Alumnes de primer de batxillerat i quart d’ESO, deixeu entre 50 i 100 paraules sobre la vostra experiència d’aquest confinament a l’espai dels comentaris. Salut i records! 🙂
LLENGUA I LITERATURA
Publicat per Rosa Sagalés
Alumnes de primer de batxillerat i quart d’ESO, deixeu entre 50 i 100 paraules sobre la vostra experiència d’aquest confinament a l’espai dels comentaris. Salut i records! 🙂
Bon dia,
El meu confinament ja s’ha transformat en rutina. Em llevo, faig deures, em dutxo després de fer una mica d’exercici, miro sèries o pel·lícules, cuino.. Al principi de la pandèmia estava més relaxada i més a gust, però cada dia que passa tinc més ganes de veure els meus amics i que tot torni a la normalitat. Fins i tot tinc ganes de tornar a classe, perquè el munt de feina que fem online no és comparable amb la que fem a l’institut. Prenguem-nos-ho amb calma perquè encara queda! Ànims a tots.
La meva experiència de confinament en general està sent bastant positiva. Al principi ho vaig trobar una mica estressant això d’haver de fer feina des de casa, haver de conviure amb la meva família les vint-i-quatre hores del dia i no poder sortir al carrer ni per quedar amb els amics. Però a poc a poc m’he anat acostumant a la situació i començo a saber com organitzar-me més els dies per aprofitar-los al màxim. Sobretot el que més m’està agradant és poder passar temps amb els meus pares i la meva germana perquè no sempre podem fer coses junts com ho estem fent aquests dies i també provar noves aficions. Així que estic aprofitant aquests dies però tot i així tinc moltes ganes de poder veure els meus amics en persona i de sortir al carrer.
El confinament m’està servint per adonar-me de tots els privilegis que tinc que moltes altres persones no tenen la sort de gaudir. Començant per una casa on poder-lo passar, pares amb feina i tot tipus de comoditats per no avorrir-me. La veritat és que crec que en sortiré sent més conscient de la sort que tinc. També m’està servint per valorar molt el temps que passava amb les persones que ara no puc veure i que tant trobo a faltar. I en part també per valorar la llibertat, dins del possible, de poder sortir on vulguis quan vulguis i amb qui vulguis, o de poder estar sola.
Per a mi el confinament està servint per obrir els ulls a la realitat del nostre planeta que en els països desenvolupats normalment deixem de banda. Com ja he dit, tot i les morts que està provocant la Covid-19, ens ho hem de prendre com una oportunitat per tal de reflexionar seriosament com a societat sobre com volem ser en el futur, ja que està clar que no podem seguir com ara prioritzant l’economia a les persones i amb guerres internes entre la nostra i les diverses espècies del planeta.
Hola.
Jo mes que expressar com em va el confinament volia compartir la meva teoria del que crec del perquè d’aquest confinament i l’estat de tot el planeta. Ja fa anys que tots en aquesta societat estem en una autodestrucció de nosaltres mateixos fent malbé el nostre planeta, així que crec que això està passant tan sols per a una salvació (o càstig depèn del punt de vista)de la mare terra per poder allargar una mica més l’existència a la terra. Dit això crec que tots ens haurem d’aguantar i superar aquest confinament amb alegria i positivitat. Adéu i salut, Rosa.
Com molta gent, porto tancat a casa setmanes. Aquesta nova experiència no se’t fa desagradable a l’inici. Però quan el temps passa, les accions que potser havia fet fa poc se’m fan repetitives. L’única forma que em toqui una mica la llum del Sol és sortint al jardí. I per fer esport, he improvisat un gimnàs en el meu garatge. M’he acostumat a la nova forma d’emprendre l’educació i passo més temps amb els meus pares i el meu germà. Ara només cal tenir paciència i esperar que tot l’enrenou que s’ha creat s’esvaneixi.
Durant aquest confinament estic tenint una experiència agradable amb mi mateixa. El fet que no tinguem cap horari però sí una data límit fa que m’hagi d’organitzar sola, cosa que m’ajuda al creixement personal. A pesar de trobar a faltar els meus amics, la tecnologia m’ajuda a passar-ho millor i fer les feines amb ells resulta molt divertit. A més, les extraescolars que practico les segueixo fent, dins del possible, a casa, portant-me a descobrir noves formes de moure’m que no sabia abans. Ara toca tindre una mica de paciència i imaginació per tal de passar aquesta quarantena amb calma.
La meva experiència de confinament no està sent ni bona ni dolenta. Els dies són iguals que els d’abans, l’única diferència és que no vaig a l’institut, no surto al carrer i no puc veure els meus amics; vist així potser sí que és força diferent… Avui dia, passo els dies seguint la mateixa rutina: fer els deures i jugar a videojocs. Per això realment tinc ganes que això acabi i poder interaccionar amb els meus amics, però tampoc ho estic passant gaire malament.
Estic farta. No del coronavirus, sinó del fet que sigui l’únic tema del mes. No m’agrada haver de fer treballs sobre el coronavirus, ni resoldre qüestions sobre aquest. Mireu les notícies! Jo no en sé més que les autoritats i tota la informació que jo mateixa pugui oferir serà una repetició del que sap tothom. Per què hem de parlar de coses tan conegudes? N’estic tipa perquè hauré de guardar aquest document amb el nom de coronavirus – que després el publicaré al bloc i no es veurà, però és igual, l’hauré vist escrit encara més vegades…
Sí, d’acord, és una situació excepcional tot i que, si tinc l’ocasió de queixar-me, sens dubte, la faig servir.
Salut!
Aquesta experiència m’ha canviat la vida a millor. Disposo de molt més temps, i el temps és or. Jo mateix em poso els meus propis horaris per fer les feines, així segueixo fent feina. Al mateix temps, estic fent tot el dia el que m’agrada (jugar a videojocs, veure sèries,…) Estic més amb la família i segueixo estant cada dia amb els amics a través dels videojocs i trucades. A més, quan vull sortir tinc el jardí per fer esport. Sincerament, jo estic molt bé.
La meva experiència amb el confinament no acaba de ser dolenta del tot. M’agradaria aprofitar el temps de diferents maneres, però he trobat certes coses que puc fer per matar l’avorriment.
A part de fer els meus respectius deures diaris faig activitat física quasi diària. Faig certes rutines d’exercici i quan necessito desconnectar surto a practicar bàsquet al jardí o a jugar amb el meu gos. El temps lliure sobrant el dedico a activitats d’oci com veure pel·lícules o jugar a jocs amb amics.
M’agrada pensar que la gent respecta la situació que tenim al davant i no surten de casa sense cap emergència. Perquè si cadascú hi fiquem un petit granet de sorra, el problema s’acabarà més ràpid del que pensem.
Raquel Bueno 4rtC
La meva experiència de confinament està sent bastant positiva, malgrat les circumstàncies. Aquests dies els estic aprofitant per avançar feines de l’escola, fer exercici i passar més temps amb la família. També he tingut l’oportunitat de conèixer nous amics, gràcies a les videotrucades, i també he pogut conèixer amb major profunditat els meus amics. Ara que tinc més temps lliure vull llegir encara més, tinc tres llibres per llegir i els vull començar com més aviat millor, perquè he sentit a dir que són molt interessants.Tot i això tinc moltes ganes de tornar a veure els meus amics en persona, perquè els enyoro molt.
La meva experiència durant aquest dies de confinament està sent positiva, més del que jo m’esperava! I és gràcies que m’està ajudant més a valorar la vida en general i a parar més atenció del que passa pel meu voltant. Actualment, estic apreciant molt més la meva família, ja que passo més temps amb ells, i a intentar portar una vida més sana i fer molt més exercici. Aquest dos últims factors són els que més en serio m’estic prenent ja que estar a casa tancada, no m’ajuda ni a mi, ni a ningú. Pot ser que arribis a estar cansat d’estar tot el dia sense fer res, (m’ha passat) però durant aquests moments, és molt important moure’s i menjar bé per no perdre la rutina anterior!
