Estem a casa tancats
amb cara d’atontats
mirant la tele
i fent deures.

Las setmanes passen ràpides,
encara no són esgotades,
sense poder fer res
i deixant abandonats els carrers.

Només se senten els ocells
cantant amb alegria
i nosaltres mirant-los
amb cara d’esperança.

Tenim ganes
de reunir-nos amb la família
però a poc a poc
ens anem veient.