Arxiu de la categoria: General

Presentació dels poemes confinats

El que era una feina de classe de llengua durant el confinament, s’ha convertit en l’expressió poètica d’una vivència que ha trasbalsat del tot les nostres vides. Viure una pandèmia i un confinament ha estat dur per a molts, però també ha estat vist com una oportunitat individual i col·lectiva. Aquests poemes de l’alumnat de primer d’ESO de l’institut Sant Quirze de Lloret de Mar són un testimoni del que ens ha tocat viure, des del punt de vista dels adolescents de 12 anys.

La vida, per Arnau Fàbregas

FOTO: Arnau Fàbregas.
Es igual on visquis que sempre,
després d’una forta i molesta pluja,
hi haurà un arc colorit amb un sol ben brillant.
FOTO: Arnau Fàbregas.

És igual on visquis que sempre hi haurà aquella persona
que mai et deixarà, que et recolzarà i mai t’abandonarà;
aquell és l’amic que de veritat necessites.

És igual on visquis, que en un punt trobaràs
aquella cosa que et faci feliç, potser amistat, amor,
o bé la simple i amable felicitat.

És igual on visquis que a la vida mai t’has de rendir,
si ho fas algun dia, tingues present que per haver-te rendit,
et perds la major part de la felicitat.

L’arc de Santmartí, per Joel Mas

L’arc de Santmartí
Encara que hi ha la foscor en el boirat,
es pot apreciar la varietat de colors.

Llum, felicitat, alegria, inspiració.

És un somni meravellós,
és un efecte visual,
és un invent de la naturalesa.

Les flors i les plantes s’alegren
de l’esperança colorida.

L’estiu confinat
Ja ha arribat l’estiu
El color del mar és viu.

Amb el confinament
ningú està content.

La calor hem de suportar
però amb els gelats ho podem tolerar
i intentarem no engreixar.

A les platges hi anirem
però ens calmarem.

Diversió a les cares de la gent,
cançons, balls i esport hi farem.

Al balcó estarem i
un bacó ens menjarem.

Cada fase que pugem
amb més alegria estarem.

Sentiments atrapats, per Iris Arora

Ploro les ganes d’abraçar
i més tard, les de petonejar,
ja no puc aguantar
la distància dels estimats.

M’agrada dibuixar, m’agrada pintar…
Aprenc a cuinar, faig pastissos i pa,
tot el dia aprenent,
per passar millor el temps.

Puc llegir o veure pel·lis,
puc fer puzles, treballs manuals…
Hi ha moltíssimes opcions
per poder gaudir del temps.

Ara toca ballar, ara toca estirar,
t’has de moure una mica
perquè el cos adormit
no s’enganxi al sofà.

El tancament es fa molt llarg,
els dies no acaben de passar.
Alegria, bon pensament,
ara toca aplaudiment.

Unió de persones, gent col·laboradora,
voluntaris, gent solidària.
Així es fa un bon ambient,
cantem, cantem, mentre treballem.

El món aturat,
neteja de terra, d’aire i de mar,
esperança, humanitat,
els nostres valors canviaran.

MUNTATGE: Iris Arora.

Ploro la distància dels estimats,
ric amb les ocurrències de la gent,
barreja de sentiments
contentrist confinament.

El confinament cansa, per Mario Pavel

Els dies i les hores avancen
amb una estranya lentitud
però també de pressa
i no cal mirar a cada moment.

El rellotge, aparcat a la tauleta.
En canvi el mòbil s’ha tornat
un estri indispensable,
i no podem estar ni cinc minuts sense ell.

Ens han deixat sortir
quedar amb els amics.
Poder sortir a jugar i fer esport:
Tots els nens contents!

De l’escola, deures ens manen,

FOTO: Mario Pavel

Repartint els dies entre PS4 i deures.
Així passa el confinament
a les nostres vides.

Enyorança, de Daniela Fernández

FOTO: Daniela Fernández.

A casa hem estat sense poder sortir ni caminar,
sense poder veure amics ni familiars,
sense veure les onades del mar.

Quan pensava en el mar em venia el gust de la sal al meu cap,
se’m congelava l’ànima de pensar en la seva olor.

El contemplava de lluny des de la terrassa
i el sentiment d’enyorança es feia més gran.

Pensava en el blau verdós de les seves aigües
i la seva transparència em recordava un mirall.

Ara que ja hem pogut sortir,
veure’l de prop em fa molt feliç.

El tinc davant i els meus sentiments han canviat,
estic contenta d’haver-nos retrobat.

La pura realitat, per Erik Villaitodo

El confinament pot ser desastrós,
però jo estic orgullós perquè així millorarem.

FOTO: Erik Villaitodo.

Però la gent no ho fa gens bé
se salten les normes i després és queixen
perquè la que s’infecta és la seva tieta.

I jo penso: però què és això?
Si volem sortir, estar a casa és el millor.
Però la gent no pensa igual que jo,
només volen sortir perquè pensen que és millor.

I doncs així no sortirem ni a passejar al gos,
només perquè no respecten l’única opció
i si volem estar millor, no surtis de casa quan no es pot.

Perquè no és tan difícil respectar les normes.
Això és una pandèmia, no un joc per anar sortint i entrant.
I aquesta estrofa no ha rimat,
però què vols que et digui? si és la veritat!

I només amb això, vull dir que portar una mascareta no és el fi,
perquè tot s’arregla -però quan fas les coses amb cap-,
perquè tots sabem que a ningú li agrada estar confinat.

Amb aquesta estrofa acaba aquest petit poema
que va sobre com va tot en realitat.
Hi han molts morts en aquesta època
i per això he dit el que penso, com jo crec que és millor.