El Cafè de la Marina en un clic.
Amb els vostres comentaris, podeu compartir aquí lectures, teatre filmat, pel·lícules o serials que descobriu en aquest temps de confinament. Sursum corda! 
LLENGUA I LITERATURA
Publicat per Rosa Sagalés
El Cafè de la Marina en un clic.
Amb els vostres comentaris, podeu compartir aquí lectures, teatre filmat, pel·lícules o serials que descobriu en aquest temps de confinament. Sursum corda!
Gerard Mas 4rB
Opinió Corona Virus
Ara estem passant un mal temps per culpa del corona virus ja que està morint molta gent i d’altra gent s’està quedant sense feina. En la meva opinió això provocarà una crisi mundial ja que ara està parada l’economia i tot acabarà sent una gran crisi i si això s’allarga molt més no se sap què pot arribar a passar.
Jo he llegit el llibre “El misteri de Salem’s Lot”; el seu autor és Stephen King. Sempre havia vist pel·lícules de vampirs, però mai n’havia llegit un llibre. Té una bona trama: un home que va patir un trauma a una casa vella al seu poble natal i al cap dels anys, quan ja s’ha fet un home i escriptor consagrat, torna al seu poble, Salem’s Lot, per afrontar el seu trauma de la infància. Allà res serà fàcil. Coneix una noia i s’enamoren i etc. Paro ja que si no explico tot el llibre i no estic aquí per això. A aquest llibre, li posaria de nota un 7,5/10.
Comentari sobre el cafè de la Marina:
És una obra teatral molt breu però alhora molt interessant, ja que tracta sobre els temes dels secrets i l’amor i es donen situacions en la qual els joves, ens podem sentir identificats.
Cafè de la Marina
És una obra interessant des del punt de vista històric referent als prejudicis. Al llarg de la pel·lícula, es veu la imatge que tenen els personatges de la protagonista a causa del seu passat. Un únic personatge deixa de banda la història de la noia enamorant-se d’ella per com és. En l’època representada a l’obra, la societat es mostra masclista obligant les dones a adaptar-se a les decisions dels seus pares i marit, fet que provoca molt sofriment a la protagonista.
En l’obra de teatre El Cafè de la Marina se’ns parla dels prejudicis amorosos que es poden tindre davant d’un període històric on té lloc aquesta obra.
M’agrada molt l’enfocament de l’obra ja que desenvolupa el personatge principal portant-lo per una sèrie de desventures que van en contra de la societat establerta. És una obra de teatre que pot atraure amb relativa facilitat al públic de la nostra edat ja que es presenten problemes, situacions en què ens podem sentir identificats.
El Cafè de la Marina
És una obra molt maca i interessant, ja que es veuen els prejudicis que hi ha a la societat. Ens pot fer reflexionar bastant, ja que avui en dia hi ha gent que té molts prejudicis o es deixa influenciar pels altres.
La manera d’interpretar que tenen els actors m’ha semblat molt bona, ja que expressen molt bé els sentiments i fan que ens posem en la seva pell i que ens sentim dintre de l’escena.
El personatge de la Caterina m’agrada molt, perquè s’imposa al seu pare i expressa el que vol per al seu futur i per al de la família.
El Cafè de la Marina em sembla una obra tradicional molt interessant. Em fa reflexionar sobre com la societat fa tants prejudicis. Estic d’acord amb el meu company Arnau Prat, a mi també m’agrada molt el persontage de la Caterina. Les meves enhorabones a Josep Maria de Sagarra.
Corona Virus.
La meva experiència de confinaments és bastant bona, perquè faig una rutina diària bastant semblant a la de cada dia. La meva rutina segueix sent igual excepte que ara ja no vaig a l’institut i no faig esport per la tarda. Està bé estar tancat a casa durant uns quants dies, però no els dies més que ens esperen, ja que això comportarà a una gran crisi econòmica mundial.
El Café de la Marina és una obra teatral escrita per Josep Maria de Sagarra a l’any 1933. No m’he llegit l’obra però la pel·lícula representa molt bé el que aquest autor va voler expressar amb aquest títol.
Tot comença quan la Rosa, la germana de la Caterina, protagonista principal, s’està preparant per al casament amb el seu promès. Pel poble de costa ja s’havien estès rumors sobre l’afer de la Caterina amb un home francès, el qual va abandonar-la. Per desgràcia, aquests prejudicis contra ella feien que cap home es tornés a fixar en ella per a possible esposa.
Aquesta obra crec que representa a la perfecció el que les dones havien de viure l’any XX, on s’havien de casar el més ràpid possible i engendrar encara que no estiguessin conformes amb la situació. És una obra que deuria ser polèmica en aquell segle per donar més importància a l’amor que al fet de la riquesa i per mostrar al públic el que passava en els pobles del país, on els prejudicis i els rumors sobre una persona eren molt influenciables.
M’ha agradat especialment la part on el Claudi expressa el que significava aquell paper de permís d’immigrant per anar a Amèrica, on deia que era un paper inútil ja que no podria veure-la si se n’anava.
Potser després de veure aquesta pel·lícula m’animo a llegir l’obra ja que sempre s’ha dit que el llibre és millor que la pel·lícula.
Blanca Moreno 4rB
Durant aquest dies hi ha moments de tot però si tens pensaments positius i li trobes el cantó bo, és molt més senzill: pensar en la millora de la contaminació, el bé que fas a la salut, que estàs coneixent veïns que potser fins ara no havies vist mai o que tens temps per fer totes aquelles coses que sempre deixes en un segon pla.
Sí que està sorgint un moviment solidari que a vegades costa de fer sortir. Està clar que tots tenim ganes de sortir i poder-nos retrobar amb les nostres persones estimades però ara el més important és ser pacient.
El Cafè de la Marina
M’ha agradat molt aquesta obra i l’he trobada bastant interessant ja que ens parla sobre els prejudicis.
És breu però potent, fa que en alguns moments t’hi sentis molt identificat.
La Caterina és un gran exemple de valentia i valor.
El Cafè de la Marina és una obra escrita per Josep Maria de Segarra, autor d’obres dramàtiques molt populars i membre de l’Institut d’Estudis Catalans i, a més, va obtenir grans premis literaris.
La història comença quan la germana de la Caterina, la Rosa, es casa amb el seu promès. Fet que fa que tothom faci rumors de com és que la Caterina en ser la germana gran, encara no s’hagi casat. Tothom sap que aquest fet és perquè un home francès la va abandonar anys enrere i ara és un prejudici per aconseguir trobar algú amb qui casar-se.
Aquesta obra tracta diferents temes, els que jo destacaria més són:
– El clar paper de l’home i la dona anys enrere: els homes fan els treballs més durs com anar a pescar i les dones han de treballar cosint. Hi ha una clara diferència entre els uns i els altres.
– Casament per conveniència: sovint anys enrere, quan una família no tenia suficients diners i venia un home ric que volia casar-se amb la teva filla, tu per sortir de la misèria feies el que fes falta, fent així descontentes les teves filles i casant-les amb un home ric que amb prou feina coneixies.
Personalment, m’ha agradat veure com era la vida anys enrere i m’ha fet reflexionar sobre els canvis que ha patit la societat des d’aquell moment fins ara. Sí que és veritat que actualment ja no vivim així, però encara que no ens ho sembli no hem avençat tant com voldríem. El paper de la dona ha millorat, però encara no hem aconseguit els mateixos drets per a homes i per a dones.
El Café de la Marina.
He d’admetre que si no nos per la tasca no hauria vist aquesta obra, ja que no acostumo a veure coses així. Però he de dir que m’ha agradat bastant. Sobretot per la idea que avui en dia i en la cultura que ens trobem ens sembla antiga i bastant ximple. Els casaments per conveniència eren comuns en aquella època, i tal com diuen els meus companys, em sorprèn la manera en que els prejudicis poden arribar a afectar en aquella societat. A la obra es reflecteix la realitat d’abans: la diferència entre sexes, els cànons esperats de la dona i de l’home.. també, com he dit, els casaments per conveniència i no per amor. M’ha recordat molt…
Aquesta obra m’ha agradat per uns punts però per d’altres no. Com a persona a qui li agrada i considero que aprecia el bon art, he de dir que és una bona peça per la imatge, la feina dels actors, el guió… Tot i això, no és una de les obres que miraria per gust, ja que per començar entendre als actors m’ha resultat bastant difícil, perquè parlen un català molt diferent del meu i, sense subtítols, potser hauria entès la meitat del que diuen. D’altra banda, l’època en què es basa em fa molt fàstic (com bàsicament totes les èpoques on ha viscut la raça humana) principalment per com es tracten les dones i, en ser la protagonista una dona (actriu que m’ha semblat meravellosa) aquest sentiment s’ha fet més gran.