També estic descobrint nous hobbies com cuinar. Estic aprenent a tocar la guitarra i estic llegint més que mai! I aquestes petites coses s’acabaran apreciant molt en un futur.
A dia d’avui ja portem més de dues setmanes de confinament i encara va per llarg. En el meu cas, de moment, no ho porto gens malament ja que m’he establert una rutina a seguir. Aquesta rutina és molt variada pel simple fet de no desanimar-me i fer les hores del dia més amenes. Es tracta de variar l’oci amb l’estudi i, a més a més, anar fent treball físic per millorar la forma física. De moment la salut de la família bé i a mantenir els ànims.
Els dies de confinament a casa m’estan costant bastant. Sóc una persona a qui li encanta la llibertat d’anar a córrer per la muntanya, de sortir pel poble i simplement caminar. Però tot i que això no ho tingui, estic intentant fer coses a les quals abans no dedicava prou temps o que no apreciava tant, com per exemple estar al menjador, jugant amb la meva família, llegir, pintar o escriure. Tot i que m’està costant, sé que en un futur m’haurà anat bé i crec que seré una persona diferent.
A mi, em sap molt greu el que està passant perquè les condicions de treball de les persones que treballen en serveis crítics, en general, no són les adequades. En particular, jo porto molt bé el confinament perquè m’agrada estar a casa tranquil. M’he d’acabar d’acostumar a fer els deures a distància i a enviar-los. És més complicat fer-ho així, a més a més no puc preguntar els dubtes tan fàcilment.
Aquest confinament s’ha convertit en una rutina, sort dels deures, ja que així em distrec la major part del matí i a la tarda faig exercici. També té coses negatives, per exemple: jo d’aquí a quatre dies me n’anava de viatge a Londres i no puc. També trobo molt a faltar sortir amb els amics de festa i fins i tot anar a l’institut. Esperem que tot això del confinament passi de pressa. Tot i que sembla que no…Sort a tothom!
La primera setmana ha estat la gran novetat, això de poder estar a casa en horari lectiu se’m feia molt còmode. Però a mida que van passant els dies tot es fa molt repetitiu i, per exemple, acabes trobant a faltar els teus amics i familiars. Encara no tinc una rutina establerta quant a horaris, però sí que més o menys cada dia faig les mateixes activitats: com ara fer deures, jugar o una mica d’exercici. Jo tinc la sort de poder sortir al meu jardí a respirar aire fresc quan ho necessito. Durant aquesta inèdita experiència de confinament he pogut reflexionar profundament sobre la vida. Quan miro les notícies, veig que la situació és molt més greu del que sembla i me n’adono del que és realment important. Ànims i salut per a tothom.
Bon dia,
El meu confinament cada vegada va millorant. Els primers dies estava més “incòmode”, però després d’uns dies ja t’hi acostumes. He creat rutines diàries per mantenir una mínima normalitat. Tinc un horari per fer les tasques de l’institut i, també, tinc marcades unes hores dedicades a l’oci, veient pel·lícules, sèries i jugant a videojocs. A part, dedico dues hores diàries per fer esport. Espero que tot això acabi i es torni a la normalitat. Us desitjo a tots un bon confinament i que tot torni a ser com abans.
La meva experiència durant aquest dies està sent pitjor del que pensava. He caigut en una rutina: em llevo, faig deures, estic una estona amb el mòbil, dino, etc. Això d’estar amb la família les 24 hores del dia està començant a ser una mica asfixiant i a més trobo a faltar el meus amics. Una altra cosa que no m’agrada del confinament és la feina online. Fem més feina aquests dies que a l’institut. Encara queden un munt de dies de confinament i vulguis o no t’has d’inventar alguna cosa per no avorrir-te molt.
Bona tarda,
Jo aquests dies els estic passant bastant bé, ja que de normal ja passo bastantes hores a casa. El que em desagrada bastant és la cancel·lació que segurament vindrà a la lliga d’handbol i no poder quedar. Si m’estresso, tinc la sort de disposar d’un gos. El trec a passejar una estona i que em toqui l’aire. En general no em puc queixar de la situació que visc.
