculiar? Deixa aquí les teves reflexions.
53 thoughts on “Curs 2020-2021. Som-hi!”
Pol Romero Merchan
Per mi aquest inici de curs ha estat esperat degut perquè ja tenia ganes de veure els companys i tornar a l’institut però deixant això de banda crec que el tema del coronavirus ha fet d’aquest inci un inici diferent, difícil i molest.
Per a mi el que més ha marcat aquest inici ha estat aquest tema de protecció contra el virus ja que m’ha resultat bastant molest. En la meva opinió crec que serà difícil adaptar-nos a la situació, però ens acabarem acostumant a les mascaretes i els desinfectants entre d’altres coses.
Deixant de banda això estic content de tornar a l’institut de nou i veure els amics, disfrutar nous moments amb ells i desitjo que d’aquí poc es solucioni la situació.
Pol Romero.
Laia payo
Aquest començament de curs ha sigut una mica pesat i rar, però ha estat molt bé perquè en el pati hi ha més tranquil.litat.
4D
Per a mi aquest principi de curs ha estat intens. Però he de reconèixer que el millor adjectiu per descriure-ho és «diferent». Amb el tema coivd-19 han canviat moltes coses i hem hagut de seguir i acostumar-nos a bastantes normes que, al principi potser ens atabalaven i que ara ja ens hi hem acostumat.
Sincerament, tenia ganes de tornar a la normalitat i tenir una rutina fixa per seguir, tornar a veure els companys, tornar a fer extraescolars…
La primera setmana va ser divertida i intrigant a l’hora de conèixer els professors i començar les noves matèries.
A partir d’aquí, les següents setmanes, personalment se m’han fet bastant llargues.
Lena, 4tD
Nit Mañosa 4ESOD
Des de la Xina va arribar,
i el 14 de març vam quedar confinats.
Mascaretes, guants i desinfectants
ens van recomanar.
Confinats les classes en línia van començar,
sense mai deixar de pensar com seria el fet de tornar.
Ara ha tocat començar,
i enfrontar-nos a una nova normalitat.
Nervis i angoixa,
regles i normes,
tot dins una bombolla.
Gels a l’entrada,
gels a la sortida,
No puc respirar,
no puc pensar.
Per a mi ha estat fàcil,
només em falta oxigen.
És qüestió d’acceptar,
pel bé de tots,
forta resiliència, que això acabarà.
Daniel Carrasco
Aquest any el començament de curs ha estat peculiar. Hi ha moltes mesures de seguretat, i em sembla bé, però hi ha moments en què angoixa. A més a classe hi fa fred perquè hem de tenir la classe ventilada, o sigui tenir les finestres del passadís i de classe obertes. Però sens dubte el que més molesta és la mascareta, ja que angoixa molt i hi ha moments en els quals dificulta la respiració. En conclusió, aquest començament a part de ser peculiar ha estat i és molt aclaparador.
Joe Faro klk
Hola, em dic Joe Faro i ara explicaré més o menys aquest principi de curs tan peculiar.
Per a mi no està sent tan, tan horrible com la gent diu. És veritat que és molest haver de desinfectar cada dia la cadira i la taula, posar-nos gel a l’entrar i al sortir del pati, també al canviar de classes… Tot en general és molt pesat i s’acaba fent bastant avorrit. Però el que sí que és incomode i estressant és el fet de portar mascareta, és tota l’estona respirant l’aire calent sense poder respirar aire fresc. Portar una mascareta tantes hores cansa molt i si te la treus un moment el professor que hi sigui et crida l’atenció i òbviament et renya. El que sí que no entenc és que si un nen d’una classe dona positiu en Covid-19, tota la seva classe s’ha de confinar perquè han estat més de 15 minuts en la mateixa sala que ell. Fins aquí tot normal, és lògic que s’han de confinar els companys, però els professors també haurien de ser confinat els que han estat donant classes en aquella aula, perquè els professors que han estat en aquella classe, ens segueixen fent classes a nosaltres. Això és el que no entenc, perquè si un professor ha estat amb un nen que ha donat positiu, no es confina i ve amb nosaltres a classe, perquè hem de seguir totes les mesures de seguretat si al final els professors no son confinats?
Mauro 4t B
Porto des de l’estiu pensant com serà l’inici de les classes, em preguntava si canviarà molt a la resta d’anys, si es faran classes virtuals, hi haurà distàncies entre els alumnats…
Al cap i a la fi, tot i que canviï molt, és qüestió de costum; en uns mesos, al tema mascaretes i desinfectants ens hi acabarem acostumant, i realitzarem classes sense cap inconvenient.
Al principi, costa, i costarà, però si tenim paciència i ganes, aquest curs el podrem realitzar com d’altres, això no obstant, ara mateix mantenim precaucions i podem mantenir un bon ritme acadèmic, però en qualsevol moment la classe pot quedar confinada, i perjudicarà la manera d’estudiar i comunicació, fer classes des d’una càmera, no és el mateix que en una aula.
Sajida Namir
Aquest inici de curs ha estat molt diferent. Hi havia ganes de tornar, òbviament, a recuperar una mica la rutina,tornar a veure tots els companys, però ha estat una cosa molt nova. Que si mascareta, que si desinfectant, que si distància… Tampoc és tan exagerat, però es fa pesat. Esperem que tot acabi aviat, i tornem a ser com sempre.
Jana Martí
Aquest inici de curs ha estat diferent de tots els altres: mascareta, distància de seguretat, netejar les mans i les taules constantment; per una part aquestes mesures ens ajuden a no contagiar-nos però per l’altra es fa una mica pesat. Tenia ganes de començar després de tant temps, però amb l’expectativa pel que podia passar.
Izan Barona Lopera
Aquest any, el començament de curs ha estat bastant diferent, ja que ningú s’hagués imaginat que un virus com el covid-19 ens canviaria les nostres normes. Només entrar a classe, es veu un ambient sobrenatural: companys amb mascareta, desinfectant en les motxilles, metres de separació…
Les setmanes començaven ràpides, ara són lentes i llargues, esperem que no segueixi així perquè sinó es dificultarà bastant el curs.
Volem que acabi ja el virus per tal de retornar a la normalitat i fer les classes com abans.
Izan 4tD
Yael Gallego
Aquest curs escolar és diferent a tots els altres, per una banda les mesures de seguretat i per l’altra el món en general. Tot el que ha estat passant durant aquest confinament i inici de curs m’ha fet reflexionar sobre tot i sobre com la gent de dalt ens controla com vol. Per exemple: la mascareta, tots els metges et diran que és la millor manera de prevenir els contagis, però a costa de “sacrificar” els nostres pulmones ja que tot el temps inhalem el nostre Co2. Però és el que hi ha, potser algun dia sabrem la veritat i, com se sol dir: aquesta superi la ficció.
Toure Diallo
Diferent. Aquesta és una paraula que descriu perfectament aquest inici de curs. Per una part, tenia ganes de començar el curs pel simple fet de veure els meus companys i les meves companyes d’anteriors anys, que per desgràcia no havia pogut veure a causa del confinament, però per l’altra sabia que hauríem de complir unes quantes normes que em costaria molt d’adaptar-m’hi, i així ha sigut.
El simple fet d’estar tot el dia amb les mans plenes de gel a mi em molesta, perquè em queda un tacte i una olor que no suporto. I ni parlar-ne de les mascaretes. Són molt molestes i portar-les tot el dia és encara pitjor. Em costa molt estar atenta a classe i a la vegada intentar respirar bé, però com és necessari no podem fer-hi res. L’únic que ens queda és adaptar-nos i esperar a que la situació millori.
M’agradaria dir alguna cosa positiva sobre l’inici de curs, però sincerament no en trobo cap.
A part d’això, les classes no em semblen tan diferents de les de la resta d’anys.
Yasmin Talibi
Mai no havia estat tant de temps sense anar a classe, tants mesos han passat… ha estat un començament de curs diferent, amb un sabor agredolç. Un inici de curs amb moltes incògnites de com anirà, si ens tornaran a confinar, si em contagiaré… Tot i això, les ganes que tenia de començar i de veure els meus companys han fet que en moments hagi pogut desconnectar del tema Covid-19.
Ni en els pitjors somnis m’hauria imaginat la situació en la qual està tot el món en aquest moment, no hi cap altra més opció que acostumar-s’hi i canviar els hàbits.
Només espero i tinc esperança que passi tot tan aviat com es pugui.
Yasmin Talibi, 4 ESO B
Marina Valor
Des del meu punt de vista, el meu principi de curs ha estat diferent i estrany. Hem començat un nou curs, però salta a la vista que amb moltes diferències respecte a l’any passat, tenint en compte que ens han confinat durant tres mesos fent classes en línia a causa del Covid-19.
La primera setmana d’institut va estar complicada ja que hi havia bastantes normes de més i jo no suportava anar amb mascareta tot el dia ja que no podia respirar, malgrat aquests inconvenients tenia ganes de tornar ja que era molt avorrit fer classes a casa, sense veure ni comunicar-te amb els companys.
Ara, ja m’he anat acostumant i estic millor a classe, però sempre mantindré les ganes de tornar a la normalitat i poder estar com abans.
Marina Valor.
4t B.
Sincerament, aquest inici de curs ha estat una mica estrany, al principi estava una mica neguitosa per saber com seria la nova normalitat, com funcionaria tot i els nous protocols que hauríem de seguir per evitar contagis. Però també haig de reconèixer que tenia moltes ganes d’iniciar l’últim curs de l’ESO, de poder tenir una rutina estable i de retrobar-me amb els meus companys i companyes.
És veritat que al principi se’ns està fent bastant estrany i pesat el fet de portar tot el dia la mascareta, d’haver de desinfectar-nos les mans, mantenir la distància… però segur que amb el temps ens hi anirem acostumant i tot serà més fàcil, només cal tenir paciència.
Melany, 4t C
Bruno Emde
Què dir de la tornada a classe. Curs estrany, inèdit i fora de tot pronòstic. No cal dir que les mascaretes ens angoixen i fan tot més difícil, que el distanciament és impossible de mantenir davant els teus amics. Potser, amb sort, d’aquí a uns mesos tot s’acabi. Ara és tot més trist per dir-ho d’alguna manera. Les expressions es limiten per un tros de tela que ens tapa la meitat de la cara. Amb tantes mesures es vol fer veure que es té el control d’alguna cosa però és tot molt aleatori. Estant tanta estona amb mascaretes només aconseguim que ens la toquem més provocant que en cas d’estar infectat es propagui més el virus. A Alemanya, el retorn de les classes l’han fet sense mascaretes a dins de l’aula intentant mantenir una bona ventilació i separació entre les taules i sembla que els va millor que aquí. No és una opinió molt vàlida, ja que les mesures de seguretat les han posat gent amb coneixement sobre el tema i sempre és més fàcil criticar que fer.
Helena Torrents
Aquet inici de curs ha sigut molt diferent per a mi, vinc d’un poble de Sòria i he començat més tard i pel tema del Covid-19 és molt més diferent, però no m’ha costat gaire adaptar-me al ritme i continguts de les matèries que es fan.
No hi a molta diferència en comparativa a 3 d’ESO, és millor per que pots escollir less matèries que vols i orientar-te per al que vols fer desprès i com que estem a principi de curs i repassant el de l’any passat no tinc problema menys que per escriure l’idioma.
Per culpa del Covid-19 hem de portar tot el matí la mascareta, menys a educació física i al pati. La resta del dia hem de posar-nos gel i desinfectar les taules i el material compartit.
Rut Font Solà
Aquest inici de curs, ha estat singular. Amb la situació actual, hi ha persones que a causa de la pandèmia estan molt estressades, paranoiques i atemorides. Per l’altra banda, hi ha persones que no es prenen seriosament les mesures de seguretat. Personalment trobo que és complicat situar-se entre els dos extrems, ja que si t’informes molt i mires molt les notícies, només fas que veure coses dolentes i és fàcil caure presa del pànic. Però tampoc es tracta d’anar pel món totalment desinformat, posant en risc la teva seguretat i la dels altres. En fi, és complicat.
A l’institut, les mesures són comprensibles però emprenyadores. Honestament, no estava gaire ansiosa de tornar a l’institut, i quan vam saber que hauríem d’anar amb mascareta pràcticament tota l’estona, les meves ganes de tornar van reduir-se pràcticament al zero. L’únic factor que m’atreia de la tornada, era reunir-me amb amics i amigues.
Tot i això, hi ha parts positives fins i tot aquí, com els riures en descobrir la cara d’un professor/a que no és com esperaves, i, a poc a poc, el fet que ens anem adaptant al que sembla que serà la nova normalitat durant un bon temps.
Lluc Torres
Per a mi, aquest inici de curs ha sigut molt estrany i diferent per culpa de la Covid. Se’m fa molt molest haver d’estar tot el dia amb mascareta i que tots els meus amics també l’hagin de dur i no poder veure les seves cares.
Una de les coses que menys m’agraden d’aquesta nova situació és que hem d’estar amb les taules separades i no puc parlar ni riure amb els meus companys de classe.
Tot i això, també estic content de tornar a l’institut i poder veure a tothom una altra vegada després de tant de temps confinats a casa. Poder jugar a l’hora del pati, passar temps amb els meus amics són coses que he trobat a faltar molt durant aquests mesos tan peculiars.
Soledad Campos
Aquest inici de curs ha estat per una banda molt desitjat, ja que molts de nosaltres teníem ganes de veure’ns després de sis mesos i també de tornar a fer classes normals però, per l’altra complicat i incòmode, ja que hi ha moltes mesures i restriccions que tots ja hem anat coneixent i a les quals lentament en anem «normalitzant».
Les primeres setmanes, com cada curs, em van resultar interessants i a la vegada pesades, però de mica en mica es va tornant rutina i em vaig acostumant a aquesta nova normalitat que tots esperem que acabi com més aviat millor.
Ariadna Costa Casas
DIA DE CANVIS
Dilluns 14 va ser el primer dia d’institut desprès de 6 mesos a casa confinats. Ha estat un moment d’emoció entrar de nou per les portes (encara que no entrem per la porta de sempre). Un cop dins la classe, en veure com el professor ens posava gel hidroalcholic i les taules estaven separades em vaig donar compte que hi haurien molts canvis. I així va ser, a l’hora de Tutoria ens van explicar totes les mesures i n’hi havien moltíssimes. Però sabem que és per la nostre seguretat. Espero que poguem estar molt de temps a l’institut, sense haver-nos de confinar.
Apliquem totes les mesures pel bé de la nostre salud i la de tots.
Núria Ganduxer
Per a mi, i crec que per a tots, aquest inici de curs, ha estat diferent que els altres. Ara hem de portar mascareta per poder estar amb les altres persones, i a part ens hem de posar gel molt sovint.
Tampoc sabíem que era que cada vegada que entràvem a una aula o en sortíem hauríem de desinfectar la taula i la cadira on havíem segut.
En conclusió, que tot ha canviat massa, i que penso que ningú no s’hi ha acostumat del tot.
Per a mi aquest principi de curs ha estat molt diferent respecte a tots els altres, ja que en cada moment ens hem de desinfectar les mans, cadires, taules… a part que amb la mascareta ho dificulta encara més.
A part de tot això, les classes són com sempre:el professor explica i els alumnes prenen apunts i fan preguntes.
Edgar Argemi
Hola! Jo em dic Edgar Argemí i vinc a escriure com m’ha anat el meu inici de curs.
Doncs el meu inici de curs ha estat una mica complicat ja que amb el tema del Covid-19 les classes són una mica rares, perquè hem d’estar les 6 hores amb la mascareta, però ja m’hi he acostumat però ha estat difícil, amb el tema de deures i classes està més difícil perquè després de tants mesos sense estar treballant a l’institut i fent tots el deures, treballs, feines, etc. és bastant diferent però ja m’hi he acostumat una mica.
Ona Cladellas Cruz
LES GANES HAN POGUT MÉS QUE LA POR!!!
Després de 6 mesos sense anar a l’institut, aquest inici de curs, per a mi, ha estat molt esperat i llarg.
La pandèmia et fa pensar i reflexionar sobre la vida, sobre una societat que s’està definint per com portar aquests moments i adaptar-nos a la nova realitat. Però també he après a viure el dia a dia, a prendre consciència i a ser responsable, ja sigui cap a mi com cap als altres.
Tot i ser un curs diferent, amb dubtes i moltes normes, han sigut uns dies amb molta incertesa i amb molta inseguretat.
És per això que, ni la incomoditat de les mascaretes, ni del gel, ni la forçada distància de seguretat ni els canvis, han fet que la il·lusió, l’alegria, les emocions, els companys, les amigues i veure adolescents, siguin més fortes i superin la por, l’angoixa, la incertesa i la inseguretat.
Ona Cladellas Cruz.
Claudia Suriach Lopez
Durant el confinament, com enyorava la meva vida normal! Mai hagués imaginat trobar-me en aquesta situació. Com tots al principi, quan es va anunciar que es suspenien les classes em va semblar fantàstic però de seguida em vaig trobar cansada, avorrida i bastant atabalada.
Trobava a faltar les meves amigues. És cert que estàvem “connectades” per xarxes tot el dia, però no és el mateix que estar amb elles, explicar-los les meves coses cara a cara, abraçar-les i dir-los quant les estimava.
Amb tot el que he dit, us podeu imaginar que per a mi tornar a l’institut, a pesar de tots els inconvenients que provoca la pandèmia, ha estat molt millor del que esperava.
Tenia moltes ganes de començar i això va fer que la primera setmana passés molt ràpid i fos interessant però un cop engegat el curs sembla com si res hagués canviat excepte les “mesures covid” . Fem classes amb tota normalitat i segueixo pensant que el millor és trobar-me amb els meus companys i companyes cada dia.
Berta Vilar Goutan
Aquest inici de curs no ha estat com el de cada any, degut a la COVID 19 ens hem hagut d’acostumar a fer un seguit de coses que no ens hauríem imaginat mai abans. Desinfectar-nos constantment les mans, mantenir distàncies de seguretat, portar mascareta… Tot i ser molt cansat és important que ho seguim fent, ja que és pel bé de tots.
Deixant de banda aquest tema, de moment les primeres setmanes que portem han anat millor del que em pensava, ja que no esperava acostumar-m’hi tan ràpid, després d’haver passat tant de temps sense fer classes presencials. Tot i que durant el confinament a casa hi vaig estar molt bé, tornar a la rutina ha estat millor del que m’hauria pogut pensar. Tornar a tenir horaris i poder fer activitats extraescolars a les tardes, fa que aprofiti més el dia.
LOLA BOLDÚ 4tA
Des del meu punt de vista, aquest inici de curs ha estat molt diferent a altres anys, ja que amb tot el tema del COVID-19 ens hem atabalat bastant, amb les mascaretes que no deixen respirar, els gels per a les mans, les finestres i portes obertes, classes confinades… La millor manera de descriure aquest inici de curs crec que és «DIFERENT I PECULIAR».
Només espero que tot acabi millorant i puguem gaudir del curs.
judith
Per a mi aquest inici de curs ha estat una mica estrany ja que feia molt que no tenia una rutina marcada, la primera setmana era molt difícil aixecar-se, ara ja no ho és tant.
El covid-19 ens ho ha posat difícil ja que potser les mesures de seguretat no estaven del tot clares, això em va preocupar una mica, el no saber com aniria. Però passant els dies vaig estar més tranquil·la. Estava emocionada de conèixer els professors nous i començar les noves assignatures. Tenia ganes de veure els meus amics de classe.
A partir d’aquí, les semanes m’han passat una mica lentes. El que no m’agrada és que ens hem de desinfectar les mans tota l’estona, però tot per la nostra salut.
Judith Musquera 4rt A
Lucía López
Per a mi el començament de l’institut no ha estat tan malament. Sincerament després d’estar tants mesos sense anar a l’institut ja volia tornar-hi, sobretot per veure als meus companys. Òbviament tot el tema de deixar les portes i finestres obertes, mascaretes, gels i desinfectants es fa pesat i molest, però hem d’intentar fer el possible per no tornar a estar confinats.
4tA
Abril Guinovart
Per a mi aquest inici de curs ha sigut angoixant. Ja que moltes coses han canviat degut a la pandèmia i ara hem de tenir molta precaució amb totes les coses que fem. Ara tenim diferents rutines, sempre a l’entrar i al sortir hem de desinfectar les taules, cadascú té la seva taula individual, i moltes coses més. A pesar d’això es pot fer classe igual i crec que quan ens acostumem serà un hàbit més i el tindrem per la mà. També crec que està bé que gairebé totes les assignatures tinguin una classe al classroom perquè així si ens han de confinar podrem seguir treballant. Generalment penso que s’ha organitzat bastant bé perquè es pugui fer tot el màxim semblant a l’habitual. Jo penso que la qüestió és adaptar-se i intentar que aquesta pandèmia no freni el ensenyament.
Naomy Rodriguez
Aquest començament de curs, ha estat molt estrany. Ja que hem d’estar amb la mascareta, desinfectant-nos quan arribem, quan sortim al pati, etc.
A més a més hem de desinfectar les taules, no podem estar tant amb els companys com l’any passat. Però al final tots ens hi hem acostumat. Però el que ha estat més complicat és tornar a habituar-nos a aixecar-nos d’hora, estar a classe, etc.
Janai Romeo Vizcaino
Aquest any he començat 4t d’ESO, crec que he iniciat el curs una mica despistada i desorientada. El primer dia no sabia ben bé com seria el funcionament d’aquest nou curs i com serien les coses tenint la COVID-19 present tots els dies. Si sóc sincera, m’angoixa una mica portar la mascareta tot el dia. De totes maneres penso que és una sort haver pogut començar el curs de manera presencial. Per mi ha estat millor començar el curs així, perquè fent les classes online em distreia més i no aprenia els conceptes de la mateixa manera.
Arantxa
Aquest inici de curs ha estat una mica diferent del que estàvem acostumats, a causa del covid-19. Per a mi, m’ha costat adaptar-me, ja que no m’acostumo a tenir la mascareta sempre posada, o a l’hora de mantenir la distància de seguretat, però espero que d’aquí a uns mesos arribaré a acostumar-me i a seguir el curs amb normalitat.
Gemma Ponce
Aquest any l’inici de curs ha estat bastant diferent a tots els altres a causa de l’arribada del Còvid-19. Portàvem molts mesos a casa, i, com a mínim jo, no tenia rutina fixa, per això se’m va fer més difícil adaptar-me a tenir un horari per fer les coses.
A casa hi estava molt bé, però sí que és veritat que tenia ganes de tornar a la normalitat, és a dir, veure els meus companys, anar a classe i fer extraescolars presencials a les tardes.
La veritat és que se’m fa pesat haver de portar mascareta i haver-ho de desinfectar tot abans de tocar-ho, però em pensava que se’m faria encara més pesat, ho porto bastant bé. Crec que el pitjor és haver de tenir portes i finestres de la classe obertes, ja que ara comença a fer fred i és molt molest, però ens hi haurem d’acostumar a fer nova vida així i a conviure amb el virus, al final serà més fàcil. Per la resta de coses, m’ha agradat l’inici de curs.
Nerea Hernando Pareja
Aquest any hem començat el curs d’una manera estranya/diferent. Ens hem hagut d’acostumar a una nova rutina que almenys per a mi ha sigut molt angoixant. Ja veníem una mica acostumats al tema mascaretes, però a l’institut respecte als altres anys hem hagut de canviar moltes coses com per exemple: les entrades i sortides, les hores d’esbarjo, el tema guixetes, l’haver de desinfectar taules… El que pitjor porto/portaré de tot és l’haver d’estar amb les finestres i la porta oberta, ja que quan comenci el fred ens gelarem. Bàsicament aquesta serà la nostra normalitat durant un temps, que espero que no en sigui gaire.
Deixant endarrere el tema covid, crec que he començat bé l’institut: he fet noves assignatures i he conegut nous professors. Pensava que ho portaria tot pitjor però la veritat que ho porto tot millor del que em pensava.
Nerea 4tD
Arlet Pauné 4rt B
Sembla mentida que d’aquí a vuit dies ja farà un mes que va començar el curs, no obstant això, encara ara em segueixo sorprenent cada matí quan entro a classe, rutina de gel hidroalcohòlic, netejar taules i no treure’s la mascareta en sis hores, qui ens ho hauria dit que algun dia faríem classes així, sense veure’ns la cara, ni per tant l’expressió de la gent, sense poder-nos apropar i abraçar amb tranquil·litat… En fi, tot plegat una mica surrealista.
Jo personalment camino una mica per la corda fluixa, buscant l’equilibri entre caure en la psicosi col·lectiva i despreocupar-me del tema. Crec que no és sana cap de les dues coses; considero que tots hem de ser prudents i responsables, sense deixar que ens tornem paranoics.
Així doncs aquest inici de curs ha estat protagonitzat pel coronavirus, i ja ens hi podem anar acostumant que fins d’aquí a molt temps no passarà a segon pla.
Per a mi l’inici de curs ha sigut estrany pel tema del Covid-19. Al principi m’estressava molt haver de portar la mascareta tot el dia i complir totes les mesures de seguretat. Com que no hi estava acostumada, a vegades me n’oblidava però poc a poc m’hi he anat acostumant. La veritat és que m’ha costat molt tornar a l’institut després de tants mesos, però prefereixo fer classes presencials perquè em costa menys concentrar-me. El que més odio és haver de deixar les finestres obertes, perquè fa molt fred i entre el fred, la gana i la son no puc pensar.
Laura Lange
Aquest curs, l’he començat amb moltes ganes. Després de 6 mesos de tanta incertesa, no podia esperar més la sensació de normalitat. No ho hauria dit mai que trobés a faltar llevar-me d’hora, anar a l’institut, veure els professors i fer apunts. Sembla mentida dir que ja no recordava el que és, ho havia oblidat bastant.
Per això, aquest començament m’ha sigut tan estrany. Els primers dies, el fet d’estar en una aula, seure a la taula i estar envoltada de companys/es em xocava bastant. Va ser realment intens.
Però la veritat és que ja m’he acostumat un altre cop. I ara ja no és tan divertit llevar-me a les 7:00 del matí. Però si miro enrere, sé que podria ser pitjor i n’estic agraïda.
Tampoc hauria dit mai que m’hagués costat tant poc tornar al dia a dia, amb la de normes noves que hi ha, em pensava que seria més complicat; ara ni noto la mascareta.
Ja portem 3 setmanes de classe i espero que puguem acabar el curs sense estar confinats i que la pandèmia millori d’una vegada.
Jordi fernández espinar
Aquest inici de curs ha estat molt diferent pel tema del Coronavirus, però també esperat per les ganes de veure els companys, que alguns feia 6 mesos que no els veia. El primer dia de classe estava una mica nerviós perquè no sabia com seria aquest començament de curs, amb les mascaretes, guants i desinfectant, però ara ja m’hi he acostumat una mica més a tot i a guardar la distància de seguretat.
Esperem que tot acabi aviat i que tot torni a la normalitat.
4tB
Diana Snobko
Tot això ens omple d’incertesa, ens col·loca en una situació incerta i, per això, més difícil d’enfrontar. La crisi generada pel COVID19 ens obliga a afrontar en primer lloc i, sobretot, una crisi de béns primaris, essencials, la vida mateixa. En aquesta crisi, la salut és el primer, perquè és una condició necessària per a qualsevol altra, perquè obre les possibilitats a tota la resta. Per això, ara, el que toca a cada un de nosaltres és deixar treballar els professionals, seguir les demandes dels que manen en aquest moment i ja arribarà el moment de demanar comptes pel que ens ha portat a aquesta situació i del que s’ha fet per treure’ns d’ella. Això no treu perquè, mentre això s’acaba, puguem analitzar situacions que se’ns donen ara mateix.
Albert 4tB
Aquest inici de curs ha estat molt diferent de com em pensava. Jo pensava que com a molt seríem deu o quinze persones a la classe, però som vint-i-sis. També és un rotllo haver-te d’estar-te posant el desinfectant o netejar les classes cada canvi d’hora, però és el que toca i ens hem d’acostumar a la nova“realitat´´.
Ariadna Nofre 4rtC
Aquest principi de curs ha estat molt estrany i diferent, però sincerament pensava que ho seria més. Ja tenia assumit que no podríem començar l’institut. Molta gent diu que hi ha una gran diferència respecte als altres anys, però jo no l’he notat. M’he acostumat de seguida als canvis, com anar a l’armariet a primera hora perquè després del pati no hi podem anar. Aquestes coses ja formen part de la rutina, com anar sempre amb mascareta, que s’ha convertit en una peça de roba més. Ja ni et planteges per què la portes. Ara, hi ha una cosa que pensava que no es notaria tant, que és el fet d’estar separats per itineraris. És la millor manera de treballar pel tema Covid, però és la cosa que porto més malament, perquè m’agradaria estar a la classe amb persones que no fan el mateix itinerari que jo.
Igualment, hi ha una cosa molt contradictòria que no entenc. Per què la gent va sense mascareta i després volen que la pandèmia s’acabi?
En el fons tot és acostumar-s’hi. Espero tornar a la normalitat. Bé, a la normalitat d’abans.
Juan Carlos Diaz
Per una part ha estat bé poder tornar, ja que després de tant temps sense anar a classe ja volia veure els meus companys, parlar amb ells, fer bromes i fins i tot trobava a faltar donar classe, ja que tot el que vam fer via telemàtica va ser molt pesat i avorrit.
Per l’altra part tot el tema de la covid portava amb ell molts problemes com el de la mascareta, el gel, les noves rutes o el poc contacte que podem tenir amb les altres classes. Algunes coses com aquestes em van fer tirar una mica cap enrere, a més la majoria dels millors amics que tinc anaven a altres classes i això m’enfadava una mica però no podia fer-hi res.
Al final no ha estat tan malament com pensava, m’he pogut acostumar una mica amb tot el tema de la mascareta i ara mateix em sento bastant còmode amb la meva classe. A veure com avança el curs…
Juan Carlos Díaz 4tB
Claudia Hernandez
Aquest començament de curs ha sigut una mica diferent a la resta ja que amb el covid-19 les coses han canviat, hem hagut de portar mascaretes, gels desinfectants…
Però m’ha agradat tornar per tornar a veure els companys i seguir amb les classes al final tots ens acostumarem al tema de covid-19.
Hola, sóc la Cortes Sánchez de 4tC. Aquest inici de curs, ha sigut diferent, però no molt dolent, quasi tot és normal menys l’ús de mascaretes, el desinfectar taules, i mans… Després de tants mesos a casa es molt dificil tornar i acostumarse a la rutina un altre cop. Esperem que tot això passi el millor possible!
Clàudia Muela 4tB
Per a mi aquest principi de curs ha sigut molt diferent als anteriors ja que la situació que estem vivint ha provocat canvis a la nostra vida quotidiana. Tot i que durant el confinament ja em vaig acostumar a totes les normes de seguretat; m’ha semblat estrany començar les classes d’aquesta forma.
Gerard Belmonte
Per a mi aquest inici de curs ha estat molest, per què, després d’estar tant de temps a casa fent el que volia, sense mascareta ni res, tornar a la rutina no ha estat fàcil, a més d’això a aquesta rutina s’hi ha d’afegir el tema de les mascaretes i de desinfectar les taules i les nostres mans.
Per d’altra banda, l’estona del pati ara és millor, per què tenim més espai que abans, i m’agrada tornar del pati i no haver de fer lectura. A part d’això també tenia ganes de trobar-me als meus amics, que per les mesures de la covid no podíem fer tot el que volíem, però ara gràcies a l’institut sí que tenim més llibertat.
Adriana Vallecillo
Jo aquest curs sóc nova a l’institut, vaig començar 4rt d’ESO però de miracle que he passat de curs perquè en el meu anterior institut anava fatal amb les notes, amb el tema de l’Covd-19 m’ha costat massa ajuntar-me amb les companyes, però ara han passat els dies i ja tinc amigues, em sento molt a gust. Però això del virus no m’agrada gens, al principi la mascareta m’aclaparava molt, però al final t’hi acostumes. Amb les classes m’he estan costant però intento aplicar-me per treure’m l’ESO.
