Arxiu de la categoria: 2. Poesia en català

2. Poesia en català, General

Enyorança, de Daniela Fernández

Deixa un comentari
FOTO: Daniela Fernández.

A casa hem estat sense poder sortir ni caminar,
sense poder veure amics ni familiars,
sense veure les onades del mar.

Quan pensava en el mar em venia el gust de la sal al meu cap,
se’m congelava l’ànima de pensar en la seva olor.

El contemplava de lluny des de la terrassa
i el sentiment d’enyorança es feia més gran.

Pensava en el blau verdós de les seves aigües
i la seva transparència em recordava un mirall.

Ara que ja hem pogut sortir,
veure’l de prop em fa molt feliç.

El tinc davant i els meus sentiments han canviat,
estic contenta d’haver-nos retrobat.

2. Poesia en català, Carla Cantero

Sense tu, per Carla Cantero

Deixa un comentari
Dibuix: Carla Cantero.

A la nit agafo la meva manta,
per què s’assembla als teus braços.
Poso el meu cap al coixí,
perquè s’assembla al teu coixí preferit.

Tanco els meus ulls i sospiro,
i faig veure que la distància entre nosaltres no existeix,
i que estem junts,
perquè això és l’únic que importa.

En els meus somnis hi ha un fil,
és el fil que ens connecta,
si aquest fil es trenca, jo també.

Quan dormo l’únic que veig és a tu,
em fas molt feliç,
però quan obro els ulls desapareixes
i l’únic que veig són els passadissos cridant-me
amb cares plenes de tristesa.

2. Poesia en català, General

La pura realitat, per Erik Villaitodo

Deixa un comentari

El confinament pot ser desastrós,
però jo estic orgullós perquè així millorarem.

FOTO: Erik Villaitodo.

Però la gent no ho fa gens bé
se salten les normes i després és queixen
perquè la que s’infecta és la seva tieta.

I jo penso: però què és això?
Si volem sortir, estar a casa és el millor.
Però la gent no pensa igual que jo,
només volen sortir perquè pensen que és millor.

I doncs així no sortirem ni a passejar al gos,
només perquè no respecten l’única opció
i si volem estar millor, no surtis de casa quan no es pot.

Perquè no és tan difícil respectar les normes.
Això és una pandèmia, no un joc per anar sortint i entrant.
I aquesta estrofa no ha rimat,
però què vols que et digui? si és la veritat!

I només amb això, vull dir que portar una mascareta no és el fi,
perquè tot s’arregla -però quan fas les coses amb cap-,
perquè tots sabem que a ningú li agrada estar confinat.

Amb aquesta estrofa acaba aquest petit poema
que va sobre com va tot en realitat.
Hi han molts morts en aquesta època
i per això he dit el que penso, com jo crec que és millor.

2. Poesia en català, Ariadna Pica

El confinament amb alegria, per Ariadna Pica

Deixa un comentari

Veure els cavalls saltant,
i sentir que estic confinat,
aixecar-se cada dia botant
per veure la llum.

Pensar que estic cada dia a casa,
em fa rumiar en una presó,
però sempre amb il·lusió.

Vaig descobrir moltes coses,
i vaig aprendre que la vida,
no és amable ni un passeig dolç.

Aquesta experiència,
ha sigut com una guerra,
tot el dia lluitant,
per poder abraçar-nos com abans millor

2. Poesia en català, Jaspreet Kaur

L’amistat és a tot arreu, per Jaspreet Kaur

Deixa un comentari

El sol es pondrà,
els ocells estan junts,
volen i canten en aquest bon temps.
La seva amistat sembla un arbre en un bosc.

DIBUIX: Jaspreet Kaur

L’aigua i els núvols viatgen.
No importa si un arbre no pot volar,
perquè un arbre i un ocell poden ser bons amics.
L’arbre dóna el lloc a l’ocell per fer un niu.
No importa si els núvols estan al cel i l’aigua avall,
perquè són amics.
L’amistat és per a tots i de tots a tot arreu.