Sentiments atrapats, per Iris Arora

Ploro les ganes d’abraçar
i més tard, les de petonejar,
ja no puc aguantar
la distància dels estimats.

M’agrada dibuixar, m’agrada pintar…
Aprenc a cuinar, faig pastissos i pa,
tot el dia aprenent,
per passar millor el temps.

Puc llegir o veure pel·lis,
puc fer puzles, treballs manuals…
Hi ha moltíssimes opcions
per poder gaudir del temps.

Ara toca ballar, ara toca estirar,
t’has de moure una mica
perquè el cos adormit
no s’enganxi al sofà.

El tancament es fa molt llarg,
els dies no acaben de passar.
Alegria, bon pensament,
ara toca aplaudiment.

Unió de persones, gent col·laboradora,
voluntaris, gent solidària.
Així es fa un bon ambient,
cantem, cantem, mentre treballem.

El món aturat,
neteja de terra, d’aire i de mar,
esperança, humanitat,
els nostres valors canviaran.

MUNTATGE: Iris Arora.

Ploro la distància dels estimats,
ric amb les ocurrències de la gent,
barreja de sentiments
contentrist confinament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *