Felicitats a tots els Jordis i Marcs, que celebren el sant en aquesta setmana (també si hi ha algun aniversari)! Potser no sabeu que, al penell de l’església del poble, també hi tenim el cavaller Sant Jordi. En la meva foto no es veu massa, però el sol que travessa les campanes sembla un bon auguri.
En els comentaris d’aquest article, aporteu amb originalitat i correcció la ressenya de la lectura que heu fet durant la setmana més literària de totes. Salut!
Jo he llegit el llibre “El misteri de Salem’s Lot”; el seu autor és Stephen King. Sempre havia vist pel·lícules de vampirs, però mai n’havia llegit un llibre. Aquí la seva trama: un home que va patir un trauma a una casa vella al seu poble natal i al cap dels anys, quan ja s’ha fet un home i escriptor consagrat, torna al seu poble, Salem’s Lot, per afrontar el seu trauma de la infància. Allà res serà fàcil. Coneix una noia i s’enamoren i etc. Paro ja que si no explico tot el llibre i no estic aquí per això. A aquest llibre, li posaria de nota un 7,5/10.
Jo m’estic llegint “El Rodrick mana”, escrit per Jeff Kinney. És un llibre entretingut i divertit, i encara més en aquesta quarantena, en la qual hi ha molt temps lliure. Si estàs avorrit, aquest llibre et pot desavorrir i animar. Aquest llibre tracta sobre el començament d’un nou curs a l’escola, amb moltes aventures divertides i curioses.
Durant aquests dies de confinament, m’he estat llegint “Els 7 cims” de Ramón Portilla.
La trama d’aquest llibre succeeix en set escenaris diferents, cada un d’ells està situat a un cim diferent: McKinley (Amèrica de Nord), Aconcagua (Amèrica del Sud), Kilimanjaro (Àfrica), Elbrus (Europa), Piràmide de Carstensz (Oceania), Vinson (Antàrtida) i Everest (Àsia). Ja que Ramón Portilla ens explica la seva experiència durant l’aventura a la qual s’embarca juntament amb el seu company Mirra Smid.
Aquest llibre ha estat molt interessant, sobretot pel fet que mentre el llegeixes et pots posar en la pell dels protagonistes i fer-te una idea del patiment que estan passant. A més a més durant el transcurs del llibre pots observar algunes imatges que ells han pogut viure-les en directe.
Personalment he gaudit molt llegint aquest llibre i m’ha semblat molt interessant com explica la història perquè hi ha alguns altres que l’expliquen quan ja estan a casa i ho expliquen en passat, en canvi Ramón Portilla ho explica en present de manera que l’ha escrita com un diari i això fa que la trama sigui més real i creïble, també que puguem elegir exactament el que els passa als protagonistes en aquell precís instant.
Un dels llibres que he llegit aquest confinament és ‘Dies sense tu’, d’Elvira Sastre. Aquesta és la seva primera novel·la, ja que ella normalment escriu poesia.
Aquest és un llibre que lliga, a través del temps, una àvia i el seu nét. El protagonista és el narrador, i l’àvia està present amb cartes que havia escrit anys enrere i que ara el seu nét llegeix i aprecia. I és que la història d’amor del nét és la repetició de la de l’àvia: un alumne i el seu professor s’enamoren. Això els fa viure, fer i sentir coses que no esperaven.
És un llibre que et fa reflexionar constantment en les relacions que tenim amb les persones a qui estimem, i també en les coses que es poden arribar a fer per l’amor romàntic. El recomano!
Jo m’estic llegint el llibre de Dan Brown “Inferno”, la seva penúltima entrega de la sèrie literària que va començar amb “El Codi Da Vinci”. He triat aquest llibre perquè m’agrada molt l’àmbit policíac, sobretot amb aquesta intriga que ens aporta aquest famós escriptor.
Penso que és un llibre que va molt bé per matar aquest temps en què estem tancats a casa, i que després de llegir-me Àngels i Dimonis serà molt interessant. Per ara el llibre m’està encantant, ja veuré com avança la trama.
Jo m’estic llegint “Dràcula”, un llibre de Bram Stoker que anteriorment vaig llegir en versió original i em va semblar curiós llegir la versió catalana.
És una novel·la de ficció gòtica/terror, que explica la història de Jonathan Harker, un advocat anglès, que viatja cap a Transsilvània per tancar un negoci de compra de propietats a Londres efectuada pel comte Dràcula.
És un llibre que mai deixa de sorprendre i et provoca aquella sensació d’intriga i terror que no et deixen parar de llegir. El recomano totalment.
Roc Dalmau
4rtC
En èpoques de confinament he optat per llegir aquells llibres comprats i abandonats ja sigui per no tenir temps o perquè, a l’hora de intentar llegir-los, no m’havien cridat l’atenció. Ara que s’acosta Sant Jordi i no s’ompliran els carrers de llibres i roses, he volgut acostar-me una mica més a la tradició llegint un conjunt de relats curts on el tema principal és una rosa.
Aquest llibre es titula “Per una rosa” i té la intenció de reinterpretar el clàssic de “La Bella i la Bèstia”. Hi ha un total de tres relats escrits, per un autor diferent: Laura Gallego, Benito Taibo i Javier Ruescas. En aquest ordre, els autors van escriure la seva pròpia interpretació del clàssic però amb una característica peculiar; cada relat estaria situat en escenes temporals diferents; és a dir, passat, present i futur.
Entre els tres relats el que més destacaria com a original és l’escrit per Javier Ruescas. Es basa en una època futurista i el protagonista principal és la Bèstia, un jove al qual se li va prohibir sortir d’una fortalesa, per por al món exterior, després de la mort de la seva família. Si algú coneixia d’ell algun dia, hauria d’encarregar-se que mai no ho expliqués a ningú. Llavors, és quan entra la Bella en escena, amagant més secrets que la Bèstia. El fet que el relat estigui escrit des del punt de vista de la Bèstia, en segona persona, pensava que seria més complicat per tal d’empatitzar amb els personatges ja que estic acostumada a llegir en tercera o primera persona, però m’ha agradat molt poder descobrir aquesta manera de narrar.
Malgrat aquest relat, el més reivindicatiu és el de Benito Taibo, basat en el present i ple de paral·lelismes i metàfores ja que la Bèstia és un tren anomenat també el comboi de la mort que comunica països d’Amèrica central amb la frontera d’Estats Units. La protagonista, Anabella, una nena pobra que viu a Hondures i després de patir un dels incendis més traumants a causa de la pèrdua de l’única persona important en la seva vida, decideix encaminar el seu camí cap a Estats Units i aconseguir un futur millor.
Per últim, m’agradaria destacar una de les frases que més m’ha agradat d’un dels relats que diu el següent: “Al primer moment et penses que t’has ajagut sobre un faç de flors o que algú ha encès una foguera. (…) El cansament es dissipa de sobte quan sents la seva veu i l’esperança t’arrenca de la letargia. Llavors comprens que les flames no acaronen… i que, més enllà del jardí, a l’hivern, les roses es marceixen.”
