BENVOLGUTS/DES PARES I MARES

Joan-Carles Mèlich: “Per fer una classe he de poder mirar als ulls els meus alumnes”

Gràcies per tot, famílies!

OPINIÓ

MESTRE – 11 maig 2017 2.00 h

TRIBUNA La renovació pedagògica

JOSÉ ÁNGEL HERNÁNDEZ – MESTRE

“Els darrers estudis assenyalen l’empatia del mestre envers l’alumne com un factor més important que d’altres

La innovació educativa i la renovació pedagògica tenen un llarg recorregut a casa nostra. Caldria distingir entre aquests dos conceptes però, en els darrers temps, em sembla més necessari vindicar el doble treball que moltíssims professionals, sovint de manera humil i sense estridències, han hagut de fer per portar l’avui anomenada innovació a les classes i als col·legis, a vegades amb incomprensions, havent de trencar tantes inèrcies. A vegades, també s’ha de dir, amb l’ajut de companys/es, d’equips directius implicats en els canvis, del Centre de Recursos Pedagògics, del departament de pedagogia de la URV, del Departament d’Ensenyament… En general, s’havia d’intentar fer amb responsabilitat, sabent que no és or tot allò que lluu, i que tampoc convé anar a remolc de les darreres “modes” pedagògiques sense cap criteri propi, sense mesura ni equilibri.

En els darrers temps, el debat públic sobre l’educació ha permès que aflori aquest tema. Fins i tot hi ha qui, de cop i volta, fa veure que ha descobert la pólvora, intentant aprofitar-se del desconeixement. S’entén que intentin vendre el “seu” “producte” i que recorrin al màrqueting. Però ni l’educació és un producte ni la competitivitat ha d’ésser l’alè que ens impulsi. Haurien de reconèixer els predecessors teòrics i pràctics, per una qüestió de valors, d’ètica i d’honestedat intel·lectual; haurien d’ésser més humils. Continuen essent més importants les aparences que el que som realment, el discursos que la feina feta amb rigor, l’embolcall bonic que el regal de la il·lusió, l’esforç i el donar-se calladament. No es pot considerar estrany, quan veiem la força preeminent de la propaganda en qualsevol àmbit.

Per això vull dedicar aquestes línies a aquells que van recollir la flameta dels històrics moviments de renovació pedagògica, introduint-hi pràctiques que ara s’anomenarien innovadores, cercant i construint sentit. I no de cara a la galeria, sinó de manera quotidiana, perquè ho consideraven adient i necessari per als seus alumnes. Quan no era sempre fàcil. Quan construir l’alegria podia consistir a escoltar, a atendre el món que és cada alumne. Quan potser eren només ells/elles, les famílies i uns quants companys, els que encoratjaven en certs moments…

Un servidor, malgrat tots els somnis, només aconseguia, en aquesta línia, petites coses a les quals no volia renunciar. Però aquestes petites coses són les que mencionen els nens i les nenes que et saluden quan els trobes en passar els anys: els minuts de relaxació, l’expressió corporal, les dramatitzacions, el diari, aquell text lliure, el bloc de l’aula, les xerrades dels familiars a classe alguna tarda, les assemblees… I, sobre tot, la guitarra. Aquelles cançons de sempre –o fetes per a ells– que parlaven d’uns valors i unes emocions que esperem no trobar a faltar mai totalment.

Avui alguns descobriments de la neurociència corroboren la importància de tenir molt en compte el factor emocional, la importància de la música, de la lectura com a font de plaer i de la creativitat… Els darrers estudis assenyalen l’empatia del mestre envers l’alumne com un factor més important que d’altres. Una mirada sensible, empàtica, serena i oberta necessita bàsicament dos fonaments: calma i confiança. Calma i confiança necessiten els mestres. Calma i confiança necessiten els alumnes. L’escola activa aprecia el temps, una escola hiperactiva dilapidaria el temps.

Els canvis socials demanen creativitat per adaptar-se a les circumstàncies i cercar solucions als nous reptes. Com es desenvolupa la creativitat? Amb l’educació de la mirada.

Sembla que alguns vents comencen a tornar-se propicis. Però els veritables canvis no arriben sense esforç, només canviant l’ensenya. Intentarem continuar aprenent.

