Visita al museu Joan Miro

La Fundació Joan Miró es va obrir al públic el 10 de juny de 1975. Els seus orígens es vinculen a la primera gran exposició de Joan Miró a Barcelona, l’any 1968, a l’antic Hospital de la Santa Creu. Diverses personalitats del món de l’art i la cultura es van adonar aleshores de l’oportunitat històrica de disposar, a Barcelona, d’un espai de referència de l’obra de Miró. D’acord, però, amb la voluntat de l’artista, la nova institució hauria de possibilitar també el coneixement i la difusió de l’art més actual, en totes les seves vessants.

En un moment en què el panorama artístic i cultural era més aviat insuficient, la Fundació Joan Miró va aportar vitalitat amb un nou concepte de museu, més dinàmic, en què la creació de Miró convivia amb les manifestacions artístiques més diverses.

Fundació Joan Miró

BIOGRAFIA DE JOAN MIRÓ

Va estudiar comerç i va treballar durant dos anys com dependent en una perfumeria, fins que una malaltia el va obligar a retirar-se durant un llarg període en una casa familiar en el petit poble de Mont-roig del Camp.
De tornada a Barcelona, va ingressar en la Acadèmia d’Art dirigida per Francisco Galí, en la que va conèixer las últimes tendències artístiques europees. Fins 1919, la seva pintura va estar dominada per un expressionisme formal amb influencies fauvistes y cubistes, centrada en els paisatges, retrats y persones sense roba.

Ara entrevistarem a nens de 1er que van anar al museu Joan Miró:
Que us ha semblat el museu?
Estel:-Molt divertit.

Paula:-Un lloc molt especial, bonic i interessant.

Que us ha agradat més?
Estel:-Els quadres, i la escultura d’ afora era molt divertida.

Paula:.-L’escultura del sol i la lluna.

Quines coses hi havia?
Estel:-Un ocell que buscava el sol.

Paula:- una font de mercuri.

Com eren les escultures que hi havia al museu?
Estel:-eren mitjanes, petites i grans.

Paula:-Molt estranyes.

Us ho heu passat bé?
Estel: Si, m’ agradat molt

Paula: Si m’ agradat moltíssim

Esperem que us hagi agradat el nostre article, un peto per ha tots!
Lluís i Sara Martínez.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *