Amb els nois i noies de primer de batxillerat hem vist l’adaptació cinematogràfica de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Ens en quedaran moltes coses, també les melodies i la cançó de Ramon Muntaner.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=YPXH6B0ZViM[/youtube]
Veure la pel·lícula La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és com viatjar a un temps passat; és com observar la vida de principis del segle XX (la guerra, la por, la mort, la misèria, el paper de la dona, la societat masclista…); és veure tot això des del punt de vista de la Natàlia, una dona com qualsevol altra.
La cançó de Muntaner és molt profunda: “Tens els ulls plens de paraules”, i recorda el principi de la pel·lícula.
Durant aquestes dues setmanes hem estat veient “La Plaça del Diamant”. A través d’aquesta adaptació cinematogràfica hem descobert una part de la persona de l’autora Mercè Rodoreda ja que es poden llegir entre línies petits detalls de la seva història personal com: el patiment en la seva desastrosa vida amorosa o en altres difícils circumstàncies com la guerra.
M’ha semblat interessant passar-la a la classe ja que va ser una de les autores més destacades que vam estudiar el curs passat conjuntament amb les seves obres més conegudes i també perquè ha estat una bona manera d’iniciar el primer curs de batxillerat en la matèria de llengua i literatura catalana.
Respecte a aquesta adaptació, m’ha sorprès la presentació d’uns personatges tan característics i la seva interpretació, malgrat que hi han hagut alguns fets durant el desenllaç que no estan ben representats i per tant no queden del tot clars.
M’ha semblat molt interessant la història que ha escrit amb gènere novel·la psicològica l’escriptora Mercè Rodoreda , ja que l’escriptora en persona ha tingut males experiències amoroses al llarg de la seva vida.
En la trama es veu una història d’amor on dos joves es coneixen i s’acaben casant i tenint fills , però després és on comencen els problemes que van afectant Colometa, a qui li va tocar viure un període de la seva vida especialment cruel.
Al llarg de la pel·lícula està representat un símbol que per a Colometa, la protagonista, és molt important perquè es veu afectada i enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista. La Natàlia renuncia a la seva pròpia identitat donant tot el protagonisme al seu marit, acceptant tot el que fa.
També en la història hi ha alguns punts que m’han semblat importants com : els símbols que hi apareixen, el colom que va evolucionant al llarg de la història i l’ordenació cronològica fa que sigui més fàcil entendre-ho tot.
M’ha agradat molt però el final no s’acaba d’entendre del tot, de tota manera val la pena veure-la. La recomano moltíssim!
Hem vist ‘La plaça del Diamant’, una adaptació al cinema d’una de les obres principals de Mercè Rodoreda.
La pel·lícula m’ha semblat increïble i espectacular. El context és molt real en tots els nivells (social, militar, econòmic, etc). Està molt ben feta i interpretada perfectament per aquests dos grandíssims actors: Lluís Homar i Sílvia Munt. Destaca l’ambientació de Barcelona i del barri de Gràcia, especialment. La història és molt interessant des del punt de vista històric i social. I la part de drama està molt aconseguida.
Encara que us pugui fer molta mandra veure-la, és una d’aquelles pel·lícules que s’ha de veure un cop en la vida. No us en penedireu. 😉 :))
Veient l’adaptació cinematogràfica de “ La plaça del Diamant” de Mercè Rodoreda, una de les autores més destacades i importants de la literatura catalana, ha estat una manera diferent de començar aquest primer trimestre de batxillerat.
La història que ens explica reflecteix molt la vida de l’autora, la manera en què els personatges expressen els seus sentiments i el comportament que tenen, ha fet que personalment m’interessés.
“La plaça del Diamant” és l’obra que se situa a l’època de la postguerra. La seva autora és Mercè Rodoreda, una de les escriptores que més ha influït a la literatura catalana.
Personalment crec que es veu clarament reflectit en la Natàlia, la protagonista, el dolor psicològic que tenia aquesta autora.
La meva opinió personal respecte a la pel•lícula que hem estat veient en aquest inici de curs no és gaire bona, tot i que sí que és cert que té aspectes positius que cal destacar, com per exemple el fet que a la pel•lícula hi hagi moments on surt el text literal de l’autora, amb la veu en off.
Per començar el curs d’una manera més divertida, hem vist l’adaptació cinematogràfica de l’obra de Mercè Rodoreda ”La plaça del Diamant”, molt destacada en la vida de l’autora. Aquesta pel·lícula reflecteix el patiment de la protagonista i de la guerra de l’època, (postguerra).
