El penell de l’article anterior, que represeta Sant Jordi i el drac, més definit en el dibuix de Jaume Guardis, amb el regal dels vents que bufen a la Garriga i s’emporten els mals aires. Tingueu a prop els llibres i els afectes que simbolitzen les roses! 
LLENGUA I LITERATURA
Publicat per Rosa Sagalés
Article d’opinió:
Llegint la informació que hi ha disponible sobre la COVID-19 m’he adonat que des que l’OMS (Organització Mundial de la Salut) va declarar estat de pandèmia a aquesta malaltia originada per un virus fins al moment desconegut s’han donat a la ciutadania pautes de prevenció, però com és evident encara no s’ha posat a punt la vacuna. Aquest fenomen ha aportat coses dolentes però dins del dolent sempre ha aportat alguna cosa bona com que ha reduït la contaminació, ja que la gent no es mou tant amb vehicles motoritzats i no hi ha tants vols; tota la indústria s’ha alentit i això comportarà molt problemes econòmics. Molta informació de la que ens arriba és contradictòria, però hem de tenir clar que segons l’OMS:
-La xarxa 5G no propaga la COVID-19.
-Haver passat la malaltia no vol dir que estem protegits tota la vida. En aquest punt, penso que hem de ser crítics amb les empreses que proposen tractar els malalts amb plasma de persones curades ja que encara no se sap quant de temps els anticossos guareixen de la malaltia. S’ha de valorar el benefici/perjudici d’exposar-se a un tractament d’aquest tipus.
-Ara que ve l’estiu, podem estar tranquils perquè el virus no es transmet a través de les picades dels mosquits.
Tu a Sants i jo a Mollerussa
Aquest llibre ens presenta els personatges de la Meritxell i en Pau, que es coneixen una nit a una discoteca. Al matí la Meritxell s’assabenta que ell és “fatxa” i en Pau descobreix que ella és “indepe”. A partir d’allà deixen de veure’s però, no els serviran de res les seves discussions polítiques ja que senten alguna cosa entre ells. Fan el possible per fer entendre’s l’un a l’altre perquè pensen així, però al fi i a al cap, acaba sent una excusa per no distanciar-se.
Els resultats d’aquest llibre han estat molt bons ja que mai n’havia llegit un d’aquest tipus i m’ha agradat molt! La història se’t fa fàcil d’arribar, ja que descriu moments importants per a Catalunya que en general, coneixem, i ens ajuda més a identificar-nos. I l’argument està molt ben pensat i redactat.
Aquest llibre l’he tret de la meva biblioteca personal. Fa molt de temps que el tinc per casa ja que me’l van deixar prestat però no vaig arribar a llegir-me’l. Doncs, aquest moment ha estat una molt bona excusa per començar-me’l!
Diego Rodriguez,4rtC
El 23 d’abril, em van regalar un llibre, ja que coincidida amb Sant Jordi. Era el llibre de ‘Stranger Things’. És un llibre que prové d’una sèrie de netflix molt popular; d’aquesta sèrie n’han tret un llibre que l’han traduït a moltes altres llengües i una d’elles era el català. En aquest llibre s’expliquen coses molt similars a les que passen en la sèrie, només que en el llibre són encara més detallades.
Doncs aquest llibre el vaig rebre en Sant Jordi, i doncs amb tot el que està passant ha estat bé per llegir-me’l.
Els llibres que van devorar el meu pare és un llibre escrit per Alfonso Cruz i publicat per l’editorial Blackie Books. La seva temàtica és més aviat de suspens i té 144 pàgines.
La història inicia quan Elies Bonfim, un nen de dotze anys, rep com a regal d’aniversari la clau de les golfes on es troba la biblioteca del seu difunt pare, Vivaldo Bonfin, un home apassionat per la lectura. Fins a aquell moment, Elies pensava que havia mort d’un infart, però aviat la seva àvia li revela la veritat: el seu pare va ser devorat pels llibres que es troben a la biblioteca. El nostre protagonista decideix anar a la recerca del seu pare, emprenent un viatge per un cúmul de llibres clàssics. S’endinsarà en mons fascinants, parlarà amb els personatges dels llibres i intentarà seguir el rastre del seu progenitor entre les lectures, les quals el faran connectar amb ell mateix aportant reflexions crues però verdaderes.
