De l’activació i desactivació dels gens s’encarrega la ciència de l’Epigenètica. D’aquesta manera es pot comprendre els processos de diferenciació cel·lular. Dóna resposta a per què si totes les cèl·lules contenen la mateixa informació genètica, en unes s’expressen uns gens i per tant se sintetitzen unes proteïnes, i en unes altres aquests gens estan “apagats” i per tant no es detecten les proteïnes.
L’Epigenètica també investiga per què fragments d’ADN que inicialment estaven classificats com regions no codificadores s’esdevenen en veritables gens davant d’estímuls químics derivats de l’alimentació, del medi ambient i inclòs del nostre comportament en l’àmbit de la salut personal.
Alguns tipus de càncers són investigats perquè tenen una base en l’epigenètica, és a dir hi ha senyals químiques que en un casos poden activar uns gens i en altres els inhibeix, però que el resultat final és un inici del desordre en la divisió cel·lular.
Les investigacions sobre l’epigenoma humà s’està amplificant en altres àmbits de la salut com és l’obesitat. Per tant aquest trastorn de l’alimentació ja no té un origen dietètic o és una conseqüència d’un ritme de vida sedentari. Ara s’ha d’incloure factors genètics però també d’epigenètics. Sembla que l’estil de vida i la dieta actual està determinant els nostres interruptors genètics. En el següent enllaç podeu consultar un article “L’obesitat que heredem del pare”, del País del dia 4 de desembre de 2015.
[youtube]https://youtu.be/PbFgRgGS9Ss[/youtube]