La meva experiència del confinament és molt bona, perquè la meva germana i els meus nebots van venir a casa meva abans que comencés tot. I ara estic entretingut jugant amb el meu nebot i no m’avorreixo gens. En tenir jardí també puc córrer i sortir una estona per no estar nerviós, tot i que estic trist per no poder sortir, a casa meva estem tots molt bé.
Us desitjo el mateix.
Durant el confinament, obtenim informació dels canvis i mesures de precaució de les persones que surten a l’exterior per adquirir productes de primera necessitat i avisos i actualitzacions constants dels mitjans de comunicació. Ara, els nostres horaris han canviat. Nosaltres com a alumnes rebem tasques a completar per mantenir el nostre dret a l’educació, altres persones han adaptat el seu habitatge per poder portar a terme les seves activitats habituals (laborals, esportives, etc.). Tots intenten distreure’s com poden.
Estem en un moment històric el qual serà recordat de generació en generació. Ens trobem davant d’una pandèmia global, on la majoria de països es troben confinats per evitar la saturació dels serveis sanitaris i el contagi del virus conegut comunament com el coronavirus (covid-19).
Ara per ara el que podem fer es pensar en coses per entretenir-nos a casa i passar el màxim de temps distrets. És cert que jo sóc una persona de quedar-me a casa però trobo a faltar la comunicació del dia a dia que tenia a l’institut. Paciència perquè crec que això s’allargarà bastant més temps.
La meva experiència de confinament està sent regular. Jo que soc una persona que sempre estic nerviós, necessito sortir de casa i com que no puc m’estresso bastant. Fer deures online és horrible, a sobre com que tinc un wifi molt dolent doncs encara és pitjor. Per sort tinc el violoncel i puc estar moltes hores tocant-lo.
Aquest confinament no m’afecta massa, tot i que depèn de quan és molt avorrit, però gràcies al fet que m’he fet una rutina, el dia es fa més entretingut. A causa del confinament hi ha molt més temps lliure del que és normal, en aquest temps puc fer coses que abans no podia fer regularment, per exemple llegir o passar més estona en família, i no només al matí abans d’anar a l’escola i abans d’anar a dormir. També el confinament m’ha fet veure que tenim molta sort i que no ens falta res a casa, cosa que a mida que me n’adono ho agraeixo més.
Els meus dies de confinament no se m’estan fent gaire pesats, però això no vol dir que no tingui ganes de sortir de casa. Al pocs dies de saber que això del confinament s’allargaria vaig fer-me una rutina, la qual m’està anant molt bé. També estic aprofitant el temps lliure per fer coses que no puc fer durant la rutina diària normal. Crec que una de les coses més importants en aquesta vida és saber adaptar-se ràpidament a les noves situacions, per no enfonsar-te i poder seguir endavant.
Tots portem ja unes setmanes tancats a casa pel confinament. Aquests dies, m’estan fent valorar més el temps que podem estar fora i estic desitjant poder sortir. Sempre estic fent el mateix, però també he pogut provar coses noves o tornar a fer d’altres que no podia fer abans per falta de temps. També estic passant molt més temps amb la meva família i, encara que no pugui veure els meus amics, ens comuniquem cada dia per trucada o per missatges. Algunes vegades és veritat que m’avorreixo però en general sempre estic entretinguda.
El confinament no el trobo gens avorrit, sí que en algun moment voldria sortir a donar una volta ja que estar tantes hores tancat a casa m’acaba estressant. Però també hi ha una part molt positiva que em permet gestionar el temps com em vingui de gust i tinc molt més temps per a fer coses que en un dia a dia normal no podria fer. A part d’això, tinc molt més temps per a compartir en família, jugar i dormir.
Espero que tothom estigui bé.
Bon dia,
Durant aquests dies de confinament els he aprofitat per passar més amb les meves germanes.
