Un dia com qualsevol altre em vaig aixecar per anar a l’escola
sense saber que era l’últim,
I amb la tristesa de no saber
quan tornaria a veure als meus amics.

Els dies des de la meva finestra es veuen grisos,
quan trec el cap, els carrers estan buits.
A les vuit aquell silenci s’omple d’aplaudiments
per agrair als que estan lluitant.

Quan et veig, només et vull abraçar,
però aquell metre de distància està entre tu i jo.

Aviat tornaran aquells dies en què només importava somriure i gaudir
sense pensar que res dolent ho podia canviar tot