Durant aquest confinament, he llegit “La Cúpula” de Stephen King. Aquesta novel·la és una novel·la de ciencia-ficció que va ser publicada al 2009. Abans que s’iniciés el confinament, vaig veure aquest llibre en un bar i vaig decidir llegir de què anava. La novel·la tracta sobre un petit poble anomenat Chester’s Mill sobre el qual, de forma completament misteriosa i sense cap motiu, hi cau una cúpula. Aquesta cúpula cau de sobte formant una barrera invisible al voltant del poble. El poble se les ha d’afanyar per sobreviure a aquest succés i per trobar-hi una solució.
Personalment m’ha encantat aquesta novel·la. Toca molts temes diferents: misteri, amor, terror, suspens…L’escriptor no s’evadeix en guardar-se cap detall, fins i tot hi descriu a la perfecció escenaris de mutilació, accidents o violacions molt visuals. Això fa que et sigui més fàcil imaginar-te la situació i poder viure dins de la novel·la. Un altre punt que té aquesta novel·la a favor, és el fet que no només hi hagi un sol personatge amb el qual es descrigui el que passa, sinó que l’escriptor decideix explicar-nos com porta aquesta situació cada personatge i el seu punt de vista. La trama que té em sembla molt interessant i original, molt diferent a altres novel·les. Sens dubte és una novel·la que recomanaria, ja que una vegada comences a llegir-la no pots parar fins al final.
Durant el camí m’he llegit un llibre Jordi Sierra i Fabra, més exactament “Camps de maduixes”. En aquest llibre hi ha diferents personatges principals:
-La Lluciana (protagonista) → Pren una pastilla d’èxtasi i es queda en coma.
-Cinta, Loreto (bulímica), Màxim i Santi → Amics de la Lluciana.
-Eloi → Xicot de la Lluciana.
-Vicenç Espinós → Policia que investiga el cas i busca el camell.
-Poli Garcia→ Camell → Treballa per l’Alexandre Castro, un gran traficant de drogues.
-Marià Zapata → Periodista que trau a la llum el cas.
El llibre gira entorn una noia que es diu Lluciana, que una nit, de festa, va prendre una pastilla d’èxtasi, encara que també es relaten els problemes dels altres personatges com el de la Loreto que és bulímica. També es veu com la gent reacciona al que li passa a la Lluciana.
A mi, m’ha agradat molt aquest llibre ja que és realista. Relata una història que li podria passar a qualsevol persona, i això el converteix en un llibre que d’intriga, ja que vols saber el que passa en cada moment. Trobo que és una història commovedora.
Es barreja l’acció amb els moments difícils de la història per trobar solucions al problema. I aquesta barreja original acaba quedant molt bé, personalment. Pot ser confús, quan parla molta gent alhora al llibre, ja que hi ha molts personatges, però quan més s’avança la història, més s’aclareix tot.
Em vaig començar a llegir un llibre anomenat “Sóc aquí… On estàs tu?” abans que sorgís la pandèmia i el confinament causat pel coronavirus de l’autor Konrad Lorenz.
Konrad va ser doctor en medicina i en filosofia, el 1940 va ser nomenat catedràtic de psicologia i al 1973 va ser guaardonat amb el premi nobel de medicina i Fisiologia. Ha fet molts llibres sobre el comportament humà i animal on es pot extreure molta informació realment interessant.
El llibre titulat “Sóc aquí… On estàs tú?” tracta sobre el comportament de les oques i l’estudi sobre el seu llenguatge basant-se en l’oca gris al llarg de dècades. L’objectiu del llibre és fer intel·ligible al lector el comportament d’un especial animal social. El que em crida l’atenció sobre el llibre és l’estructura que té l’autor en escriure els diferents successos. Primer de tot explica les seves històries succeïdes en relació a les oques i després, darrere una part teòrica, exposa el comportament de les oques basant-se en els seus llenguatges entre elles o bé entre mares i cries.
Personalment aquest llibre m’està servint molt ja que estic criant oques i crec que és molt bonic entendre cada crit en els seus “piu pius” i poder d’alguna manera comunicar-te amb elles. És un llibre en el que està molt ben explicat el llenguatge, el comportament i cada moviment que fan les oques. El característic títol ve del crit i la resposta que es fan les oques mares amb les seves cries per localitzar-se i orientar-se.
Durant aquests dies m’he estat llegint el llibre “Ens van robar la joventut” de Victor Amela.
És un llibre on Victor Amela narra els vint-i-cinc testimonis de supervivents. Històries viscudes pels joves que van lluitar en el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola. Aquests se’ls va conèixer com «La Lleva del Biberó». Van combatre a l’Ebre i molts dels que van sobreviure van acabar anant a la Segona Guerra Mundial. Molts d’aquests nois no arribaven als divuit anys,
El llibre ens transmet els sentiments de solitud, i el malson de veure i enterrar els teus companys i amics, a més de les condicions en les quals havien de lluitar per la seva terra.
Aquest confinament m’he llegit la Saga dels Jocs de la Fam, que és una obra literària de ciència ficció molt ben escrita per Suzanne Collins. La història se situa en un mon post apocalíptic en el qual segles després d’una guerra nuclear global només queda un país anomenat Panem el qual s’organitza per districtes, de l’1 (el menys pobre), fins al 12(el més pobre) i després hi ha el Capitoli que és una gran ciutat on viuen els rics, els únics amb llibertat en aquest món.
A causa de la revolta del districte 13, cada any es celebren els jocs de la fam en el qual un noi i una noia de cada districte participen en un combat a mort on només en pot quedar un. I qui guanya es converteix en ciutadà del Capitoli de forma relativa perquè en comparació segueixen sent pobres. El relat s’explica des del punt de vista de la protagonista, que és una habitant del districte 12, i la qual es veu obligada a participar en els jocs d’aquell any.
Aquest dies de quarantena m’he estat llegint el llibre ‘’El Soterrani’’ de la Natasha Preston.
A Long Thorpe és una ciutat tranqui·la on mai hi passa res a part d’alguna baralla per res mai seriós, però un dia mentre tornava d’una festa la Summer Robinson es troba a un home desequilibrat que la segresta i la porta a un soterrani amb més noies. Aquest home els canvia els noms i els posa el noms de flors com per exemple: Rose, Lily, Poppy i Violet. El nòvio de la Summer amb ajuda de la policia la van començar a buscar i l’home perquè la gent no sospiti ajuda la policia. És un llibre molt intens, el qual t’enganxa i no pots parar de llegir, per veure què passarà a les noies del soterrani. El recomano molt.