Personalment ho visc bastant bé, ja que em distrec fàcilment i el temps em passa ràpidament. Normalment aprofito els matins per descansar i estar al meu aire i durant la tarda faig les tasques enviades pels professors de l’institut tot i que a vegades hi ha alguna variació. Després de fer una mica de deures em disposo a fer una estona d’esport i alliberar la ment dels deures, em dutxo i aprofito l’estona restant mirant alguna pel·lícula o sèrie amb la meva família.
Bona tarda, la meva experiència durant el confinament m’està fent valorar molt més el que és una abraçada, un petó o fins hi tot anar a comprar qualsevol cosa. També crec que la majoria de nosaltres durant aquest període hem estat a casa reflexionant sobre diversos temes o aprofitant per organitzar coses o plantejar-nos algunes idees. Per tant considero que d’aquesta situació, encara que ens estigui afectant de diverses maneres, se n’ha de treure aquesta part positiva de començar a valorar més coses i millorar-les. Espero que tot us vagi bé.
Ara que ja han passat alguns dies des que vam fer l’última classe a l’institut, ens adonem del que està passant i del que pot passar. El fet de no anar a l’institut i fer-ho tot per internet, ens hi hem d’acostumar perquè això va per llarg. Per això el millor és planificar una nova rutina amb un horari de les coses a fer.
A mi el no poder sortir de casa m’ha afectat bastant pel fet que no puc practicar l’esport que a mi m’agrada o sortir a fer un volt. Suposo que a més gent li passa el mateix. La part positiva que molts estem tenint és que tenim més temps per estar amb la família.
Ja portem molts més dies dels que ens agradaria tancats a casa i a poc a poc hem anat construint una rutina. Pel que fa a la meva situació, he de confessar que ho estic portant molt millor del que em pensava. Els dies passen molt ràpids i no tinc temps d’avorrir-me el més mínim. Encara que trobi molt faltar veure la gent que estimo, em sento afortunada de poder-los veure a través d’una pantalla. Una de les coses bones del confinament és que estic passant temps amb la meva família. Cosa que normalment per la falta de temps no faig gaire.
El meu confinament és gairebé ja una rutina, normalment em llevo cap a les 9:30 i esmorzo. Després d’esmorzar faig els deures del dia i si em veig amb cor els del dia següent també. Quan he acabat els deures faig gimnàs amb unes peses que tinc a casa i una rutina d’exercicis que ens ha fet el meu entrenador de bàsquet als participants de l’equip. Després de l’exercici em dutxo i dino. La resta del dia és lliure. Alguns dies jugo a la play, altres miro pel·lícules… En fi, faig el que es pot fer al confinament. Per cert! Aquest dimecres 8 és el meu aniversari!
La meva experiència durant el confinament ha sigut bona. He parlat amb la família que està sola a casa mitjançant videotrucades perquè no es sentissin sols. He vist sèries i pel·lícules que tenia pendents, he jugat a jocs de taula de cartes i a videojocs. He fet tantes activitats que no podria haver fet si no estiguéssim confinats! La veritat és que jo soc bastant introvertida, llavors tampoc trobo a faltar sortir al carrer i passejar, encara que sí que trobo a faltar trobar-me amb els meus amics. Espero que les coses millorin i puguem tornar a la normalitat.
Ja han passat tres setmanes des que la quarantena va començar. Estic desitjant que s’acabi per a veure als amics i sortir de casa, però sembla que tot això encara va per estona.
Estic aprofitant que no m’haig de llevar d’hora per anar a l’institut per a dormir més. Faig servir el temps lliure que tinc per a llegir, aprendre coses sobre temes que m’interessen i fer una mica d’esport tot i que és bastant complicat perquè no tinc gaire material a casa.
Diego Rodriguez, 4rtC.
En general el confinament m’ha servit per posar més ordre en la meva vida, amb això em refereixo a posar-me un horari per complir. Al principi pensava que em seria molt més difícil, però van anar passant els dies, i veia que si aprofitava els dies tot passava més ràpid. En el meu temps lliure, aprofito per veure sèries o pel•lícules. Tot i així tinc moltes ganes de poder tornar a veure els meus amics.
Bon dia, aquests dies s’estan fent complicats per a tothom, però personalment, ja estic cansada de tot això.
