[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/YKR9k8dnySk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/kGU-VFLXVms" width="425" height="350" wmode="transparent" /]Demà divendres amb els de sisè comentarem aquests dos vídeos i fins i tot, els cantarem. Un és dels anys 60 amb la veu de Mahalia Jackon. L’altre, de Bruce Springsteen, del 2007. La cançó va ser escrita a finals del XIX per un fill d’esclaus alliberat. Dos-cents anys després tots ells units per una convicció, la de que un dia el món serà més just.
Un dia pel matí, feia núvols. Pensàvem que havia de ploure però anava aguantant. Vam decidir anar a comprar un regal per una amiga meva que es diu Xènia. Li vam comprar a una botiga que es diu “Splaf“. És molt gran, tenen coses de nens i nenes, coses de casa , de jardins, de càmpings i coses així.