Aquests dies m’he estat llegint un llibre que es diu Taoshira. Aquest llibre barreja una mica l’amor amb ciència-ficció històrica. És un llibre de gairebé 380 pàgines molt interessant que m’agradaria recomanar, ja que tant el vocabulari com el registre són adequats al nostre nivell que tenim. Ara us faré una breu explicació de què tracta el llibre, sense dir com acaba:
Tenim dos personatges principals, en Ramil i la Taoshira. Cadascú dels dos viu a un país diferent i els dos són els governants del seu respectiu país. Els dos personatges són molt diferents, cadascú té els seus costums i la seva forma de ser, que no és gaire complementària entre ells dos. Però en tot això hi ha un problema: en el món on viuen, hi ha constants guerres i els països per si sols no són capaços de lluitar amb èxit. Per poder fer a un país més fort i que guanyi les guerres és necessari que hi hagi una aliança matrimonial entre dos països. I qui serà qui es casi? Pràcticament es pot deduir, però no tot serà tan fàcil, abans del casament els passarà una cosa molt greu als nuvis que hauran de lluitar units per salvar els seus països, a ells mateixos i la seva relació que inicialment no és gaire bona…
Ara que ja he fet una petita explicació de què tracta el llibre m’agradaria que altres persones també se’l poguessin llegir, per així saber com acaba tot i de quina manera. A més a més, la lectura és una manera molt interessant d’aprendre nou vocabulari.
Espero que, si llegiu el llibre, us agradi tant com a mi!
Aquests dies m’he estat llegint un llibre que es diu Taoshira. Aquest llibre barreja una mica l’amor amb ciència-ficció històrica. És un llibre de gairebé 380 pàgines molt interessant que m’agradaria recomanar, ja que tant el vocabulari com el registre són adequats al nostre nivell que tenim. Ara us faré una breu explicació de què tracta el llibre, sense dir com acaba:
Tenim a dos personatges principals, en Ramil i la Taoshira. Cadascú dels dos viu a un país diferent i els dos són els governants del seu respectiu país. Els dos personatges són molt diferents, cadascú té els seus costums i la seva forma de ser, que no és gaire complementària entre ells dos. Però en tot això hi ha un problema: en el món on viuen, hi ha constants guerres i els països per si sols no són capaços de lluitar amb èxit. Per poder fer a un país més fort i que guanyi les guerres és necessari que hi hagi una aliança matrimonial entre dos països. I qui serà qui es casi? Pràcticament es pot deduir, però no tot serà tan fàcil, abans del casament els hi passarà una cosa molt greu als nuvis que hauran de lluitar units per salvar als seus països, a ells mateixos i la seva relació que inicialment no és gaire bona…
Ara que ja he fet una petita explicació de què tracta el llibre m’agradaria que altres persones també se’l poguessin llegir, per així saber com acaba tot i de quina manera. A més a més, la lectura és una manera molt interessant d’aprendre nou vocabulari.
Espero que si llegiu el llibre, us agradi tant com a mi!
Aquests dies de confinament he estat llegint la segona entrega del ”Senyor dels Anells”, aquesta anomenada ”Les Dos Torres”. Aquest és un llibre d’unes 470 pàgines, escrit per J.R.R. Tolkien. La veritat és que m’ha agradat molt.
La història segueix el curs que ja havia començat la primera entrega, dividida en 2 llibres. Al primer, es segueix la majoria de la companyia, que ja separada del portador de l’anell, es mou pel regne de Rohan, on acaben lluitant a la guerra i enderrocant el bruixot malvat Sàruman, a la seva fortalesa d’Ísengar. Durant el segon llibre, s’explica el viatge del portador de l’anell, Frodo, i el seu inseparable amic, Sam, i la criatura Golum. Es dirigeixen cap a Mordor a acabar amb l’anell i portar la pau al món, però no serà un passeig senzill i tranquil, precisament-
Prèviament ja havia vist la pel·lícula, però el llibre m’ha agradat molt més, si és possible. M’ha agradat més ja que desenvolupa molt més la història i els personatges, a part que explica parts del viatge que sortien a la seva versió audiovisual. D’aquest llibre m’agradaria ressaltar la exquisidesa de les descripcions de l’entorn, d’aquest mont fantàstic. Es nota que l’autor tenia tot el món i la seva història al cap, i simplement la plasmava al paper. Des de la meva humil opinió, aquest és el pinacle del gènere de la narrativa fantàstica, i crec que és gairebé un deure llegir aquest llibre com a mínim un cop a la vida.
Un llibre que he llegit aquests dies és “Missatge de Belfast”, la biografia de Seámus un noi jove que explica en primera persona com es vivia el conflicte irlandès en l’època d’IRA. És un llibre amb un punt de vista molt subjectiu però a la vegada molt realista ja que gràcies a que està escrit en primera persona i que és una història real t’apropa molt a la causa i fa que empatitzis més amb el protagonista. Jo l’he vist com un llibre entretingut, encara que si te’l vols llegir has de saber que no és com una novel·la, aquest llibre està escrit perquè se sàpiga queè va passar a Irlanda i no pas per a entretenir el lector; és a dir no és un llibre amb acció sinó una font d’informació explicada en forma de vivència, i això agrada molt ja que és precisament l’essència d’aquest llibre.
És força curt, d’unes 130 pàgines, i no es fa pesat, tampoc és com aquells que t’enganxen i no pots parar fins que saps que te l’acabes, però s’ha de dir que està molt ben redactat i això ajuda molt perquè no es faci dens. El recomanaria a tothom que volgués llegir una mica d’història i un llibre no massa llarg que vagi al gra.
Aquest dies he llegit un llibre que es titula “Un cel de plom”. Són les memòries de Neus Català novel·lades per Carme Martí. S’hi explica la vida d’una dona, Neus Català, que era una jove molt inquieta de vint-i-un anys quan va esclatar la Guerra Civil. Amb les seves ganes d’ajudar, es va fer responsable sanitària d’una colònia de 182 nens i nenes i amb ells va prendre el camí cap a l’exili a França. Allà es va enamorar i també va col·laborar amb la Resistència contra el nazisme. Però va ser capturada i deportada als camps de Ravensbrück I Holleischen. Com diu la protagonista allà va conèixer l’infern però també la solidaritat .
A mi aquest llibre m’ha agradat molt, és un d’aquells llibres que quan l’acabes et fa reflexionar. És una història molt dura perquè Neus Català és una supervivent dels camps d’extermini nazis, un dels horrors més grans de la història de la humanitat. Però, clar, l’infern no va acabar amb l’alliberament, sinó que la seva vida és la història d’una lluita constant contra els records d’aquella etapa de la seva vida.
Durant aquests dies de confinament m’estic llegint “Harry Potter i el calze de foc”. Aquest és el quart llibre d’una saga de set llibres.
Tot comença amb la Copa Internacional de Quidditch en al qual una gran sorpresa obliga Harry a acabar participant a les proves més difícils fins ara.
Ja fa un any que m’estic llegint els llibres de Harry Potter. Abans sempre m’havia negat a mirar-me les pel·lícules o a llegir-me els llibres fins que una amiga em va animar i ara estic enganxadíssima. Personalment considero que aquesta saga està molt ben escrita. També crec que hi ha moltes opinions diferents sobre els llibres amb aquestes temàtiques.