No vull haver de parlar amb els meus amics i familiars a través d’una pantalla, és el que més trobo a faltar d’estar en aquesta situació. M’agradaria veure’ls en persona i poder parlar amb ells cara a cara. Tampoc vull haver de fer la feina des de casa, és pitjor del que m’esperava. Estic veient que costa molt diferenciar l’espai de treball del de l’oci i al final del dia t’acabes estressant. Però sobretot, el que més m’esgota és que cada dia és igual, es repeteix la mateixa rutina de sempre: llevar-se, fer feina, fer les activitats extraescolars des de casa… A més, cada cop que engegues la televisió estan parlant del mateix, del coronavirus, i al final acabes amb mal de cap. Sé que és una situació excepcional, però no és l’única cosa que passa actualment al món.
Ara només falta esperar que tot això passi i tenir paciència.
A mi, personalment, el confinament no m’està afectant gaire negativament. Òbviament trobo a faltar els meus amics, la rutina i l’exterior. Però, per altra banda, estar confinada m’està fent treure el meu perfil artístic, reflexiu, i per molt que no ho sembli, també m’ha fet brotar les ganes d’endreçar.
Sincerament, crec que tots n’haurem tret alguna part positiva. I espero que aquests dies que estem tenint per reflexionar, ajudin a fer canviar la manera de fer funcionar el món.
La meva experiència amb la pandèmia m’està fent reflexionar, tant socialment com personalment. La situació social reflecteix la pèssima ajuda del govern, el qual no és capaç de vetllar ni per la sanitat dels metges i metgesses ni per la dels ajudants socials que posen en risc la seva vida per cuidar la dels altres, sobretot la de la gent més vulnerable,…
A banda d’això, tota la meva rutina ha canviat i ara únicament em preocupa la salut dels qui més estimo i el meu aprenentatge. No poder sortir al carrer ni veure les persones que estimo em crema per dins. Trobo a faltar les coses simples amb tant de valor.
El meu confinament està sent bastant entretingut i satisfactori. Al principi semblaven vacances, però després, amb la feina que ens posaven, vaig començar a tindre menys temps lliure i no poder fer el que realment volia. Aquests dies s’estan fent llargs, però tant de bo continuï així molt més temps.
Han passat ja unes setmanes des que portem confinats a casa sense poder relacionar-nos amb altra gent que no sigui de l’àmbit familiar, en el meu cas el confinament està sent bastant dur, ja que m’he de preocupar més del compte de totes les tasques que s’han de dur a terme, ja siguin deures, coses domèstiques com fer el menjar, fregar, anar a comprar, etc. Ja col·laborava a fer coses a casa, però ara ho faig tot. Però en general ho estic portant bé. M’agrada veure que estic preparat per a qualsevol situació.
Sobre el tema de no poder sortir amb els amics ni veure’ls tenim una solució gràcies a la tecnologia i entre nosaltres fem trucades o juguem junts en el temps lliure.
També m’està anant bé per reflexionar sobre milers de coses.
Espero que estigui tothom bé i sobretot tu Rosa.
Lluc Bau (4rt C)
Els primers dies de confinament van ser força entretinguts. Tinc un bosc a prop, hi sortia sovint a córrer, ja que era bastant improbable trobar-me algú. Però naturalment, jo no vaig ser l’únic que va tindre aquesta idea. De mica en mica, aquell bosc desert anava convertint-se en la zona d’esbarjo de tots els joves del voltant. Això va espatllar la meva rutina de moviment; aquell mateix dia el bosc es va començar a omplir amb policies que controlaven si portaves gos! A continuació, la meva creativitat em va portar a fer-me amic del veí, que té un gos. Però no van passar ni tres dies, que la policia ja feia recompte de persones per gos.
Ara mateix no em puc moure de casa. Tinc un pati molt petit, així que he decidit desplaçar-me cap a baix. He començat a fer un forat al pati, el qual ja té dos metres i mig de profunditat. L’única finalitat d’això és treure’m energia. A veure què ens enfonsa més a casa, la crisi que vindrà o el forat que estic fent?
