Nadal és alegria i il·lusió, per Mireia López
4 Replies
Discriminats per ser d’una altra raça, per Laura Garcerán (6è)
Nadal és estimar, per Elena Rodríguez (6è)
Viure en democràcia. Àlex Pardo (6è)
Com fer un poema visual?
- Has d´anar a la web http://www.imagechef.com
- Has d´escriure el poema o text que vols publicar
- Elegeixes el tipus de lletra, el símbol (estrella, cor…) i els colors
- Fas clic a PREVIEW
- Cliques a POST TO BLOG
- Copies el codi html del teu poema i llavors l’aferres al teu bloc. Aquest codi s’estorba un poc a sortir. Has de tenir paciència.
Aquest poema l’ha escrit la professora Laura de P5 de l’escola Immaculada Concepció d´Horta (Barcelona)
I la idea dels poemes visuals ens l´han enviada les mestres de l´escola Castell de Santa Agueda de Ferreries (Menorca)
La meva família fa música
Els dibuixos de n´Ignasi de Miguel
Els nens que tenen de tot demanen més i més i més
Jo em dic Lorena, i en realitat m’agradaria treballar en una ONG per ajudar aquells nens que no tenen res, ni menjar, ni roba, ni casa, ni res de res.
El que més m’agradaria de treballar en una ONG seria veure a aquells nens somrients. En canvi, els nens que tenen de tot demanen més i més i més, quan sols necessiten una família que els estimi, roba, menjar, una casa i un metge.
M’agradaria vendre postals de Nadal, de neixement, de casament, pulseres, segells, etc… i amb aquells diners compraria: menjar, roba, una casa i pagaria un metge per si de cas els nens es posen malalts, però això no es pot fer tan fàcilment.
Aquests nens també necessiten una escola. No han de treballar, han d`anar a l`escola per aprendre i tenir amics.
Jo vull treballar en una ONG.
Lorena Calvo Cercós
Cristina Palomares. Vull ser mossa d’esquadra.
A la meva àvia me l’estimava molt i fa dos anys es va morir
Avui, dia 14 de novembre de 2007, anaven a enterrar el meu avi a les 4:00. Jo no l’he pogut anar a veure, perquè havia de ser a escola però jo i el meu germà li hem fet un escrit i un dibuix perquè el tengui allà. No me n’oblidaré mai d’ell!!!. Me l’estimava moltíssim, però me’l seguiré estimant.
Laia Sánchez
Tenir amics és com si del cel t’hagués arribat un regal de Déu que mai es trencarà
Quan es fan mal els ajudes, quan estan malalts, els hi dius els deures… Mai acabaríem si us hagués d’explicar tot el que fem per ells, i el que ells fan per a nosaltres. I ja no en parlem de tenir un grup. Llavors ja és amb molta més gent i com diuen: com més serem, més riurem.
AIXÒ SÍ QUE ÉS VIDA!!!!!
Mireia Sánchez
Vull que els robots siguin una millora per a la humanitat…. però seran acceptats?
Fa anys que la ciència-ficció fa pel·lícules i dibuixos de robots, com per exemple Transformers i Star Wars, però ara ja no cal, perquè al Japó i a la Xina fan Robo-Sapiens grans de la marca del cotxe Honda. Fan tot el possible per millorar-los i crec que són coneguts a tot el món.
Vull que els robots siguin una millora per a la humanitat, per això, vull ser mecànic, per poder-los arreglar. Tot i això, encara els faltarà una cosa: tenir sentiments humans, però potser els científics i mecànics ho aconsegueixen i els robots tindran aspecte humà i viuran amb la família……
Però, seran acceptats?
Àlex Guerrero Xantal
L´amor de les tres taronges
Conte popular recollit per mossèn Alcover (Rondalles Mallorquines) i escrit en vers per Gabriel Janer Manila i Lluís Delgado.
Això era i no era.
Que faci bon viatge la cadernera!
Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.
-L’amor de les tres taronges,
no sabríeu per on cau?
-Set gegants diuen que el guarden
ben tancat amb pany i clau.
De nit, quan la fosca entrava,
veu un llumeneret blau;
com més va, més lluny el veia…
-Hi arribaré, si a Déu plau.
Ai, ai! El gegant remuga:
-Sent olor de carn humana.
La geganta l’ha amagat,
que el gegant té tanta gana
que se’l voldria menjar
dins la mateixa setmana.
La nit és fosca, el gegant
ronca com la tramuntana.
Pel sementer de formigues
escampa tres sacs de blat.
per aconhortar les feres
ha comprat tot un ramat.
La serp de set caps alçava
set boques de fil puat
i al punt la llet de set gerres
els set caps ha doblegat.
Ja és de nit quan arribava
a la porta, el jovencell.
Tot d’una endevina l’arbre:
n’és el taronger més bell.
Tres taronges hi flamegen,
totes tres fan un ramell.
Al cap cimal d’aquell arbre
ha fruitat l’amor per a ell.
Els gegants dormen tranquils,
-dormen amb un ull obert-.
Collí l’amor en Bernadet
i, abans, que fos descobert,
reprèn el camí del vent,
peus falaguers, cor despert.
Cada cabell li tremola.
Ai, que la nit l’ha encobert!
Ai, ai! que tot set l’encalcen.
La terra crida: endavant!
Els llança cintes de seda,
flocs de colors que, a l’instant,
omplen aquells camps d’espines,
de ganivets i d’espant,
de foc, que al punt ja no resta
ni l’ombra d’un sol gegant.
De la primera taronja
una al·lota ben garrida
n’ha sortit, tan bella i blanca,
que potser el sol l’ha ferida.
Ai, ai, que de la segona
surt una jove esmortida!
Ambdues han mort de set,
tan prest han colat la vida.
No l’obrissis, la tercera,
Bernadet, car ni amb diner
no compraries la vida
que ha brostat del taronger.
Arran del brocal d’un pou,
-n’és aquest el fruit darrer-
en obrir l’altra taronja
floreix l’amor venturer.
Els més ràpids del món. Citius.
Accentua les paraules en negreta de la següent notícia: 
Justin Gatlin, sancionat amb vuit anys sense competir i desposseït del seu rècord mundial
Justin Gatlin ha estat castigat amb vuit anys sense competir pel seu ultim positiu per testosterona, detectat l’abril passat. L’Agencia Antidopatge dels Estats Units no l’ha sancionat de per vida com, en principi, li corresponia, ja que Gatlin era reincident. El campio mundial i olímpic, de 24 anys, veura com la seva plusmarca dels 100 metres llisos, de 9 segons i 77 centesimes, sera anul·lada, de manera que sera el jamaica Asafa Powell, amb el mateix crono, qui tindra en solitari la condicio d’home mes rapid del mon.
Yuliya Nesterenko (Bielorussia) es la dona mes rapida del mon. Es la campiona dels 100m. llisos amb una marca de nomes un segon menys que la del campio.
Llegeix el text i contesta:
1. Qui és l´home més ràpid del món en 100m. llisos ?
2. Quina és la seva plusmarca?
3. Qui és la dona més ràpida del món en 100 m. llisos i quina és la seva plusmarca?
2. Quina és la seva plusmarca?
3. Qui és la dona més ràpida del món en 100 m. llisos i quina és la seva plusmarca?
- Quan va començar la música?
Els estudiosos consideren que la història de la música va començar a partir del moment en què es va formar una teoria musical i es van unir la teoria i la pràctica musical. Afirmen, per tant, que la música és diferent del so prehistòric i premusical.
En quines etapes es divideix la història de la música?
La història de la música es divideix en set etapes: música antiga, medieval, renaixentista, barroca, clàssica, romàntica i contemporània. Vegem-les una a una:Música antiga. Inclou les músiques que van desenvolupar les antigues civilitzacions:
Grècia (des del 2.500 a.C. fins el s.IV d.C.). La música s´emprava per a cantar himnes als déus, per a entrar en batalla, tonades per a treballar, per a fer concursos de cantaires o flautistes, cants per al teatre, per a banquets, per el casament, la mort, etc. Els grecs creien que la música sorgia com a emanada de la divinitat.
- Roma, (364 a.C. fins el s. V d.C.). La música greca es va importar a Roma a través dels comerciants i viatgers. La primera notícia d’un espectacle musical a Roma és del 364 aC: es tracta d’una invocació sagrada per a demanar la fi d’una epidèmia de pesta. Durant l’època imperial s’organitzaven concerts amb grans masses corals i grans orquestres constituïdes principalment amb els instruments de metall d’ús militar. Aquests concerts sovint es realitzaven als circs.
- Etrúria, (s. VIII a.C. fins el s. III a.C.). Territori comprès entre els rius Arno i Tíber i la mar Tirrena, que a partir del segle VIII aC fou habitat pel poble etrusc. La música i la dansa acompanyaven banquets, funerals, processons, casaments i sacrificis rituals de tota mena. Sembla que els etruscos preferien la música instrumental al cant.
Música medieval (500-1430) L’eix vertebrador de la música medieval va ser el cant gregorià i es va desenvolupar als monestirs. S’anomena així per la proposta que va fer el papa Gregori I de codificar musicalment els textos litúrgics.
Renaixement (1430-1600). Va suposar la revalorització de l’antiguitat clàssica grega i llatina, i un esforç per recuperar, entendre, assimilar i fer perdurar els seus valors. La forma musical més característica del renaixement va ser el madrigal.
Barroc. (1600-1730). Hi predomina l’estètica del contrast i una música molt ornamentada que emprava el baix continu com a element cohesionador de la música. El contrast s’aplicava a l’ús de la dinàmica oposada —fort/piano—, i als canvis de tempo —ràpid/ lent—. Es van conrear tres gèneres musicals: eclesiàstic, cambrístic i teatral.
Classicisme musical (1730-1806). Un dels trets lingüístics més destacats de l’estil galant és el progressiu abandonament del baix continu per transformar-se en un suport harmònic destinat a potenciar el melodisme. Aquest interès per una textura de melodia cantable amb acompanyament harmònic supeditat, acabà donant lloc formalment i estilísticament a la sonata binària, predecessora de la futura sonata clàssica tendència a la senzillesa i la claredat, allunyades de l’ampul·lositat i la grandiloqüència barroques. Simfonia i música de cambra. Òpera
Romanticisme. (1806-1900). El romanticisme va ser un moviment estètic que defensava la lliure exprressió dels sentiments i exalçava la solitud i la personalitat dels artistes. Considerava que la música era el millor de tots els arts per a expressar els sentiments. Per això el músic es convertí en poeta, La solitud era admirada: la imatge d’un Beethoven sol i incomprès fou magnificada als ulls dels romàntics.
Música moderna. (1900-1999) Els compositors moderns cercaren formes musicals que eixamplaven els límits del llenguatge tonal, rítmic i instrumental que s’havia emprat fins llavors. I ho feren amb la introducció d’elements rítmics provinents de la música popular.
Font emprada: Enciclopèdia de la música: http://www.grec.cat/cgibin/gemcl2.pgm?NDCHEC=0004339
Quan va començar Els Simpson?
La famosa sèrie de televisió Els Simpson va ser creada el 1987 pel dibuixant nord-americà Matt Groening. La va crear un dia que estava assegut en la recepció d’una oficina tot esperant ser atès pel productor televisiu James L.Brooks, que el volia contractar per insertar una altra sèrie de dibuixos animats al programa “The Tracey Ullman Show“. Matt Groening, que llavors encara no era famós, no volia vendre els drets dels seus dibuixos i en 15 minuts va crear els personatges d´Els Simpson, mentre esperava ser rebut per l’anomenat productor.
Al productor James L. Brooks la proposta de Matt Groening el va convèncer i el 17 de desembre de 1989 van aparèixer per primer cop Els Simpson com a dibuixos animats integrats dins el programa “The Tracey Ullman Show”. Eren tires breus, de 15 segons de durada i només s’emetien els caps de setmana, però van tenir tant d’èxit que es van independitzar i prest van començar a presentar-se com una sèrie animada de mitja hora de duració que es transmetia en horari estel·lar en comptes dels cap de setmana. Els noms dels personatges de la família Simpson són els mateixos que els de la família vertadera de Matt Groening. El seu pare i el seu fill són de nom Homer, la seva mare Margaret y les seves germanes petites Lisa y Maggie. Bart és un anagrama de la paraula brat, que en anglès significa “maleducat” y Simpson significa “fill d’un beneit”.
A Espanya els Simpson es van començar a emetre el 1991. I a Catalunya el 1995.
Com es creen els episodis?
En l’elaboració de cada episodi hi participa una legió de guionistes, productors, actors (que fan les veus), músics, dibuixants i animadors informàtics que es reuneix en unes oficines curiosament incòmodes per treballar amb nerviós entusiasme.
Els primers en entrar en acció són els guionistes. El mes de desembre es tanquen a un refugi per a pensar la trama dels episodis de l’any següent. L’equip de guionistes està format per joves contractats a les millors universitats americanes. Els seleccionen en funció de la seva capacitat d’escriure guions imprevisibles i divertits. A partir del gener els guionistes perfeccionen i proven els episodis amb els actors. Per a fer cada episodi fan falta sis mesos de treball continuat.