Personalment, m’ha agradat bastant la pel·lícula, ja que és molt propera als sentiments dels personatges i això és un fet molt important que cal destacar.
Moltes gràcies, Rosa, per compartir el teu temps amb nosaltres oferint-nos coses espectaculars com aquestes.
S’agraeix moltissím :)!!!
Trobo que la pel·lícula “La plaça del Diamant” que hem vist a la matèria de català ha sigut força interessant. M’ha agradat sobretot aquest punt característic de Mercè Rodoreda, que és el que fa que les seves obres siguin tan interessants.
Algunes característiques a destacar del film serien la superació personal, la lluita d’una dona en un món dominat pels homes, la supervivència enmig d’una guerra on molta gent estimada mor, el portar cap a endavant els fills en solitud, etcètera.
En fi, crec que ha estat educatiu poder veure un film com aquest, que ha estat basat en una de les millors obres de la literatura catalana i espero fer més activitats de classe com aquesta.
El principi de la matèria de català a primer de batxillerat ha estat un xic diferent a les altres. Mai havia començat un curs mirant una pel·lícula. Però està bé per sortir de la monotonia que ens presenta el batxillerat.
La plaça del Diamant, Mercè Rodoreda. Segueixo dient que, des del meu punt de vista, té molta més qualitat la novel·la. Hi ha aspectes a l’adaptació cinematogràfica que no se’ls acaba de donar la importància que tenen i la influència que tenen en el desenvolupament de la història.
L’actuació per part dels actors i actrius ha estat pèssima, amb perdó. Però jo no he patit el patiment de la Natàlia mirant la pel·lícula com llegint el llibre.
Bona escriptora, millor novel·la, però l’adaptació cinematogràfica d’aquesta no li fa justícia.
Aquest any hem començat el batxillerat a l’inrevés ja que hem vist una de les grans adaptacions cinematogràfiques de Mercè Rodoreda, una de les més importants escriptores catalanes.
M’ha semblat bastant interessant perquè d’alguna manera la pel·lícula relacionava els fets de la vida de l’autora amb el que li passava a la protagonista principal.
Respecte als actors m’ha semblat una mica exagerada la manera d’actuar, però sense deixar de donar-li pes a les paraules escrites per Mercè Rodoreda.
Aquest primer de batxillerat, l’hem iniciat veient l’adaptació cinematogràfica de ‘’La plaça del Diamant’’, una de les novel•les més importants de Mercè Rodoreda, una de les autores més importants de la literatura Catalana.
En aquesta novel•la trobem els pensaments i sentiments de l’autora, que coincideixen amb les reaccions i els pensaments de la protagonista de la pel•lícula, la Natàlia. I també podem veure el pensament de l’autora sobre els homes, que es reflecteix en el personatge d’en Quimet.
A mi, personalment, m’ha agradat molt la pel•lícula, els trossos en què surt la veu en off extrets del llibre, escrits per l’autora, m’han fet pensar i m’agrada com planteja les coses aquesta Mercè Rodoreda.
Crec que no tardaré gaire en llegir-me el llibre!
Durant dues setmanes, a classe de català, hem estat veient la pel·lícula “La plaça del Diamant”, que és una adaptació cinematogràfica de l’obra de Mercè Rodoreda, una de les escriptores més importants de la literatura catalana.
La meva opinió sobre la pel·lícula és que m’ha agradat molt perquè reflecteix temes de la postguerra i el patiment que l’autora va passar durant l’època.
Personalment, el tema de “La plaça del Diamant” no és un dels meus preferits, ja que la protagonista pateix moltíssim i hi ha bastant masclisme.
Però em sembla interessant l’evolució de la Natàlia i que hagin deixat frases de la Mercè Rodoreda a la pel·lícula.
Realment ha estat molt encertat començar veient aquesta adaptació de l’obra “La plaça del Diamant” de Mercè Rodoreda, una de les millors escriptores que hem tingut. Des de el meu punt de vista, “La plaça del Diamant” és una de les millors obres de la literatura catalana tant per la història com per l’estil (tan especial i característic de Mercè Rodoreda).
Sincerament he agraït molt que a la pel•lícula hi afegissin paràgrafs literals de la mateixa obra, ja que li donen molt més valor i encara queda més demostrat el talent, ja patent, de Mercè Rodoreda a l’hora d’escriure.