L’autor amb aquesta història ens submergeix en tota una aventura metaliterària. És un llibre bastant breu que vaig poder llegir-me en dues o tres nits. L’he trobat molt maco i tot un homenatge a la literatura clàssica. És una lectura peculiar amb la metàfora d’introduir-se en un llibre que fa que es barregi la ficció de les lectures amb la realitat.
Per altra banda, la història es narra des del punt de vista del protagonista,qui es pot veure créixer i madurar fins a l’epíleg el qual, sincerament, em va desconcertar bastant, ja que no era ni molt menys el que imaginava que passaria.
Gràcies a aquest confinament he fomentat el meu gust per la lectura i aquest llibre ha estat un dels que m’he llegit. Sens dubte el recomanaria a tota la gent a qui li agradi llegir i que estigui buscant un llibre diferent per perdre’s entre les pàgines.
M’ he llegit un llibre que vaig trobar per casa que es diu MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN de Manuel de Pedrolo. Aquest llibre explica la història de l’Alba i del Dídac. L’Alba coneix el Dídac quan veu que li fan bulling uns altres nois per ser negre i l’intenta ajudar. Llavors apareixen molts plats voladors i maten a tothom menys a ells dos perquè estaven submergits a sota l’aigua, i a partir d’ aquí emprenen la seva aventura per sobreviure i perquè no s’extingeixi la humanitat.
El llibre és molt entretingut i el recomanaria a tothom.
Article sobre: “La llar de Miss Peregrine per a nens peculiars”
La llar de Miss Peregrine per a nens peculiars és un llibre escrit per Ransom Riggs en la versió original en anglès “Miss Peregrine’s home for peculiar children” al 2011. Aquest llibre ha sigut traduït a més de quaranta llengües i la traducció de la qual parlaré, la catalana, va ser publicada a finals del 2016 per Núria Parés Sellarès. La intenció original no era fer una novel·la, sinó un àlbum de fotos antigues que col·leccionava l’autor, però finalment es va decidir de fer aquest llibre incloent imatges antigues que tenia i d’altres de col·leccionistes. Una cosa que impacta és que l’autor diu que les imatges que et posen la pell de gallina són reals, excepte algun petit tractament que es va fer perquè faci més por. Com el llibre va tenir èxit, al 2016 també va sortir una pel·lícula bassada en el llibre.
Aquest llibre no és complicat de llegir i la trama és molt original. Un nen, Jacob Portman, té un vincle molt fort amb el seu avi, qui li explicava i li ensenyava històries d’uns nens amb poders i peculiaritats. El nen, per suposat, no s’ho creu al principi. Però un dia, després de rebre una trucada del seu avi i a l’arribar a la casa i veure la seva mort, el nen va poder veure una espècie de persona estranya amb tentacles a la boca. Això el va tornar boig i, després d’anar al psicòleg i amb una sèrie de pistes que li va deixar el seu avi, arriba a una illa perduda de Gal·les, on troba la llar de Miss Peregrine amb els nens peculiars, tot exactament com li va explicar el seu avi. Allà s’adonarà que ell té el poder de veure als monstres amb tentacles i a partir d’aquest moment tindrà lloc la història.
Aquest llibre l’he trobat molt original i bàsicament diferent. M’ha agradat molt les fotos i la seva relació amb la història i com el autor narra els fets. Algunes parts, però, no li trobava molt sentit perquè eren masses casualitats. Però en general, he trobat una novel·la molt interessant i que tothom s’hauria de llegir algun dia que no facin res. Ja que et fa passar l’estona però tampoc et canvia la vida.
Jo he fet un article del primer llibre de la saga ”Electro”.