Júlia Sáenz
La tornada a l’insti no se m’ha fet gaire dificil pel fet de llevar-me d’hora, tot i que tornar a agafar la rutina és complicat, les noves mesures de segurentat al principi se’m feien estranyes, el fet d’anar tot el dia amb mascareta, netejar les mans a cada classe i a última hora les taules i cadires, per ara suposo que ja estem tots acostumants. Penso que no ens va malament tenir uns horaris i una rutina. Mai hagués pensat viure alguna cosa així, però només ens queda adaptar-nos.
Per mi aquest inici de curs ha estat esperat degut perquè ja tenia ganes de veure els companys i tornar a l’institut però deixant això de banda crec que el tema del coronavirus ha fet d’aquest inci un inici diferent, difícil i molest.
Per a mi el que més ha marcat aquest inici ha estat aquest tema de protecció contra el virus ja que m’ha resultat bastant molest. En la meva opinió crec que serà difícil adaptar-nos a la situació, però ens acabarem acostumant a les mascaretes i els desinfectants entre d’altres coses.
Deixant de banda això estic content de tornar a l’institut de nou i veure els amics, disfrutar nous moments amb ells i desitjo que d’aquí poc es solucioni la situació.
Pol Romero.
Aquest començament de curs ha sigut una mica pesat i rar, però ha estat molt bé perquè en el pati hi ha més tranquil.litat.
4D
Per a mi aquest principi de curs ha estat intens. Però he de reconèixer que el millor adjectiu per descriure-ho és «diferent». Amb el tema coivd-19 han canviat moltes coses i hem hagut de seguir i acostumar-nos a bastantes normes que, al principi potser ens atabalaven i que ara ja ens hi hem acostumat.
Sincerament, tenia ganes de tornar a la normalitat i tenir una rutina fixa per seguir, tornar a veure els companys, tornar a fer extraescolars…
La primera setmana va ser divertida i intrigant a l’hora de conèixer els professors i començar les noves matèries.
A partir d’aquí, les següents setmanes, personalment se m’han fet bastant llargues.
Lena, 4tD
Des de la Xina va arribar,
i el 14 de març vam quedar confinats.
Mascaretes, guants i desinfectants
ens van recomanar.
Confinats les classes en línia van començar,
sense mai deixar de pensar com seria el fet de tornar.
Ara ha tocat començar,
i enfrontar-nos a una nova normalitat.
Nervis i angoixa,
regles i normes,
tot dins una bombolla.
Gels a l’entrada,
gels a la sortida,
No puc respirar,
no puc pensar.
Per a mi ha estat fàcil,
només em falta oxigen.
És qüestió d’acceptar,
pel bé de tots,
forta resiliència, que això acabarà.
Aquest any el començament de curs ha estat peculiar. Hi ha moltes mesures de seguretat, i em sembla bé, però hi ha moments en què angoixa. A més a classe hi fa fred perquè hem de tenir la classe ventilada, o sigui tenir les finestres del passadís i de classe obertes. Però sens dubte el que més molesta és la mascareta, ja que angoixa molt i hi ha moments en els quals dificulta la respiració. En conclusió, aquest començament a part de ser peculiar ha estat i és molt aclaparador.
Hola, em dic Joe Faro i ara explicaré més o menys aquest principi de curs tan peculiar.
Per a mi no està sent tan, tan horrible com la gent diu. És veritat que és molest haver de desinfectar cada dia la cadira i la taula, posar-nos gel a l’entrar i al sortir del pati, també al canviar de classes… Tot en general és molt pesat i s’acaba fent bastant avorrit. Però el que sí que és incomode i estressant és el fet de portar mascareta, és tota l’estona respirant l’aire calent sense poder respirar aire fresc. Portar una mascareta tantes hores cansa molt i si te la treus un moment el professor que hi sigui et crida l’atenció i òbviament et renya. El que sí que no entenc és que si un nen d’una classe dona positiu en Covid-19, tota la seva classe s’ha de confinar perquè han estat més de 15 minuts en la mateixa sala que ell. Fins aquí tot normal, és lògic que s’han de confinar els companys, però els professors també haurien de ser confinat els que han estat donant classes en aquella aula, perquè els professors que han estat en aquella classe, ens segueixen fent classes a nosaltres. Això és el que no entenc, perquè si un professor ha estat amb un nen que ha donat positiu, no es confina i ve amb nosaltres a classe, perquè hem de seguir totes les mesures de seguretat si al final els professors no son confinats?
Porto des de l’estiu pensant com serà l’inici de les classes, em preguntava si canviarà molt a la resta d’anys, si es faran classes virtuals, hi haurà distàncies entre els alumnats…
Al cap i a la fi, tot i que canviï molt, és qüestió de costum; en uns mesos, al tema mascaretes i desinfectants ens hi acabarem acostumant, i realitzarem classes sense cap inconvenient.
Al principi, costa, i costarà, però si tenim paciència i ganes, aquest curs el podrem realitzar com d’altres, això no obstant, ara mateix mantenim precaucions i podem mantenir un bon ritme acadèmic, però en qualsevol moment la classe pot quedar confinada, i perjudicarà la manera d’estudiar i comunicació, fer classes des d’una càmera, no és el mateix que en una aula.
Aquest inici de curs ha estat molt diferent. Hi havia ganes de tornar, òbviament, a recuperar una mica la rutina,tornar a veure tots els companys, però ha estat una cosa molt nova. Que si mascareta, que si desinfectant, que si distància… Tampoc és tan exagerat, però es fa pesat. Esperem que tot acabi aviat, i tornem a ser com sempre.
Aquest inici de curs ha estat diferent de tots els altres: mascareta, distància de seguretat, netejar les mans i les taules constantment; per una part aquestes mesures ens ajuden a no contagiar-nos però per l’altra es fa una mica pesat. Tenia ganes de començar després de tant temps, però amb l’expectativa pel que podia passar.
Aquest any, el començament de curs ha estat bastant diferent, ja que ningú s’hagués imaginat que un virus com el covid-19 ens canviaria les nostres normes. Només entrar a classe, es veu un ambient sobrenatural: companys amb mascareta, desinfectant en les motxilles, metres de separació…
Les setmanes començaven ràpides, ara són lentes i llargues, esperem que no segueixi així perquè sinó es dificultarà bastant el curs.
Volem que acabi ja el virus per tal de retornar a la normalitat i fer les classes com abans.
Izan 4tD
Aquest curs escolar és diferent a tots els altres, per una banda les mesures de seguretat i per l’altra el món en general. Tot el que ha estat passant durant aquest confinament i inici de curs m’ha fet reflexionar sobre tot i sobre com la gent de dalt ens controla com vol. Per exemple: la mascareta, tots els metges et diran que és la millor manera de prevenir els contagis, però a costa de “sacrificar” els nostres pulmones ja que tot el temps inhalem el nostre Co2. Però és el que hi ha, potser algun dia sabrem la veritat i, com se sol dir: aquesta superi la ficció.
Diferent. Aquesta és una paraula que descriu perfectament aquest inici de curs. Per una part, tenia ganes de començar el curs pel simple fet de veure els meus companys i les meves companyes d’anteriors anys, que per desgràcia no havia pogut veure a causa del confinament, però per l’altra sabia que hauríem de complir unes quantes normes que em costaria molt d’adaptar-m’hi, i així ha sigut.
El simple fet d’estar tot el dia amb les mans plenes de gel a mi em molesta, perquè em queda un tacte i una olor que no suporto. I ni parlar-ne de les mascaretes. Són molt molestes i portar-les tot el dia és encara pitjor. Em costa molt estar atenta a classe i a la vegada intentar respirar bé, però com és necessari no podem fer-hi res. L’únic que ens queda és adaptar-nos i esperar a que la situació millori.
M’agradaria dir alguna cosa positiva sobre l’inici de curs, però sincerament no en trobo cap.
A part d’això, les classes no em semblen tan diferents de les de la resta d’anys.
Mai no havia estat tant de temps sense anar a classe, tants mesos han passat… ha estat un començament de curs diferent, amb un sabor agredolç. Un inici de curs amb moltes incògnites de com anirà, si ens tornaran a confinar, si em contagiaré… Tot i això, les ganes que tenia de començar i de veure els meus companys han fet que en moments hagi pogut desconnectar del tema Covid-19.
Ni en els pitjors somnis m’hauria imaginat la situació en la qual està tot el món en aquest moment, no hi cap altra més opció que acostumar-s’hi i canviar els hàbits.
Només espero i tinc esperança que passi tot tan aviat com es pugui.
Yasmin Talibi, 4 ESO B
Des del meu punt de vista, el meu principi de curs ha estat diferent i estrany. Hem començat un nou curs, però salta a la vista que amb moltes diferències respecte a l’any passat, tenint en compte que ens han confinat durant tres mesos fent classes en línia a causa del Covid-19.
La primera setmana d’institut va estar complicada ja que hi havia bastantes normes de més i jo no suportava anar amb mascareta tot el dia ja que no podia respirar, malgrat aquests inconvenients tenia ganes de tornar ja que era molt avorrit fer classes a casa, sense veure ni comunicar-te amb els companys.
Ara, ja m’he anat acostumant i estic millor a classe, però sempre mantindré les ganes de tornar a la normalitat i poder estar com abans.
Marina Valor.
4t B.
Sincerament, aquest inici de curs ha estat una mica estrany, al principi estava una mica neguitosa per saber com seria la nova normalitat, com funcionaria tot i els nous protocols que hauríem de seguir per evitar contagis. Però també haig de reconèixer que tenia moltes ganes d’iniciar l’últim curs de l’ESO, de poder tenir una rutina estable i de retrobar-me amb els meus companys i companyes.
És veritat que al principi se’ns està fent bastant estrany i pesat el fet de portar tot el dia la mascareta, d’haver de desinfectar-nos les mans, mantenir la distància… però segur que amb el temps ens hi anirem acostumant i tot serà més fàcil, només cal tenir paciència.
Melany, 4t C
Què dir de la tornada a classe. Curs estrany, inèdit i fora de tot pronòstic. No cal dir que les mascaretes ens angoixen i fan tot més difícil, que el distanciament és impossible de mantenir davant els teus amics. Potser, amb sort, d’aquí a uns mesos tot s’acabi. Ara és tot més trist per dir-ho d’alguna manera. Les expressions es limiten per un tros de tela que ens tapa la meitat de la cara. Amb tantes mesures es vol fer veure que es té el control d’alguna cosa però és tot molt aleatori. Estant tanta estona amb mascaretes només aconseguim que ens la toquem més provocant que en cas d’estar infectat es propagui més el virus. A Alemanya, el retorn de les classes l’han fet sense mascaretes a dins de l’aula intentant mantenir una bona ventilació i separació entre les taules i sembla que els va millor que aquí. No és una opinió molt vàlida, ja que les mesures de seguretat les han posat gent amb coneixement sobre el tema i sempre és més fàcil criticar que fer.
Aquet inici de curs ha sigut molt diferent per a mi, vinc d’un poble de Sòria i he començat més tard i pel tema del Covid-19 és molt més diferent, però no m’ha costat gaire adaptar-me al ritme i continguts de les matèries que es fan.
No hi a molta diferència en comparativa a 3 d’ESO, és millor per que pots escollir less matèries que vols i orientar-te per al que vols fer desprès i com que estem a principi de curs i repassant el de l’any passat no tinc problema menys que per escriure l’idioma.
Per culpa del Covid-19 hem de portar tot el matí la mascareta, menys a educació física i al pati. La resta del dia hem de posar-nos gel i desinfectar les taules i el material compartit.
Aquest inici de curs, ha estat singular. Amb la situació actual, hi ha persones que a causa de la pandèmia estan molt estressades, paranoiques i atemorides. Per l’altra banda, hi ha persones que no es prenen seriosament les mesures de seguretat. Personalment trobo que és complicat situar-se entre els dos extrems, ja que si t’informes molt i mires molt les notícies, només fas que veure coses dolentes i és fàcil caure presa del pànic. Però tampoc es tracta d’anar pel món totalment desinformat, posant en risc la teva seguretat i la dels altres. En fi, és complicat.
A l’institut, les mesures són comprensibles però emprenyadores. Honestament, no estava gaire ansiosa de tornar a l’institut, i quan vam saber que hauríem d’anar amb mascareta pràcticament tota l’estona, les meves ganes de tornar van reduir-se pràcticament al zero. L’únic factor que m’atreia de la tornada, era reunir-me amb amics i amigues.
Tot i això, hi ha parts positives fins i tot aquí, com els riures en descobrir la cara d’un professor/a que no és com esperaves, i, a poc a poc, el fet que ens anem adaptant al que sembla que serà la nova normalitat durant un bon temps.
Per a mi, aquest inici de curs ha sigut molt estrany i diferent per culpa de la Covid. Se’m fa molt molest haver d’estar tot el dia amb mascareta i que tots els meus amics també l’hagin de dur i no poder veure les seves cares.
Una de les coses que menys m’agraden d’aquesta nova situació és que hem d’estar amb les taules separades i no puc parlar ni riure amb els meus companys de classe.
Tot i això, també estic content de tornar a l’institut i poder veure a tothom una altra vegada després de tant de temps confinats a casa. Poder jugar a l’hora del pati, passar temps amb els meus amics són coses que he trobat a faltar molt durant aquests mesos tan peculiars.
Aquest inici de curs ha estat per una banda molt desitjat, ja que molts de nosaltres teníem ganes de veure’ns després de sis mesos i també de tornar a fer classes normals però, per l’altra complicat i incòmode, ja que hi ha moltes mesures i restriccions que tots ja hem anat coneixent i a les quals lentament en anem «normalitzant».
Les primeres setmanes, com cada curs, em van resultar interessants i a la vegada pesades, però de mica en mica es va tornant rutina i em vaig acostumant a aquesta nova normalitat que tots esperem que acabi com més aviat millor.
DIA DE CANVIS
Dilluns 14 va ser el primer dia d’institut desprès de 6 mesos a casa confinats. Ha estat un moment d’emoció entrar de nou per les portes (encara que no entrem per la porta de sempre). Un cop dins la classe, en veure com el professor ens posava gel hidroalcholic i les taules estaven separades em vaig donar compte que hi haurien molts canvis. I així va ser, a l’hora de Tutoria ens van explicar totes les mesures i n’hi havien moltíssimes. Però sabem que és per la nostre seguretat. Espero que poguem estar molt de temps a l’institut, sense haver-nos de confinar.
Apliquem totes les mesures pel bé de la nostre salud i la de tots.
Per a mi, i crec que per a tots, aquest inici de curs, ha estat diferent que els altres. Ara hem de portar mascareta per poder estar amb les altres persones, i a part ens hem de posar gel molt sovint.
Tampoc sabíem que era que cada vegada que entràvem a una aula o en sortíem hauríem de desinfectar la taula i la cadira on havíem segut.
En conclusió, que tot ha canviat massa, i que penso que ningú no s’hi ha acostumat del tot.
Núria Ganduxer
Per a mi aquest principi de curs ha estat molt diferent respecte a tots els altres, ja que en cada moment ens hem de desinfectar les mans, cadires, taules… a part que amb la mascareta ho dificulta encara més.
A part de tot això, les classes són com sempre:el professor explica i els alumnes prenen apunts i fan preguntes.
Hola! Jo em dic Edgar Argemí i vinc a escriure com m’ha anat el meu inici de curs.
Doncs el meu inici de curs ha estat una mica complicat ja que amb el tema del Covid-19 les classes són una mica rares, perquè hem d’estar les 6 hores amb la mascareta, però ja m’hi he acostumat però ha estat difícil, amb el tema de deures i classes està més difícil perquè després de tants mesos sense estar treballant a l’institut i fent tots el deures, treballs, feines, etc. és bastant diferent però ja m’hi he acostumat una mica.
LES GANES HAN POGUT MÉS QUE LA POR!!!
Després de 6 mesos sense anar a l’institut, aquest inici de curs, per a mi, ha estat molt esperat i llarg.
