El que era una feina de classe de llengua durant el confinament, s’ha convertit en l’expressió poètica d’una vivència que ha trasbalsat del tot les nostres vides. Viure una pandèmia i un confinament ha estat dur per a molts, però també ha estat vist com una oportunitat individual i col·lectiva. Aquests poemes de l’alumnat de primer d’ESO de l’institut Sant Quirze de Lloret de Mar són un testimoni del que ens ha tocat viure, des del punt de vista dels adolescents de 12 anys.
Mostra tots els articles de MLdC
El silenci des de la meva finestra, per Luciana Falagario
Un dia com qualsevol altre em vaig aixecar per anar a l’escola
sense saber que era l’últim,
I amb la tristesa de no saber
quan tornaria a veure als meus amics.
Els dies des de la meva finestra es veuen grisos,
quan trec el cap, els carrers estan buits.
A les vuit aquell silenci s’omple d’aplaudiments
per agrair als que estan lluitant.
Quan et veig, només et vull abraçar,
però aquell metre de distància està entre tu i jo.
Aviat tornaran aquells dies en què només importava somriure i gaudir
sense pensar que res dolent ho podia canviar tot
La meva vida dia a dia, per Lorena Isfan
Cada dia la mateixa rutina i sempre igual,
m’agobio tota l’estona i no descanso mai, 
abans sortir era una cosa quotidiana,
i ara només es pot set hores a la setmana.
Mai no havia sentit com era estar en una presó,
però ara estar en quarantena m’ha donat una lliçó.
Abans la gent no sortia ni una vegada al dia,
però ara tots moren per sortir i tornar per aplaudir.
Poema confinat, per Àstrid Guilera
Estem a casa tancats
amb cara d’atontats
mirant la tele
i fent deures.
Las setmanes passen ràpides,
encara no són esgotades,
sense poder fer res
i deixant abandonats els carrers.
Només se senten els ocells
cantant amb alegria
i nosaltres mirant-los
amb cara d’esperança.
Tenim ganes
de reunir-nos amb la família
però a poc a poc
ens anem veient.
La pandèmia, per Arnau Fors
Qui ho havia de dir
que arribaria un virus
que ens faria patir
i no ens deixaria ni sortir.
A casa passem el dia
treballant i jugant amb alegria
però som molt conscients
de les persones que ja no hi són presents.
El confinament
per tota la gent
és un nerviosisme
de qualitat extrem.
Aviat es podrà
sortir al carrer
per disfrutar del
medi ambient.
Això està sent una eternitat, per Míriam Labrahimi
L’alegria dels dies clars, per Àlex Medina
Veure els ocells volant lliures i jo confinat 
sentir que cada dia m’aixeco
i sento el precipici al meu costat,
El cos el tinc tancat
sense esperança de seguir remant.
Veure que cada dia això no avança
i veure que el nou destí
no està pròxim a la realitat.
Sentir-se com en la pel·lícula “Náufrago”,
hi ha vegades que et senties impotent
sense precedents.
Me’n vaig anar a dormir
i de cop al dia següent
vaig veure com la garjola estava oberta,
i va ser en aquell precís moment
quan vaig donar un pas ferm
a la llibertat
i vaig sentir l’alegria dels dies clars.
Ha sigut aquesta experiència
en la qual he après molts valors
i també a posar en els moments difícils alegria,
i que la vida és l’alegria d’estar vius.
La vida, per Arnau Fàbregas
després d’una forta i molesta pluja,
hi haurà un arc colorit amb un sol ben brillant. 
És igual on visquis que sempre hi haurà aquella persona
que mai et deixarà, que et recolzarà i mai t’abandonarà;
aquell és l’amic que de veritat necessites.
És igual on visquis, que en un punt trobaràs
aquella cosa que et faci feliç, potser amistat, amor,
o bé la simple i amable felicitat.
És igual on visquis que a la vida mai t’has de rendir,
si ho fas algun dia, tingues present que per haver-te rendit,
et perds la major part de la felicitat.
L’arc de Santmartí, per Joel Mas
L’arc de Santmartí
Encara que hi ha la foscor en el boirat,
es pot apreciar la varietat de colors.
Llum, felicitat, alegria, inspiració.
És un somni meravellós,
és un efecte visual,
és un invent de la naturalesa.
Les flors i les plantes s’alegren
de l’esperança colorida.
L’estiu confinat
Ja ha arribat l’estiu
El color del mar és viu.
Amb el confinament
ningú està content.
La calor hem de suportar
però amb els gelats ho podem tolerar
i intentarem no engreixar.
A les platges hi anirem
però ens calmarem.
Diversió a les cares de la gent,
cançons, balls i esport hi farem.
Al balcó estarem i
un bacó ens menjarem.
Cada fase que pugem
amb més alegria estarem.
Sentiments atrapats, per Iris Arora
Ploro les ganes d’abraçar
i més tard, les de petonejar,
ja no puc aguantar
la distància dels estimats.
M’agrada dibuixar, m’agrada pintar…
Aprenc a cuinar, faig pastissos i pa,
tot el dia aprenent,
per passar millor el temps.
Puc llegir o veure pel·lis,
puc fer puzles, treballs manuals…
Hi ha moltíssimes opcions
per poder gaudir del temps.
Ara toca ballar, ara toca estirar,
t’has de moure una mica
perquè el cos adormit
no s’enganxi al sofà.
El tancament es fa molt llarg,
els dies no acaben de passar.
Alegria, bon pensament,
ara toca aplaudiment.
Unió de persones, gent col·laboradora,
voluntaris, gent solidària.
Així es fa un bon ambient,
cantem, cantem, mentre treballem.
El món aturat,
neteja de terra, d’aire i de mar,
esperança, humanitat,
els nostres valors canviaran.
Ploro la distància dels estimats,
ric amb les ocurrències de la gent,
barreja de sentiments
contentrist confinament.