A la nit agafo la meva manta,
per què s’assembla als teus braços.
Poso el meu cap al coixí,
perquè s’assembla al teu coixí preferit.

Tanco els meus ulls i sospiro,
i faig veure que la distància entre nosaltres no existeix,
i que estem junts,
perquè això és l’únic que importa.

En els meus somnis hi ha un fil,
és el fil que ens connecta,
si aquest fil es trenca, jo també.

Quan dormo l’únic que veig és a tu,
em fas molt feliç,
però quan obro els ulls desapareixes
i l’únic que veig són els passadissos cridant-me
amb cares plenes de tristesa.