La història que es mostra és molt realista i he de dir que en alguns moments m’ha emocionat. També la relació que s’acaba formant entre la protagonista i en Claudi em recorda bastant a una relació de dos personatges d’una saga de llibres i aquest fet m’ha fet sentir-me més a gust amb la història que estava veient.
El Café de la Marina
Aquesta obra, escrita per Josep Maria de Sagarra l’any 1933, és una història digna de veure pels seus continguts. Aquesta obra ens fa anar anys enrere, on les dones tenien encara més diferències que els homes, i menys drets. També ens fa reflexionar sobre com algunes famíles feien servir els casaments per convèniencia, per tal d’aconseguir beneficis econòmics sense tenir en compte l’opinió de la dona. I una cosa que podia acabar amb la dignitat d’una persona eren els prejudicis que la gent podia fer, ja que en aquella època era molt comú fer allò.
Els actors fan una bona interpretació, i aquest fet ha fet endinsar-me més en l’obra. Com molts companys han dit, els joves es poden sentir identificats amb les situacions on es troben els diferents personatges, tant les desventures com els fets amorosos. Aquesta obra m’ha agradat, i et fa reflexionar sobre el procés que ha fet la societat per fer més petita la diferència entre sexes. Una lluita que encara, encara persisteix.
Aquesta adaptació de l’obra de teatre El Cafè de la Marina m’ha agradat molt pel rerefons que transmet. Volen descriure la societat d’aquella època on les dones estan en una situació de desigualtat i acostumen a haver-hi matrimonis de conveniència, un exemple pot ser quan li diuen a la Rosa que haurà d’estar al servei del seu marit o quan volen casar alguna de les filles amb el francès, ja que aquest té molts diners.
Un altre aspecte a destacar d’aquesta adaptació televisada són els prejudicis quan per exemple es parla dels francesos entre d’altres. Finalment també es pot veure com la germana de la Rosa es troba atrapada durant l’obra i l’element que l’atrapa principalment és el Cafè i no poder expressar els seus sentiments.
Aquesta adaptació de l’obra de teatre, la trobo molt encertada, ja que mirant el passat podem veure com ha canviat la societat i ens fa reflexionar sobre tots aquests aspectes.
Si volguéssim resumir “El Cafè de la Marina” jo tractaria d’usar la paraula “rumor”. Tota la història està condicionada pels rumors, fins i tot allò que no està implícit. Des de bon principi l’espectador no sap la raó d’aquest patiment de la família, no coneix el conflicte del passat, però les garleries ens hi acosten. L’espai que s’utilitza facilita els secrets, ja que és un poblet petit. Els uns als altres es coneixen i quan hi ha algú intrús, l’assenyalen de seguida. Tota l’obra va alimentant el conflicte, però m’agradaria comentar un punt molt important… Aquest conflicte necessita el casament, l’allunyament de la filla, el cafè, el pare, la Caterina, el francès i la promesa per créixer…. Però, ah! Que en Claudi és protagonista! Aleshores cap problema, ell ho soluciona tot, estimats espectadors.
No pot ser, Sílvia Munt (la directora)! Per què, si en Claudi és protagonista, no se li dona més importància? Per a fer una bona pel·lícula s’ha de deixar que el mateix públic entengui cada situació i cada decisió presa, però en aquest film, la directora t’ho dona tot fet i, de sobte, et diuen que ja feia molt temps de la Caterina i en Claudi estaven enamorats. Però com s’ha arribat aquí? Si no hi ha hagut una bona evolució entre aquesta futura parella! Amb la poca presència que li donen al jove que vol anar a Amèrica!
Trobo que no és just que es tracti així el públic. Un necessita entendre les coses i, personalment, crec que «la part important» – que no l’he pogut detectar fins al final de la pel·lícula – està molt limitada i no aprofiten bé la gran actuació de la Marina Salas i en Pablo Derqui. Injust.
El Cafè de la Marina
És una obra on el tema principal es basa en els prejudicis amorosos que hi havia en aquell període històric. Cada personatge, deixa una imatge en el passat que queda marcada i l’han de combatre conjuntament amb la ideologia de la societat establerta d’aquella època. Personalment, jo crec que és una obra que dona molt per reflexionar sobre el canvi que ha anat fent la societat fins a dia de avui. Un exemple seria que, en aquella època, s’obligava les dones a casar-se amb l’elecció que feien els seus pares, i això es veu reflectit a l’obra donant lloc al patiment de la protagonista.
