Veure els ocells volant lliures i jo confinat

sentir que cada dia m’aixeco
i sento el precipici al meu costat,
El cos el tinc tancat
sense esperança de seguir remant.

Veure que cada dia això no avança
i veure que el nou destí
no està pròxim a la realitat.
Sentir-se com en la pel·lícula “Náufrago”,
hi ha vegades que et senties impotent
sense precedents.

Me’n vaig anar a dormir
i de cop al dia següent
vaig veure com la garjola estava oberta,
i va ser en aquell precís moment
quan vaig donar un pas ferm
a la llibertat
i vaig sentir l’alegria dels dies clars.

Ha sigut aquesta experiència
en la qual he après molts valors
i també a posar en els moments difícils alegria,
i que la vida és l’alegria d’estar vius.