La pandèmia et fa pensar i reflexionar sobre la vida, sobre una societat que s’està definint per com portar aquests moments i adaptar-nos a la nova realitat. Però també he après a viure el dia a dia, a prendre consciència i a ser responsable, ja sigui cap a mi com cap als altres.
Tot i ser un curs diferent, amb dubtes i moltes normes, han sigut uns dies amb molta incertesa i amb molta inseguretat.
És per això que, ni la incomoditat de les mascaretes, ni del gel, ni la forçada distància de seguretat ni els canvis, han fet que la il·lusió, l’alegria, les emocions, els companys, les amigues i veure adolescents, siguin més fortes i superin la por, l’angoixa, la incertesa i la inseguretat.
Ona Cladellas Cruz.
Durant el confinament, com enyorava la meva vida normal! Mai hagués imaginat trobar-me en aquesta situació. Com tots al principi, quan es va anunciar que es suspenien les classes em va semblar fantàstic però de seguida em vaig trobar cansada, avorrida i bastant atabalada.
Trobava a faltar les meves amigues. És cert que estàvem “connectades” per xarxes tot el dia, però no és el mateix que estar amb elles, explicar-los les meves coses cara a cara, abraçar-les i dir-los quant les estimava.
Amb tot el que he dit, us podeu imaginar que per a mi tornar a l’institut, a pesar de tots els inconvenients que provoca la pandèmia, ha estat molt millor del que esperava.
Tenia moltes ganes de començar i això va fer que la primera setmana passés molt ràpid i fos interessant però un cop engegat el curs sembla com si res hagués canviat excepte les “mesures covid” . Fem classes amb tota normalitat i segueixo pensant que el millor és trobar-me amb els meus companys i companyes cada dia.
Aquest inici de curs no ha estat com el de cada any, degut a la COVID 19 ens hem hagut d’acostumar a fer un seguit de coses que no ens hauríem imaginat mai abans. Desinfectar-nos constantment les mans, mantenir distàncies de seguretat, portar mascareta… Tot i ser molt cansat és important que ho seguim fent, ja que és pel bé de tots.
Deixant de banda aquest tema, de moment les primeres setmanes que portem han anat millor del que em pensava, ja que no esperava acostumar-m’hi tan ràpid, després d’haver passat tant de temps sense fer classes presencials. Tot i que durant el confinament a casa hi vaig estar molt bé, tornar a la rutina ha estat millor del que m’hauria pogut pensar. Tornar a tenir horaris i poder fer activitats extraescolars a les tardes, fa que aprofiti més el dia.
Des del meu punt de vista, aquest inici de curs ha estat molt diferent a altres anys, ja que amb tot el tema del COVID-19 ens hem atabalat bastant, amb les mascaretes que no deixen respirar, els gels per a les mans, les finestres i portes obertes, classes confinades… La millor manera de descriure aquest inici de curs crec que és «DIFERENT I PECULIAR».
Només espero que tot acabi millorant i puguem gaudir del curs.
Per a mi aquest inici de curs ha estat una mica estrany ja que feia molt que no tenia una rutina marcada, la primera setmana era molt difícil aixecar-se, ara ja no ho és tant.
El covid-19 ens ho ha posat difícil ja que potser les mesures de seguretat no estaven del tot clares, això em va preocupar una mica, el no saber com aniria. Però passant els dies vaig estar més tranquil·la. Estava emocionada de conèixer els professors nous i començar les noves assignatures. Tenia ganes de veure els meus amics de classe.
A partir d’aquí, les semanes m’han passat una mica lentes. El que no m’agrada és que ens hem de desinfectar les mans tota l’estona, però tot per la nostra salut.
Judith Musquera 4rt A
Per a mi el començament de l’institut no ha estat tan malament. Sincerament després d’estar tants mesos sense anar a l’institut ja volia tornar-hi, sobretot per veure als meus companys. Òbviament tot el tema de deixar les portes i finestres obertes, mascaretes, gels i desinfectants es fa pesat i molest, però hem d’intentar fer el possible per no tornar a estar confinats.
4tA
Per a mi aquest inici de curs ha sigut angoixant. Ja que moltes coses han canviat degut a la pandèmia i ara hem de tenir molta precaució amb totes les coses que fem. Ara tenim diferents rutines, sempre a l’entrar i al sortir hem de desinfectar les taules, cadascú té la seva taula individual, i moltes coses més. A pesar d’això es pot fer classe igual i crec que quan ens acostumem serà un hàbit més i el tindrem per la mà. També crec que està bé que gairebé totes les assignatures tinguin una classe al classroom perquè així si ens han de confinar podrem seguir treballant. Generalment penso que s’ha organitzat bastant bé perquè es pugui fer tot el màxim semblant a l’habitual. Jo penso que la qüestió és adaptar-se i intentar que aquesta pandèmia no freni el ensenyament.
Aquest començament de curs, ha estat molt estrany. Ja que hem d’estar amb la mascareta, desinfectant-nos quan arribem, quan sortim al pati, etc.
A més a més hem de desinfectar les taules, no podem estar tant amb els companys com l’any passat. Però al final tots ens hi hem acostumat. Però el que ha estat més complicat és tornar a habituar-nos a aixecar-nos d’hora, estar a classe, etc.
Aquest any he començat 4t d’ESO, crec que he iniciat el curs una mica despistada i desorientada. El primer dia no sabia ben bé com seria el funcionament d’aquest nou curs i com serien les coses tenint la COVID-19 present tots els dies. Si sóc sincera, m’angoixa una mica portar la mascareta tot el dia. De totes maneres penso que és una sort haver pogut començar el curs de manera presencial. Per mi ha estat millor començar el curs així, perquè fent les classes online em distreia més i no aprenia els conceptes de la mateixa manera.
Aquest inici de curs ha estat una mica diferent del que estàvem acostumats, a causa del covid-19. Per a mi, m’ha costat adaptar-me, ja que no m’acostumo a tenir la mascareta sempre posada, o a l’hora de mantenir la distància de seguretat, però espero que d’aquí a uns mesos arribaré a acostumar-me i a seguir el curs amb normalitat.
Aquest any l’inici de curs ha estat bastant diferent a tots els altres a causa de l’arribada del Còvid-19. Portàvem molts mesos a casa, i, com a mínim jo, no tenia rutina fixa, per això se’m va fer més difícil adaptar-me a tenir un horari per fer les coses.
A casa hi estava molt bé, però sí que és veritat que tenia ganes de tornar a la normalitat, és a dir, veure els meus companys, anar a classe i fer extraescolars presencials a les tardes.
La veritat és que se’m fa pesat haver de portar mascareta i haver-ho de desinfectar tot abans de tocar-ho, però em pensava que se’m faria encara més pesat, ho porto bastant bé. Crec que el pitjor és haver de tenir portes i finestres de la classe obertes, ja que ara comença a fer fred i és molt molest, però ens hi haurem d’acostumar a fer nova vida així i a conviure amb el virus, al final serà més fàcil. Per la resta de coses, m’ha agradat l’inici de curs.
Aquest any hem començat el curs d’una manera estranya/diferent. Ens hem hagut d’acostumar a una nova rutina que almenys per a mi ha sigut molt angoixant. Ja veníem una mica acostumats al tema mascaretes, però a l’institut respecte als altres anys hem hagut de canviar moltes coses com per exemple: les entrades i sortides, les hores d’esbarjo, el tema guixetes, l’haver de desinfectar taules… El que pitjor porto/portaré de tot és l’haver d’estar amb les finestres i la porta oberta, ja que quan comenci el fred ens gelarem. Bàsicament aquesta serà la nostra normalitat durant un temps, que espero que no en sigui gaire.
Deixant endarrere el tema covid, crec que he començat bé l’institut: he fet noves assignatures i he conegut nous professors. Pensava que ho portaria tot pitjor però la veritat que ho porto tot millor del que em pensava.
Nerea 4tD
Sembla mentida que d’aquí a vuit dies ja farà un mes que va començar el curs, no obstant això, encara ara em segueixo sorprenent cada matí quan entro a classe, rutina de gel hidroalcohòlic, netejar taules i no treure’s la mascareta en sis hores, qui ens ho hauria dit que algun dia faríem classes així, sense veure’ns la cara, ni per tant l’expressió de la gent, sense poder-nos apropar i abraçar amb tranquil·litat… En fi, tot plegat una mica surrealista.