El pas següent és gravar les veus.
Una vegada està escrita la trama i estan gravades les veus, tot plegat s’envia als dibuixants. Matt Groening és el director de l’equip de dibuixants. Els dibuixos principals es fan als Estats Units, però després s’envien a Corea del sud, on equips de dibuixants subcontractats, s’encarreguen de fer els 24.000 dibuixos necessaris per a poder filmar els episodis d’un any. Matt Groening sempre dibuixa en blanc i negre. Amb el seu equip tenen un esperit de cooperació molt fort. Treballen conjuntament, s’ajuden uns als altres i es donen idees. Per exemple, l’italià Giorgio Pilluci va ser qui va suggerir que els personatges tinguessin la pell groga. Això va contribuir a l’efecte essencial de demostrar que les coses habituals i les coses grotesques són sinònimes. Un altre suggeriment decisiu va alterar la calba de Homer. Groening l’hi havia dibuixat 30 pèls. Per consell de la resta de dibuixants, el va sotmetre a una esquilada que li va deixar “els nou pèls més graciosos“.
Els animadors informàtics són els encarregats d’unir totes les peces. Així i tot els dibuixos no es fan per ordinador sinó manualment. L’ordinador serveix només per a pintar-los.
I el director, David Silverman, ha de vetllar per coordinar la banda sonora, el guió, les veus i els dibuixos.
L´últim pas el fa l’0rquestra encarregada de posar el sò als episodis, el sò ambiental, i els assajos de Lisa amb el saxo.
Els productors s’encarreguen d’assegurar els doblers per a finançar els episodis. Cada episodi costa un milió de dòlars.
A la foto de dalt, Matt Groening, Al Jean (productor) i Els Simpson.
Al següent enllaç hi podeu veure un vídeo que us mostrarà com eren Els Simpson fa 20 anys, quan el Homer encara tenia molts cabells.
El neixement de la meva cosina
El moment més feliç de quan era petita va ser quan va néixer la meva cosina Alícia. Me’n recordo de que quan van sortir cap a l’hospital,van trucar al papa per dir-li que anaven a l’hospital. A mi em feia molta il·lusió perquè seria la cosina més petita que tindria ja que abans era jo.Vam anar a l’hospital i quan va néixer no me la van deixar agafar perquè jo era molt petita.Tenia el cabell tot negre, era moníssima!
Li vam regalar un osset de peluix, roba i llençols per al llitet.
No ho oblidaré mai!!!!
La meva comunió
El record més maco que he tingut mai ha sigut la meva primera comunió.
Aquest dia va ser molt important, la comunió la vaig fer a Cuenca a l’ésglesia del Salvador, el dia quatre de juny de 2006.
Aquell dia portava un vestit llarg fins els peus de color xampany. Amb el pentinat vaig tenir molta sort perquè la meva cosina segona és perruquera (va venir a casa dels abuelos que és on anem quan anem a Cuenca) i el pentinat em va quedar xulíssim!.
Després vam anar cap a l’església. Allà vaig combregar. Llavors vam anar al convit. Hi havia moltes taules i enmig hi havia la taula dels nens. En aquella taula ens ho vam passar súper, súper bé!.
Jo els hi volia fer un regal als meus pares. Els hi vaig comprar una postal a Barcelona i la vaig portar fins a Cuenca. Els hi va fer molta il·lusió. A la meva tieta Nani li vam donar un ram perquè era el seu aniversari i després Don Teodoro, el capellà, ens va fer trucs de màgia.
Per acabar el convit vam ballar fins que va parar la música. La festa va finalitzar quan vam tornar al Pinar de Jábaga, la casa dels abuelos. Però aquesta vegada érem molts més.
Aquest és el record més maco que tinc.
Els diftongs
Per a practicar els diftongs i la separació sil·làbica cliqueu sobre el següent enllaç i hi trobareu un joc molt divertit. Heu de tenir encesos els altaveus per sentir la granota:
Deures per a entregar dilluns dia 22
Vés a mirar aquest vídeo i després posa-li un títol i escriu un resum de la història. Una vegada hagis escrit el resum hi subratllaràs 5 noms, 3 articles, 3 demostratius i 3 possessius. Per a veure el vídeo has de clicar al següent enllaç i després a la icona del vídeo de SOPAR PER A DOS. http://213.176.161.13/videoteca/series/showpeace/index.htm