Fraccions

 

 

Publicat dins de Mate+ticades | Deixa un comentari

El rellotge

 

Publicat dins de Mate+ticades | Deixa un comentari

Marja Sklodowska (Marie Curie)

Si avui ens poden fer radiografies, és, en gran part, pels descobriments d’aquesta dona.

Publicat dins de Construir la alegría, Iniciativa. Improvisem., Tutoria, Valors | Deixa un comentari

Para papás y mamás

No todos los neurocientíficos tienen el mismo bagaje, el mismo rigor ni las mismas finalidades.
Se podría profundizar más en los numerosos temas que trata, pero me parece muy interesante toda la entrevista, incluso lo que se aborda en las preguntas finales. Intenta responder a cuestiones que, de alguna manera, todos nos hemos planteado: por qué un niño no atiende, por qué no responde cuando sabe la respuesta, la problemática de las lenguas desde el punto de vista de esta ciencia…
Espero que disfrutéis. Un abrazo.

Publicat dins de Famílies | Deixa un comentari

Tu ajudes?

A totes les mares

– José Ángel. Oi que tu sí que ajudes la teva dona amb les feines de casa?

– No. -La cara de decepció era un poema.

– Doncs jo pensava que…

– Ja m’imagino el que esperaves. Si et dic que l’ajudo, estic dient que les feines de casa són cosa seva.

– Llavors, vols dir que les feu entre els dos?

– Ho has entès molt bé. Treballem tots dos. Seria just considerar les feines de casa com una responsabilitat seva?

(Conversa amb dues alumnes quan començava a treballar de mestre).

Publicat dins de Construir la alegría, Tutoria, Valors | Deixa un comentari

Rius (joc)

https://www.cerebriti.com/juegos-de-geografia/els-rius-de-catalunya/

Publicat dins de Medi, Projectes | Deixa un comentari

El sol, la rosa y el niño

Publicat dins de Lengua Castellana, Poesia | Deixa un comentari

Juguem a les personificacions

L’estoig té dieta de llapis.

Un cotxe sempre fa una marató.

Els arbres em miren.

La goma és la senyora de la neteja.

Álex

El matamosques m’ha dit que odia la seva vida.

Es nota que a la tardor els arbres no veuen res.

A vegades la lluna fa mala cara.

El llibre de l’Alba està vellet, però és el més savi de classe.

Erik

El llibre de Matemàtiques està cansat de tenir problemes.

La carpeta és molt xerraire.

L’estoig està atipat de tants colors.

Daria

El teclat està fart que li toquin les tecles.

El meu llapis cada vegada es fa més vell.

Al ratolí no li agrada que li xafin el cap.

L’arxivador no té gana, perquè ha menjat moltes fulles.

El diccionari és el llibre més culte del món.

L’aigua mai té set.

Aina

La pissarra no vol que la desvesteixin.

A la Manolita li fan mal les cordes.

La brossa no es dutxa i olora molt malament.

La casa està neguitosa per tenir invitats.

Nerea

La finestra ha d’estar avorrida de veure sempre la mateixa pel·lícula.

Els vaixells estan refredats d’estar sempre en aigua.

La meva play i el comandament estan farts de mi.

Iker

Les ones ballen.

L’estoig ha deixat de parlar.

La rentadora obre la boca.

Xènia

L’avió salta per divertir-se.

A la goma no li agrada el que escrivim.

Algunes plantes es posen colònia.

Moltes vegades l’estoig s’avorreix, per això parla amb nosaltres.

A les tisores no els hi agrada mossegar paper.

Ada

El llibre té vergonya que el llegeixin.

El sol té molta calor.

L’enganxall vol que ens ajuntem.

Ylenia

El rellotge s’ha marejat de donar tantes voltes.

El vàter no ha respirat mai aire pur.

La finestra està tot el dia prenent el sol.

Lucas

La brossa està enfadada; el llapis, esgotat; el boli, avorrit; la sabata, cansada.

La goma de l’Aina està malalta.

Raúl

A la caixa de papers li fa mal la panxa i vomita.

La porta té molts bonys de tancar-la i obrir-la.

Mario

L’estoig vomita quan li fiquen les mans a la boca.

La paret té molta força, per això li demanem que ens aguanti els objectes.

Els colors fan un joc de qui resisteix més contra la goma i, de moment, el retolador és el guanyador.

El sabó vomita quan li premem el cap.

El mirall vol ser com nosaltres.

La plastilina vol ser un canvia-formes.

El menjar preferit de les tisores és el cabell.

Aritz

El llapis es diverteix quan escriu.

La goma està avorrida d’esborrar.

La taula està cansada de suportar coses.

Roc

El sol va a la sauna i a la dutxa cada nit, en canvi, la lluna va a una desfilada de moda i fa poses per les fotos.

El grup de flors de «lavanda» ara mateix està tocant a una banda sonora.

La pissarra té un costat negatiu i un de positiu.

La motxilla menja tants llibres que cau de tant de pes.

A la brossa li agrada menjar brutícia. Quin fàstic!

Alguns arbres van a la perruqueria cada hivern.

La carpeta vermella ha anat a la platja a prendre el sol sense crema.

Els interruptors esperen que algú els hi fiqui ulleres.

La maquineta fa punta per l’anus o per la boca?

La Y fa ioga.

Alba

Les meves mans estan cansades de moure’s.

Ibrahim

El meu estoig està content.

La carpeta està tan plena que algun dia li petarà la panxa.

L’ampolla d’aigua es mareja.

La Manolita està descansant.

La lluna, cada nit, fa una posa.

El mirall ens mira i diu que som molt guapos.

L’arbre, cada primavera, es pregunta per què li surten animalons.

L’ordinador està fart de buscar-nos coses.

L’altaveu no vol cridar més.

Júlia

El pegament s’ha trencat de «pegar».

John

El llapis està enfadat sense punta.

Izan

Publicat dins de Escrivim i ens escriuen, Iniciativa. Improvisem., Llengua Catalana, Poesia | Deixa un comentari

Conversa amb l’Alba

– Per què existim, José Ángel?

– Quina pregunta! Te l’has plantejat tu o l’has sentit en algun lloc?

– Jo sola.

– A veure si he entès bé la pregunta. Et refereixes a la causa, a com hem arribat fins aquí o a la finalitat, per a què som aquí?

– Les dues coses.

– Les respostes a aquest tipus de preguntes les has de trobar tu mateixa. Potser no serà fàcil. Hi ha qui no se les planteja mai.

– Ja, però vull saber què en penses tu.

– D’acord. A la primera pregunta hem intentat respondre amb diferents projectes, com l’Univers o la Prehistòria. L’origen de la vida, l’evolució… Recordes?

– Sí.

– Respecte a la segona, què t’han dit els teus pares?

– Que existim per poder arribar a preguntar-nos per què existim.

– Molt bona resposta!

– I que et pregunti a tu.

– Bé. Com t’he dit, cada persona ha de trobar la seva resposta a una qüestió tan fonamental.

– Però vull saber quina és la teva.

– D’acord. Penso que existim per a intentar ser feliços. A vegades no resulta fàcil. La vida té moments de tot… I la felicitat pot ser una cosa diferent per a cadascú. Per a tu què és la felicitat?

– Jo vull ajudar.

– És una gran idea. Crec que la gent més feliç és la que sap ajudar. Només et diria que comencis per tu. Per poder ajudar, hem d’ajudar-nos a nosaltres mateixos, si no estem bé, no podem ajudar. Au, comença: ves a jugar!

Els Pallaresos, hivern 2021-2022.

Publicat dins de Construir la alegría, Tutoria | Deixa un comentari

Chema Madoz i els nostres poemes visuals

Publicat dins de Iniciativa. Improvisem., Poesia | Deixa un comentari