El confinament per mi ha sigut una manera de donar-me compte de que no sempre ho tenim tot sota el nostre control. Que s’ha de aprofitar cada dia al màxim, perquè mai saps el que pot passar. M’ha ajudat a apreciar cada petit moment que no valorava amb els meus amics. Però, no tot es negatiu, també hi ha coses bones com per exemple: passes més temps amb la família, tens més temps per tu, entre d’altres.
Realment no m’importa estar tancat a casa, és una cosa que faig voluntàriament quan faig vida normal. L’únic problema que tinc és que he de conviure amb la meva germana i la meva mare que es poden fer pesades encara que no parli amb elles. Em passo el dia llegint, veient sèries d’animació, jugant a videojocs i fins fa uns dies, que vaig caure del llit i gairebé em trenco l’esquena i em desnuco, també feia esport (ara no perquè estic en repòs). També parlo amb els meus amics a vegades, i faig els deures. Tenia pensat aprendre a fer coses; els primers dies vaig estar aprenent a apilar gots el més ràpid que podia i també intentava batre el meu rècord de velocitat amb el cub de rubik, però aquests últims dies he estat parlant més amb els meus amics i mirant més sèries. També he tingut dies en què he estat fent deures sense parar, i això m’enfonsa quan passa. També tinc els gats, que m’entretenen a estones. Al final estar confinat m’agrada i tot, cosa que ja m’esperava.
Segons el meu punt de vista, el confinament que estem duent a terme, m’ha salvat la vida. Puc jugar les vint-i-quatre hores del dia sense parar i puc estar completament còmode. Em llevo a la una de la tarda i vaig a dormir a les quatre de la matinada. Semblo un mussol.
A vegades surto de casa meva a passejar la gossa i com tothom està a casa seva, no hi ha ningú que em molesti mentre estic passejant amb la meva gossa i puc jugar amb ella tranquil·lament en el descampat.
No m’agrada fer la feina a casa, però m’esforço al màxim per fer-la.
Espero que aquest confinament duri més per desitjos propis.
Gràcies per la vostra atenció i reso per salut vostra.
Adéu.
Toni Lázaro
Aquests dies de confinament, que per a uns potser són esgotadors o inaguantables, per a mi són uns dies de descans. Aquests dies estic molt tranquil, quasi sense preocupacions, tot el dia amb pijama o xandall.
Tot i així no em desagradaria pas poder anar a fer un passeig o a prendre l’aire una estona, però això no significa que no estigui a gust a casa. Per mala sort queden ja pocs dies de confinament i haurem de tornar a la rutina. En canvi ara tinc temps per dedicar-lo a les coses que m’agraden com la música o els videojocs.
L’únic que m’inspira per tornar a la rutina és tornar a veure els amics.
Fa uns dies que estem confinats i encara faltaran uns dies més.
Jo aquests dies aprofito per fer coses que dic que faré quan tingui temps com endreçar l’habitació, aprendre’m cançons per tocar-les amb el piano, passar temps amb la família i jugar a jocs de taula, aprendre’m el guió de teatre de memòria, fer deures….
No m’ho hauria imaginat que trobés tant a faltar l’institut.
Aquests dies de confinament m’encanten, no pel fet d’estar tancat a casa, sinó perquè puc dormir molt. Em sento com si fos estiu però amb molts deures, cosa que no em molesta ja que tampoc tinc res a fer; així estic distret una mica.
Tot i això m’agradaria poder sortir una mica i no només per a treure el gos… però es fa el que es pot.
El confinament s’està allargant molt, però per a mi les setmanes s’estan passant molt ràpid, cada dia que passa és un dia menys, i cada dia faig més o menys el mateix. Em llevo, esmorzo, prenc el sol (si en fa), dino, faig deures, esport, em dutxo, miro sèries o llegeixo… També durant aquestes setmanes he après a cuinar i estic passant més temps amb família, ja que abans cada un dinava i estava a casa en horaris diferents. Enyoro molt les persones del meu voltant i espero poder tornar a la normalitat aviat.