De la pel•lícula, crec que ha estat bastant bé, sobretot perquè, essent tan antiga, està bastant ben treballada, sobretot comparada amb altres pel•lícules de la mateixa època (encara que, com en tot, hi hauria certs aspectes a millorar. Estic d’acord amb l’Andrea que l’actuació és millorable). En definitiva, jo l’he trobada molt interessant, i considero que tant l’obra literària com l’adaptació de “La plaça del Diamant”, es podrien considerar intemporals.
Començar el curs veient una pel•lícula d’una de les autores més importants en la història de la literatura catalana, ho he trobat dinàmic i diferent.
En referència a aquesta adaptació cinematogràfica, tot i que m’ha semblat tot una mica estrany, crec que té una forma molt poètica de transmetre el patiment i l’amargor de la vida de la Natàlia. Mostra molt bé els paral•lelismes entre la protagonista i l’autora, així com el patiment de les famílies durant la Guerra Civil Espanyola.
Quin inici de curs més diferent! Durant aquests dies hem vist l’adaptació cinematogràfica de l’obra de Mercè Rodoreda ”La plaça del Diamant”.
Em sembla una bona història, una història basada en dolor físic i psicològic. En una barreja ben elaborada, que és difícil de saber quan un dolor es va generar en un altre. Penso que la idea principal del llibre és saber que un pot canviar qualsevol circumstància personal. Sigui quina sigui, s’ha de trobar el punt d’explosió que ens fa canviar. I no deixar que ningú ens canviï la identitat.
A més d’això, vam aprofitar molt aquesta hora de pel·lícules per fer una descàrrega de pressió, ja que hem començat molt dur. Moltíssimes gràcies, Rosa!!!
M’ha agradat començar el curs d’una manera diferent. Hem començat mirant una pel·lícula. L’autora de la pel·lícula és una de les autores més importants catalanes.
M’ha agradat molt ja que per ser bastant antiga transmetia molt bé tots els sentiments dels personatges. També m’ha agradat molt que estigués relacionada amb un tema com el de la guerra, ja que m’agrada molt.
Veure la pel·lícula “la plaça del Diamant” m’ha semblat una activitat molt interessant, ja que ha estat una manera diferent d’aprendre els detalls d’aquella època. A més el vocabulari i la música utilitzada han estat molt encertats!!!
“La plaça del Diamant” és una història molt personal que parla en gran part de la vida de la Natàlia, que és la protagonista principal. La Natàlia ha tingut una vida molt dura i cruel, ha hagut de passar per moltes dificultats a la seva vida amb els seus fills i el seu marit que era un egoista. Finalment jo crec que la història és molt clara i defineix a la perfecció la seva vida, però el final és una mica llarg i acaba molt de cop, no era previsible. Per a mi té un final imprecís.
Aquestes dues setmanes a català hem estat veient l’adaptació cinematogràfica de ¨La plaça del Diamant¨ de Mercè Rodoreda.
És una adaptació cinematogràfica amb molts temes interessants, l’amor, la llibertat (coloms) i la postguerra, també parla sobre el maltractament psicològic i sobre les segones oportunitats.
Hi ha alguns aspectes que no acabo d’entendre, com per exemple quan la Natàlia ressegueix totes les formes que troba, per què ho fa? Perquè algun significat ha de tenir, no?
Personalment, m’ha semblat entretinguda, interessant i educativa.
Gràcies Rosa!
La pel·lícula de “la plaça del Diamant” és una historia molt sentimental i trista, perquè quan en Quimet es mor en la guerra la Natàlia pateix problemes psicològics i també econòmics.
M’agrada molt la història i fins i tot la cançó de la història de Ramon Muntaner. La part que més m’ha agradat és quan la Natàlia repassa els símbols, el primer dia en què es coneixen i quan hi ha veu en OFF.
D’aquesta història he après que no ens hem de rendir quan ens passa alguna cosa en la vida que no ens agrada, sinó que hem de ser més forts i seguir endavant per poder superar-ho.
Hem començat un batxillerat amb molta força, ple de noves experiències, una d’elles és “La plaça del Diamant”. La pel·lícula ens ha ajudat a reforçar el nostre concepte sobre l’autora Mercè Rodoreda: la seva manera d’escriure tan versemblant, les seves frases que et captiven i la seva percepció del que és una relació d’amor.
És un luxe poder veure tanta cultura en una simple però gran pel·lícula. Alguns pensaments plantejats en ella els podrem aplicar a la nostra vida quotidiana. 🙂
“La Plaça del Diamant” – pel·lícula que hem estat veient a la classe de Llengua i Literatura Catalana des de l’inici del curs – m’ha semblat una adaptació cinematogràfica molt interessant, ja que la manera en què els actors – especialment la Sílvia Munt (Natàlia, o Colometa)- retraten els sentiments que l’autora pretén evocar és molt encertada i realista. Va més enllà del que caldria esperar en una obra d’entreteniment. Ens ofereix una realitat atrapada en el temps, el que realment és, o va ser, el que no volem veure en la pantalla perquè ja ens aclapara fora d’ella, una realitat ara transformada però que manté el mateix patró.
Els sentiments que les paraules de Mercè Rodoreda pretenen despertar són invocats exitosament en aquesta adaptació visual.
El realisme cru de l’obra, així com l’absència d’un final representat com a estrictament feliç i/o optimista, i la narració construïda a partir de les paraules literals de l’autora brinden a la pel·lícula una bellesa especial, artística.
Personalment, aquesta pel·lícula m’ha agradat i m’ha cridat l’atenció. El simbolisme i els missatges ocults, i profunds que amaga fan que La Plaça del Diamant sigui molt més que una història explicada per una escriptora desencantada amb el món.
Opino que no hi ha cap manera millor d’iniciar l’assignatura de Llengua i Literatura que veient, adaptada cinematogràficament, una de les obres mestres del segle XX dins de la narrativa catalana: La plaça del Diamant, de l’escriptora Mercè Rodoreda.
El film mostra una dona en una sacsejada època històrica, passant per tot tipus de calamitats i penúries, fins a poder arribar a assolir una família estable i ser mínimament feliç, esbrinant quin és el lloc que ocupa al món.
És una adaptació correcta, humil i plena de simbolisme del llibre. La considero una forma d’explicar la història molt femenina i sensiblement. Alhora és dura i emotiva. Personalment, crec que la barreja entre la història d’amor i el context històric crea una forta sensació captivadora i, per suposat, la màgia que aporta Rodoreda.
Bonica i tendra història, gran escriptora i pel·lícula molt encertada.
Hem començat el curs amb la pel·lícula ‘’La plaça del Diamant ‘’, una novel·la adaptada al cine de Mercè Rodoreda. Aquesta pel·lícula mostra la vida d’una jove anomenada Natàlia, els seus patiments i sentiments.
Natàlia és una dona que no té bones relacions amb el homes, una dona insegura que busca l’afecte i l’amor. Aquest personatge reflecteix la vida i personalitat de l’autora Mercè Rodoreda. Des del principi Natàlia mostra les seves inseguretats, que es poden veure amb la relació que té amb el Quimet, el seu marit. El seu marit és un home possessiu i impulsiu. També s’aprecien els sentiments, dolors i preocupacions que va sentir durant la postguerra. En la pel·lícula mostra l’evolució emocional de la Natàlia.
Finalment, la pel·lícula m’ha fet reflexionar sobre com va ser la postguerra per a les persones i posar-me en el lloc d’ells i elles. Aquesta pel·lícula sincerament no és de les més preferides ja que aquest patiment i angoixa de la protagonista expressant-los amb veu interior no em sembla interessant sinó monòton.
“La plaça del Diamant ” m’ha semblat bastant interessant ja que cal destacar el punt més important per a mi, que és que tota la història evoluciona i canvia a partir d’un símbol, com per exemple els coloms, representant la vida de la protagonista. Una història amb molts punts destacats de Mercè Rodoreda. Interessant pel·lícula, recomanable.
Les primeres setmanes de curs a classe de català vam començar a veure la pel·lícula de “La plaça del Diamant”. Creia que seria avorrida, sobretot perquè la pel·lícula té molts anys. Però a mesura que vam anar avançant em vaig sorprendre, ja que t’anava enganxant cada cop més. Un cop acabada la pel·lícula, haig de dir que em va agradar molt i la recomano a tothom que la miri.
Sobretot vull destacar el canvi que fa la Natàlia durant tota la història.
Durant aquests dies hem estat veient l’adaptació cinematogràfica de la novel•la de Mercè Rodoreda La plaça del Diamant. Ha sigut una bona manera de començar el curs per introduir una de les grans escriptores de la literatura catalana.
Trobo que està molt ben explicada l’època en què està basada la novel•la, els actors han estat bé però la història no m’ha agradat massa. Crec que l’adaptació no expressa tot el que Rodoreda volia explicar; hi ha matisos que no s’acaben d’entendre del tot.