És una saga que animo a bastanta gent que provi de llegir-la ja que enganya a simple vista i en veritat és increïble.
Durant aquests dies de confinament m’he llegit un llibre que tenia abandonat per casa. El llibre en qüestió s’anomena: “De mica en mica s’omple la pica” i l’autor és Jaume Fuster. El llibre té aproximadament cent cinquanta-cinc pàgines i el tema principal d’aquest és l’intriga.
Aquesta novel·la està estructurada en tres parts principals: la primera s’anomena “Dos morts i un viatge” i és el plantejament, la segona part s’anomena “Embolica que fa fort” i és el nus i la tercera part és el desenllaç i s’anomena “Esclata la violència o qui fa la paga”. La trama d’aquesta novel·la gira entorn del protagonista, l’Enric Vidal. Qui accepta una feina bruta a canvi de diners. Aparentment és un treball fàcil, però realment es complicarà. Ja que al tornar li carreguen l’assassinat del seu cap i de la seva germana i a sobre no veurà ni un cèntim. A partir d’aquí i acompanyat de la seva nòvia, la Bebel, intentaran seguir qualsevol pista per trobar el veritable culpable. Com ja he dit, el personatge principal és l’Enric (un home jove sense ofici ni benefici), però també hi ha molts personatges secundaris. Jo només n’anomenaré uns quants, com ara el senyor Batlle (Comptable d’en Jaume Romagosa), la Bebel Dupin (La xicota de l’Enric), el Pere (Obrer de la fàbrica del Jaume), el Jaume Romagosa (Un ric burgès sense manies), el senyor Peris (El tafaner del Jaume), la Júlia Vidal (Germana de l’Enric)… En la primera part del llibre, el narrador és intern i en les dues últimes parts el narrador és extern. L’espai en gran part transcorre a Barcelona, però el protagonista també viatja a altres ciutats d’Europa i el temps ens situa en els anys setanta aproximadament.
Finalment voldria dir que el llibre no és que m’hagi fascinat, però tampoc m’ha avorrit. Té una mica de tot, parts més emocionants i parts que no ho són tant.
Blanca Moreno 4rB
Aquest dies he aprofitat per acabar de llegir-me “ La Daga”, un llibre de Philip Pullman. Aquest llibre és el segon de la trilogia “La matèria obscura”. Abans de llegir aquest us recomano llegir el primer “ La brúixola daurada”. És un llibre d’aventures fantàstiques. Aquest llibre explica la història de la Lyra quan arriba a un nou món, desconegut per ella. Allà coneix al Will, un noi que tampoc és d’aquell món. Junts viuen aventures plenes de perills per poder recuperar un objecte màgic que es troba en mans d’un malvat. A mi, m’ha agradat molt, no se m’ha fet gens pesat. La història t’enganxa i fa que no vulguis parar de llegir. Està ple de misteri, acció i imaginació, estic desitjant començar a llegir el 3r. Us el recomano.
Aquests dies m’he llegit “No sóc jo”, d’Anabel Gonzalez. Està escrit en espanyol però l’he llegit traduït. Parla de diverses situacions d’adolescents que tots t’ensenyen el mateix. Expressar les emocions, tenir pors, sentir-nos sols, no saber perquè estem aquí en diversos moments, voler sortir endavant per molt que costi entre moltes altres coses. És un llibre complicat, perquè és molt rebuscat però aprens molt més del que et pots arribar a imaginar. A part, també et dona petits però grans consells. És a dir, semblen una ximpleria però pot arribar a ser una cosa que millori del teu dia a dia. M’ha encantat aquest llibre i el recomano
Jo actualment m’estic llegint “La llar de Miss Peregrine per a nens peculiars”, escrit per Ransom Riggs. És un llibre d’aventures i intriga. Aquest autor ha aconseguit mantenir la intriga i tenir sempre alguna cosa que no lligui correctament per enganxar-te. Tracta d’un noi que veu una espècie de monstre assassinant el seu avi però ningú el creu i el prenen per boig. Ell sap bé el que ha vist i decideix sortir a la recerca de respostes. És un llibre que personalment m’està agradant molt ja que jo sóc un noi a qui li costa molt llegir i gràcies a aquest llibre ho estic tornant a fer.
Un dels llibres que he aprofitat per llegir aquests dies és “La meva illa”, d’Elísabet Benavent. Aquesta novel·la romàntica està ambientada en l’actualitat i els escenaris es mouen d’una illa del Mediterrani a grans ciutats com ara Nova York, Madrid o Barcelona. La seva protagonista és també la narradora en primera persona i es diu Maggie. La Maggie viu en una illa perquè no ha sabut controlar la seva pròpia vida i ha decidit viure allunyada de tot. Però, després de molt de temps vivint tranquil·lament a la seva illa, apareix l’Alejandro, una persona que té massa a veure amb la seva anterior vida però de la qual s’enamora bojament.
M’agrada molt llegir els llibres d’aquesta autora perquè en tots ells intenta fer-te sentir identificat amb algun personatge o situació, fet que fa que t’hi enganxis fàcilment. També és per això que el vocabulari que s’utilitza és fàcil d’entendre i moltes vegades s’utilitzen expressions o paraules que diries tu si parlessis amb algú de confiança.
Aquests últims dies han sigut difícils però he aprofitat per escapar-me unes hores de la realitat i llegir una mica, el llibre que m’he començat s’anomena El corredor del laberint, de James Dashner.
El llibre tracta que un dia hi ha una erupció solar i a causa d’això entra un virus a la terra i la gent que el té li afecta directament al cervell i es tornen pirats, en canvi hi ha gent que és immune, i una companyia els ha agafat i els ha possat en un laberint per observar el funcionament del seu cerevll, com es comporta en algunes situacions extremes, per així trobar la vacuna del virus.
El corredor del laberint és una saga de cinc llibres, els quals vull llegir-los tots, ja que m’ha enganxat molt aquesta història.
El llibre que jo recomano llegir en aquesta setmana és sens dubte 1984 de George Orwell, ja que trobo que és molt adient amb les circumstàncies que vivim al nostre país i ens pot fer reflexionar molt sobre diversos aspectes. Un d’aquests aspectes és l’ús de la tecnologia en el nostre dia i dia i com aquestes són utilitzades en la nostra contra. En aquesta novel·la se’ns presenta una societat on els drets i les llibertats són retallats i on els humans acaben sent esclaus en el seu pensament gràcies a l’ús de la tecnologia, la qual els vigila constantment. En definitiva aquest llibre ens transporta a un món, no tan llunyà, on la censura, la manipulació dels mitjans i la falta de llibertat individual són la norma. Jo crec que el missatge que ens vol enviar l’escriptor de la novel·la és que lluitem pels nostres drets, fem una reflexió sobre la tecnologia i la privacitat i finalment que no oblidem la història del passat, ja que aquesta és la que dóna sentit al present i al futur.