Per acabar, m’ha agradat molt veure aquesta obra a causa dels diferents temes que tracten i en segons quines situacions, ens podem sentir identificats amb la protagonista.
“El Cafè de la Marina” és una adaptació de l’obra escrita per Josep Maria de Sagarra el 1933. Explica la història d’amor impossible de dos outsiders. La Caterina, una dona perduda i víctima dels rumors i en Claudi, un pescador tímid i solitari que s’amaga rere una ampolla d’alcohol.
Aquest amor secret es veu amenaçat pel casament imminent de la Caterina amb un ric marxant francès.
L’obra juga amb la diversitat dels paisatges i amb l’ambientació pròpia d’un poble pescador de principis del segle XX. Els personatges en moltes ocasions tenen un toc masclista propi de l’època que ens costa comprendre actualment.
En definitiva, tot i ser una tasca obligatòria, he gaudit molt d’aquesta adaptació cinematogràfica i la recomanaria a tothom.
“El Cafè de la Marina” m’ha semblat una obra interessant, ja que en la meva opinió es representen molt clarament les situacions que es donaven en aquella època quant als casaments forçats o el masclisme dels marits o pares.
També una cosa a comentar és el “pes” que tenien els prejudicis en la gent, i com aquests afecten a la protagonista per exemple.
El Cafè de la Marina
Aquesta adaptació de l’obra de teatre de Josep Maria de Sagarra narra la història d’amor d’en Claudi, un pescador tímid que està enamorat secretament de la Caterina, la noia gran del Cafè de la Marina. Ella també està enamorada d’ell però el seu pare l’obliga a casar-se amb un home ric francès pensant que és el millor per a ella perquè així no ha de viure amb més rumors, quan en realitat li està fent més mal. Per tant, ens transporta a uns anys enrere quan les dones tenien encara un paper menys important que ara i quan hi havia matrimonis per convivència.
Aquesta obra m’ha agradat perquè es poden veure les desigualtats que pateix la dona i que encara hi ha en l’actualitat, però també podem veure com la societat ha millorat en alguns aspectes encara que ens queda molt per avançar. Trobo que l’actuació dels actors és molt correcta i recomanaria a tothom que veiés aquesta adaptació.
El Cafè de la Marina és una obra que transcorre al voltant d’un cafè i explica molt bé els prejudicis amorosos i la vida de la Caterina, d’en Claudi i dels altres personatges, en un poble de pescadors i en una època molt masclista on les dones com la Caterina són sotmeses al seu pare i al seu marit.
La pel·lícula “El Cafè de la Marina” representa el que l’autor vol expressar amb aquest títol. Es pot veure com els personatges estan enfocats com a fets històrics. També representa com havien de viure les dones en aquella època, s’havien de casar el més ràpid possible encara que no estiguessin conformes.
Vol remarcar molt que els rumors i els prejudicis d’una persona podien ser molt influenciables.
M’ha agradat i semblat molt interessant l’obra ja que et fa reflexionar sobre tots els canvis que hi ha hagut, d’anys enrere a dies d’ara. Tot i que de vegades no ho sembli, hem aconseguit que el paper de la dona millori; no ho hem aconseguit del tot però estem en camí…
“El Café de la Marina” és una obra teatral que ens mostra el prejudicis de la societat en temes amorosos. Tot això transcorre al voltant d’un café. Jo inclouria que té un punt de vista històric ja que ens mostra en diverses ocasions el masclisme que hi havia en aquella època
El Cafè de la Marina és una obra teatral de Josep M. de Sagarra representada per primera vegada el 1933.
Tot comença quan la Rosa, la germana petita de la Caterina, es casa. Això anima a tota la gent del poble però també aixeca rumors sobre la Caterina, que en ser la filla gran encara no s’ha casat. Al poble tothom sap que no s’ha casat perquè un home francès la va abandonar quan es va quedar embarassada i el seu pare la va obligar a avortar. Tots tenen prejudicis respecte a la seva vida i forma de ser i això fa que no pugui trobar un home per casar-se.
Personalment no hauria vist aquesta obra pel meu compte però sincerament no m’ha desagradat. M’ha semblat una obra molt realista. Mostra clarament com era el dia a dia de la gent d’un poble en el passat, d’anys enrere, la repartició de les feines entre homes i dones i el seu paper en la societat en què viuen. És sorprenent la manera en què els prejudicis influencien tant a la gent i com els casaments de convivència eren tan comuns. Pel que fa al llenguatge a vegades era difícil d’entendre perquè és un català antic i molt diferent del que estem acostumats a escoltar.
En l’obra teatral ”El Cafè de la Marina” apareixen diverses situacions amoroses entre personatges, sempre mostrant els prejudicis de cada persona i el que poden arribar a influenciar. Aquesta obra fa com un viatge al passat i ens mostra les desigualtats, els casaments per conveniència i més coses que passaven en aquella època. M’ha sorprès l’actuació dels actors, ja que m’esperava que fos més simple; això m’ha enganxat completament a l’obra i no m’ha desagradat. En definitiva m’ha semblat una bona adaptació, ja que l’han ambientat més a situacions actuals. No m’han agradat gaire les històries amoroses, però a part d’això m’ha semblat una obra molt ben ambientada a l’època i molt ben actuada.
El Café de la Marina
És una obra teatral escrita per Josep Maria de Sagarra a l’any 1933. No he tingut el plaer de poder-me llegir l’obra, però la pel·lícula representa molt bé el que aquest autor va voler expressar.
D’entrada comença quan la Rosa, la germana de la Caterina, s’està preparant per al casament amb el seu promès. No obstant aixó pel poble de costa ja hi havien rumors sobre l’assumpte de la Caterina amb un home francès, el qual va abandonar-la. Pel que fan aquests rumors, provoquen que cap home es tornés a fixar en ella.
Aquesta obra representa a la perfecció el que les dones havien de viure l’any XX, on s’havien de casar el més ràpid possible i amb l’home més ric encara que no estiguessin conformes amb la situació. És una obra que va fer un boom en aquell segle per donar més importància a l’amor que al fet de la riquesa.
Aquesta adaptació de l’obra de teatre la trobo molt interessant, ja que mirant el passat podem veure com a canviat la societat en comparació a l’actualitat. Finalment també trobó que l’actuació dels actors és molt bona i la recomanaria a tothom.
El Cafè de la Marina és una obra ambientada del segle XX. En aquesta podem observar la importància que tenia la teva imatge davant d’un poble, que qualsevol rumor pot tacar la teva persona de per vida i que una mala llengua et pot fer la vida infeliç.
Davant això la Caterina, la noia del cafè d’un poble, es mostra valenta i treballadora, és una noia diferent, no li importa tot allò que es diu pels carrers sobre el seu passat. L’únic que li importa és el treball i continuar sent com ella és, una dona valenta, que davant la societat que es mostra no baixarà el cap en cap moment i que ningú la farà sentir-se inferior.
Encara que al principi es mostra una mica allunyada de l’amor, acabarà finalment amb aquell home que sempre havia desitjat encara que no ho mostrés.
Finalment vull comentar que com es pot observar podem veure la diferència de la manera de viure que hi havia no fa més de 100 anys i tot allò que les dones anem aconseguint poc a poc.
L’obra cinemàtica del Cafè de la Marina és una obra escrita per Josep Maria de Sagarra, originalment va ser una obra de teatre escrita al segle XX. La protagonista, Caterina, va ser abandonada pel seu marit i va haver d’avortar, un clar exemple de la violència de gènere que hi havia no fa molt de temps. El títol del Cafè de la Marina ve a causa que la protagonista treballa a una cafeteria, on passen la majoria dels actes i accions, Caterina ha d’aguantar tots els rumors i crítiques diàries, però tot i això crec que destaca la seva valentia i coratge.
Personalment crec que és una pel·lícula que s’ha de veure ja que es pot percebre com en alguns casos i accions no són tan llunyans com semblen. Avui en dia la societat ha canviat, però crec que no del tot; crec que desgraciadament sempre hi haurà casos de maltractament en aquest cas femení ja que encara estem endarrerits. Crec que la protagonista és un clar exemple de valentia, coratge i força psicològica.
El Cafè de la Marina
Aquesta pel•lícula ens ensenya l’amor dels protagonistes amb els seus corresponents problemes, però jo crec que la finalitat d’aquesta pel•lícula no és la d’ensenyar com procedia aquella relació amb el pas del temps, sinó de com funcionava el món en aquella època.