El protagonista de la història, Ray, somia anar-se’n a la universitat i sortir d’Origen, el poble on ha crescut. Però un matí, al despertar-se, descobreix que el món que coneixia ha deixat d’existir. No queda ningú: ni els seus pares, ni els seus amics, ni els seus veïns, i en aquesta nova realitat els humans ja no són les criatures més poderoses del planeta. Es pregunta el que ha passat, on se n’ha anat tothom i per què sembla que han passat anys des de l’última vegada que se’n va anar a dormir. Per sobreviure, Ray ha hagut de confiar en Eden, una jove fugitiva ferida en la batalla i que el seu cor depèn d’energia externa per seguir bategant. Els dos van cap a una aventura guiats per un misteriós diari, que conté molts secrets i que també els porta a emprendre junts un viatge ple de perills a la recerca de respostes sense saber que alguns secrets és millor que estiguin enterrats per sempre més. I on Ray descobreix el sentit de la seva existència i on també coneix el seu germà bessó, Dorian, que, a l’igual que ell, és la còpia humana experimentada d’un malvat científic.
Què veus quan et mires al mirall? La Rose, un cos sensacional, d’enorme seguretat i desvergonyiment; en Leo, el reflex d’un malote fosc i descuidat; la Red, la seva cabellera pèl-roja rapada pels costats i un munt de murmuris a la seva esquena. Un mirall no et torna qui ets en realitat, sinó com et veu la resta de món.
A Rose la corca el record d’un dia que no ha aconseguit oblidar, i busca un amor que la pugui curar. El germà d’en Leo sortirà de la presó i ell està disposat a seguir-lo fins on calgui. És sang de la seva sang i això és l’únic que importa … no? I la família de la Red consisteix en una mare alcohòlica i un pare que només es passa per casa entre cada vegada que li posa una banya a la seva dona.
Tot anava bé l’any passat. Quan van formar el seu grup de música, Mirror Mirror. Quan els quatre es tenien els uns als altres.
Els quatre. Això és el que ha canviat: La Naomi va desaparèixer a finals d’estiu i acaben de trobar el seu cos al Tàmesi. No està morta, però tampoc se sap si sobreviurà. La policia creu que va ser un intent de suïcidi. No obstant això, els blaus de el braç de Nai s’assemblen als dits d’una mà: algú va fer mal a la seva amiga. La Red no pararà fins a trobar al culpable.
Mirror Mirror, coescrita al costat de Rowan Coleman, és la novel·la debut de la model i actriu Cara Delevingne. Si alguna cosa destaca de la història és com es construeix al voltant d’una idea molt present en la vida de qualsevol adolescent: la identitat. Explora temes com l’amistat, la sexualitat, els perills d’Internet i les relacions tòxiques.
D’altra banda, ens endinsem en una trama d’intriga que, encara que de vegades predictible, et mantindrà amb els ulls enganxats a les pàgines.
Mirror Mirror és, en definitiva, una història entretinguda, que enganxa i parla de qüestions importants. Potser no es tracti d’una obra magistral, però es gaudeix sense necessitat de ser fan de l’autora.
El llibre que he llegit és Blackthorn.
Aquest llibre inspirat en el segle XVII tracta sobre un aprenent d’apotecari. Hi ha certs assassinats els últims dies durant la nit, i el noi veu que el seu mestre, en Benedict, està tenint problemes els últims dies. Al final apareix mort, i ell decideix que ha de venjar-lo, i resoldre el misteri. La història està plena de mètodes d’encriptació, misteri i suspens, i també receptes antigues reals de medicina.
No és un mal llibre, la veritat és que m’ha agradat i és entretingut. Els personatges estan força ben desenvolupats i les resolucions dels problemes són creatives. És un llibre recomanable, sobretot per a gent jove (per molt que estigui ambientat en el segle XVII i això no cridi l’atenció de una gran part de joves, el protagonista és adolescent, i la gent de la seva edat que ho llegeixi es pot identificar més amb ell).