Aquests dies de confinament he estat aprofitant el temps i llegint alguns llibres que he trobat interessants per casa. D’entre ells hi ha el primer llibre de la saga Harry Potter, he de reconèixer que fins ara només havia mirat les pel·lícules i em semblaven molt interessants, va ser aleshores que vaig decidir que, ja que m’agradava tant la trama d’aquestes històries, seria un bon moment per començar a llegir-les.
«Harry Potter i la pedra filosofal» és un llibre escrit per J.K. Rowling; és una novel·la de fantasia, on apareixen elements màgics i totalment ficticis. Aquesta història comença quan el protagonista, Harry Potter, rep una carta de Hogwarts, l’escola de màgia on demanen la seva assistència al pròxim curs. A partir d’aquest fet, en Harry descobreix la veritable raó de per què els seus pares han mort i s’adona que té la capacitat de fer màgia.
Personalment, tot i saber què passaria, m’ha semblat molt interessant i entretingut llegir aquest llibre. També cal destacar que, com és lògic, hi ha més detalls i escenes que no havien plasmat a la pel·lícula i encara m’ha agradat més perquè he pogut veure i imaginar-me coses que la gent que només ha vist la pel·lícula no; és bàsicament per aquest fet que jo el recomanaria a tothom per aquests dies de confinament.
Jo m’he llegit el llibre “Nerve” de Jeanne Ryan. Va sobre una noia que es diu Vee que és escollida per participar a un joc virtual de reptes. Ella decideix acceptar i entrar en el joc, mica en mica fa reptes més arriscats i guanya més diners. Coneix un noi guapíssim que també participa en el joc i junts superen els reptes. Però tot canvia quan els envien a un indret secret on s’ho juguen tot, inclosa la vida. M’ha agradat molt i el recomano a tothom perquè és original i emocionant. L’escriptora et fa connectar amb els personatges i viure la història com si fos teva. Té un gran missatge que és l’arriscar-nos i no tenir por de viure coses noves.
El Nen del pijama de ratlles
Jo m’he llegit un llibre anomenat El pijama de ratlles. Segurament la majoria el coneixereu perquè també hi ha una pel·lícula. Jo la pel·lícula me l’he vista diversos cops però encara no havia tingut el plaer de llegir-me el llibre. Com que estem confinats a casa vaig decidir buscar-lo per la meva llibreria fins que el vaig trobar. Al principi em va ser més avorrit que la pel·lícula però cap a les 40 pàgines, ja em va començar a agradar més. És un llibre que m’ha fet estar tens durant pràcticament tot ell i també em va entristir molt. És un llibre que t’explica la realitat de com es va viure aquella època i això fa que mentre te’l llegeixes, sorgeixin sentiments com la pena.
El valoro amb un 8,5.
Aquests dies de confinament m’he llegit un llibre titulat “Teixir l’alba d’Elizabeth Lim”. És un llibre de ficció publicat fa mig any que tracta sobre una jove costurera, la Maia, que somia ser la millor costurera de la seva terra però sent dona només li permeten casar-se. La cort reial crida el seu pare per participar en una competició per ser costurer reial però estant malalt la Maia es fa passar pel seu fill i participa encoberta. Sap que si la descobreixen perdrà la vida però s’arrisca igualment.
El llibre m’ha semblat molt interessant i he trobat que és com una combinació entre Mulan i la Selecció de Kiera Cass. La protagonista és una noia que no es deixa intimidar i que té molt clar els seus objectius i això m’ha encantat però el millor del llibre és el viatge que emprèn la protagonista per aconseguir el que ella vol.
És una història que t’atrapa fàcilment des del primer capítol i no se’t fa pesada de llegir perquè van apareixent diferents obstacles que fan que la protagonista s’hagi de superar a si mateixa i vagi creixent com a persona. El recomano molt i si el llegiu espero que us agradi!
Etienne Galvez 4rtB
Durant aquest dies de confinament m’he acabat de llegir un llibre titulat: ”El mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo, d’unes dues-centes pàgines aproximadament, que havia deixat a mitges fa un temps.
Es tracta d’una novel·la de ciència ficció protagonitzada per dos personatges: l’Alba, una noia de setze, i el Dída,c un nen negre de catorze anys.
En aquesta novel·la explica la vida de dos personatges després d’una catàstrofe que va matar quasi tota la població de la terra.
Parla de com aprenen a sobreviure en un món sense persones, començant a fer-ho tot ells sols i de la seva relació inicialment d’amics, però amb el temps acabaran tenint un vincle amorós que els portarà a tenir un fill.
“El mecanoscrit del segon origen” està redactat en forma de quadern d’anotacions, per un narrador en tercera persona i en temps passat. Transcorre en tres espais; Benaura, el poble on viuen els personatges, Barcelona i la costa mediterrània. La técnica narrativa predominant és la narració, combinada amb algunes descripcions, de manera que el ritme de la història es manté viu; no hi han molts diàlegs i aquests són una il·lustració d’allò que el narrador ja ens havia avançat.
En general m’ha agradat bastant. El tema és interessant encara que algunes parts m’han semblat avorrides perquè hi havia molta descripció, però és molt amè i fàcil de llegir.
Aquests dies de confinament m’he llegit l’autobiografia “La jugada de la meva vida”, del jugador de futbol Andrés Iniesta, que va escriure amb la col·laboració dels periodistes Ramon Besa i Marcos López.
En el llibre s’explica, en primera persona, les seves memòries començant per la seva infantesa a Fuentealbilla fins al seu adeu al Barça. Hi apareixen els episodis més foscs i més gloriosos de la seva vida. Com quan va haver de marxar de casa, per marxar a viure a La Masia o quan van guanyar la final de la Champions.
Des d’un punt de vista narratiu, el llenguatge que utilitza és col·loquial i planer. Tot i que té 350 pàgines, es fa molt fàcil la lectura i és ràpid de llegir. Personalment, aquest llibre m’ha agradat molt i m’ha atrapat la seva lectura perquè hi havia anècdotes molt curioses i emocionants sobre la vida de l’Andrés Iniesta. Sobretot, m’ha captivat la manera com explica les coses, tal i com és ell, humil i admirable.
La novel·la que he llegit aquests dies ha sigut “Els Jocs de la Fam” de Suzanne Collins. És una novel·la bastant antiga, però m’ha enganxat molt, ja que tota la novel·la manté un suspens que fa que cada vegada vulguis llegir-ne més i no puguis parar. És una barreja entre ciència ficció, acció, aventures i suspens, també te un toc romàntic.
M’ha encantat la forma en què pensa la Katniss (la protagonista) ja que diu algunes frases que et fan adonar de coses que segurament mai t’hi havies parat a pensar.
Fa un temps m’havia vist la pel·lícula i per això em vaig comprar el llibre, després d’haver-lo llegit, sens dubte em quedo amb el llibre; et dona molta més possibilitat d’imaginació i fa que la història sigui encara millor.
Recomano molt el llibre i sobretot primer llegir el llibre abans que mirar la película; no cometeu el meu error.