Com per exemple, el masclisme, on els pares (sovint) eren les persones que decidien com viurien les seves filles, sense l’opinió d’aquestes o la de com els homes tractaven les dones com a “objectes de neteja”.
La pel•lícula transmet bastant bé els valors d’aquella època i les emocionats dels seus habitants, i a més, l’amor entre els protagonistes ens fa clavar un punyal en tot el cor. No sóc molt fan de les pel•lícules per ser molt llargues de duració, però he de dir que aquesta no m’ha avorrit pas.¬¬
El Cafè de la Marina és una obra teatral de Josep Maria de Sagarra representada per primera vegada el 1933 que en aquest cas ha estat adaptada a la televisió. Tot passa en el mateix espai, el cafè de la Marina.
En aquesta obra es veu la importància que es tenia a la imatge vers els altres anys enrere. Es veu una noia amb un passat desagradable però que amb el temps, troba l’amor i la llum de la vida. Es pot apreciar com era la vida per a la majoria de les dones al segle XX, no gaires anys enrere d’on vivim actualment.
“El Cafè de la Marina” és una obra de teatre molt interessant. Penso que està enfocada als prejudicis i als rumors, ja que durant l’obra l’espectador no sap res de la família ni de les seves desgràcies; també podem veure molts prejudicis al llarg de la pel·lícula. Els personatges miren la protagonista d’una manera pel seu passat, no esperen a conèixer-la per saber com és sinó que es fan a la idea pels rumors que tenen del seu passat. Només hi ha un personatge que deixa de banda els prejudicis i s’enamora d’ella. En l’època ambientada de l’obra les dones havien d’adaptar-se i sobreviure a les condicions que el seu pare o marit els exigien. La seva opinió no tenia cap importància.
El Café de la Marina
La pel·lícula explica la història d’amor de dos perdedors: en Claudi, un pescador, i la Caterina, la filla de l’amo del cafè del poble. A ella la volen casar amb un ric però ella s’hi nega. La noia estava molt aclaparada per una ruptura amorosa i el noi tamb estava aclararat i al final es casen i es queden amb el bar.
El Cafè de la Marina(1933) és una obra de teatre molt curiosa. Creada per Josep Maria de Sagarra.
Caterina és abandonada pel seu amant i ha de suportar tots els rumors en el lloc on treballa. Ella tota aclaparada i trista per la ruptura es va enamorant de Claudi, un pescador alcohòlic. Aquesta trista història es soluciona amb un casament entre ells dos. És una obra on representa molt bé els prejudicis i rumors i on no existeix la intimitat. Una bona obra sense dubte.
El Cafè de la Marina és una adaptació de l’obra realitzada per Josep Maria de Sagarra. La narració transcorre en un poble pescador a principis del segle XX. Explica una història d’amor impossible marcada pels rumors propis de viure en un poble d’aquella època entre la Caterina i en Claudi. El Claudi és un pescador vergonyós, solitari i és addicte a la beguda. Per altra banda, la Caterina és una dona marcada per un passat imperdonable, tot i això es mostra valenta, constant i treballadora. El seu amor es veu en perill quan el pare de la Caterina vol que es casi amb en Monsieur Bernat, un ric Francès. El pare de la Caterina pensa que en Monsieur Bernat podrà fer oblidar el passat de la Caterina.
Un altre dels aspectes claus que marquen el destí de l’obra són els prejudicis que fa la gent. Pel que fa al llenguatge, té un domini dels conceptes mariners, ja que Josep Maria Segarra era un enamorat de la Costa Brava i també dominava l’ús del parlat salat, propi dels pobles costaners. Respecte a la geografia, l’acció transcorre al Port de la Selva, un poble situat al Cap de Creus.
Segons el meu punt de vista la interpretació dels actors és sublim, la contextualització de l’època és molt bona i tot i estar rodada en l’actualitat aconsegueix transportar-te al passat.
Aquest film el recomanaria a tothom, jo personalment el vaig veure amb la meva família i vam acabar tots encantats. Ens va arribar a l’ànima i ens va emocionar molt.
Salut!
El Cafè de la Marina és una obra teatral de Josep Maria de Sagarra representada per primera vegada a l’any 1933. En aquesta obra podem veure com primer presenten els personatges, després veiem la situació que tenen i els conflictes, i finalment el desenllaç amb un bon final.