Jo personalment camino una mica per la corda fluixa, buscant l’equilibri entre caure en la psicosi col·lectiva i despreocupar-me del tema. Crec que no és sana cap de les dues coses; considero que tots hem de ser prudents i responsables, sense deixar que ens tornem paranoics.
Així doncs aquest inici de curs ha estat protagonitzat pel coronavirus, i ja ens hi podem anar acostumant que fins d’aquí a molt temps no passarà a segon pla.
Per a mi l’inici de curs ha sigut estrany pel tema del Covid-19. Al principi m’estressava molt haver de portar la mascareta tot el dia i complir totes les mesures de seguretat. Com que no hi estava acostumada, a vegades me n’oblidava però poc a poc m’hi he anat acostumant. La veritat és que m’ha costat molt tornar a l’institut després de tants mesos, però prefereixo fer classes presencials perquè em costa menys concentrar-me. El que més odio és haver de deixar les finestres obertes, perquè fa molt fred i entre el fred, la gana i la son no puc pensar.
Aquest curs, l’he començat amb moltes ganes. Després de 6 mesos de tanta incertesa, no podia esperar més la sensació de normalitat. No ho hauria dit mai que trobés a faltar llevar-me d’hora, anar a l’institut, veure els professors i fer apunts. Sembla mentida dir que ja no recordava el que és, ho havia oblidat bastant.
Per això, aquest començament m’ha sigut tan estrany. Els primers dies, el fet d’estar en una aula, seure a la taula i estar envoltada de companys/es em xocava bastant. Va ser realment intens.
Però la veritat és que ja m’he acostumat un altre cop. I ara ja no és tan divertit llevar-me a les 7:00 del matí. Però si miro enrere, sé que podria ser pitjor i n’estic agraïda.
Tampoc hauria dit mai que m’hagués costat tant poc tornar al dia a dia, amb la de normes noves que hi ha, em pensava que seria més complicat; ara ni noto la mascareta.
Ja portem 3 setmanes de classe i espero que puguem acabar el curs sense estar confinats i que la pandèmia millori d’una vegada.
Aquest inici de curs ha estat molt diferent pel tema del Coronavirus, però també esperat per les ganes de veure els companys, que alguns feia 6 mesos que no els veia. El primer dia de classe estava una mica nerviós perquè no sabia com seria aquest començament de curs, amb les mascaretes, guants i desinfectant, però ara ja m’hi he acostumat una mica més a tot i a guardar la distància de seguretat.
Esperem que tot acabi aviat i que tot torni a la normalitat.
4tB
Tot això ens omple d’incertesa, ens col·loca en una situació incerta i, per això, més difícil d’enfrontar. La crisi generada pel COVID19 ens obliga a afrontar en primer lloc i, sobretot, una crisi de béns primaris, essencials, la vida mateixa. En aquesta crisi, la salut és el primer, perquè és una condició necessària per a qualsevol altra, perquè obre les possibilitats a tota la resta. Per això, ara, el que toca a cada un de nosaltres és deixar treballar els professionals, seguir les demandes dels que manen en aquest moment i ja arribarà el moment de demanar comptes pel que ens ha portat a aquesta situació i del que s’ha fet per treure’ns d’ella. Això no treu perquè, mentre això s’acaba, puguem analitzar situacions que se’ns donen ara mateix.
Aquest inici de curs ha estat molt diferent de com em pensava. Jo pensava que com a molt seríem deu o quinze persones a la classe, però som vint-i-sis. També és un rotllo haver-te d’estar-te posant el desinfectant o netejar les classes cada canvi d’hora, però és el que toca i ens hem d’acostumar a la nova“realitat´´.
Aquest principi de curs ha estat molt estrany i diferent, però sincerament pensava que ho seria més. Ja tenia assumit que no podríem començar l’institut. Molta gent diu que hi ha una gran diferència respecte als altres anys, però jo no l’he notat. M’he acostumat de seguida als canvis, com anar a l’armariet a primera hora perquè després del pati no hi podem anar. Aquestes coses ja formen part de la rutina, com anar sempre amb mascareta, que s’ha convertit en una peça de roba més. Ja ni et planteges per què la portes. Ara, hi ha una cosa que pensava que no es notaria tant, que és el fet d’estar separats per itineraris. És la millor manera de treballar pel tema Covid, però és la cosa que porto més malament, perquè m’agradaria estar a la classe amb persones que no fan el mateix itinerari que jo.
Igualment, hi ha una cosa molt contradictòria que no entenc. Per què la gent va sense mascareta i després volen que la pandèmia s’acabi?
En el fons tot és acostumar-s’hi. Espero tornar a la normalitat. Bé, a la normalitat d’abans.
Per una part ha estat bé poder tornar, ja que després de tant temps sense anar a classe ja volia veure els meus companys, parlar amb ells, fer bromes i fins i tot trobava a faltar donar classe, ja que tot el que vam fer via telemàtica va ser molt pesat i avorrit.
Per l’altra part tot el tema de la covid portava amb ell molts problemes com el de la mascareta, el gel, les noves rutes o el poc contacte que podem tenir amb les altres classes. Algunes coses com aquestes em van fer tirar una mica cap enrere, a més la majoria dels millors amics que tinc anaven a altres classes i això m’enfadava una mica però no podia fer-hi res.
Al final no ha estat tan malament com pensava, m’he pogut acostumar una mica amb tot el tema de la mascareta i ara mateix em sento bastant còmode amb la meva classe. A veure com avança el curs…
Juan Carlos Díaz 4tB
Aquest començament de curs ha sigut una mica diferent a la resta ja que amb el covid-19 les coses han canviat, hem hagut de portar mascaretes, gels desinfectants…
Però m’ha agradat tornar per tornar a veure els companys i seguir amb les classes al final tots ens acostumarem al tema de covid-19.
Claudia Hernández 4t C
Hola, sóc la Cortes Sánchez de 4tC. Aquest inici de curs, ha sigut diferent, però no molt dolent, quasi tot és normal menys l’ús de mascaretes, el desinfectar taules, i mans… Després de tants mesos a casa es molt dificil tornar i acostumarse a la rutina un altre cop. Esperem que tot això passi el millor possible!
Per a mi aquest principi de curs ha sigut molt diferent als anteriors ja que la situació que estem vivint ha provocat canvis a la nostra vida quotidiana. Tot i que durant el confinament ja em vaig acostumar a totes les normes de seguretat; m’ha semblat estrany començar les classes d’aquesta forma.
Per a mi aquest inici de curs ha estat molest, per què, després d’estar tant de temps a casa fent el que volia, sense mascareta ni res, tornar a la rutina no ha estat fàcil, a més d’això a aquesta rutina s’hi ha d’afegir el tema de les mascaretes i de desinfectar les taules i les nostres mans.
Per d’altra banda, l’estona del pati ara és millor, per què tenim més espai que abans, i m’agrada tornar del pati i no haver de fer lectura. A part d’això també tenia ganes de trobar-me als meus amics, que per les mesures de la covid no podíem fer tot el que volíem, però ara gràcies a l’institut sí que tenim més llibertat.
Jo aquest curs sóc nova a l’institut, vaig començar 4rt d’ESO però de miracle que he passat de curs perquè en el meu anterior institut anava fatal amb les notes, amb el tema de l’Covd-19 m’ha costat massa ajuntar-me amb les companyes, però ara han passat els dies i ja tinc amigues, em sento molt a gust. Però això del virus no m’agrada gens, al principi la mascareta m’aclaparava molt, però al final t’hi acostumes. Amb les classes m’he estan costant però intento aplicar-me per treure’m l’ESO.
La tornada a l’insti no se m’ha fet gaire dificil pel fet de llevar-me d’hora, tot i que tornar a agafar la rutina és complicat, les noves mesures de segurentat al principi se’m feien estranyes, el fet d’anar tot el dia amb mascareta, netejar les mans a cada classe i a última hora les taules i cadires, per ara suposo que ja estem tots acostumants. Penso que no ens va malament tenir uns horaris i una rutina. Mai hagués pensat viure alguna cosa així, però només ens queda adaptar-nos.