Aquests dies de confinament he estat llegint “Harry Potter i la cambra secreta”. Aquest és un llibre que forma part d’una col·lecció de 8 llibres juntament amb les seves respectives pel·lícules. El llibre consta de 280 pàgines, i està escrit per J.K. Rowling, de moment he de dir que m’agrada més que la peli cula.
La història segueix el curs que ja havia començat l’entrega anterior. Harry juntament amb els seus amics Herminone i Ron intenten salvar l’escola de Hogwarts d’una gran amenaça. La historia comença quan Dobby, un elf domèstic avisa a Harry de que corre un gran perill i el millor que podria fer és no tornar a l’escola de Hogwarts. Harry ignora aquest consell, l’únic que vol és tornar a veure els seus amics. No explicaré més si t’està captant llegeix-te el llibre!
Prèviament ja havia vist la pel·lícula, però el llibre m’ha agradat molt més. El motiu principal pel qual m’ha agradat més és que desenvolupa molt més la història i els personatges i expliquen fets i anècdotes dels personatges que en la pel·lícula no surten. D’aquest llibre m’agradaria ressaltar les descripcions de l’entorn, els sentiments i els personatges. Es nota que l’autor tenia tot el món i la seva història al cap i ho va transmetre al paper d’una manera que captava l’interès de tots els lectors que és dignessin a començar el llibre. El recomano molt!
Les Històries Naturals
És un llibre escrit per Joan Perucho i tracta sobre que uns naturalistes del segle XIX que van a fer una expedició a un poble de prop de Morella ja que diuen que per allà hi passeja un vampir. El llibre ens explica totes les aventures que passen perseguint el vampir per tota Catalunya.
Aquest llibre està molt bé ja que mescla la novel•la d’aventures, la científica, la de vampirs i la històrica ja que els protagonistes es veuen implicats en la 1era guerra carlina i les situacions que es donen són molt divertides.
El llibre que he llegit durant aquesta setmana i que tot just he acabat és “El mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo. Era un llibre el qual sabia de la seva existència però mai m’havia interessat molt. De vegades havia sentit parlar als meus pares que l’havien llegit de petits i me l’havien recomanat, i tot just l’altre dia el vam trobar per casa i vaig pensar que seria l’adequat. Pel que sabia realment sí que era un llibre que em podia interessar per l’argument i sobretot per la relació que pot tenir amb la situació actual.
El llibre tracta que un dia una noia que es diu Alba salta a un llac per salvar el Dídac (un noi que l’havien enfonsat sota l’aigua perquè no volien jugar amb ell) i quan aconsegueixen sortir després d’haver vist uns avions molt estranys al cel descobreixen que, segons sembla, estan sols al món. Totes les cases s’han enderrocat i no queda cap dels seus amics ni familiars. A partir d’aquest moment comencen a buscar-se la vida recollint menjar i objectes de primera necessitat i van a viure al bosc. Durant els anys van descobrint que potser no estan tan sols com pensaven i van creant cada cop un lligam més fort entre ells per poder donar un futur a la humanitat.
Trobo que ha estat molt interessant llegir el llibre sobretot en aquest moment que estem passant, que tot i que no hi té gaire a veure també reflecteix una situació inesperada en què els humans hem d’adaptar-nos per poder sobreviure. El recomano a tothom de la meva edat perquè és un llibre que et fa reflexionar i jo crec que sobretot t’encantarà si ets una persona amb moltes inquietuds sobre el món i la societat. No és un llibre ni molt llarg ni que es faci molt pesat però l’única dificultat que li trobo és que està escrit amb molta riquesa de vocabulari i hi ha paraules que no he entès, tot i així amb el context ho he acabat entenent i sobretot aprenent.
He llegit l’obra de Manuel de Pedrolo (1918-1990) anomenada “Mecanoscrit del segon origen”. El llibre representa la lectura de les anotacions de la vida d’uns joves que han sobreviscut a l’aniquilació quasi total dels mamífers de la Terra. L’estat de supervivència representat a la història obliga els protagonistes a ser personatges rodons, ja que han estat forçats a canviar i a adaptar-se a una situació inimaginable per a ells.
No és un llibre molt extens a causa dels diversos salts temporals en el transcurs de la lectura, emperò recomanable per a superar els moments d’avorriment que es poden presentar durant aquest confinament que, de la mateixa manera que la catàstrofe del llibre, ha estat inesperat.
De tots els llibres que tenia per casa he triat la novel·la juvenil de “La Cabanya” escrita per Natasha Preston.
Un grup d’amics: Mackenzie, Aaron, Courtney, Megan i Kyle van a passar un cap de setmana a la cabanya del Josh, el nòvio de la Courtney i el Blake, el seu germà.
Porten sent amics durant molts anys i d’ençà que el Josh va faltar al respecte a unes amigues que recentment havien mort només la Courtney el suportava. Era l’últim viatge que podien fer junts abans que anessin a la Universitat i van decidir deixar les seves diferències de banda i gaudir del cap de setmana.
Després d’una nit de festa i beure fins a no poder més, l’endemà es troben el cadàver de la Courtney i el Josh al terra de la cuina. Tenen la sensació que tot ha sigut un malson i no es poden creure el que els diu la policia: un d’ells ha sigut l’assassí.
Vaig triar aquest llibre després de molta estona llegint les sinopsis de tots els que m’havien cridat l’atenció. Em vaig decidir per aquest perquè m’agrada llegir novel·les negres i vaig trobar que aquesta era interessant. M’agrada el fet que estigui narrada des del punt de vista de la Mackenzie perquè et dóna una visió en primera persona dels fets. Tots els membres del grup mostren tenir una confiança cega entre ells. Pel que fa al Blake, no tots tenen una visió bona de la seva persona i la majoria creuen que ha sigut ell el que ha comès el brutal assassinat. La Mackenzie, en canvi, sí que creu al Blake perquè no li entra al cap la possibilitat d’haver-se anat al llit amb un assassí.
Sincerament recomano aquest llibre a tothom qui estigui llegint aquest comentari. És una novel·la ràpida i entretinguda. A més, tracta temes molt diversos com l’amistat, la traïció, l’amor adolescent, la mort…
Espero que la meva recomanació us hagi servit per descobrir un llibre nou i que seguiu trobant estones per dedicar a alguna cosa tan maca com la lectura.
Durant aquests dies de confinament he estat llegint el llibre “El bestiari de l’Axlin”, el primer de la trilogia de “Guardians de la Ciutadella”. Vaig escollir aquest llibre de Laura Gallego perquè anteriorment ja m’havia llegit dos llibres d’aquesta autora i em van agradar bastant. “El bestiari de l’Axlin” està escrit amb un punt de vista del narrador omniscient i també la presència de diàleg.