Pel vestuari, els escenaris i els decorats podem veure que és una obra ambientada al segle XX. I a l’inici ja et pots imaginar una mica del tema que tractarà. En l’obra es veuen els prejudicis contra la Caterina i per això no es volen casar amb ella. També observem com d’aviat volien casar les filles però no es preocupaven per saber si elles volien casar-se, ja que si l’home és ric la faran casar amb ell fent el que sigui possible per aconseguir-ho.
La part que més m’ha agradat és quan Caterina no es casa amb qui no vol i se n’alegra. Després es casa amb en Claudi i feliç per poder esborrar el seu passat i portar el Cafè junts, sense que ningú murmuri sobre la vida d’ella ni del seu passat.
Una bona obra per veure com han canviat algunes coses en passar uns anys, però també veure el que no ha canviat i potser fer-ho canviar o al menys poder-hi reflexionar una mica de com vivien abans, de com vivim ara, si en uns anys les coses volem que canviïn i si és així si canviaran o no.
El Cafè de la Marina
Aquesta adaptació cinematogràfica de “El Cafè de la Marina” de Josep Maria de Sagarra m’ha semblat força bé. Al principi la diferenciació d’actors embolica una mica però si estàs atent pots agafar bé el fil. Podem veure la vida d’uns simples mariners en una taverna qualsevol, i amb una història no molt anormal. Un pare que vol que la seva filla es casi amb un home ric però fastigós. Es veu com històries com aquestes eren molt normals a l’època i com la gent es casava només pels diners, però ella no vol.
Aquesta pel·lícula la trobo simple però a la vegada molt complexa i fa pensar la quantitat de dones que no van tenir la força de voluntat de Caterina i que van haver de viure vides difícils sense haver pogut triar amb qui volien passar la seva vida
El Cafè de la Marina és l’adaptació cinematogràfica de l’obra de Josep Maria de Sagarra. És una pel.lícula curta però intensa. Jo crec que és destacable, és a dir que m’ha agradat bastant. Crec que agrada ja que parla d’una història comú i que ens podem trobar en el nosotre dia a dia, però a la vegada dura i trista. I això fa que connecti amb l’espectador que al final és l’important. Està molt ben gravada i la història ben explicada. La recomanaria a tothom ja que aconsegueix commoure’t i emocionar-te intensament.
El Cafè de la Marina
Aquesta obra és molt interessant ja que es poden veure tots el problemes que podia tenir una noia en aquells temps, on la jutgen per el seu passat i com a la gent li importa molt el que diran. També es pot veure el masclisme de l’època on el pare obliga a la noia a casar-se amb un home encara que a ella no li agradi. La història d’amor es molt maca ja que es veu com el personatge deixa de banda els estigmes i el passat de la noia i s’enamora d’ella per com es.
Primer de tot podem veure que és una obra ambientada al segle XX. La protagonista, que és la Caterina, vol casar-se amb qui ella desitja i farà el que sigui possible per aconseguir-ho.
Aquesta obra m’ha agradat molt, ja que representa molt bé la situació de la dona en aquell temps. Ella s’ha d’enfrontar a tothom amb els prejudicis de la gent d’aquella època i això és el que m’ha agradat més d’aquesta obra. Es veu clarament el que han hagut de passar les dones per arribar a on estem ara, tot i que encara falten coses per millorar i moltes.
Aquesta obra ens ensenya tots els problemes que podien tindre les dones abans, ja que fessin el que fessin sempre les jutjaven.
En aquest cas estem parlant de la Caterina, la qual és obligada a casar-se amb un home mentre que el seu passat i els rumors sobre ella van de boca en boca escampant-se. Aquest fet fa que la gent jutgi i pensi coses sobre ella que no són. També podem veure com aquests fets l’afecten i ningú excepte la seva germana es preocupa de la seva salut mental.
Personalment m’ha agradat bastant pel simple fet que mostra coses que fins no fa gaire temps eren així.
Comentari sobre la pel·lícula “El Cafè de la Marina”:
En general m’ha agradat la pel·lícula, ja que és entretinguda però, hi ha poca acció pr al meu gust. Com que l’obra és curta, tot passa molt ràpid i és una mica difícil adaptar-se al llenguatge. Pel que fan els personatges, el poble en general és molt hipòcrita i masclista, sobretot li tenen molt menyspreu a la Caterina (pel que he notat). La veritat, només volia arribar al final per veure si la Caterina es queda amb en Claudi.
