El confinament pot ser desastrós,
però jo estic orgullós perquè així millorarem.

Però la gent no ho fa gens bé
se salten les normes i després és queixen
perquè la que s’infecta és la seva tieta.

I jo penso: però què és això?
Si volem sortir, estar a casa és el millor.
Però la gent no pensa igual que jo,
només volen sortir perquè pensen que és millor.

I doncs així no sortirem ni a passejar al gos,
només perquè no respecten l’única opció
i si volem estar millor, no surtis de casa quan no es pot.

Perquè no és tan difícil respectar les normes.
Això és una pandèmia, no un joc per anar sortint i entrant.
I aquesta estrofa no ha rimat,
però què vols que et digui? si és la veritat!

I només amb això, vull dir que portar una mascareta no és el fi,
perquè tot s’arregla -però quan fas les coses amb cap-,
perquè tots sabem que a ningú li agrada estar confinat.

Amb aquesta estrofa acaba aquest petit poema
que va sobre com va tot en realitat.
Hi han molts morts en aquesta època
i per això he dit el que penso, com jo crec que és millor.