Aquesta novel·la és de fantasia perquè és un món on apareixen diferents monstres que ataquen a diversos llogarets repartits pel món, situats en enclavaments. Axlin és una noia de 9 anys que està en un enclavament. La feina de les dones és a l’adolescència, casar-se i tenir fills perquè aquests puguin arribar a una edat adulta. Axlin vol salvar els habitants i conèixer més sobre els monstres, per això haurà de sortir del seu llogaret i enfrontar-se a tot el que es pugui trobar, altres monstres, enclavaments abandonats…
M’ha agradat el llibre però a vegades és difícil de seguir perquè hi ha molts monstres diferents, cadascun té les seves característiques i no són iguals a tot arreu. En el món hi ha molts enclavaments, has d’anar seguint la ruta que fa Axlin i també es troba amb altres viatgers com ella que li expliquen els seus recorreguts o històries. Així que jo recomano aquesta novel·la a aquells i aquelles que els agradin les històries de personatges reals que es troben amb personatges ficticis.
Jo m’he llegit “L’últim vo”, de Ken Follet. Aquesta història comença el juny de 1941, en plena Segona Guerra Mundial. Els alemanys van guanyant la guerra i no hi ha ningú que els pugui fer front, ja que no saben com però l’enemic sembla saber a la perfecció totes les rutes i estratègies dels aliats a l’hora d’atacar-los (amb la qual cosa ideen plans de contraatac amb més rapidesa) . Una jove agent de l’M16, l’Hermina Monut, es posa en contacte amb una organització de resistència activa que opera a la Dinamarca ocupada. Allà hi és el seu company, el pilot Arne Olufsen. Gràcies a la informació que la organització disposa, l’agent descobreix que en una de les bases enemigues hi ha un sistema de radar perfeccionat que permet detectar l’enemic a quilòmetres de distància, i abans del proper atac ella i en Harald, el germà de l’Arne, han d’arribar a Anglaterra per informar i evitar la matança.
“La màgia de ser Sofia” és un llibre d’Elisabet Benavent, és un llibre romàntic que inspira a creure en la màgia, en les segones oportunitats i en l’inesperat.
Aquest llibre parla sobre dues persones que s’acaben enamorant a pesar de les circumstàncies. Sofia una cambrera d’un cafè de Madrid que creu en la màgia que la rodeja i que ja ha deixat de creure en l’amor després d’uns quants desenganys amorosos. Hèctor que després d’uns anys fora amb la seva parella torna a Madrid durant uns mesos a guanyar uns quants diners i a visitar a família per després tornar més tranquil amb la seva parella. Hèctor lloga un apartament molt proper al cafè on Sofia treballa, causant que els dos es trobin i no només pel treball d’ella sinó perquè ella també viu molt proper d’Hèctor. Després que la seva relació es desenvolupi i es vegi clarament els sentiments que tenen per l’altre, elements exteriors obstaculitzen el seu camí per ser feliços, acabaran junts? Tornarà Hèctor amb la seva parella o es quedarà amb Sofia?
Aquest llibre m’ha agradat molt, ja que és el típic llibre romàntic ple d’esperança que també et recorda el món adult i les conseqüències que aquest comporta. El recomanaria a la gent que busqui llibres diferents del seu estil i a tothom que estigui interessat en el gènere romàntic.
Durant aquest confinament he aprofitat el temps lliure i he buscat per casa algun llibre que no hagi tingut l’oportunitat de llegir fins ara. El llibre que he trobat es titula «Ensenya’m a oblidar” i és de l’autora Erica M.Chapman.
L’Ellery, la protagonista, ho ha preparat tot pel moment del seu suïcidi. Té la pistola, ha escollit dia i hora i, fins i tot, ha organitzat el seu propi enterrament. Només li queda morir. Però quan va a suïcidar-se, alguna cosa falla i la pistola no funciona. Llavors, decideix canviar la data de la seva mort i ho endarrereix 28 dies fins al 31 d’octubre, la nit de Halloween. Durant aquest període de temps, la seva idea és passar inadvertida perquè vol que la seva mort afecti la menor gent possible. Però no serà tan fàcil ja que, quan va a tornar l’arma defectuosa, coneix el Colter. Ell veurà de seguida que passa alguna cosa amb l’Ellery, ja que la seva situació li recorda el que va passar amb el seu germà fa uns anys i no es rendirà fins acabar d’esbrinar el que passa amb ella i descobrir el seu secret.
Durant aquests 28 dies, la protagonista té l’oportunitat de conèixer gent nova, enamorar-se, retrobar-se amb antigues amistats i d’oblidar tot el que va passar en el seu passat i allò que la porta turmentant durant tant de temps, la mort de la seva germana petita Tate. Serà aquesta una segona oportunitat que li ha donat la vida?
A mi, personalment, aquest llibre m’ha agradat perquè toca un tema del que no es sol parlar i, a la vegada, et dona una perspectiva esperançadora. També, es nota que l’autora l’ha escrit des del cor i amb un clar objectiu, entendre la raó per la qual el seu pare es va treure la vida quan ella era una adolescent. Això també el fa més versemblant, perquè no intenta donar una perspectiva positiva fins al final.
Jo m’estic llegint un llibre que fa molts mesos que volia trobar un espai on poder-lo llegir sense problemes i ara, amb aquesta quarantena, l’he pogut començar a llegir a gust. El llibre s’anomena “El temor d’un home savi”, que és el segon llibre d’una trilogia anomenada “La Crònica de l’assassí de reis” i els successos que passen en aquest llibre són posteriors al primer, “El nom del vent”. L’autor és en Patrick Rothfuss, i la seva forma de relatar històries és única, i per això m’ha atret a la lectura dels seus llibres.
L’obra es desenvolupa en un món fantàstic (ambientat en l’edat mitjana) i narra la història de com Kvothe (pronunciat “cuoud”), mag, assassí, enamorat, músic, estudiant i aventurer, es va convertir en un personatge llegendari. Però va decidir deixar aquella vida enrere, ocultant el seu nom i treballant en una apartada posada anomenada “La Pedra Fita”. Fins que un dia, un jove escriptor anomenat “El Cronista”, va decidir escriure la biografia d’aquell llegendari heroi i saber la veritat de la seva història. Finalment, en Kvothe accedeix amb la condició de fer-ho en tres dies (cada dia és un dels llibres).
Personalment, aquest llibre m’ha agradat molt. Combina la màgia arcana de temps medievals amb ciència, coneixement i misteris. A més, hi ha romanços, situacions perilloses i molta tensió. L’escriptor descriu tots els detalls d’una forma molt real i tècnica, fent molt entretinguda la lectura. Les seves obres t’enganxen des de l’inici fins al final.