En resum, ha estat una pel·lícula agradable i crec que es podria dir que és un clàssic!
El Cafè de la Marina és una obra que tracta sobre els prejudicis que són causats pel boca boca i també per la vida profundament marcada que portaven les dones en l’època.
El Cafè de la Marina
Aquesta adaptació de “El Cafè de la Marina” de Josep Maria de Sagarra m’ha semblat un film força entretingut. A la pel·lícula es pot veure representada la vida quotidiana dels habitants d’un poble costaner, però l’escenari principal és el cafè.
Crec que la pel·lícula representa fidelment la societat del s.XX ja que mostra que els habitants del poble tenen una conducta masclista, que la gent es casa per interès i per diners, i que pel fet d’avortar, la gent parla amb menyspreu de la Caterina.
Aquesta pel·lícula la trobo bastant simple però tot i ser simple no es avorrida.
El Cafè de la Marina m’ha semblat molt interessant sobretot pel tema dels prejudicis i que realment reflecteix bastant situacions actuals. La història en si està bastant bé, és bastant distreta i per passar una estona està bé.
Per a mi la pel·lícula està bastant bé.
El Cafè de la Marina de Josep Maria de Segarra ens mostra clarament com era la societat i els costums d’un poble en el passat, d’anys enrere i de les feines que realitzaven homes i dones i el seu paper en aquella època. És sorprenent i interessant la manera en què els prejudicis afectaven les persones. Tots els obstacles que se li posen a la protagonista Caterina per voler casar-se amb qui ella desitja, reflecteix a la perfecció les circumstàncies en les quals vivia la dona en aquells temps. L’obra en si ha estat bé, el problema és que he tingut moments i sentiments d’angoixa en veure com es menyspreava les dones a aquella època, pel que fa a la resta crec que és una obra molt completa i entretinguda.
El Cafè de la Marina
Aquesta adaptació cinematogràfica de l’obra de Josep Maria de Segarra m’ha semblat molt interessant ja que exposa dos fets inculcats a la societat d’aquella època:
El masclisme en què cada dia les dones convivien, ja que hi ha una clara separació dels homes i les dones, per exemple a l’hora de treballar els homes són qui van a pescar i les dones han de cosir, el matrimoni de conveniència on la Caterina hi és sotmesa, obligada a casar-se amb un home ric, i moltes altres situacions.
La reputació, el què dirà la gent del seu passat, fent així que ningú es vulgui casar amb la Caterina.
M’ha agradat l’obra ja que exposa molt bé la societat d’aquella època, els prejudicis que tenien i tota la feina que hem fet les dones per arribar fins on som ara, encara que hem de seguir lluitant. És una obra simple però profunda en la qual ens hi podem identificar en algunes parts.
“El Cafè de la Marina”
El Cafè de la Marina és un clàssic teatral escrit per Josep Maria de Segarra del qual hem vist l’obra televisada. En l’obra se’ns parla d’una història que té lloc a principis del segle vint en un petit poble de pescadors. En aquesta història apareixerà una història d’amor entre dos personatges totalment diferents entre ells.
Personalment, l’obra m’ha resultat molt interessant tot i que no l’havia vista ni llegida, però sí que havia sentit a parlar-ne abans. Recomano a tothom que la vegi, ja que és un clàssic teatral català molt interessant i apte per a tots els públics.
Comentari sobre El Cafè de la Marina.
Aquesta pel·lícula basada en el segle XX, representa bé la situació de la dona en aquella època. Coses com aquestes ens fan reflexionar una mica i ens fa fer-nos preguntes com ara:
Per què ens han d’assenyalar amb el dit, tota la vida, per un error del passat?
Per què han de decidir els altres en la nostra vida, només pel sol fet de ser una dona?
Per què no podem arribar a ser feliços, si la vida ens dóna una altra oportunitat?
Finalment, dir que tot i que no és el tipus de pel·lícula que veuria no m’ha desagradat i la recomanaria.
És una obra teatral molt interessant on es pot apreciar la manera de fer les coses en aquells moments (Segle XX), la manera de parlar i la manera de viure les coses. Aprens, veus l’evolució del temps. Els temes principals són l’amor, el masclisme i la hipocresia. No és de les pel·lícules que hagués vist, però tot i així no m’ha desagradat.