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1138066-la-renovacio-pedagogica.html

Errata. Una vida a examen

No vaig aconseguir entendre ni tan sols la frase més breu, aparentment claríssima. Però el remolí girava, l’irradicable indici d’un món nou per a mi en profunditat. Vaig fer-me el jurament d’intentar-ho un altre cop. I un altre. Aquesta és la qüestió. Dirigir l’atenció de l’estudiant cap al que, al principi, excedeix la seva comprensió, però que gràcies a la seva altura i fascinació irresistible l’atraurà. La simplificació, l’anivellament, l’edulcoració que ara prevalen arreu excepte en l’educació més privilegiada, són criminals. Són fatalment condescendents amb les capacitats desconegudes de dintre nostre. Els atacs a l’anomenat elitisme amaguen una vulgar condescendència: envers tots aquells considerats a priori incapaços de res de millor. Tant el pensament (en forma de coneixement, de Wissenschaft, d’imaginació) com l’amor ens demanen massa. Ens humilien. Però la humiliació, fins i tot la desesperació davantg la dificultat –t’hi has barallat tota la nit i l’equació continua sense resoldre, la frase grega sense comprendre- poden alleujar-se amb la sortida del sol.

Errata. Una vida a examen. GEORGE STEINER. Proa, Barcelona, 1999

Tan solo un par de apreciaciones: no confundamos la educación más privilegiada con la que “nos venden” como tal. Ésta puede abrirse camino en cualquier contexto. Afortunadamente, todavía no todo se puede comprar o vender.
¿Es humillación reconocer que sabemos muy poco? La humillación es que nos nieguen “a priori” la posibilidad de ser.

Enhorabona, companyes i companys. La imaginació al poder! No es poden continuar limitant les expressions d’indignació i protesta a formes de convocatòria de fa quaranta anys. No es pot anar responent a la defensiva amb les poques i rovellades eines que ens queden. Només somiant obrirem nous camins. Aquests arrelaran en la reflexió i l’acció comuna des d’abaix, no en un seguidisme estèril. Tota la comunitat educativa pública, tota la societat ha de comprendre que no es tracta d’un problema sectorial. Les agressions a l’escola pública i a la sanitat ho són a tota la societat, doncs l’educació i la sanitat són el present i el futur.
Moltes gràcies.

Estimats nens i nenes, benvolguts pares i mares:

Els resultats de les proves de velocitat lectora han estat excel·lents. Estava esperant els resultats de les ACL (proves de comprensió lectora) per felicitar-vos. I ara sí que ja puc fer-ho. Han sortit molt bé. Podeu estar molt contents del treball realitzat.

El primer reconeixement que vull fer és a vosaltres, que heu treballat molt i molt, que heu fet tots els deures a classe i a casa. I ara podeu comprovar que l’esforç val la pena. Recordeu quan la lletra lligada us feia dubtar? Recordeu quan escrivíeu amb lletra de pal i us costava seguir les línies?

En segon lloc, vull dir que, sense l’ajuda dels vostres pares i mares, sense la seva comprensió i recolzament, no hauríeu avançat tant. Es preocupen i us exigeixen que treballeu perquè volen el millor per vosaltres. I el millor que us poden donar és una bona educació.

Cal un profund i sincer reconeixement també a l’estupenda feina realitzada per les mestres que heu tingut a educació infantil. Aquests resultats demostren que la seva tasca, molt difícil, que és la base del desenvolupament de la lectura i l’escriptura, ha estat molt ferma. Només cal continuar-la amb la mateixa il·lusió que elles. Això és el que intentem tots els mestres i les mestres que ara teniu.

Moltes gràcies per escoltar-nos (a vegades)…

Para quien desee profundizar en el tema yo aconsejaría el libro Como mirar a la luna, de Juan Mata Anaya, Editorial Grao, 2004.

INTRODUCCIÓ:

Aquest bloc intenta motivar els alumnes a llegir i a escriure, a aprendre d’una manera més interessant. Us demano que dediqueu una petita estona a visitar-lo amb ells. Els agradarà molt compartir amb vosaltres el que fem a classe i servirà per reforçar, davant de la seva mirada, la importància que li donem al seu aprenentatge -en la pràctica, no només amb paraules. Els nens aprenen el que és important per nosaltres observant a quines activitats dediquem més atenció.

COMENTARIS

Si voleu fer qualsevol comentari, us demanarà una adreça de correu electrònic. No surtirà publicat fins que jo l’aprovi -quan el vegi i tingui temps.

Si us resulta més còmode, podeu fer-lo manuscrit, me’l passeu i, quan pugui, l’introduiré al bloc.

SEGURETAT A INTERNET

De la mateixa manera que, quan els nens són petits, no els deixem anar sols pel carrer, no s’han de connectar mai sols a Internet. Us deixo uns manuals amb recomanacions segons les edats: