Fa uns quants dies vàrem escoltar a classe una cançó d’un grup de rock català anomenat Gossos. Molts de vosaltres em demanàveu informació sobre aquest grup. Doncs bé, aquí us deixo la seva biografia i la cançó que vàrem escoltar. Us animo a tots a escoltar altres cançons seves i a conèixer altres grups catalans. De tota manera, a classe intentarem de quan en quan escoltar més grups de la música rock catalana.

L’estiu de 1993 quatre joves manresans, Oriol Farré, Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés i Roger Farré, s’uneixen de forma casual per tocar junts i compondre cançons amb l’únic objectiu de passar-s’ho bé. Eren quatre veus, tres guitarres i un baix i aquesta circumstància va fer que des d’un bon principi el seu so fos totalment acústic. Després de fer alguns concerts a la seva ciutat, Manresa, a finals de 1993 i principis de 1994 són premiats en dos concursos, cosa que els permet enregistrar el seu primer disc, Gossos. Un any més tard, Gossos ja ha venut més de 6.000 còpies del seu primer treball i s’ha passejat per arreu de Catalunya en una primera gira d’estiu fent de teloners de Lax ‘N’ Busto i d’altres grups com Elèctrica Dharma o Presuntos Implicados. A partir d’aquí inicien un estrepitosa carrera d’èxits musicals amb discs com:   En privat, (1996) Mandala (1998), Directament, De viaje (2000), un treball en castellà amb el que  pretenen obrir-se a nous mercats, Cares (2001),  El Jardí del temps (2003), 8 ( 2005) , fins l’’any 2007 que editen Oxigen, treball que els ha fet mereixedors de tres premis Enderrock 2008, el de millor disc, el de millor grup i el de millor videoclip. 

EL GERARD

M’he trobat el Gerard
m’ha tornat a saludar
fa molt temps ell i jo
vàrem ser com dos germansTothom sap, però ningú ho diu
que va ser un accident
aquell noi va morir en mans de tanta gent

Disset anys engabiat, apartat de tot el món
el Gerard porta barba i ara fa servir el bastó

Tothom sap, però ningú ho diu
que va ser un accident
aquell noi va morir en mans de tanta gent

Disset anys engabiat, apartat de tot el món
el Gerard porta barba i ara fa servir el bastó

Hi havia un pagès que tenia una granja
en aquella granja hi tenia un gran un gall
també hi tenia dues-centes ovelles
també hi tenia un ramat de pardals

Les ovelles feien…
els caballs feien…
els peixos feien…
i els gossos…

Hi havia un pagès que tenia una granja
en aquella granja hi tenia un gran un gall
també hi tenia dues-centes ovelles
també hi tenia un ramat de pardals

Aquest divendres 23 de Gener ens visita l’escriptor Antoni Dalmases. Per coneixe’l millor us deixo una petita biografia de l’autor de El Vescompte Minvant.

Nascut a Sabadell el 1953. És professor de llengua i literatura, escriptor i articulista de premsa. Al llarg de la seva vida ha escrit llibres de narrativa per a nens, joves i adults. L’autor sabadellenc es llicencia en Filologia Hispànica i publica el 1980 el seu primer llibre, un assaig sobre Pere Quart. Entre els anys 1976 i 1982 és mestre d’ensenyament primari, i des de 1983 és professor de Llengua i Literatura Catalanes a un institut de secundària de Sabadell.

L’any 1986 Antoni Dalmases publica el seu primer llibre de narrativa, juvenil, I no parava de ploure, i des d’aleshores ha publicat nombrosos llibres dirigits al públic més jove. Especialment destacables són les novel·les La sorprenent història d’en Joan No-me’n-recordo (1990), el conte infantil L’Elisenda i el mar (1993), Doble joc, amb què guanya per primera vegada el premi Gran Angular l’any 1994, El grill tabalot, premi de la Generalitat al millor llibre infantil l’any 1995 o Jo, el desconegut, novel·la amb la qual torna a guanyar el premi Gran Angular l’any 2005.

Entre el 1990 i el 1996 l’autor publica nou obres per als més joves, com ara El vescomte minvant (1991), el conte L’Elisenda i el mar, o El grill tabalot (1995), que rep el Premi de la Generalitat al millor llibre infantil d’aquell any.

A banda de la seva producció juvenil, Antoni Dalmases també ha fet novel·la per a adults i ha rebut alguns premis. L’any 1987 guanya el seu primer premi, el Fité i Rossell d’Andorra, amb la novel·la La revolta de Job. Aquest mateix any el recull de contes La infinitud dels parcs obté el premi Marià Vayreda i el 1993 en publica un altre, Les línies de l’atzar, i guanya el premi Octubre de narrativa amb la seva segona novel·la per adults, L’ultima primavera.

També ha estat coordinador i professor de Didàctica de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona del 1984 fins al 1992 i, després a la Universitat de Barcelona des de 1991 fins al 2006. En aquest mateix camp, exerceix de professor de “Tècniques narratives” a l’Aula de Lletres de Barcelona durant el curs 1997-1998. El curs 1998-1999 és professor de Didàctica de la Literatura Universal a l’ICE de la Universitat de Girona.

El 1998, la seva tercera novel·la per a adults, Al mig del camí, guanya el premi Sant Joan-Caixa de Sabadell. Des del 2001 ha publicat cinc llibres més per a joves i nens. Silvestre Malasang (2001), Temps regirats, molt ben rebuda per la crítica especialitzada, Les cuques ballaruques (2003), la premiada Jo, el desconegut (2005), de la qual se’n prepara una versió cinematogràfica i la col·lecció “Clam Barça”, que consta de deu novel·les infantils publicades entre 2005 i 2007, que planegen les aventures d’un grup de joves a l’entorn del món barcelonista.

És col·laborador a diversos mitjans de comunicació, premsa escrita. Entre els anys 1994 i 2004 escriu articles setmanalment a l’edició del Vallès Occidental del diari El Punt, (abans El 9 Nou) i entre el mes de desembre de 2003 i el mes de març del 2004 escriu un article mensual a l’edició de Barcelona de El Punt. És col·laborador mensual del setmanari d’aquest mateix diari, Presència, i bimensual de la revista Quadern des de 1993. D’altra banda, col·labora amb Albert Om als programes de ràdio Dies tontos i L’hora del pati entre el 2000 i el 2002.

Antoni Dalmases està estretament vinculat a la vida cultural de Sabadell. D’aquesta manera, és coordinador, responsable i presentador dels cicles anuals “De llegir i d’escriure”, organitzats per la Fundació Caixa Sabadell del curs 1999-2000 al 2002-03, i membre de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell. Interessat des de sempre per la figura de Joan Oliver/Pere Quart, com ho demostra el seu primer llibre editat, ha fet lectures de la seva obra a diversos actes, com els diversos que es van organitzar en motiu del centenari del seu naixement, i ha impartit conferències a instituts, centres cívics i biblioteques sobre la seva figura i la seva obra.

Si voleu descarregar la biografia cliqueu aquí: BIOGRAFIA ANTONI DALMASES