Dos anys

Dos anys en un context inaudit: pandèmia, crisi econòmica, erupció de volcans, guerra a les portes d’Europa… Les notícies arriben a l’aula en la mirada dels nens i en les seves converses. Aquestes circumstàncies han envoltat els seus petits cors.

Si l’educació és afavorir el desenvolupament integral de l’alumne, no pot obviar les preocupacions, les angoixes, les pors. Els seus somriures no es podien veure. Havíem d’aprendre a copsar com somriuen els ulls.

És per això que vaig establir com a lema «Construir, no cansar-se de construir l’alegria».

Calia, en primer lloc, escoltar-los. Després, transmetre calma amb l’actitud i el clima de la classe. Finalment, complir amb les nostres responsabilitats i la nostra voluntat d’aprendre per poder créixer, per poder comprendre, ser prudents en decidir lliurement i intentar recolzar-nos per trobar cadascú el seu camí.

Així hem assolit uns resultats sorprenents. No és una apreciació subjectiva. Les dades hi són: velocitat i comprensió lectora, operacions matemàtiques, recerca d’informació amb criteri mitjançant les noves tecnologies…

Com ha estat possible? Hi ha hagut molts factors, però vull destacar dos especialment:

– Hem afrontat tots els reptes sense fugir d’estudi ni buscar excuses, amb una actitud d’esforç i d’ajut mutu. Sí. Hem parlat molt d’honestedat, de responsabilitat, de col·laboració, d’atenció, d’autonomia, d’esforç…

– Tots aquests valors que hem desenvolupat a l’aula -no només en discursos de tutoria, sinó posant-los en pràctica-, s’han vist recolzats pel tarannà de les famílies. Sense aquesta comprensió no hauria estat possible.

Ara ja sabeu de quin tipus d’alegria parlava el mestre sovint, perquè l’heu viscuda.

No ha estat fàcil. «Ser és difícil» deia un poeta. Però ha estat meravellós viure-ho amb vosaltres!

Moltíssimes gràcies, petits Ulisses. Podeu estar orgullosos.

Una abraçada molt forta, famílies.

Aquest article ha estat publicat en Construir la alegría, Famílies, Tutoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Dos anys

  1. Laura Guerrero belmonte diu:

    Poco a poco, paso a paso, lo hemos conseguido todos juntos y nos hemos hecho más fuertes en la vida.

  2. Laura Guerrero belmonte diu:

    Somos valientes.

  3. José Ángel diu:

    Así es. Un abrazo fuerte.

  4. Sonia diu:

    L’ esforç ha sigut de tots, alumnes i mestre, però està clar que el pilar fonamental per transmetre aquests valors i per a que identifiquin la seva importància a la societat actual has sigut tu. Mosltes gràcies per fer-ho cada dia, cada segon, perquè axiò ha fet que les personalitats individuals s’ enriqueixin encara més.

  5. José Ángel diu:

    Moltes gràcies, Sonia. Les famílies tenen la primera paraula en aquest aspecte. Una abraçada forta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *