Qui necessiti o vulgui millorar la seva cal·ligrafia, amb aquest programa pot generar els seus propis fulls d’escriptura. Feu servir el corrector ortogràfic, si us plau.
https://www.mclibre.org/consultar/primaria/copia2/index.php?language=ca_ES
Textos, creacions i moments que us agradarà recordar…
Quan volem expressar allò que sentim, com ara mateix, necessitem paraules. Per saber què ens passa. Per saber qui som. Però cada vegada coneixem menys paraules. Aviat anirem al metge, indicarem amb el dit on ens fa mal i direm: pupa. O potser posarem cara d’emoticona trista o que plora.
Us vull portar, paraules. No clics. Potser una guitarra, no música enllaunada.
Enyor. És una paraula que anticipa allò que sentirem quan ja no veurem els vostres somriures pel pati. O el sentiment que tots teníem quan ens van confinar. Així vaig anomenar el nostre grup del classroom.
Us vull portar les paraules que us vaig escriure en aquells moments.
Fuimos soñando juntos
Fuimos soñando juntos
que la vida era un juego,
un baile, aquel abrazo,
una sonrisa, un reto,
las amigas que están
cuando pesa el silencio.
Y mucho más, sin duda.
Juntos fuimos sintiendo
una fuerza que libra
batallas contra el tiempo.
Saber que soy yo mismo
cuando ayudo, y que tengo
mi corazón, mis manos,
los de mis compañeros…
Fuimos soñando juntos,
mientras la vida, en serio,
nos mostraba otro rostro
de zarpazos y miedo.
Pronto recompusimos
los lazos y, de nuevo,
caminamos, crecimos,
compartimos esfuerzos,
canciones, alegría
y palabras al viento.
José Ángel.
Para Toni, Marc, Eloy, Maria, Laia, Noa E., Ana Paola, Eric G., Carla, Martina, Marcel, Pablo J., Eric L., Thiago, Hugo, Mario, Pablo M., Isaiah, Ricard, Gerard, Júlia, Noa S., Sara, Marcos y Roger.
Publicat el 14 juny 2020 per José Ángel
https://www.edu365.cat/primaria/catala/ortografia/index.html
https://blocs.xtec.cat/projecteestells/2022/03/15/joc-dortografia/
Dos anys en un context inaudit: pandèmia, crisi econòmica, erupció de volcans, guerra a les portes d’Europa… Les notícies arriben a l’aula en la mirada dels nens i en les seves converses. Aquestes circumstàncies han envoltat els seus petits cors.
Si l’educació és afavorir el desenvolupament integral de l’alumne, no pot obviar les preocupacions, les angoixes, les pors. Els seus somriures no es podien veure. Havíem d’aprendre a copsar com somriuen els ulls.
És per això que vaig establir com a lema «Construir, no cansar-se de construir l’alegria».
Calia, en primer lloc, escoltar-los. Després, transmetre calma amb l’actitud i el clima de la classe. Finalment, complir amb les nostres responsabilitats i la nostra voluntat d’aprendre per poder créixer, per poder comprendre, ser prudents en decidir lliurement i intentar recolzar-nos per trobar cadascú el seu camí.
Així hem assolit uns resultats sorprenents. No és una apreciació subjectiva. Les dades hi són: velocitat i comprensió lectora, operacions matemàtiques, recerca d’informació amb criteri mitjançant les noves tecnologies…
Com ha estat possible? Hi ha hagut molts factors, però vull destacar dos especialment:
– Hem afrontat tots els reptes sense fugir d’estudi ni buscar excuses, amb una actitud d’esforç i d’ajut mutu. Sí. Hem parlat molt d’honestedat, de responsabilitat, de col·laboració, d’atenció, d’autonomia, d’esforç…
– Tots aquests valors que hem desenvolupat a l’aula -no només en discursos de tutoria, sinó posant-los en pràctica-, s’han vist recolzats pel tarannà de les famílies. Sense aquesta comprensió no hauria estat possible.
Ara ja sabeu de quin tipus d’alegria parlava el mestre sovint, perquè l’heu viscuda.
No ha estat fàcil. «Ser és difícil» deia un poeta. Però ha estat meravellós viure-ho amb vosaltres!
Moltíssimes gràcies, petits Ulisses. Podeu estar orgullosos.
Una abraçada molt forta, famílies.
Ando devagar
porque já tive pressa.
Levo esse sorriso
porque já chorei demais.
Hoje me sinto mais forte,
mais feliz, quem sabe.
Só levo a certeza
de que muito pouco sei,
ou nada sei.
Conhecer as manhas
e as manhãs.
O sabor das massas
e das maçãs.
É preciso amor
pra poder pulsar.
É preciso paz pra poder sorrir.
É preciso a chuva para florir.
Penso que cumprir a vida
seja simplesmente
compreender a marcha
e ir tocando em frente.
Como um velho boiadeiro
levando a boiada,
eu vou tocando os dias.
Pela longa estrada, eu vou.
Estrada eu sou.
Todo mundo ama um dia,
todo mundo chora.
Um dia a gente chega
e no outro vai embora.
Cada um de nos compõe a sua historia.
Cada ser em si
carrega o dom de ser capaz
de ser feliz.
Ando lentamente
porque ya tuve prisa.
Llevo esta sonrisa
porque ya lloré de más.
Hoy me siento más fuerte,
más feliz, quién sabe.
Sólo tengo la certeza
de que muy poco sé,
o nada sé.
Conocer las mañas
y las mañanas.
El sabor de las masas
y las manzanas.
Se precisa amor
para palpitar.
Se precisa paz
para sonreír.
Se precisa lluvia
para florecer.
Pienso que cumplir la vida
será, simplemente,
comprender la marcha
y seguir adelante.
Como un viejo boyero
que conduce los bueyes,
voy pasando los días.
Por la larga senda, yo voy.
Senda soy.
Todo el mundo ama un día,
todo el mundo llora.
Un día la gente llega
y al siguiente se va.
Cada uno de nosotros crea su historia.
Cada ser lleva en sí
el don de ser capaz
de ser feliz.
Almir Sater- Renato Teixeira
Traducción: José Ángel
Si avui ens poden fer radiografies, és, en gran part, pels descobriments d’aquesta dona.
No todos los neurocientíficos tienen el mismo bagaje, el mismo rigor ni las mismas finalidades.
Se podría profundizar más en los numerosos temas que trata, pero me parece muy interesante toda la entrevista, incluso lo que se aborda en las preguntas finales. Intenta responder a cuestiones que, de alguna manera, todos nos hemos planteado: por qué un niño no atiende, por qué no responde cuando sabe la respuesta, la problemática de las lenguas desde el punto de vista de esta ciencia…
Espero que disfrutéis. Un abrazo.
