VIOLONCEL
Com que em queia la panxa i feia cul
van posar-me a dieta de verdura.
Però guardar la línia és tal tortura
que jo l’he de guardar dins el bagul.
Una fulla de col com a plat fort
i un suquet de tomàquet per tot beure
no és pas menjar de reis, ho podeu creure:
estic per dir que menja més un mort!
El dia que m’aprimi com un tel
i la violoncel·la que m’agrada
reconegui que em troba una “monada”
ja podreu dir-me el “violó-en-el-cel”.
MIQUEL DESCLOT, Més música, mestre! Ed. La Galera, Barcelona, 2001
JOC DE LES ENDEVINALLES
Endevina endevineta:
li agrada viure amagat.
Endevina endevinalla:
té vuit potes i no balla.
Porta caputxa i es mulla,
té un sac de tinta i no es taca,
no sap escriure ni un mot,
té tres lletres i es diu pop.
OLGA XIRINACS
Darrere un ull de bou
amb sis barrots molt fins,
hi viu un ocell nou
que canta trist per dins.
JUAN KRUZ IGERABIDE /
MIQUEL DESCLOT
Vaixell de vapor
que llisques
per les onades
d’un mar casolà
ple d’arrugues.
LOLA CASAS
JOC DE LES COMPARACIONS
Els ulls de la mare
no els té ningú més.
Són com les onades
que gronxen vaixells.
Les mans del meu pare
són com les arrels
que aguanten els arbres
i els fan créixer drets.
NÚRIA ALBÓ
Alegries i tristeses
són com les ones del mar:
cada vegada que vénen,
cada vegada se’n van.
MARC GRANELL
Els llibres
Arrenglerats
en els prestatges
semblen soldats
o personatges
tots enrampats.
JOANA RASPALL
JOC DE LES METÀFORES
Orinaven tres vailets:
confluïen tres riuets.
JUAN KRUZ IGERABIDE /
MIQUEL DESCLOT
El meu llit és una barqueta.
ROBERT LOUIS STEVENSON /
MIQUEL DESCLOT
La ciutat és una selva
d’alumini i formigó,
on els cotxes i les motos
fan de tigres i lleons
furiosos quan el semàfor
passes en verd i ells, en roig,
esperen, rugint, amb ganes
de poder pegar-te un mos.
MARC GRANELL
JOC DE LES PERSONIFICACIONS
S’aixeca amb fam la lluna
del llit del mar.
SALVADOR ESPRIU
L’estrella es mirava
a l’aigua del mar,
onades de plata
la feien ballar.
Un vespre va caure
i al fons se’n va anar
perquè la cridava
l’estrella de mar.
OLGA XIRINACS
Escombriaire
Mentre reculls amb l’escombra
brosses, restes i paper,
fas massatge i pessigolles
a tot l’asfalt del carrer.
LOLA CASAS
Reunió d’amics
El primer de la reunió
l’u, va dret com un bastó…
El dos, que s’ha entrebancat,
s’ha quedat agenollat.
En veure’l tan arrupit
que no li arriba a la sola,
el tres de riure es cargola. (…)
JOANA RASPALL
Sóc la pilota
i estic cansada
de ser xutada
a tort i a dret;
JOANA RASPALL
Vet aquí que la nit i el dia
no s’han pogut enamorar,
encara que els agradaria:
quan l’una ve, l’altre se’n va!
JOXAN ORMAZÁBAL / MIQUEL DESCLOT
Una forquilla
i una cullera
posen per àrbitre
un ganivet
perquè judiqui
qui de les dues
amb les viandes
juga més net.
Diu la forquilla:
-Jo tinc més traça!,
que les patates
puc aixafar;
i tu, cullera
de panxa grossa,
ni saps xafar-les,
ni saps punxar.
-Ai, presumida
forquilla seca,
que tot et llisca
d’entre les dents!
Remena l’olla!,
punxa la sopa!,
veuràs la poca
traça que tens!
El ganivet
resol amable:
-Sí, totes dues
teniu raó.
El que fa l’una
no ho pot fer l’altra.
…I el jutge queda
com un senyor.
JOANA RASPALL
En aquesta pàgina trobareu molts poemes per llegir i escoltar:
http://www.edu365.cat/infantil/poesia/portada.htm
Les vostres mestres d’educació infantil us van oferir aquest preciós poema de Maria Mercè Marçal. Voleu que el llegim?
LA PLUJA ÉS UNA BRUIXA
AMB ELS CABELLS MOLT LLARGS.
CASCAVELLS LI REPIQUEN
TOTA LA TRENA AVALL.
A LA NIT, SI VENIA,
HO FA SENSE AVISAR,
ESTALZIM A LA CARA
I EL VESTIT ESTRIPAT.
SI FA CÓRRER L’ESCOMBRA
CONILLETS, A AMAGAR!
AMAGATS QUE SERÍEM
QUE NO ENS ATRAPARÀ.
DARRERE LA CORTINA
FEM-LI ADÉU AMB LA MÀ.
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l’escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
MARIA-MERCÈ MARÇAL
M’HA AGRADAT MOLT EL VOSTRE BLOG. PROMETO MIRARLO SOVINT PER VEURE COM ANEU MILLORANT DIA A DIA.
TENIU MOLTA SORT…
UN PETÓ PER TOTS.
LUCI……………………