Durant el confinament em va interessar el tema de la segona guerra mundial. Això va portar a un llibre que vaig estar llegint anomenat “El noi de la casa de la muntanya”. Està escrit per a John Boyne. Aquest escriptor és conegut pel seu gran èxit “El noi del pijama de ratlles”. Però si he de ser crític la novel·la més venuda no sempre és la millor, en aquest cas el llibre que he llegit ha superat les meves expectatives. No vull esmentar molta informació, però els trets bàsics són aquests: en Pierrot, el protagonista es queda orfe, així que es veu obligat a deixar la seva casa de París i començar una nova vida amb la seva tieta Beatrix, que fa de minyona a casa d’una gent acomodada, al cim dels Alps Bavaresos, a Alemanya. Però no és una època normal. Som l’any 1935 i la Segona Guerra Mundial està a punt d’esclatar. A més aquella tampoc no és una casa normal, qui seran els propietaris de la casa?.
L’obra és una gran reflexió sobre la potència d’un dictador envers a un nen petit.
Lluc Bau
Durant aquesta setmana, m’he estat llegint el primer llibre d’After, que en català significa ‘Després’. After és una novel·la juvenil que tracta sobre dos adolescents que s’enamoren després de diverses dificultats i factors que no acabaven d’establir una relació estable. Tot comença quan Tessa una noia de 18 anys arriba a la universitat, allà coneix Steph, la seva companya d’habitació. Encara que hi hagi diverses diferències entre elles la seva amistat agafa grans dimensions, i a partir d’aquí coneix Hardin, una de les amistats de Steph. Des del primer dia que es van mirar cara a cara començà un nou sentiment, un amor però que no sempre és com els de Disney.
A mi personalment el primer llibre m’està encantant, de fet considero que està molt millor el llibre que la pel·lícula ja que hi ha molts més detalls i hi ha moltes parts que considero molt importants i que fan d’aquesta història una meravella i no surten a la pel·lícula.
La temàtica que tracta és de la que més llegeixo, és a dir, l’amor juvenil i crec que és un llibre increïble, que et fa passar grans estones i el pots gaudir molt.
Durant aquestes setmanes de confinament he aprofitat per començar a llegir una mica. Buscant per casa vaig trobar “El corredor del laberint”, un llibre de ciència-ficció de James Dashner.
Tot comença quan en Thomas es desperta a un ascensor, i l’única cosa que recorda és el seu nom. Està envoltat de nois desconeguts que, com ell, tampoc recorden res del seu passat. Porten anys tancats en aquest lloc, i més enllà dels imponents murs de pedra que els rodegen, hi ha el Laberint, sense límits i sempre canviant. Cada matí s’obren les portes del laberint, i és el moment on els corredors surten a buscar la sortida. Però hi ha un problema, que mai ningú ha sobreviscut una nit a dins. Llavors arriba la primera noia per l’ascensor, i tot canvia ja que porta un missatge important.
Sempre m’ha costat molt començar a llegir llibres, però aquest m’ha enganxat molt ràpid. Personalment trobo que és un llibre espectacular i el recomano a tothom.
Durant aquesta setmana he estat llegint un llibre anomenat “El misteri del carrer de les Glicines” de Núria Pradas. Aquest llibre va sobre la investigació de la desaparició d’en Marc, un dels protagonistes en el carrer de les Glicines. El germà d’en Marc i la seva nòvia comencen una investigació a part de la de la policia perquè no confien en l’investigador en cap que porta el cas. M’agrada aquest llibre perquè es fixa en els detalls de les persones i les descriu amb exactitud però sense fer-se pesat, perquè m’he llegit llibres que per fer una descripció s’estaven un capítol sencer. També m’agrada com condueixen la història perquè els joves estan desesperats per trobar en Marc i fan el que poden mentre que el policia que porta el cas no es preocupa gens. Després canvien l’inspector per una inspectora i aquí és on comença la investigació de veritat i on es comença a desenvolupar la història.
Jo m’he llegit la novel·la titulada “Permagel”, d’Eva Baltasar. Aquesta exitosa novel·la parla de la vida de la protagonista, una noia lesbiana decidida a suïcidar-se, i en cada capítol descriu i explica un tros de la seva vida (de les seves relacions, de la seva família, del seu passat, records, sentiments…) fins a resoldre la història completa de la seva vida.
És una novel·la escrita en primera persona, intrigant, molt detallista, realista i on s’expressen molts sentiments amb un llenguatge col·loquial però alhora poètic.
Personalment, aquesta novel·la no m’ha acabat de convèncer, però la recomano a la gent que li agraden les històries detallistes, sentimentals i amoroses.
Aquests dies de confinament he decidit llegir una novel·la de Harry Potter escrita per J.K.Rowling. He triat la primera, així podré seguir tota la saga.
“Harry Potter i la pedra filosofal”. Aquesta novel·la va d’un noi anomenat Harry Potter que viu amb una família Muggle, persones que no són magues. Un dia s’assabenta que és un mag quan rep una carta informant-lo que ha estat acceptat pel Col·legi Hogwarts de Màgia i Bruixeria. En aquest col·legi coneix Ron Weasley i Hermione Granger que seran els que es convertiran en els seus millors amics.
Harry s’assabenta que no és un mag ordinari, ja que va ser l’única persona en sobreviure a l’intent d’assassinat de Lord Voldemort. Coneixerà moltes persones sàvies i bondadoses, i altres interessats i maliciosos. Com en aquest cas Quirinius Quirrell, que es fa passar per un professor tartamut per aconseguir la pedra filosofal per al Lord Voldemort on Harry Potter, Ron Weasley i Hermione Granger faran tot el possible perquè no l’aconsegueix.
Recomano aquest llibre a les persones que els agrada llegir novel·les fantàstiques, també el recomano per poder comprar el llibre de la pel·lícula perquè normalment en les pel·lícules es deixen detalls i finalment també per passar una bona estona de lectura.
El llibre que jo m’he llegit és Wonder:
L’August té 10 anys i aquest any anirà per primera vegada a l’escola. Fins ara la seva mare s’ha encarregat de la seva educació però ara els seus pares creuen que ha arribat el moment que l’August comenci a relacionar-se amb altres nens. L’August és un nen normal, així es veu ell, però en realitat no ho és, almenys físicament. L’August va néixer amb una greu malformació que fa que la seva cara estigui feta un embolic.
L’August s’haurà d’enfrontar a un gran canvi a la seva vida i no li serà fàcil. La incomprensió dels nens de la seva escola i els prejudicis faran que no sigui una fàcil adaptació però ell serà valent i no llançarà la tovallola, anirà superant els obstacles que trobarà pel camí i a final de curs serà un més del grup escolar.
Aquest llibre m’ha agradat molt ja que ens narra la difícil adaptació que pateix una persona pel simple fet de tenir una malformació a la cara, i la seva forma de no rendir-se i acabar sent un més. Ens mostra també com una persona va superant els seus obstacles que la societat ha imposat per acabar adaptant-se. Aquest llibre també ens mostra l’altra cara de la moneda, la seva germana Via, qui sempre dona suport al seu germà i mai el deixa sol i conviu les situacions difícils amb el seu germà perquè no es senti sol.
Recomano aquest llibre a les persones a qui agradi veure situacions de superació i veure com una persona amb prejudicis propis i prejudicis socials sap superar aquesta situació i acabar adaptant-se amb tots els altres nens.